A A A A A
Bíblia en un any
Novembre 13

Ezequiel 17:1-24
1. Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
2. “Fill d’home, proposa un enigma i exposa una paràbola a la casa d’Israel.
3. Diràs: Això diu Déu, el Senyor: Una gran àguila, d’ales enormes, d’extens plomatge, d’abundoses plomes multico-lors, va arribar al Líban i va arrencar el cimall del cedre,
4. va escapçar-ne el rebrot més alt, el portà al país dels mercaders i el va dei-xar en una ciutat de comerciants.
5. Després, prengué un plançó d’aquell país i el va plantar en un camp de conreu situat vora l’aigua abundosa, trasplantat com un salze.
6. Va brotar i esdevingué un cep frondós, de poca alçada, de manera que les seves sarments es decantaven vers aquella àguila, i les seves arrels s’endinsaven sota d’ella. Així és com es va fer un cep, que rebrotà i estengué les seves sarments.
7. Però hi havia també una altra gran àguila, d’ales enormes i abundós plo-matge, i vet aquí que aquest cep va es-tendre cap a ella les seves arrels i hi decantà les sarments, des del bancal on era plantat, perquè ella la regués.
8. L’havien plantat en un terreny fèrtil, a la vora d’aigües abundoses, on podia produir brancada, donar fruit i conver-tir-se en un cep magnífic.
9. Digues: Això diu Déu, el Senyor: ¿Creus que prosperarà? ¿No li arrancarà les arrels, l’àguila primera, li destruirà els fruits i deixarà que s’assequi? Tots els seus brots tendres s’assecaran, i no caldrà pas molta força ni massa gent per a arrencar-lo de soca-rel.
10. Aquí el tens, trasplantat. ¿Creus que prosperarà? ¿No s’assecarà tan aviat com el vent de llevant bufi al seu da-munt? En el mateix bancal on ha cres-cut, s’assecarà!”
11. Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
12. “Pregunta a la casa rebel: ¿No en-teneu què significa això? Digues: Mi-reu, el rei de Babilònia va venir a Jerusalem, va agafar el rei i els seus prínceps i se’ls va endur a Babilònia.
13. En va escollir un de nissaga reial, va fer un pacte amb ell i el va obligar a prestar jurament, després d’endur-se la gent important del país,
14. per tal que fos un regne afeblit, incapaç de revoltar-se, i que només po-gués subsistir guardant el pacte.
15. Però ell se li va rebel·lar i va enviar els seus ambaixadors a l’Egipte, a fi que li subministrés cavalls i un bon nombre de soldats. ¿Creus que prosperarà? ¿Se’n sortirà, el qui ha fet això? Després que ha trencat el pacte, podrà escapar?
16. Per vida meva, diu el Senyor Déu, t’asseguro que morirà enmig de Babilònia, en el mateix país on resideix aquest rei que el va entronitzar, amb qui ha menyspreat el seu jurament i ha violat el seu pacte.
17. I el faraó, ni amb el seu poderós exèrcit ni amb les seves nombroses tro-pes, no li servirà d’ajut en la batalla, quan aquells construeixin terraplens i alcin torres d’assalt per matar molta gent.
18. Ha menyspreat el jurament trencant el pacte, després que s’havia compro-mès, i ha comès totes aquestes accions: no se n’escaparà pas!
19. Per tant, el Senyor Déu diu això: Per vida meva, t’asseguro que faré que re-caiguin sobre el seu cap el meu jurament, que ha menyspreat, i el meu pacte, que ha trencat.
20. Estendré damunt d’ell la meva xarxa, caurà en el meu filat, i el duré a Babilònia; i allà el faré jutjar pel perjuri que ha comès contra mi.
21. Els fugitius del seu exèrcit cauran sota l’espasa, i els qui aconsegueixin escapar seran dispersats als quatre vents. Llavors sabreu que jo, el Senyor, he parlat!”
22. Això diu Déu, el Senyor: “També jo arrancaré el cimall del cedre gegantí, i el plantaré. D’entre els més alts del seus rebrots, n’esqueixaré un de tendre, i jo mateix el plantaré al cim d’una mun-tanya elevada;
23. a la muntanya excelsa d’Israel, el plantaré. Treurà branques ufanoses, donarà fruit i arribarà a ser un cedre magnífic. Sota seu, hi viuran tota mena d’ocells, i s’ajocaran a l’ombra de les seves branques.
24. I tots els arbres del bosc sabran que jo sóc el Senyor, que he abatut l’arbre altívol i que he exalçat l’arbre abatut; he assecat l’arbre verd i he fet reverdir l’arbre sec. Jo, el Senyor, ho he dit i ho compliré!”

