A A A A A
Bíblia en un any
Novembre 20

Ezequiel 31:1-18
1. Succeí que l’any onzè, el pri-mer dia del mes tercer, vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
2. “Fill d’home, digues al faraó, rei d’Egipte, i a la seva cort fastuosa: Amb qui t’has comparat en la teva grandesa?
3. Mireu, era un gran arbre, com un ce-dre del Líban, d’esplèndid brancatge, de frondós ombriu, i de tan gran alçada que el seu cimall arribava fins als núvols.
4. Les pluges l’han fet créixer, les aigües profundes l’han fet engrandir fent córrer les aigües abismals a l’entorn del lloc on era plantat, i enviant els seus recs cap a tots els arbres del camp.
5. Per això la seva alçària sobrepassava tots els altres arbres, les seves branques es multiplicaven i el seu fullatge s’ei-xamplava per l’abundor d’aigua que el regava.
6. Entre les seves branques niaven totes les aus del cel; sota el seu brancatge criaven totes les bèsties del camp; i a la seva ombra sojornaven totes les grans nacions.
7. Eren esplendoroses la seva grandària i l’amplitud del seu ramatge, perquè en-fonsava les arrels en aigües abundants.
8. En el jardí de Déu cap cedre no l’igua-lava; els xiprers no eren comparables al seu brancatge; els plàtans no tenien la seva fronda; cap dels arbres del jardí de Déu no l’igualava en bellesa.
9. Jo l’havia embellit amb un ramatge abundant, i tots els arbres de l’Edèn, que és el jardí de Déu, li tenien enveja.”
10. “Per tant, això diu Déu, el Senyor: Per tal com s’ha excedit en la seva gran-dària i ha enlairat el seu cimall fins a frec dels núvols, i el seu cor s’ha enor-gullit a causa de la seva alçària,
11. per això, jo el deixaré en mans del poderós de les nacions, que el tractarà amb tota la seva crueltat. Jo l’he rebutjat!
12. L’han talat els estrangers, els més cruels dels pobles, l’han abatut sobre les muntanyes, les seves branques han caigut en totes les valls, i les seves rames s’han esqueixat per tots els barrancs del país. Tots els pobles de la terra s’han retirat de la seva ombra i l’han abandonat.
13. Sobre les seves restes s’han posat totes les aus del cel, i per damunt les seves branques han passat totes les bèsties del camp,
14. a fi que mai no s’exalti per la seva grandària cap arbre dels que creixen vora les aigües, ni aixequi el seu cimall fins a tocar els núvols, ni confiï en ell mateix, per la seva alçària, cap dels que són massa ben regats. Tots ells són destinats a la mort, a les profunditats de la terra, entre el comú dels mortals, jun-tament amb els qui davallen a la fossa.
15. Això diu Déu, el Senyor: El dia que el faraó va davallar al sepulcre, vaig declarar el dol; per ell vaig cobrir l’abisme, vaig estroncar els seus rius i les grans aigües van ser retingudes. Per ell vaig vestir de dol el Líban, i tots els arbres del camp han llanguit per ell.
16. Amb l’estrèpit de la seva caiguda he commogut les nacions, quan l’he fet davallar al sepulcre amb els qui baixen a la fossa; i van ser consolats en les profunditats de la terra tots els arbres de l’Edèn, la millor selecció del Líban, tots els que eren ben regats per les aigües.
17. També aquests van davallar amb ell al sepulcre, amb els morts per l’espasa, els qui eren el seu braç i s’acollien a la seva ombra enmig de les nacions.
18. Qui podia igualar-te en la teva glòria i grandesa, entre els arbres de l’Edèn? I tanmateix seràs precipitat, juntament amb ells, a les profunditats de la terra, ajagut entre els pagans i les víctimes de l’espasa. Tal és la sort del faraó i de tota la seva fastuositat, diu el Senyor, Déu sobirà!”

Ezequiel 32:1-32
1. Succeí que l’any dotzè, el dia primer del mes dotze, vaig tenir una revelació del Senyor que deia:
2. “Fill d’home, entona una complanta sobre el faraó, rei d’Egipte, i li dius: Semblaves el lleó de les nacions, però eres com el cocodril de les aigües; xipo-llejaves en els teus rius, enterbolint les aigües amb les teves potes i enfangant els seus corrents.
3. Això diu Déu, el Senyor: Tiraré da-munt teu la meva xarxa davant d’un aplec de molts pobles, i et trauran amb el meu filat.
4. T’arrossegaré a terra, et deixaré estirat enmig del camp, faré venir damunt teu tota mena d’ocells del cel, i saciaré de tu tota mena de bèsties de la terra.
5. Exposaré la teva carn damunt les mun-tanyes i ompliré les valls amb la teva carronya.
6. Abeuraré amb la teva sang el país on nedes, fins a les muntanyes, i els torrents se n’ompliran.
7. Quan t’extingeixis, cobriré el cel i enfosquiré les estrelles, cobriré el sol amb un núvol, i la lluna amagarà la seva llum.
8. Per tu enfosquiré tots els astres que brillen en el cel, i ompliré de foscúria el teu país, diu Déu, el Senyor!
9. Afligiré el cor de nombrosos països, quan faci arribar la notícia de la teva ruïna entre les nacions, a unes terres que desconeixes.
10. Faré que molts pobles quedin esba-laïts pel teu cas, i per culpa teva els seus reis tremolaran de por quan brandaré la meva espasa davant seu. Tremolaran sense parar, el dia de la teva caiguda, tement cadascun per la seva vida.
11. Perquè Déu, el Senyor, ha dit: L’es-pasa del rei de Babilònia vindrà sobre teu.
12. Abatré la teva gent amb l’espasa dels poderosos; els més cruels de les nacions destruiran l’orgull d’Egipte i desaparei-xerà tota la seva fastuositat.
13. Faré desaparèixer també tots els seus ramats de vora les aigües abundoses, no les enterbolirà més cap peu humà, ni les enfangarà mai més cap peülla d’animal.
14. Llavors assentaré les seves aigües i faré que els seus rius corrin com l’oli, diu Déu, el Senyor.
15. Quan hauré convertit el país d’Egipte en una desolació i hauré buidat la terra de tot el que conté, quan hauré colpejat tots els qui l’habiten, llavors sabran que jo sóc el Senyor.
16. Aquesta és la complanta que entona-ran. La cantaran les filles de les nacions, i l’entonaran sobre l’Egipte i sobre tota la seva gent, diu Déu, el Senyor.”
17. Succeí que l’any dotzè, el dia quinze del mes, vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
18. “Fill d’home, fes una complanta sobre l’Egipte i la seva fastuositat, fes-los davallar, a ell i a les filles de les nacions poderoses, a les profunditats de la terra, amb els qui davallen a la fossa.
19. A qui superes en atractiu? Baixa i jeu amb els pagans!
20. Cauran enmig de les víctimes de l’espasa; a l’espasa és lliurat! Arrossegueu-los fora, a ell i a tota la seva gent!
21. Els herois més valents, junt amb els seus aliats, des del centre del país dels morts, li diran: Ja han davallat, jeuen entre els pagans, les víctimes de l’es-pasa!
22. Allà jeu Assíria amb tota la seva gent, envoltats dels seus sepulcres; tots ells traspassats, caiguts a fil d’espasa.
23. Les seves tombes són al lloc més profund de la fossa, i tota la seva gent jeu al seu voltant; tots traspassats, caiguts a fil d’espasa, ells que havien sembrat el terror per la terra dels vivents.
24. Allà jeu Elam, amb tota la seva gent al voltant del sepulcre; tots ells tras-passats, caiguts a fil d’espasa. Van da-vallar incircumcisos a les profunditats de la terra els qui havien sembrat el terror per la terra dels vivents. Ara han de suportar la seva ignomínia junt amb els qui han davallat a la fossa.
25. Enmig dels traspassats li han parat un llit, junt amb tota la seva gent, en-voltats dels seus sepulcres. Tots aquells pagans, caiguts a fil d’espasa, havien sembrat el terror per la terra dels vivents, però ara han de suportar la seva ignomínia junt amb els qui han davallat a la fossa; entre els morts els han fet lloc.
26. Allà jeuen Mèixec i Tubal amb tota la seva gent, envoltats dels seus sepulcres; tots ells uns pagans, caiguts a fil d’espasa, tot i que havien sembrat el terror per la terra dels vivents.
27. Aquests no jeuen amb els herois, caiguts d’entre els pagans, que van da-vallar al país dels morts amb les seves armes de guerra, amb l’espasa posada sota el cap i amb les iniquitats pesant sobre els seus ossos, després d’haver sembrat el pànic dels valents per la terra dels vivents.
28. També tu, faraó, seràs exterminat d’entre dels pagans i jauràs entre els morts per l’espasa.
29. Allà hi ha Edom amb els seus reis i tots els seus prínceps. Malgrat tota la seva valentia, han estat posats entre les víctimes de l’espasa i jeuen entre els pagans, junt amb els qui davallen a la fossa.
30. Allà són aplegats tots els prínceps del nord i tots els sidonis, que ja han davallat amb els morts malgrat el terror que inspiraven amb la seva bravesa. Es-tan avergonyits aquests pagans, i jeuen entre les víctimes de l’espasa; compar-tiran la deshonra amb els qui davallen a la fossa.
31. Quan el faraó els veurà, es consolarà de la sort de tota la seva gent. Ell i tot el seu exèrcit cauran víctimes de l’espa-sa, diu Déu, el Senyor.
32. Malgrat que jo li havia deixat escam-par el terror per la terra dels vivents, ara el faraó, amb tota la seva fastuositat, el faran jeure enmig dels pagans morts per l’espasa. Paraula de Déu, el Senyor!”

