| Isaïes 65:1-25 |
| 1. “M’he deixat consultar pels qui no em preguntaven, m’he deixat trobar pels qui no em buscaven. A una nació que no invocava el meu nom li he dit: ‘Aquí em teniu, sóc aquí!’ |
| 2. Tot el dia he mantingut esteses les meves mans vers un poble rebel que segueix uns camins que no són bons, rere les seves pròpies fantasies. |
| 3. Un poble que descaradament em pro-voca sense parar; que ofereix sacrificis pagans en els jardins i crema encens sobre rajoles; |
| 4. que fa estades als mausoleus i pernoc-ta en racons amagats; que menja carn de porc i cou gasòfia immunda a les seves olles |
| 5. i encara diu: ‘Aparta’t, no t’acostis a mi, perquè jo sóc més pur que tu.’ Aquests són un fum que se’m fica al nas, un foc que crema tot el dia. |
| 6. Mireu, davant meu ho tinc anotat: no callaré fins que no li ho hagi fet pagar. Posaré a la seva pitrera la paga |
| 7. de les seves iniquitats i la dels seus avantpassats conjuntament, diu el Senyor. Aquests cremaven encens a dalt de les muntanyes i m’ultratjaven sobre els turons: per això faré el compte de les seves accions passades i l’abocaré al seu pit.” |
| 8. Això diu el Senyor: “Com quan veuen que queda suc en un raïm i diuen: No el rebutgis, que encara té benedicció, així ho faré jo, per amor als meus servents, evitant de malmetre-ho tot. |
| 9. Faré que de Jacob en surti llavor, i de Judà un que hereti les meves munta-nyes; les posseiran els meus escollits, i els meus servidors hi habitaran. |
| 10. Saron esdevindrà una pleta de ra-mats, i la vall d’Acor, una devesa de bous per al poble meu que m’ha buscat. |
| 11. En canvi, a vosaltres, que heu abandonat el Senyor, que us heu oblidat de la meva muntanya santa, que pareu un altar a Gad, déu de la sort, i que ompliu la copa a Mení, déu del destí, |
| 12. jo us destino a l’espasa, i tots haureu d’ajupir-vos per a ser degollats; perquè quan us he cridat, no heu respost, i quan us he parlat, no heu escoltat, sinó que heu fet allò que és dolent als meus ulls i heu preferit allò que em desagrada. |
| 13. Per això, el Senyor Etern us diu: Mireu, els meus servents menjaran, però vosaltres passareu fam; els meus servents beuran, però vosaltres patireu set; els meus servents tindran goig, però vosaltres sereu avergonyits. |
| 14. Els meus servents cantaran amb el cor alegre, però vosaltres cridareu adolorits, gemegareu amb l’esperit desfet. |
| 15. I prestareu el vostre nom per male-dicció als meus escollits, dient: ‘Que el Senyor Etern t’extermini’. En canvi, als meus servents els donaré un altre nom; |
| 16. de manera que al país, quan algú beneeixi, beneirà en el nom del Déu veritable, i quan algú juri, jurarà també pel Déu veritable, ja que les afliccions anteriors s’hauran oblidat i hauran desa-paregut de la meva vista.” |
| 17. “Jo crearé un cel nou i una terra nova; i les coses passades no es recor-daran mai més ni tornaran a la me-mòria. |
| 18. Gaudiu de goig i d’alegria perpètuament pel que jo vaig a crear: crearé una Jerusalem feliç i un poble content que hi visqui. |
| 19. I jo m’alegraré en Jerusalem i gau-diré amb el meu poble; i no s’hi sentiran més gemecs ni crits de dolor. |
| 20. Allà, ja no hi haurà infants de curta vida, ni vell que no acompleixi els seus dies; el jovenet morirà als cent anys, i el qui no arribi a centenari serà tingut per maleït. |
| 21. Edificaran cases i hi viuran; planta-ran vinyes i en menjaran el fruit. |
| 22. No edificaran perquè un altre hi ha-biti, no plantaran perquè un altre mengi. L’edat del meu poble serà com l’edat de l’arbre, i els meus elegits fruiran del treball de les seves mans. |
| 23. No es fatigaran en va ni tindran fills destinats a la dissort. Seran un llinatge dels beneïts del Senyor, ells i tots els seus descendents. |
| 24. Abans que clamin, jo els respondré; abans que acabin de parlar, jo els aten-dré. |
