A A A A A
Bíblia en un any
Octubre 9

Jeremies 3:1-25
1. S’acostuma a dir: “Quan un home repudia la seva muller i ella se’n va del seu costat i es casa amb un altre, podrà el primer marit tornar a ella? ¿No seria com una profanació per a tot el país? En canvi, tu has fornicat amb nombrosos amants; i tot i així, vols tor-nar a mi? — diu el Senyor.
2. Alça la vista cap als turons i mira: En quin lloc no t’has prostituït? T’has as-segut al costat dels camins, com un beduí al desert, esperant-los; i amb les teves fornicacions i les teves maldats has contaminat el país.
3. Per això han estat retingudes les ai-gües i no han vingut les pluges de tar-dor. Però tu ets descarada com una ra-mera i no vols avergonyir-te’n.
4. I encara clames a mi: ‘Pare meu, tu ets el company de la meva joventut!
5. Estaràs sempre enfadat? Retindràs l’enuig per sempre?’ És així com parles, però segueixes fent tant de mal com pots.”
6. En temps del rei Josies, el Senyor em digué: “¿Has vist el que ha fet l’apòstata Israel? Ha pujat a tots els turons elevats i allà, sota tot arbre frondós, s’ha prostituït.
7. Jo pensava: Després d’haver fet tot això, tornarà a mi; però no va tornar. I això ho veié la seva germana, la des-lleial Judà.
8. Aquesta havia vist que jo havia repu-diat l’apòstata Israel per haver comès adulteri i que li havia donat carta de divorci; amb tot, la pèrfida Judà no va tenir por, sinó que també va anar a fornicar.
9. I succeí que, per la seva lleugeresa a fornicar, el país va quedar contaminat, ja que va cometre adulteri adorant la pedra i la fusta.
10. Malgrat tot això, la seva germana, la pèrfida Judà, no ha tornat a mi sincerament, ni de cor, sinó fingidament.” Això ha dit el Senyor.
11. El Senyor em digué: “L’apòstata Is-rael resulta innocent comparada amb la deslleial Judà.
12. Vés, doncs, i proclama aquestes pa-raules de cara al nord: Torna, apòstata Israel — diu el Senyor. No us miraré amb cara d’enfadat, perquè sóc compassiu — ha dit el Senyor —, no guardo rancúnia permanent.
13. Reconeix, almenys, la teva culpa, perquè t’has rebel·lat contra el Senyor, el teu Déu, i has prodigat les teves tro-bades amb els estrangers sota tot arbre frondós i no has escoltat la meva veu.” Ho diu el Senyor.
14. “Convertiu-vos, fills apòstates — diu el Senyor —, perquè jo sóc el vostre amo i us prendré, un de cada ciutat i dos de cada família, i us portaré a Sió.
15. I us donaré pastors del meu grat, que us pasturin amb seny i coneixement.
16. I quan us multipliqueu i creixeu en la terra, aquells dies — diu el Senyor — ja no es parlarà més de l’arca de l’aliança del Senyor; no hi pensaran més, no se’n recordaran, no l’enyoraran i no en faran cap més.
17. En aquell temps Jerusalem serà anomenada «Tron del Senyor», i totes les nacions s’hi incorporaran en el nom del seu Senyor, i no continuaran en l’obsti-nació del seu cor depravat.
18. Llavors la casa de Judà caminarà amb la casa d’Israel, i vindran juntes des del país del nord cap a la terra que vaig donar en heretatge als vostres avant-passats.
19. “Jo em preguntava: Com t’inclouré entre els meus fills i et donaré la terra deliciosa, la més excel·lent heretat de les nacions? I vaig dir: Em direu ‘Pare meu’ i ja no deixareu de seguir-me.
20. Però, igual que una dona que és des-lleial al seu marit, així em vas ser des-lleial, casa d’Israel — diu el Senyor.
21. Un clam s’ha sentit pels turons, planys i súpliques dels fills d’Israel; perquè han esgarriat la seva ruta, han oblidat el Senyor, el seu Déu.
22. Torneu, fills esgarriats; jo remeiaré les vostres apostasies.” Aquí ens tens, venim a tu, perquè tu ets el Senyor, el nostre Déu.
23. Realment, els turons i el tumult de dalt les muntanyes eren un engany; ben cert que en el Senyor, el nostre Déu, és on es troba la salvació d’Israel.
24. La ignomínia ha consumit el treball dels nostres pares des de la nostra joventut: els seus ramats d’ovelles i vaques, els seus fills i les seves filles.
25. Ajaguem-nos en la nostra ignomínia i que ens cobreixi la nostra vergonya! Perquè hem pecat contra el Senyor, el nostre Déu, nosaltres i els nostres pares, des de la joventut fins al dia d’avui, i no hem escoltat la veu del Senyor, el nostre Déu.

