A A A A A
Bíblia en un any
Novembre 24

Ezequiel 39:1-29
1. Tu, doncs, fill d’home, profe-titza contra Gog i digues: Això diu Déu, el Senyor: Mira, aquí em tens contra tu, Gog, gran príncep de Mèixec i Tubal.
2. Et faré tornar i et conduiré; et faré pujar de les llunyanes terres del nord i et faré venir contra les serralades d’Is-rael.
3. Et trencaré l’arc que portes a la mà esquerra i et faré caure les fletxes que portes a la mà dreta.
4. Cauràs per les serralades d’Israel amb totes les teves tropes i els pobles que t’acompanyen: t’he deixat com a menja per a tota mena d’aus de rapinya, i per als animals ferotges.
5. Cauràs a camp ras, perquè jo, el Senyor, ho he decretat. Paraula de Déu, el Senyor!
6. Enviaré foc sobre Magog i sobre els qui habiten refiats a les illes; i sabran que jo sóc el Senyor.
7. Manifestaré el meu sant nom enmig del meu poble d’Israel, i no deixaré que el profanin mai més; i les nacions sabran que jo sóc el Senyor, el Sant que és a Israel.
8. Heus aquí que això ja arriba i s’acomplirà, diu el Senyor. Aquest és el dia de què he parlat.
9. Llavors els habitants de les ciutats d’Israel sortiran, encendran un foc i hi cremaran armes, escuts i rodelles, arcs i sagetes, masses i llances, que cremaran durant set anys.
10. No hauran de dur llenya del camp ni l’hauran de tallar dels boscos, perquè faran foc amb les armes. Així espoliaran els qui els havien espoliat i saquejaran els qui els havien saquejat, diu Déu, el Senyor.
11. Aquell dia donaré a Gog un lloc per a sepultura a Israel, a la vall dels Vianants, a l’est del Mar Mort, i tallarà el pas dels vianants. Allà serà enterrat Gog amb tota la seva multitud, i l’anome-naran la Vall d’Hamon-Gog.
12. I la casa d’Israel trigarà set mesos a enterrar-los i a aconseguir purificar la terra.
13. Serà tota la població del país, que els enterrarà, i això els donarà renom el dia que jo seré glorificat, diu el Senyor Déu.
14. Després es designaran homes que recorrin contínuament el país, amb l’ajut dels viatgers, cercant els qui hau-ran quedat insepults sobre terra, per tal de purificar-la. La recerca durarà set mesos.
15. Quan els qui travessin el país vegin alguna despulla humana, hi posaran un senyal al costat perquè els enterradors la sepultin a la vall d’Hamon-Gog.
16. La població també portarà el nom d’Hamonà (Tropa). Així serà purificada la terra.
17. Quant a tu, fill d’home, Déu, el Senyor, diu això: Digues a tota mena d’aus i tota mena de bèsties salvatges: Aplegueu-vos i veniu; ajunteu-vos de tot arreu al sacrifici que preparo per a vosaltres, un gran sacrifici sobre les muntanyes d’Israel; i menjareu carn i beureu sang.
18. Menjareu carn d’herois i beureu sang de prínceps de la terra; tots ells són com moltons, anyells, bocs i toros, engrei-xats a Basan.
19. Del sacrifici que preparo per a vosaltres en menjareu greix fins a atipar-vos i en beureu sang fins a embriagar-vos.
20. I a la meva taula us atipareu de ca-valls i de cavallers, d’herois i de guer-rers de tota mena, diu Déu, el Senyor.
21. Així manifestaré la meva glòria entre les nacions, i totes veuran el judici que jo faig i la mà que descarrego damunt d’elles.
22. Des d’aquell dia en endavant, la casa d’Israel sabrà que jo sóc el Senyor, el seu Déu.
23. I les nacions comprendran que la casa d’Israel va ser deportada per les seves iniquitats, perquè havien estat deslleials amb mi; i que jo els vaig ama-gar la meva cara, deixant-los a l’albir dels seus enemics, i tots van caure per l’espasa.
24. Els he tractat com mereixien les seves impureses i les seves transgres-sions; els he amagat la meva cara.
25. Per tant, això diu Déu, el Senyor: Ara faré tornar els captius de Jacob, em compadiré de tota la casa d’Israel i em mostraré gelós del meu sant nom.
26. Sentiran el pes del seu ultratge i de totes les infidelitats que han comès con-tra mi, quan habitaran en seguretat en el seu propi territori, sense que ningú els espanti.
27. I quan jo els hagi fet tornar d’entre els pobles, i els hagi aplegat dels països dels seus enemics, manifestaré així la meva santedat davant els ulls de moltes nacions.
28. I ells comprendran que jo sóc el Senyor, el seu Déu, quan, després d’haver-los fet anar a l’exili entre les nacions, els reuniré sobre la seva terra, sense deixar-ne allà ni un de sol.
29. Ja no els amagaré més la meva cara, perquè hauré vessat el meu Esperit sobre la casa d’Israel. Paraula de Déu, el Senyor!”

Ezequiel 40:1-49
1. L’any vint-i-cinc del nostre captiveri, a començament d’any, el dia deu del mes, quan feia catorze anys que la ciutat havia estat destruïda, aquell mateix dia, la mà del Senyor vingué damunt meu i em va traslladar allà.
2. En visions divines, em dugué a la terra d’Israel i em va situar sobre una mun-tanya molt alta que tenia al cim una mena de construcció semblant a una ciutat, al cantó de migdia.
3. M’hi va deixar i vaig veure que hi havia un home, d’aspecte semblant al bronze, que s’estava dret a la porta, amb un cordill de lli i una canya d’amidar a la mà.
4. I aquest home em digué: “Fill d’home, mira amb els teus ulls i escolta amb les teves orelles, i posa atenció a totes les coses que jo et mostraré, ja que és per fer-t’ho veure que t’han portat fins aquí. Tot el que veuràs ho has d’anun-ciar a la casa d’Israel.”
5. Vaig veure que, a l’exterior, hi havia un mur que envoltava tot el temple. La canya d’amidar que aquell home por-tava a la mà era de sis colzades (de les que feien un pam més), i va amidar la construcció: feia una canya de gruix i una d’alçada.
6. Es va acostar al pòrtic que mira cap a llevant, va pujar els esglaons i va amidar-ne el llindar: feia una canya d’amplada, i el del vestíbul també una canya d’amplada.
7. I cada cambra lateral feia una canya d’amplada i una de llargada; el pilar entre les cambres feia cinc colzades; el llindar del pòrtic que dóna al vestíbul, cap a l’interior, amidava una canya
8. Després va amidar el vestíbul del pòrtic interior: una canya.
9. També va amidar l’entrada del pòrtic, vuit colzades; i els seus pilars, dues colzades. El vestíbul del pòrtic era orientat cap a l’interior.
10. Les cambres del pòrtic oriental eren tres per l’un costat i tres per l’altre, i totes feien les mateixes mides; els pilars que hi havia a cada un dels costats, també feien les mateixes mides.
11. Va amidar l’amplada de l’obertura del pòrtic: feia deu colzades; i la llar-gada del pòrtic, tretze colzades.
12. Hi havia una vorera davant de les cambres, a banda i banda, que feia una colzada. Cada cambra feia sis colzades per l’un costat i sis per l’altre.
13. Va amidar el pòrtic des del fons d’una cambra fins al fons de l’altra, que tenien les entrades l’una davant de l’altra: l’amplada era de vint-i-cinc col-zades.
14. Els pilars li van fer seixanta col-zades, cada pilar de l’atri i del pòrtic, tot al voltant.
15. Des de la façana del pòrtic de l’en-trada a la façana del vestíbul del pòrtic interior, hi havia cinquanta colzades.
16. Sobre les cambres i els seus pilars hi havia finestres d’espitllera tot a l’entorn de l’interior del pòrtic, i també en els corredors. Hi havia, doncs, finestres per tot el voltant, per la part de dins. I els pilars tenien palmeres esculpides.
17. Després em va portar dins l’atri ex-terior, i vaig veure que hi havia unes cambres i que tenia un paviment de mosaic tot al voltant de l’atri; i trenta cambres que tenien sortida al paviment.
18. El paviment de mosaic vorejava els pòrtics en tota la seva extensió; aquest era el paviment inferior.
19. Va amidar l’amplada de l’atri, de la façana del pòrtic inferior a la façana del pòrtic interior, per fora, i feia cent col-zades cap a l’orient i cap al nord.
20. També va amidar la llargada i l’am-plada del pòrtic de l’atri exterior que mira cap al nord,
21. i les tres cambres d’un costat i les tres de l’altre. Els pilars i els seus vestíbuls tenien les mateixes dimensions que els del primer pòrtic: cinquanta colzades de llargada i vint-i-cinc d’amplada.