Ezequiel 18:1-32
1. Vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
2. “Per què aneu repetint per la terra d’Israel aquest refrany que diu: «Els pares van menjar agrassos i els fills tenen les dents esmussades?»
3. Per vida meva, diu Déu, el Senyor, que no tindreu ocasió de repetir més aquest refrany a la terra d’Israel.
4. Mireu, totes les ànimes són meves; tant l’ànima del pare com l’ànima del fill són meves. L’ànima que pequi, aquesta morirà.
5. Però quan un home és just i practica el dret i la justícia,
6. no participa d’àpats sagrats dalt de les muntanyes ni alça els ulls vers els ídols de la casa d’Israel, no deshonra la dona del seu proïsme ni jeu amb cap dona durant el període de la seva impuresa,
7. no oprimeix ningú, torna al deutor el que havia empenyorat i no rampinya res; reparteix el seu pa amb qui té gana i dóna roba al qui va nu,
8. no presta a usura ni cobra interessos, aparta la seva mà de la injustícia i jutja amb rectitud entre home i home,
9. i segueix els meus estatuts i observa els meus preceptes a fi d’obrar rectament, aquest és just, ben cert que viurà. Paraula de Déu, el Senyor!
10. Però si aquest home té un fill que és lladre i sanguinari, o que comet alguna d’aquestes coses
11. i no es comporta com el seu pare, sinó que participa d’àpats sagrats dalt de les muntanyes, deshonra la dona del seu proïsme,
12. oprimeix el pobre i l’indigent, comet rampinyes, no torna la penyora, alça els ulls vers els ídols, cometent abominació,
13. presta a usura i exigeix interessos, ¿et sembla que viurà? No viurà pas! Ha comès totes aquestes abominacions, ben cert que morirà; la seva sang serà da-munt d’ell.
14. Però si aquest té un fill que veu tots els pecats que ha comès el seu pare, reflexiona i no fa el mateix,
15. sinó que no participa en els àpats de les muntanyes, no alça els ulls als ídols de la casa d’Israel, no deshonra la dona del seu proïsme,
16. no oprimeix ningú, no reté la penyo-ra, no rampinya res, reparteix el seu pa amb qui té gana i dóna roba al qui va nu,
17. evita perjudicar el desvalgut, no practica la usura ni exigeix interessos, i segueix els meus estatuts i observa les meves prescripcions, aquest no morirà per la iniquitat del seu pare, ben cert que viurà!
18. En canvi, el seu pare, per haver practicat l’extorsió, haver robat al seu germà i haver fet allò que no és bo en-mig del seu poble, morirà pels seus pro-pis pecats.
19. I si dieu: Per què no recau en el fill la iniquitat del pare? Doncs, perquè el fill ha obrat segons el dret i la justícia: ha observat i ha complert tots els meus manaments; ben cert que viurà!
20. L’ànima que pequi, aquesta morirà! El fill no pagarà per la iniquitat del pa-re, ni el pare no pagarà per la iniquitat del fill. La justícia reposarà damunt del just, i la impietat pesarà damunt del malvat.
21. Tot i així, si el malvat s’aparta de tots els pecats que cometia, i observa tots els meus manaments, complint el dret i la justícia, ben cert que viurà; no morirà.
22. I cap de les infidelitats que hagi comès no li seran retretes; viurà gràcies a la justícia que ha practicat.
23. ¿És que jo tinc alguna complaença en la mort del malvat? — diu Déu, el Senyor —. ¿No em complau més que es penedeixi i visqui?
24. Però si el just s’aparta de la seva justícia cometent la maldat i les matei-xes abominacions que fa el malvat, si ell les comet també, creus que viurà? Ni una sola de les justícies que hagi fet no li serà tinguda en compte. Per la preva-ricació que hagi comès i pels pecats que hagi fet, per ells morirà.”
25. “Vosaltres dieu: El comportament del Senyor no és just. Escolteu, doncs, casa d’Israel! ¿És el meu comportament, el que no és just? ¿No és la vostra conducta, la que és injusta?
26. Quan el just s’aparta de la seva jus-tícia, comet la iniquitat i mor, mor per causa de la iniquitat que ha comès.
27. I quan el malvat es converteix de la maldat que ha practicat, i es comporta d’acord amb el dret i la justícia, donarà vida a la seva ànima.
28. Ja que ha reflexionat i s’ha fet enrere de totes les transgressions que havia co-mès, ben cert que viurà; no morirà pas!”
29. “Encara diu la casa d’Israel: El comportament del Senyor no és just. ¿És el meu comportament, el que no és just, casa d’Israel? ¿No és la vostra conducta, la que és injusta?
30. Per això jo jutjaré cadascun segons la seva conducta, casa d’Israel — diu Déu el Senyor —. Penediu-vos i convertiu-vos de totes les vostres infidelitats, a fi que la iniquitat deixi de ser la causa de la vostra caiguda.
31. Foragiteu lluny de vosaltres totes les infidelitats amb què us heu fet culpables, i feu-vos un cor nou i un esperit renovat. Per què hauríeu de morir, casa d’Israel?
32. Jo no tinc pas complaença en la mort del qui mor, diu Déu, el Senyor. Con-vertiu-vos, doncs, i tindreu vida!”