Jeremies 4:1-31
1. “Si vols tornar, oh Israel — diu el Senyor —, torna cap a mi. Si apartes del meu davant les abominacions que tens, i deixes d’anar errant d’un lloc a un altre,
2. llavors podràs jurar per la vida del Senyor amb veritat, amb dret i amb jus-tícia, i les nacions seran beneïdes en el Senyor i en ell es gloriaran.
3. Això diu el Senyor als homes de Judà i de Jerusalem: Prepareu-vos un camp per a vosaltres i no sembreu entre espi-nes.
4. Circumcideu-vos al Senyor, traient el prepuci del vostre cor, homes de Judà i habitants de Jerusalem, no sigui que es-clati com foc el meu enuig i cremi sense que ningú el pugui apagar, per la maldat de les vostres obres.”
5. “Anuncieu-ho a Judà i proclameu-ho a Jerusalem, digueu-los: Toqueu la trompeta pel país, crideu ben fort i di-gueu: Aplegueu-vos i entrem dins les ciutats fortificades.
6. Hisseu bandera per Sió, escapeu, no us atureu, perquè faig venir des del nord un mal, una gran destrucció.
7. Un lleó puja des de la seva boscúria, el destructor de les nacions ja s’ha posat en marxa, surt del seu cau per reduir el teu país a la ruïna; les teves ciutats quedaran enrunades i sense habitants.
8. Per això, vestiu-vos de cilici, planyeu i gemegueu, perquè la ira ardent del Senyor no s’ha apartat de nosaltres.
9. I succeirà, en aquell dia — diu el Senyor —, que defallirà el cor del rei i el cor dels prínceps; els sacerdots quedaran esglaiats, i els profetes, espaordits.”
10. Llavors jo vaig dir: “Ai, Senyor, Déu meu, realment has enganyat del tot aquest poble i Jerusalem dient: ‘tindreu pau”, mentre l’espasa ens penetrava fins a l’ànima.’
11. En aquell temps, el Senyor dirà a aquest poble i a Jerusalem: “Un vent dels rasos abrusadors del desert es gira sobre el meu poble, i no pas per a ventar ni per a porgar.
12. Un vent carregat ve de part meva, i ara jo pronunciaré sentència contra ells.”
13. Mireu, ja puja com els núvols, i els seus carros semblen un huracà; els seus cavalls són més ràpids que les àguiles. Ai de nosaltres! Estem perduts!
14. “Renta el teu cor de maldat, Jerusalem, a fi de ser salvada. Fins quan cova-ràs els teus mals pensaments dintre teu?
15. Una veu avisa des de Dan, i l’infor-tuni s’anuncia des de la muntanya d’Efraïm.
16. Advertiu-ho a les nacions, feu-ho saber a Jerusalem, que arriba l’avant-guarda des d’un país llunyà llançant el seu crit de guerra contra les ciutats de Judà.
17. L’encerclen com els guardians d’un camp, per haver-se rebel·lat contra mi — diu el Senyor.
18. La teva conducta i les teves accions t’han portat tot això; aquesta dolenteria teva, tan amarga, t’ha penetrat al cor.”
19. Ai, entranyes meves, entranyes me-ves! Em fan mal les fibres del cor. El cor em salta dintre meu, no puc callar: ja has sentit, oh ànima meva, el toc de la trom-peta, la cridòria per al combat.
20. S’anuncia desastre sobre desastre, tot el país és devastat. D’improvís són as-solades les meves tendes i, en un instant, els meus pavellons.
21. Fins quan hauré de veure la bandera i sentir el toc de la trompeta?
22. Perquè el meu poble és neci, no em coneixen; són fills insensats, mancats d’enteniment; són llestos per a fer el mal, però són ignorants per a practicar el bé.
23. He mirat cap a la terra i he vist que tot era confusió i caos; cap al cel, i no hi havia claror.
24. He mirat les muntanyes i he vist que tremolaven; tots els turons trontollaven.
25. He mirat i no he vist ningú, i les aus del cel s’havien envolat totes.
26. He mirat i he vist que els camps de conreu eren un erm, i totes les ciutats eren assolades davant del Senyor, da-vant la seva ira ardent.
27. El Senyor ha dit: “El país sencer serà devastat, però no el destruiré totalment.
28. Per això la terra es posarà de dol, i el cel, allà dalt, s’enfosquirà. He parlat i no me’n desdiré; ho he decidit i no em faré enrere.”
29. Al crit dels cavallers i dels arquers fuig tothom de la ciutat; s’amaguen en-tre la boscúria, escalen els cingles; totes les poblacions han estat abandonades, no hi ha quedat ningú.
30. I tu, tota devastada, què faràs? Ni que et vesteixis d’escarlata, ni que et guar-neixis amb joiells d’or, ni que et pintis els ulls amb antimoni, no et servirà de res embellir-te, perquè els teus amants et menyspreen: volen prendre’t la vida.
31. Sí, sento crits com de partera, quei-xes com les d’aquella que infanta per primera vegada; són els crits de la filla de Sió, que mentre gemega estén els braços dient: “Ai de mi, que la meva ànima defalleix davant els assassins!”