22. Les finestres, el vestíbul i les palme-res tenien les mateixes dimensions que les del pòrtic que mirava cap a orient. S’hi pujava per set esglaons, i al davant hi havia el vestíbul.
23. Hi havia un pòrtic a l’atri interior, enfront del pòrtic del nord, igual com el pòrtic oriental; la distància de pòrtic a pòrtic era de cent colzades.
24. Després em va fer anar cap al sud, i vaig veure que hi havia un pòrtic orientat a migdia; va amidar els pilars i el vestíbul: tenien les mateixes dimen-sions que els altres.
25. El pòrtic, igual que el seu vestíbul, tenia tot al voltant finestres com aquelles altres; i feia cinquanta colzades de llargada per vint-i-cinc d’amplada.
26. S’hi pujava per set esglaons, i al davant hi havia el vestíbul, i a cada cantó hi havia pilars en forma de palmeres.
27. I l’atri interior tenia també un pòrtic que mirava a migdia; prengué la mida d’un pòrtic a l’altre, cap al sud, i era de cent colzades.
28. Em va fer entrar a l’atri interior pel pòrtic sud, i va amidar el pòrtic: tenia les mateixes dimensions que els altres.
29. Les cambres, els pilars i el vestíbul tenien també les mateixes dimensions. Hi havia finestres al voltant de l’atri i del vestíbul. La llargada era de cinquanta colzades, i l’amplada, de vint-i-cinc.
30. I els vestíbuls que hi havia tot al voltant feien vint-i-cinc colzades de llargada per cinc d’amplada.
31. El vestíbul donava a l’atri exterior, tenia pilars amb palmeres esculpides i s’hi pujava per vuit esglaons.
32. Després em va fer entrar dins de l’atri interior, al cantó d’orient, i va ami-dar el pòrtic: tenia aquelles mateixes dimensions.
33. Les cambres, els pilars i el vestíbul tenien aquelles mateixes dimensions. Hi havia finestres al voltant de l’atri i del vestíbul. La llargada era de cinquanta colzades, i l’amplada, de vint-i-cinc.
34. El vestíbul donava a l’atri exterior, tenia pilars amb palmeres esculpides a banda i banda i s’hi pujava per vuit esglaons.
35. Després em va portar a l’atri del nord, el va amidar i tenia les mateixes dimensions.
36. Al seu voltant, hi havia les cambres, els pilars i el vestíbul, i tenien les mateixes dimensions: cinquanta colzades de llargada i vint-i-cinc d’amplada.
37. Els pilars donaven a l’atri exterior, i aquests pilars que hi havia a banda i banda tenien palmeres esculpides; s’hi pujava per vuit esglaons.
38. Hi havia una cambra amb l’entrada al costat dels pilars, on es rentaven els holocaustos.
39. I a l’entrada del pòrtic hi havia dues taules a l’un cantó i dues més a l’altre que servien per a immolar els holocaustos, els sacrificis pel pecat i les ofrenes per la culpa.
40. Al costat exterior, pujant a l’entrada del pòrtic nord, hi havia dues taules, i a l’altre cantó, tocant al vestíbul del pòrtic, dues taules més.
41. Quatre taules a l’un costat i quatre taules a l’altre costat del pòrtic: vuit taules, doncs, sobre les quals s’havien d’immolar les víctimes.
42. Hi havia encara quatre taules més de pedra tallada, destinades als holocaustos, que feien una colzada i mitja de llargada, una i mitja d’amplada i una d’alçada: al damunt hi posaven els ins-truments amb què s’immolaven els holocaustos i els sacrificis.
43. Uns ganxos dobles, d’un pam d’am-plada, havien estat fixats per tot el voltant; i damunt les taules es posava la carn de les ofrenes.
44. Fora del pòrtic interior, a l’atri de dins, que era al costat del pòrtic nord, hi havia les cambres dels cantors, de cara al sud; una estava al costat oriental que mirava al nord.
45. I em digué: “Aquesta cambra que mira al sud és per als sacerdots encarre-gats de vigilar el temple;
46. i la cambra que mira al nord és per als sacerdots encarregats del servei de l’altar. Aquests són els fills de Sadoc, els qui, d’entre els fills de Leví, s’acosten al Senyor per servir-lo.”
