A A A A A
Bíblia en un any
Novembre 14

Ezequiel 19:1-14
1. “Tu, entona una complanta sobre els prínceps d’Israel.
2. Digues: Quina lleona era la teva mare entre els lleons! Ajaçada enmig de lleons criava els seus cadells.
3. Va pujar un dels seus cadells fins que es va convertir en un lleó jove, aprengué a estripar la presa i a devorar homes.
4. Però les nacions es van aliar contra ell, caigué en la trampa que li van posar i se l’endugueren amb garfis cap al país d’Egipte.
5. En veure ella que en l’espera s’esvaïa la seva esperança, prengué un altre dels seus cadells i el va posar com a lleó jove.
6. Ell rondava entre els lleons, es va convertir en un lleó jove, aprengué a estripar la presa i a devorar homes.
7. Va rompre les seves defenses, va arra-sar ciutats; el país i els seus habitants estaven esglaiats pels seus estrepitosos rugits.
8. Es van aplegar contra ell les poblacions de les províncies del voltant, van estendre una xarxa per caçar-lo i fou atrapat en la trampa.
9. El van posar dins una gàbia amb una anella al nas i el van portar al rei de Babilònia, que el tancà a les masmorres perquè el seu rugit no se sentís més per les muntanyes d’Israel.”
10. “La teva mare era com un cep enmig de la vinya, plantat vora les aigües. Era fecund i frondós, gràcies a l’abundós regatge que l’amarava.
11. Tenia sarments forts, aptes per a cep-tres de sobirans; la seva estatura s’ele-vava fins a tocar els núvols, destacava per la seva grandària i per la frondositat del seu brancatge.
12. Però ha estat arrancat amb fúria, llençat per terra, i el vent del desert ha marcit els seus fruits; se li han trencat els sarments vigorosos, i el foc els ha consumit.
13. I ara ha estat trasplantat al desert, a una terra eixuta i assedegada.
14. Del seu tronc n’ha sortit un foc que ha devorat sarments i fruits. Ja no li queden sarments forts que siguin aptes per a ceptres de sobirans.” Això és una complanta, i com a com-planta ha de ser emprada.

Ezequiel 20:1-49
1. Succeí l’any setè, el dia deu del mes cinquè, que van venir alguns dels ancians d’Israel per consultar el Senyor i es van asseure davant meu.
2. Llavors vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
3. “Fill d’home, respon als ancians d’Is-rael dient-los: Això diu Déu, el Senyor: ¿Heu vingut a consultar-me a mi? Per vida meva que no em deixaré consultar per vosaltres, diu Déu, el Senyor.
4. Tu mateix els jutjaràs, fill d’home, tu els acusaràs. Fes-los avinent les abominacions dels seus avantpassats.”
5. Per això els diràs: “Això diu Déu, el Senyor: El dia que jo vaig escollir Israel vaig fer un jurament a mà alçada a la casa de Jacob, quan em vaig fer conèi-xer d’ells en el país d’Egipte; vaig alçar la mà dient-los: Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
6. Aquell dia vaig alçar la mà jurant que els faria sortir del país d’Egipte cap a una terra que jo havia seleccionat per a ells, una terra que regalima llet i mel, la més encisadora de totes les terres.
7. I els vaig dir: Que cadascun llenci lluny les abominacions que els fascinen els ulls, i no us contamineu amb els ídols d’Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
8. Però ells es van rebel·lar contra mi i no em van voler escoltar. Ningú no va llençar les abominacions que els fasci-naven els ulls, i no van deixar els ídols d’Egipte. Vaig pensar d’abocar la meva indignació damunt d’ells, per desfogar la meva ira, dins mateix del país d’Egipte.
9. Però, per consideració al meu nom, vaig actuar de manera que no fos pro-fanat als ulls de les nacions on ells vivien, a les quals m’havia fet conèixer per treure el meu poble de la terra d’Egipte.”
10. “Els vaig fer sortir de la terra d’Egip-te i els vaig dur cap al desert.
11. Allà els vaig donar els meus estatuts i els vaig fer conèixer els meus precep-tes, que són els que donen vida a l’home que els compleix.
12. També els vaig donar els meus dies de repòs, perquè fossin un senyal del pacte entre jo i ells, a fi que sabessin que jo, el Senyor, sóc qui els santifico.
13. Però la casa d’Israel es va rebel·lar contra mi, en el desert: no van complir els meus estatuts, sinó que van rebutjar els meus preceptes, que donen vida a l’home que els compleix, i van profanar greument els meus dies de repòs. Vaig pensar d’abocar la meva indignació damunt d’ells, en el desert, i d’exterminar-los.
14. Però, en consideració al meu nom, vaig actuar de manera que no fos pro-fanat als ulls de les nacions que havien vist que jo els havia fet sortir.
15. També, en el desert, els vaig jurar a mà alçada que desistia de portar-los a la terra que els havia concedit, una terra que regalima llet i mel, la més encisa-dora de totes les terres,
16. perquè havien menyspreat els meus decrets, no seguien els meus preceptes i havien profanat els meus dies de repòs, perquè tenien el cor fascinat pels seus ídols.
17. Però em va fer llàstima destruir-los, i no els vaig exterminar en el desert.”
18. “Després, en el desert, vaig dir als seus fills: No seguiu les ensenyances dels vostres pares, no imiteu els seus costums i no us contamineu amb els seus ídols.
19. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu; se-guiu les meves normes, observeu els meus preceptes i compliu-los.
20. Santifiqueu els meus dies de repòs, a fi que siguin un senyal del pacte entre jo i vosaltres; i que se sàpiga que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu.
21. Però també els fills es van rebel·lar contra mi: no van complir els meus estatuts, no van observar ni van mirar de practicar els meus preceptes, que són els que donen vida a l’home que els compleix, ans van profanar els meus dies de repòs. Llavors vaig pensar d’abocar la meva indignació damunt d’ells i desfogar sobre ells la meva ira en el desert.
22. Però, per consideració al meu nom, vaig retenir la meva mà, de manera que no fos profanat als ulls de les nacions que havien vist com jo els havia fet sortir.
23. També els vaig jurar a mà alçada, en el desert, que els escamparia entre les nacions i que els dispersaria entre els països,
24. perquè no havien observat els meus estatuts, sinó que, menyspreant els meus preceptes, van profanar els meus dies de repòs, perquè els seus ulls anaven darrere els ídols dels seus pares.
25. Fins els vaig permetre preceptes que no els feien cap bé, i estatuts en els quals no podrien viure,
26. i vaig deixar que es contaminessin en les seves ofrenes, quan feien passar pel foc tot primer nascut, per fer que s’hor-roritzessin i reconeguessin que jo sóc el Senyor.”
27. “Per tant, parla a la casa d’Israel, fill d’home, i digues-los: Això diu Déu, el Senyor: Fins i tot en això m’han ultratjat els vostres avantpassats prevaricant contra mi:
28. després d’haver-los introduït a la terra que havia jurat de donar-los, pertot arreu on van veure un turó elevat i un arbre frondós, allí van oferir els seus sacrificis i van presentar les seves ofre-nes provocatives, allí van presentar els seus perfums agradables i van vessar les seves libacions.
29. Llavors els vaig preguntar: Què és aquest lloc alt on vosaltres acudiu?” Així li ha quedat el nom de Bamà fins al dia d’avui.
30. “Per tant, digues a la casa d’Israel: Això diu Déu, el Senyor: Després que us esteu contaminant, comportant-vos com els vostres pares, i seguiu fornicant darrere les seves abominacions,
31. presentant les vostres ofrenes, fent passar pel foc els vostres fills, i conta-minant-vos amb els vostres ídols fins al dia d’avui, ¿encara m’haig de deixar consultar per vosaltres, casa d’Israel? Per vida meva, diu Déu, el Senyor, que no em deixaré consultar per vosaltres!
32. Ni tampoc no es realitzarà mai aquesta dèria que us ha vingut ara pen-sant: Nosaltres serem com les altres nacions, com les tribus de la terra que adoren el tronc i la pedra.”
33. “Per vida meva, diu Déu, el Senyor, que amb mà forta, amb braç estès i desbordant d’ira haig de regnar sobre vosaltres.
34. Us faré sortir d’entre els pobles, us aplegaré d’entre els països on heu estat dispersats amb mà forta, braç estès i desbordant d’ira.
35. Us conduiré a un desert allunyat dels pobles, i allà pledejaré amb vosaltres cara a cara.
36. Igual com vaig pledejar amb els vostres avantpassats en el desert de la terra d’Egipte, així entraré en judici contra vosaltres, diu Déu, el Senyor.
37. Us faré passar sota la vara i us faré entrar dins la disciplina del pacte.
38. Separaré d’entre vosaltres els rebels i els qui m’han estat infidels i els faré sortir del país del seu exili, però no en-traran a la terra d’Israel; i sabreu que jo sóc el Senyor.
39. Pel que fa a vosaltres, casa d’Israel, això diu Déu, el Senyor: Aneu a complir cadascun amb els vostres ídols, però després ningú no em desobeirà més, i no profanareu més el meu sant nom amb les vostres ofrenes i amb els vostres ídols.
40. Perquè serà sobre la meva muntanya santa, la muntanya excelsa d’Israel — diu Déu, el Senyor —, on em servirà tota la casa d’Israel, tota ella establerta en el país. Allà us acceptaré, i allà us dema-naré les vostres ofrenes alçades i les primícies de les vostres donacions amb totes les vostres coses consagrades.
41. Com un perfum agradable us acceptaré, quan us hagi fet sortir d’entre les nacions i us hagi aplegat d’entre els paï-sos on heu estat dispersats i sigui santificat en vosaltres a la vista de totes les nacions.
42. I reconeixereu que jo sóc el Senyor quan us faré entrar a la terra d’Israel, la terra que vaig jurar de donar als vostres avantpassats.
43. Allà us recordareu del vostre com-portament i de totes les vostres males accions, amb les quals us heu conta-minat, i sentireu fàstic de vosaltres mateixos per totes les maldats que heu comès.
44. I reconeixereu que jo sóc el Senyor quan actuï amb vosaltres per conside-ració al meu nom, i no com mereix el vostre mal comportament ni com merei-xen les vostres obres perverses. Paraula de Déu, el Senyor!”
45. Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
46. “Fill d’home, posa’t de cara a migdia i aboca la teva paraula cap al sud, i profetitza contra el bosc de la plana del Nègueb.
47. Digues al bosc del Nègueb: Escolta l’oracle del Senyor! Això diu el Senyor Déu: Mira, vaig a encendre dintre teu un foc que et devorarà tots els arbres verds i tots els arbres secs. No s’apagarà, la flama abrusadora, i hi seran crema-des totes les cares, des del sud fins al nord.
48. I tot ésser humà veurà que he estat jo qui l’ha encesa; i no s’apagarà.”
49. Llavors jo vaig exclamar: “Ai, Senyor, Déu meu, que ells ja diuen de mi: Aquest només diu coses enigmàtiques.”

Salms 125:1-5
1. (Càntic dels pelegrinatges.) Els qui confien en el Senyor són com el mont de Sió, que no trontolla, es manté ferm per sempre.
2. Així com Jerusalem està envoltada de muntanyes, així el Senyor rodeja el seu poble, des d’ara i per sempre.
3. No deixarà caure el domini del pervers sobre l’heretatge dels justos, no fos que els justos allarguessin la mà cap a la maldat.
4. Tracta bé, Senyor, els bons i els de cor recte.
5. Però els qui es desvien per camins tortuosos, que els enviï el Senyor amb els mal-factors. Pau a Israel!

Proverbis 28:22-22
22. L’home cobejós s’afanya per la ri-quesa, sense adonar-se que la indigència l’atraparà.

Hebreus 10:1-18
1. Perquè la Llei, contenint solament una ombra dels béns de-finitius, i no pas la pròpia manifestació de la realitat, no pot mai perfeccionar els qui, repetidament, any rere any, s’acosten a oferir els mateixos sacrificis.
2. Altrament, els qui donen aquest culte, un cop serien purificats i ja sense recan-ça pel pecat, ¿no haurien deixat ja d’o-ferir-los?
3. En canvi, amb aquests sacrificis els pecats són rememorats cada any,
4. perquè és del tot impossible que la sang de toros i de bocs pugui treure els pecats.
5. Per això en entrar al món diu: “No vols sacrificis ni ofrenes, però m’has format un cos;
6. no et plauen holocaustos ni expiacions pel pecat.
7. Aleshores he dit: Mira, sóc aquí — com hi ha escrit de mi en el començ del llibre —, per complir, oh Déu, la teva voluntat.”
8. Primer ha dit: ni sacrificis ni ofrenes, ni holocaustos ni expiacions pel pecat, ni els vols ni et plauen, que són precisament les ofrenes que la Llei mana.
9. Després afegeix: Mira, sóc aquí per complir la teva voluntat. Aboleix tot el que ha dit primer per establir allò que diu en segon lloc.
10. I és en virtut d’aquesta voluntat que som santificats mitjançant l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre.
11. I mentre que tot sacerdot va oficiant dempeus cada dia el seu ministeri i ofe-reix repetidament uns sacrificis iguals, que mai no poden treure els pecats,
12. ell, en canvi, després d’oferir un sa-crifici definitiu pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu,
13. i espera des d’ara que els seus ene-mics siguin posats per escambell dels seus peus.
14. Perquè només amb una sola ofrena ha deixat, per sempre més, perfectament conclusa la seva obra en aquells qui va santificant.
15. També l’Esperit Sant ens ho certifi-ca, després d’haver dit:
16. “Aquesta és l’aliança que consuma-ré amb ells després d’aquells dies, diu el Senyor: Posaré les meves lleis en els seus cors i les gravaré en el seu enteniment,
17. i no em recordaré mai més dels seus pecats ni de les seves iniquitats.”
18. Ara bé, quan tot això és perdonat, ja no cal cap més ofrena pel pecat.