Salms 130:1-4
1. (Càntic dels pelegrinatges.) Des de les fondàries t’invoco, Senyor!
2. Escolta, Senyor, el meu clam. Tingues l’orella atenta a la veu de les meves súpliques.
3. Si tinguessis en compte les culpes, Senyor, qui podria restar dret?
4. Però el perdó el tens tu, per tal d’infondre’ns reverència.

Proverbis 28:28-28
28. Quan s’aixequen els descreguts, la gent s’amaga; però quan desapareixen, els justos creixen.

Jaume 1:1-27
1. Jaume, servidor de Déu i del Senyor Jesucrist, a les dotze tribus disperses: Salut!
2. Germans meus, quan us topeu amb les diverses afliccions de prova, tingueu-ho com una gran satisfacció,
3. convençuts que la vostra fe provada engendra constància.
4. Però mireu que la constància tingui una obra acabada, així sereu perfectes i enterament cabals, no deficients en res.
5. Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
6. Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè els qui dubten són semblants a l’onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent.
7. Que no es pensi pas, aquest home, que podrà rebre res del Senyor:
8. un home d’esperit indecís és inconstant en tot el que emprèn.
9. Que el germà de condició humil se senti orgullós quan sigui exalçat,
10. i també el ric quan sigui humiliat, perquè passarà com la florida de l’herba:
11. un cop eixit el sol ardent, l’herba s’asseca, cau la flor i s’acaba la seva bella aparença; així mateix es consu-mirà el ric en els seus negocis.
12. Benaurat l’home que resisteix la prova de les afliccions, perquè quan sigui aprovat rebrà la corona de la vida que Déu ha promès als qui l’estimen.
13. Quan algú se senti temptat, que no digui: “Sóc temptat de Déu”, perquè Déu ni té males temptacions ni tempta ningú,
14. sinó que cadascú és temptat quan l’arrossega la pròpia concupiscència i es deixa seduir.
15. Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, engendra la mort.
16. No us enganyeu, estimats germans meus.
17. Tota gràcia excel·lent i tot do perfec-ta prové de dalt, i davalla del Pare de les llums, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació.
18. De pròpia voluntat ens ha engendrat per la paraula de veritat, perquè fóssim com una primícia de les seves criatures.
19. Ja ho sabeu, estimats germans meus: que tothom sigui amatent a escoltar, lent a parlar i tardívol a irritar-se,
20. perquè la ira de l’home no s’ajusta a l’equitat que Déu vol.
21. Per tant, rebutgeu tota mena de bru-tícia i els excessos de la maldat, i acolliu dòcilment la paraula inserida en vosaltres, que és prou potent per a salvar les vostres ànimes.
22. Però cal que sigueu practicants de la paraula i no us limiteu només a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.
23. Perquè si algú escolta la paraula i no la practica, s’assembla a un home que examina en un mirall la cara que fa:
24. es mira a si mateix, se’n va i després ja no pensa més com era.
25. En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la de la llibertat, i és perseve-rant en ella, no com un oient oblidadís, sinó que la posa per obra, aquest serà feliç practicant-la.
26. Si algú es té per religiós però no refrena la llengua, s’enganya ell mateix, i la seva religió és buida.
27. La religió pura i sense defecte als ulls de Déu, el Pare, és aquesta: tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminació mundana.