47. Va amidar l’atri: era un quadrat de cent colzades per costat, i l’altar era davant del temple.
48. Tot seguit em va fer entrar al vestíbul del temple i va amidar cada pilar del vestíbul: feien cinc colzades les de l’un costat i cinc colzades les de l’altre. L’amplada del pòrtic feia tres colzades per l’una banda i tres per l’altra.
49. El vestíbul feia vint colzades de llar-gada i onze d’amplada, i s’hi pujava per deu esglaons. Hi havia columnes al cos-tat dels pilars, una a cada banda.

Salms 132:10-18
10. Per amor de David, el teu servent, no desatenguis el teu ungit.
11. El Senyor va jurar a David, amb una fidelitat de la qual no es desdirà: “Un de la teva progenitura asseuré al teu setial.
12. Si els teus fills guarden el meu pacte, i els preceptes que jo els ensenyaré, també els seus fills, per sempre més, s’asseuran en el teu tron.”
13. És que el Senyor ha escollit Sió, la desitja per residència seva:
14. “Aquest és per sempre el meu lloc d’estada, aquí residiré, perquè jo ho he es-collit.
15. Beneiré abundosament les seves provisions, els seus pobres atiparé de pa,
16. els seus sacerdots vestiré de salvació, i els seus fidels esclataran en crits de joia;
17. aquí faré retrobar la potència de David, aquí he preparat una llàntia per al meu ungit.
18. Cobriré d’ignomínia els seus ene-mics, però al seu front brillarà la meva diadema.”

Proverbis 29:5-5
5. L’home que adula el proïsme li estén una xarxa sota els peus.

Jaume 5:1-20
1. Ara toca als rics: Ploreu descon-soladament per les misèries que us sobrevindran.
2. Les vostres riqueses s’han podrit, els vostres vestits s’han arnat;
3. el vostre or i la vostra plata s’han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres i devorarà la vostra carn com un foc. Això és el que heu atresorat per als darrers dies!
4. Heus aquí que heu escatimat el jornal dels obrers que han segat els vostres camps, i ara clama, i els crits dels segadors han arribat a les orelles del Senyor dels exèrcits.
5. Heu viscut en plaers sobre la terra i heu estat dissoluts; heu afartat els vos-tres cors per al dia de la matança.
6. Heu condemnat i mort el just, i ell no s’ha resistit.
7. Per tant, tingueu paciència, germans, fins a la vinguda del Senyor. Mireu com el pagès espera el fruit preciós de la terra prenent paciència fins que s’assao-na amb la pluja primerenca i la tardana.
8. Espereu, doncs, amb paciència, també vosaltres; refermeu l’ànim, que la vinguda del Senyor s’atansa.
9. Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; mireu que el jutge ja és a les portes.
10. Preneu, germans, com a model de sofriment i de paciència els profetes que han parlat en nom del Senyor.
11. Ja sabeu que tenim per benaurats els qui han sofert pacientment; heu sentit parlar de la paciència de Job, i ja heu vist el final que li va donar el Senyor; perquè el Senyor és molt misericordiós i compassiu.
12. Sobretot, germans meus, no jureu ni pel cel ni per la terra, ni feu cap altre jurament, sinó que el vostre sí sigui un sí i el vostre no sigui un no, per tal que no caigueu en judici.
13. ¿Algú d’entre vosaltres està afligit? Que faci oració. ¿Algú està alegre? Que canti lloances.
14. ¿Està malalt algú d’entre vosaltres? Que faci venir els ancians de l’església i preguin damunt seu, i que l’ungeixin amb oli en el nom del Senyor.
15. L’oració de la fe salvarà el malalt, i el Senyor el refarà; i si hagués comès pecats, li seran perdonats.
16. Confesseu-vos les ofenses mútuament i pregueu els uns pels altres, a fi que sigueu guarits. L’oració fervent del just és molt poderosa:
17. Elies era un home amb els mateixos sentiments que nosaltres, i quan va pregar fervorosament que no plogués, no va ploure damunt la terra per espai de tres anys i mig.
18. I quan va tornar a pregar, el cel va donar la pluja, i la terra va germinar el seu fruit.
19. Germans meus, si algun de vosaltres s’ha desviat de la veritat i un altre el fa retornar,
20. sapigueu que el qui faci retornar un pecador del camí equivocat salvarà la seva vida de la mort i cobrirà una multitud de pecats.