Salms 124:1-8
1. (Càntic dels pelegrinatges. De David.) Si no fos el Senyor, que estava per nosaltres — que ho digui Israel —,
2. si no fos el Senyor, que estava a favor nostre, quan s’alçaren els homes contra nosaltres,
3. de viu en viu ens haurien devorat, encesa la seva ira contra nosaltres.
4. Ja l’aiguat ens hauria inundat, una torrentada hauria passat da-munt nostre,
5. ja ens haurien engolit les aigües desbordades.
6. Beneït sigui el Senyor, que no ha permès que fóssim presa de les seves dents.
7. La nostra vida, com un ocellet, s’ha escapat del llaç dels caçadors; el llaç s’ha trencat, i tots ens hem pogut salvar.
8. El nostre auxili és el nom del Senyor, creador de cel i terra.

Proverbis 28:21-21
21. Tenir favoritismes no és gens bo, que per un mos de pa prevarica l’home.

Hebreus 9:1-28
1. Certament, la primera aliança te-nia les seves prescripcions relati-ves al culte, i un santuari terrenal.
2. S’havia distribuït el tabernacle en un primer compartiment que s’anomenava el lloc Sant, on hi havia el canelobre, la taula i els pans de l’ofrena.
3. Darrere la segona cortina hi havia el compartiment del Tabernacle anomenat «el Santíssim»,
4. amb l’altar d’or, on es cremava l’en-cens, i l’arca de l’aliança, enterament coberta d’or, on es guardava una urna d’or que contenia el mannà, la vara flo-rida d’Aaron i les taules de l’aliança.
5. Al damunt de l’arca hi havia els querubins de la glòria, que feien de cobricel al propiciatori. Sobre tot això, ara, no és el moment oportú per a fer-ne una ex-plicació detallada.
6. Dins d’aquesta distribució, els sacer-dots entren contínuament al primer compartiment del tabernacle per cele-brar-hi el culte;
7. però al segon només hi entra el gran sacerdot una vegada l’any, i no ho pot fer sense dur la sang que ofereix per ell mateix i pels pecats d’ignorància del poble.
8. Amb això l’Esperit Sant donava a en-tendre que, mentre subsistia el primer tabernacle, el camí vers el santuari en-cara no era ben obert.
9. Tot això és una imatge que simbolitza el temps present, segons la qual s’ofe-reixen dons i víctimes que no són capa-ços de canviar per a bé la consciència d’aquell qui tributa aquest culte,
10. atès que es compon només de diverses observances externes relatives als aliments, les begudes i les diverses ablucions, mantingudes vigents només fins al moment d’establir l’ordre re-novat.
11. El Crist, en canvi, s’ha presentat com a pontífex dels béns definitius, passant a través del tabernacle més gran i més perfecte, que no és de construcció humana, és a dir, que no pertany a aquesta creació;
12. i no pas per mitjà de la sang de bocs i vedells, sinó per mitjà de la seva pròpia sang, ha entrat una vegada per sempre al lloc Sant, i ha obtingut una redempció eterna.
13. Perquè, si la sang dels bocs i dels toros i les cendres de vedella, quan són espargides sobre les persones en estat d’impuresa, els confereix la purificació externa,
14. amb molta més raó la sang de Crist, que en virtut del seu Esperit etern s’oferí a si mateix a Déu com a víctima sense defecte, purificarà la nostra consciència d’obres mortes, a fi que puguem donar culte al Déu vivent.
15. Per això és mitjancer d’una aliança nova, de manera que, havent mort en rescat dels delictes comesos sota la pri-mera aliança, els cridats puguin rebre l’herència eterna que els era promesa.
16. De fet, on hi ha un testament es requereix que consti la mort del tes-tador,
17. perquè un testament només és efectiu en cas de defunció, ja que mentre viu el testador no té validesa.
18. D’aquí que tampoc la primera alian-ça no fou consagrada sense sang.
19. Quan Moisès hagué promulgat a tot el poble totes les prescripcions seguint la Llei, va prendre la sang dels vedells i dels bocs, juntament amb aigua, llana escarlata i hisop, i va espargir tant el mateix llibre com tot el poble,
20. dient: “Aquesta és la sang de l’alian-ça que Déu us ha prescrit.”
21. Igualment va aspergir amb la sang el tabernacle i tots els estris del culte.
22. Segons la Llei, gairebé totes les co-ses es purifiquen amb sang, i sense vessament de sang no hi ha perdó.
23. Calia, doncs, que els símbols de les realitats del cel es purifiquessin d’a-questa manera, mentre que les realitats celestes mateixes ho havien de ser amb sacrificis més excel·lents que no aquells.
24. I així, el Crist no va entrar pas en un santuari de construcció humana, figura del veritable, sinó al mateix cel, a fi de presentar-se ara davant Déu a favor nostre.
25. I no per oferir-se a si mateix moltes vegades, com el gran sacerdot, que entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva;
26. si fos així, hauria hagut d’anar patint contínuament des de la creació del món, mentre que ara s’ha manifestat una sola vegada, a la fi dels temps, per abolir el pecat amb el seu sacrifici.
27. I així com el destí dels homes és el de morir una sola vegada i després ser jutjats,
28. també així el Crist, després d’haver-se ofert una sola vegada per a carregar amb els pecats de tothom, serà vist per segona vegada, no ja per raó del pecat, sinó per a la salvació definitiva d’a-quells qui l’esperen.