Salms 116:15-16
15. Als ulls del Senyor té gran vàlua la vida dels seus fidels.
16. Ah, Senyor, jo sóc el teu servent, servent teu, fill de la teva serventa, que m’has trencat els lligams.

Proverbis 27:2-2
2. Que sigui un altre qui t’alabi, i no la teva boca; un foraster, i no els teus llavis.

Filipencs 4:1-23
1. Per tant, germans meus estimats i enyorats, alegria i corona meva, manteniu-vos així ferms en el Senyor, estimats meus.
2. Prego a Evòdia i demano a Síntique que s’avinguin en el Senyor.
3. Sí, també a tu et demano, fidel company, que tinguis cura d’aquelles que van lluitar amb mi en l’Evangeli, junt amb Climent i els altres col·laboradors meus, els noms dels quals són al llibre de la vida.
4. Estigueu contents en el Senyor sempre; ho repeteixo, estigueu contents.
5. Que la vostra cordialitat sigui ben pa-lesa per a tothom. El Senyor és a prop,
6. no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
7. I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
8. En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
9. I el que heu après i heu rebut, i sentit, i vist en mi, poseu-ho en pràctica, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.
10. He tingut una gran satisfacció en el Senyor que ara, per fi, hàgiu revifat el vostre interès per mi; perquè, si bé el sentíeu, mancava l’ocasió.
11. No penseu que és la necessitat la que em fa parlar així, perquè ja he après a passar amb el que tinc
12. i sé viure amb estretor, i també sé viure en l’abundor. En qualsevol situació i en qualsevol lloc, estic avesat a anar tip i a passar gana, a tenir de sobres i a fer curt.
13. Tot ho puc en aquell qui em dóna forces.
14. Amb tot, heu fet bé de compartir amb mi aquests moments difícils.
15. Vosaltres, els filipencs, sabeu també que als inicis de l’evangelització, quan vaig sortir de la Macedònia, cap altra església, llevat de la vostra, no va voler participar en l’ajut amb donatius;
16. perquè, fins a Tessalònica, més d’una vegada m’heu fet arribar ajuda per a les meves necessitats.
17. No és que vagi a la recerca del sub-sidi, el que busco és que augmenti el benefici al vostre compte.
18. He rebut tot el que m’heu enviat i estic ben proveït; tot ha quedat resolt tan bon punt Epafrodit m’ha donat aquesta ofrena vostra, que és un perfum suau, sacrifici agradable que Déu accepta de bon grat.
19. El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
20. A Déu, Pare nostre, sigui la glòria pels segles dels segles. Amén.
21. Doneu records a tots els creients en Crist Jesús. Us saluden els germans que són amb mi.
22. Salutacions de tots els creients, espe-cialment els criats de la casa imperial.
23. Que la gràcia del Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit.