A A A A A
Bíblia en un any
Novembre 2

Jeremies 51:1-64
1. Això diu el Senyor: “Heus aquí que jo aixeco un vent devasta-dor contra Babilònia i contra els habitants d’enmig dels meus enemics.
2. I enviaré a Babilònia estrangers que la ventin i que buidin la seva terra; serà atacada per tots costats, el dia de la seva dissort.
3. Que els arquers tibin l’arc contra el qui dispara i contra el qui es refia de la seva cuirassa. No planyeu els seus joves, destruïu totalment el seu exèrcit.
4. Així cauran morts a la terra dels cal-deus, i traspassats en els seus carrers.
5. Perquè Israel i Judà no són pas viudos del seu Déu, el Senyor dels exèrcits, si bé la seva terra era coberta de pecats contra el Sant d’Israel.”
6. Fugiu d’enmig de Babilònia i que ca-dascú salvi la seva vida, no sigui que sucumbiu per la seva culpa, perquè és el temps de la revenja del Senyor; ell li donarà la paga que es mereix.
7. Babilònia era una copa d’or en mans del Senyor, que embriagava tota la terra; del seu vi n’han begut totes les nacions, per això han embogit.
8. De sobte Babilònia ha caigut i s’ha esmicolat! Planyeu-la, porteu bàlsam per a les seves ferides, potser es resta-blirà!
9. Hem intentat guarir Babilònia, però no té remei; deixem-la i marxem, cadas-cú a la seva terra, perquè la seva con-demna arriba fins al cel, s’eleva fins als núvols.
10. El Senyor ha fet triomfar els nostres drets; veniu i proclameu a Sió l’obra del Senyor, el nostre Déu.
11. Aguseu les fletxes, ompliu els bui-racs! El Senyor ha excitat l’esperit dels reis de Mèdia, perquè té contra Babilònia propòsits de destrucció; és la revenja del Senyor, la vindicació del seu temple.
12. Alceu l’estendard contra les muralles de Babilònia, reforceu la guàrdia, poseu guaites, pareu emboscades, perquè el Senyor ho té planejat i executarà el que ha pronunciat contra els habitants de Babilònia.
13. Ah, tu que habites entre grans rius, que abundes en tresors: ha arribat la teva fi, la mesura de la teva cobdícia.
14. El Senyor Totpoderós ha jurat per ell mateix: “Ben cert que t’ompliré de com-batents com una plaga de llagostes i llançaran contra tu el crit de guerra.”
15. Ell és qui ha creat la terra amb el seu poder, qui ha ordenat el món amb la seva saviesa, qui ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència.
16. Quan fa sentir el seu tro, hi ha brogit d’aigües en el cel; fa aixecar els núvols de l’extrem de la terra, fa els llamps per a anunciar la pluja, i fa sortir els vents del seu amagatall.
17. Tots els mortals són necis, mancats d’enteniment; tot escultor se sent de-fraudat dels seus ídols, perquè les seves imatges de fosa són enganyoses, no tenen vida.
18. Són vanitat, un treball inútil, desapa-reixeran al temps de la visita del Senyor.
19. No és pas d’aquesta mena el qui és la “Porció de Jacob”, ja que ell és el creador de totes les coses, i Israel és la tribu del seu heretatge; el seu nom és “Senyor Totpoderós”.
20. Tu, Babilònia, em serveixes de maça, d’arma de guerra: amb tu esclafo nacions i amb tu destrueixo reialmes;
21. amb tu he aixafat cavall i cavaller, el carro i el seu conductor;
22. amb tu he aixafat homes i dones, vells i nens, adolescents i donzelles;
23. amb tu he aixafat el pastor i el seu ramat, el llaurador i la seva arada, amb tu he aixafat governadors i magistrats.
24. Però faré que Babilònia i tots els habitants de Caldea paguin per tot el mal que han fet a Sió davant dels vostres ulls — diu el Senyor.
25. Aquí em tens contra tu, muntanya destructora que destrueixes tota la terra: estendré la mà contra tu i et faré rodolar daltabaix dels penyals, i et convertiré en una muntanya cremada — diu el Senyor.
26. No vindran a cercar en tu pedra an-gular ni pedra de fonament, sinó que seràs una desolació perpètua — diu el Senyor.
27. Alceu un estendard en el país, toqueu la trompeta entre les nacions, mobilitzeu els pobles contra Babilònia, convoqueu contra ella els regnes d’Ararat, de Minní i d’Aixquenaz; per a atacar-la, designeu un general en cap, feu pujar la cavalleria com llagostes embogides.
28. Recluteu entre les nacions una lleva santa contra ella: els reis de Mèdia, amb els seus governadors i magistrats, i tots els de les regions que domina.
29. La terra tremola i s’estremeix, perquè contra Babilònia s’acompleixen els designis del Senyor de convertir aquell país en una desolació, un lloc on no hi visqui ningú.
30. Els guerrers de Babilònia han deixat de lluitar, s’han retirat a les seves fortificacions; s’han quedat sense forces, i han acabat com dones atemorides. Els seus edificis han estat cremats, i els seus forrellats, esbotzats.
31. Un correu relleva corrents un altre correu, un missatger relleva un altre missatger, per notificar al rei de Babilònia que la seva ciutat ha estat presa de l’un cap a l’altre,
32. que els guals del riu són ocupats, que els forts han estat incendiats i els combatents estan desmoralitzats.
33. Perquè el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel ha dit això: “La filla de Babilònia és com una era en temps de trepitjar-la; d’aquí a poc li arribarà la collita.”
34. M’ha devorat, m’ha destrossat Nabu-codonossor, rei de Babilònia, i m’ha deixat com un plat buit; m’ha engolit com un monstre marí, s’ha omplert el ventre de les meves delícies, i m’ha expulsat.
35. “Allò que m’ha fet, i la meva carn aixafada, que recaigui sobre Babilònia!”, exclamarà la gent resident de Sió. “I la meva sang caigui sobre els habitants de Caldea!”, exclamarà Jerusalem.
36. Per això el Senyor ha parlat així: “Jo defensaré la teva causa i duré a terme la teva venjança: eixugaré la seva mar i estroncaré les seves fonts.
37. Babilònia serà un munt d’enderrocs, un cau de xacals, un lloc esfereïdor i menyspreable, sense cap habitant.
38. Rugiran plegats, com lleons, grunyi-ran com cadells de lleona.
39. En plena passió ardent els prepararé un festí, els embriagaré fins que s’ator-deixin eufòrics i s’adormin en un son etern, del qual no despertaran mai més — diu el Senyor.
40. Els faré baixar com xais a l’escor-xador, igual que moltons i bocs.”
41. Com ha estat capturada Xeixac, con-querida la més famosa de tot el món! Com ha esdevingut Babilònia un horror entre les nacions!
42. El mar ha pujat contra Babilònia, ha quedat coberta per les tumultuoses onades.
43. Les seves ciutats s’han convertit en una desolació, en una terra seca i este-pària, una terra on no hi viurà ningú, ni cap mortal no gosarà acostar-s’hi.
44. Castigaré el déu Bel a Babilònia, li trauré de la boca allò que ha engolit, i les nacions ja no hi acudiran més! Ja han caigut les muralles de Babilònia.
45. Surt d’enmig d’ella, poble meu, i que cadascú salvi la seva vida, davant la ira ardent del Senyor.
46. Que el vostre cor no defalleixi ni tingueu por a causa dels rumors que s’escamparan pel país; durant un any correrà un rumor, capgirat a l’any se-güent: rumors de violència al país, i d’un dominador contra un altre.
47. Ja s’acosta el dia que jo castigaré els ídols de Babilònia; tot el seu país quedarà humiliat, i un munt de ferits cauran enmig d’ella.
48. El cel i la terra, amb tot el que hi habita, cantaran de goig sobre Babilònia, perquè del nord li vindran saquejadors — diu el Senyor.
49. També caurà Babilònia per les víctimes d’Israel, com també per les víctimes que ha causat en tot el món.
50. Els qui heu escapat de l’espasa, mar-xeu, no us atureu. De lluny estant re-cordeu-vos del Senyor; que Jerusalem retorni al vostre cor.
51. Hem quedat avergonyits quan hem sentit l’ultratge; la confusió ens ha co-bert el rostre quan gent estranya ha entrat al santuari del temple del Senyor.
52. Per això — diu el Senyor — vénen dies en què castigaré els seus ídols, i per tot el país gemegaran els ferits.
53. Ni que Babilònia pugés fins al cel, i fortifiqués la seva força a les altures, fins allà hi faria arribar els qui l’han de saquejar — diu el Senyor.
54. De Babilònia arriba la cridòria de dolor, del país dels caldeus, els crits d’un gran desastre.
55. Perquè el Senyor devasta Babilònia i ofega la seva immensa gatzara: les seves onades bramulen com una allau d’aigües, ressona el brogit del seu tro.
56. És que sobre Babilònia s’aboca el devastador: captura els seus herois i trenca els seus arcs; perquè el Senyor és Déu justicier, dóna la paga merescuda.
57. “Jo embriagaré els seus prínceps i els seus savis, els seus governadors, els seus magistrats i els seus herois: dormiran un son etern i no se’n despertaran mai” — diu el Sobirà, que duu el nom de Senyor Totpoderós.
58. Això diu el Senyor Totpoderós: “Les extenses muralles de Babilònia seran totalment arrasades, i les seves altes portalades seran cremades. Així que els pobles hauran treballat en va, les nacions s’hauran fatigat només per al foc.”
59. Missatge que el profeta Jeremies va trametre a Seraià, fill de Nerià, fill de Mahseià, quan anava a Babilònia amb Sedecies, rei de Judà, l’any quart del seu regnat. Aquest Seraià era l’encarregat de l’allotjament.
60. Jeremies, doncs, va escriure en un llibre tota la desgràcia que sobrevindria a Babilònia, és a dir, tot el que hi havia escrit sobre ella.
61. Jeremies digué a Seraià: “Quan arri-bis a Babilònia llegeix i proclama totes aquestes paraules.
62. Digues: ‘Senyor, tu has decretat que destruiràs aquest lloc a fi que no hi habiti ningú, ni homes ni animals, sinó que sigui una solitud perpètua’.
63. Quan hagis acabat la lectura d’aquest llibre, hi lligaràs una pedra i el llençaràs al mig de l’Eufrates
64. tot dient: “D’aquesta manera s’en-fonsarà Babilònia, i no es refarà de la dissort que abocaré damunt d’ella. Només per això s’hauran fatigat!” Aquí acaba el missatge de Jeremies.

Jeremies 52:1-34
1. Sedecies tenia l’edat de vint-i-un anys quan va començar a regnar, i va regnar onze anys a Jerusalem. El nom de la seva mare era Hamutal, filla d’Irmeiahu de Libnà.
2. I va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, tal com havia fet Joiaquim.
3. De fet, això succeí a causa de la còlera del Senyor contra Jerusalem i Judà, fins al punt de llençar-los de la seva presència. També Sedecies es va rebel·lar contra el rei de Babilònia.
4. Succeí l’any novè del seu regnat, el mes desè, el dia deu del mes, que Na-bucodonosor, rei de Babilònia, va arri-bar amb tot el seu exèrcit per atacar Jerusalem; van acampar-hi al davant i van construir torres de setge tot al seu voltant.
5. La ciutat va estar assetjada fins a l’any onze del rei Sedecies.
6. El mes quart, el nou del mes, quan era tan forta la fam a la ciutat que els habitants del país ja no tenien res per a menjar,
7. l’enemic obrí una bretxa a la muralla de la ciutat, i tots els homes de guerra van fugir de nit per la porta d’entre els dos murs que hi havia al costat del jardí del rei, i van marxar camí de l’Arabà mentre els caldeus tenien encerclada la ciutat.
8. Però les tropes dels caldeus van perseguir el rei i van atrapar Sedecies als despoblats de Jericó, i tot el seu exèrcit es va dispersar del seu costat.
9. Van fer presoner el rei i el van portar al rei de Babilònia, a Riblà, al territori d’Hamat, on van pronunciar sentència contra ell.
10. A Riblà, el rei de Babilònia va fer degollar els fills de Sedecies davant d’ell, i també tots el magnats de Judà.
11. A més, el rei de Babilònia va fer buidar els ulls a Sedecies i el va enca-denar amb grillons de bronze per dur-lo a Babilònia, on el va tenir pres fins que va morir.
12. El dia deu del mes cinquè de l’any dinou del regnat de Nabucodonosor, rei de Babilònia, Nebuzaradan, comandant de la guàrdia al servei del rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem
13. i va incendiar el temple del Senyor i el palau reial. També va calar foc a totes les cases i palaus de Jerusalem.
14. I tota la tropa dels caldeus que venia amb el comandant de la guàrdia va enderrocar la muralla de Jerusalem en tot el seu perímetre.
15. El comandant de la guàrdia, Nebuzaradan, va fer deportar la gent pobre amb la resta de la població que havia quedat a la ciutat, els desertors que s’havien passat al rei de Babilònia i la resta dels artesans.
16. Però Nebuzaradan, el comandant de la guàrdia, hi va deixar una part dels més pobres del país perquè fessin de vinyaters i llauradors.
17. Els caldeus van fer a trossos les co-lumnes de bronze del temple del Senyor, les peanyes i la pica de bronze que hi havia al temple del Senyor, i se’n van endur tot el bronze a Babilònia.
18. També van agafar les olles, les pales, els ganivets, les tasses, els aspersoris i tots els objectes de bronze que es feien servir per al culte.
19. El comandant de la guàrdia també va agafar els encensers, els tassons, les co-pes, els perols, els canelobres, les culle-res i les tasses; tot el que era d’or pur i tot el que era de plata pura.
20. Quant a les dues columnes, la pica i els dotze bous de bronze que la sos-tenien i les peanyes que el rei Salomó havia fet per al temple del Senyor, no fou possible de pesar el bronze de tots aquests objectes.
21. Les columnes feien cadascuna divuit colzades d’alçada, i un cordó de dotze colzades les envoltava; tenien un gruix de quatre dits, ja que eren bui-des.
22. Damunt d’elles hi havia un capitell de bronze; l’alçada de cada capitell era de cinc colzades, amb una xarxa amb magranes tot al voltant, tot de bronze. D’igual faisó era la segona columna amb les magranes.
23. Hi havia noranta-sis magranes que sobresortien, i el total de magranes a l’entorn de la xarxa era d’un centenar.
24. El comandant de la guàrdia va agafar també el gran sacerdot Seraià, el segon sacerdot Sefanià i els tres guardians de l’atri.
25. De la ciutat, va detenir un oficial que comandava la milícia i set homes del consell reial que van ser trobats a la ciutat, el secretari del cap de l’exèrcit, encarregat d’allistar la gent del poble, i seixanta homes de la terra que es tro-baven a la ciutat.
26. Nebuzaradan, el comandant de la guàrdia, els va agafar i els va portar al rei de Babilònia, a Riblà.
27. I el rei de Babilònia els va fer exe-cutar a Riblà, al territori d’Hamat. Així va ser deportat Judà lluny de la seva terra.
28. Aquesta és la gent que Nabucodono-sor s’endugué captiva: l’any setè, tres mil vint-i-tres homes de Judà;
29. l’any divuit de Nabucodonosor, ell va treure de Jerusalem vuit-centes trenta-dues persones;
30. i l’any vint-i-tres de Nabucodonosor, el comandant de la guàrdia, Nebuzara-dan, va deportar set-centes quaranta-cinc persones de la gent de Judà. El total de persones va ser de quatre mil sis-centes.
31. Succeí que l’any trenta-set de la cap-tivitat de Jeconies, rei de Judà, el dia vint-i-cinc del mes dotzè, Evil-Mero-dac, rei de Babilònia, l’any que va començar a regnar, va indultar Jeconies, rei de Judà, i el va treure de la presó.
32. Li va parlar amb benevolència i li va concedir un tron més elevat que els trons dels reis que eren amb ell a Babilònia.
33. Li va fer treure els vestits de presoner, i mentre visqué el va fer par-ticipar sempre en els àpats del rei.
34. Quant al seu sosteniment, li fou as-segurat per part del rei de Babilònia amb una pensió permanent, a raó d’un tant diari, durant tots els dies de la seva vida fins al dia de la seva mort.

Salms 119:129-136
129. Són admirables els teus testimonis per això els ha retingut la meva ànima.
130. L’exposició de les teves paraules il·lumina, fa entenimentats els senxills.
131. Estic en un continu sospir, perquè anhelo els teus manaments.
132. Mira’m i compadeix-te de mi. com tens per costum amb els qui estimen el teu nom.
133. Disposa el meu comportament segons la teva paraula, i no deixis que em domini cap perversió.
134. Allibera’m de l’opressió dels homes, per tal que guardi els teus manaments.
135. Mira benèvolament el teu servidor, i ensenya’m els teus estatuts.
136. Llàgrimes a doll vessen els meus ulls, perquè no es respecta la teva llei.

Proverbis 28:7-8
7. El qui observa la llei és un fill as-senyat, el qui es fa amb els llibertins des-honra el seu pare.
8. Qui augmenta la fortuna amb la usura i l’abús ho acumula per al qui fa almoina als pobres.

Titus 2:1-15
1. Tu, però, ensenya el que està d’acord amb la sana doctrina:
2. que els homes d’edat siguin sobris, dignes, prudents, forts en la fe, en l’amor i en la paciència.
3. Igualment les dones d’edat, que tinguin un comportament sant, que no siguin murmuradores, que no tinguin el vici de beure; han de ser mestres de bondat.
4. Així podran aconsellar les joves a estimar el marit i els fills,
5. a ser prudents, castes, bones mestres-ses de casa seva, bondadoses, obedients al seu marit, per tal que la paraula de Déu no sigui desacreditada.
6. Recomana igualment als joves que siguin assenyats.
7. Que en tu vegin sempre un model de bona conducta. En l’ensenyament si-gues sincer, seriós en el comportament,
8. dóna paraula justa, irrebatible, a fi que els adversaris quedin avergonyits en veure que no tenen cap argument contra nosaltres.
9. Que els esclaus siguin obedients en tot als seus amos, que procurin tenir-los contents. Que no els repliquin,
10. que no els estafin, al contrari, que es mostrin dignes de tota confiança, de manera que en tot facin honor a l’ensenyament de Déu, el nostre Salvador.
11. Perquè s’ha manifestat la bondat de Déu que porta salvació a tots els homes,
12. i ens instrueix perquè, renunciant a la vida impia i als desigs mundans, por-tem una vida assenyada, justa i pietosa, en aquest temps,
13. mentre esperem el feliç acompliment del nostre anhel, que és la manifestació gloriosa del gran Déu i Salvador nostre, Jesucrist.
14. Ell es donà a si mateix per nosaltres, a fi de redimir-nos de tota mena de maldat i depurar-se per a ell un poble escollit com a seu, apassionat en la pràctica del bé.
15. D’això és del que has de parlar, animant i convencent, amb plena autoritat; que no hi hagi ningú que no et respecti.