| 25. El llop i l’anyell pasturaran junts, el lleó menjarà palla com el bou, i la pols servirà d’aliment a la serp. No faran res de dolent ni de destructiu en tota la me-va muntanya santa”, diu el Senyor! |
| Isaïes 66:1-24 |
| 1. Això diu el Senyor: “El cel és el meu tron, i la terra, l’escam-bell dels meus peus! Quina casa podríeu construir-me? Quin lloc triaríeu per al meu repòs? |
| 2. Totes aquestes coses les ha fet la meva mà, i així han rebut existència, diu el Senyor. Posaré atenció en el pobre i humil d’esperit, que tremola davant la meva paraula. |
| 3. Hi ha qui sacrifica un bou, i també mata un home; qui degolla una ovella, i també desnuca un gos; qui fa una ofre-na vegetal, i també de sang de porc; qui crema encens, i també beneeix un ídol; doncs, si ells s’han escollit els propis camins, i la seva ànima es complau en les seves abominacions, |
| 4. també jo escolliré les seves calamitats i faré venir damunt d’ells tot allò que temen, ja que he cridat i ningú no ha contestat, he parlat i ningú no m’ha escoltat, sinó que han fet allò que és dolent als meus ulls i han escollit allò que em disgustava”. |
| 5. Escolteu la paraula del Senyor, els qui la reverencieu: “Aquells germans vostres que us odien, que us rebutgen per causa del meu nom, diuen: Que es glorifiqui, el Senyor, i així us veurem contents! Aquests, però, quedaran avergonyits! |
| 6. Aquest soroll estrepitós que ve de la ciutat, aquest tumult del temple, és la veu del Senyor que paga als seus ene-mics el que es mereixen! |
| 7. Abans de sentir les fiblades, ha anat de part; abans de tenir dolors, ha tingut el fill. |
| 8. Qui ha sentit mai una cosa com aques-ta? Qui ha vist res de semblant? ¿És que una nació pot néixer en un sol dia o es pot infantar tot un poble d’una sola vegada? Perquè, a penes ha sentit els do-lors, Sió ja ha infantat els seus fills. |
| 9. ¿Obriria jo la concepció si no volgués fer néixer?, diu el Senyor. O jo, que faig venir al món, ho impediria?, diu el teu Déu. |
| 10. Alegreu-vos amb Jerusalem i feste-geu-la, tots els qui l’estimeu; ompliu-vos d’alegria, tots els qui per ella dúieu dol, |
| 11. per tal de ser alletats i saciats del pit dels seus consols, per tal que xucleu i us reconforteu amb l’abundància de la seva glòria.” |
| 12. Perquè això diu el Senyor: “Mireu, abocaré damunt d’ella el benestar, com un riu, i, com una torrentada desbordant, la glòria de les nacions; sereu nodrits i us portaran a coll, i sereu amanyagats sobre els genolls. |
| 13. Com una mare consola el seu fill, així us consolaré jo a vosaltres, i sereu consolats a Jerusalem. |
| 14. Quan ho veureu, el vostre cor s’ale-grarà, els vostres ossos es revifaran com l’herba; la mà del Senyor es manifestarà a favor dels seus servents, i la seva ira, contra els seus enemics.” |
| 15. Perquè, mireu, el Senyor vindrà com un foc, i els seus carros com un cicló, per desfogar amb ardència la seva ira, amb flames de foc la seva reprensió. |
| 16. El Senyor, amb foc i amb la seva espasa, jutjarà tots els homes, i les seves víctimes seran una multitud. |
| 17. Els qui es consagren i es purifiquen per al culte en els jardins, seguint-ne un que va al mig, els qui mengen carn de porc, immundícies i rates, seran destruïts tots alhora, diu el Senyor. |
| 18. “Jo conec les seves obres i els seus pensaments; arribarà el moment d’aple-gar totes les nacions i totes les llengües; i vindran i veuran la meva glòria. |
| 19. Entre elles hi posaré un senyal, i d’aquells que hagin escapat, n’enviaré a les nacions: a Tarsis, a Pul, a Lud, que són experts en l’arc, a Tubal, a Javan i a les costes llunyanes que no han sentit parlar de mi ni han vist la meva glòria; i ells la manifestaran a les nacions. |
| 20. I d’entre totes les nacions portaran tots els vostres germans, com una ofre-na al Senyor, en cavalls, en carros i en lliteres, muntats en mules i dromedaris, cap a la meva muntanya santa, cap a Jerusalem — diu el Senyor —, igual com els fills d’Israel duen la seva ofrena al temple del Senyor en vasos purificats. |
| 21. També, d’entre ells n’escolliré sa-cerdots i levites, diu el Senyor. |
| 22. I romandran davant meu tant temps com el cel nou i la terra nova que vaig a crear, diu el Senyor. Així perdurarà el vostre llinatge i el vostre nom. |
| 23. Tots els homes vindran de lluna nova en lluna nova, de dissabte en dissabte, per adorar-me, diu el Senyor. |
| 24. I quan surtin veuran els cadàvers dels homes que es van rebel·lar contra mi: perquè el seu cuc no morirà i el seu foc no s’apagarà, i seran una abominació per a tot ésser humà.” |
| Salms 116:1-4 |
| 1. Jo estimo el Senyor, perquè ell escolta la meva veu suplicant. |
| 2. Perquè m’ha volgut atendre, jo l’invocaré tots els meus dies. |
| 3. M’encerclaven lligams de mort, angoixes del sepulcre em sorpren-gueren, em sentia pres en l’aflicció i la pena, |
| 4. i vaig invocar el nom del Senyor: “Ah, Senyor, salva’m la vida!” |
| Proverbis 26:28-28 |
| 28. La llengua mentidera odia els qui en són víctimes, i la boca aduladora provoca la ruïna. |
| Filipencs 2:1-30 |
| 1. Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha al-gun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu, |
| 2. ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia. |
| 3. No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. |
| 4. Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres. |
| 5. Tingueu entre vosaltres els mateixos sentiments que tingué Crist Jesús: |
| 6. Ell, tot i que era de condició divina, no va considerar la seva igualtat amb Déu com un dret irrenunciable, |
| 7. sinó que ell mateix es va fer no-res i prengué la condició d’esclau. Un cop fet semblant als homes, i externament trobat com humà, |
| 8. s’humilià ell mateix i es féu obedient fins acceptar la mort, però una mort de creu. |
| 9. Per aquest motiu, precisament, Déu l’exalçà eminentment i li donà el Nom que està per damunt de tot altre nom, |
| 10. perquè en el Nom de Jesús tots els éssers del cel, la terra i l’abisme doble-guin els genolls, |
| 11. i tots els llavis proclamin que Jesu-crist és Senyor, a glòria de Déu Pare. |
| 12. Per tant, estimats meus, així com sempre m’heu fet cas, i no pas exclusi-vament quan era amb vosaltres, amb molta més raó escolteu-me ara que sóc lluny: continueu elaborant la vostra salvació amb respecte i temor, |
| 13. perquè és Déu qui activa en vosaltres la voluntat i l’acció, segons la seva benevolència. |
| 14. Feu-ho tot sense rondinar ni discutir, |
| 15. per tal que sigueu irreprensibles i senzills, fills de Déu sense defecte, enmig d’una gent maligna i esgarriada, entre la qual resplendiu com els astres en el món, |
| 16. mantenint enlaire la Paraula de Vida, honorant-me a mi de cara al dia de Crist, perquè no hauré fracassat en la meva carrera ni haurà estat inútil el meu esforç. |
| 17. Fins i tot, si la meva sang ha de ser vessada com una ofrena a favor de la vostra fe, me n’alegro i me’n felicito amb tots vosaltres. |
| 18. Que això sigui també motiu d’alegria per a vosaltres i uniu-vos al meu goig. |
| 19. Espero que, per gràcia del Senyor Jesús, aviat us podré enviar Timoteu, a fi que també jo m’animi, quan ell em porti notícies vostres. |
| 20. Atès que no disposo de cap altre que m’entengui tan bé ni que tingui un interès tan gran per vosaltres, |
| 21. perquè, el que són els altres, tots van a la seva i no tenen gaire interès pel que fa a Jesucrist. |
| 22. En canvi, de Timoteu, ja sabeu prou bé com s’ha acreditat, perquè em va fer costat en el servei de l’evangeli com un fill amb el seu pare. |
| 23. Ell, doncs, és qui us penso enviar tan bon punt vegi resolta la meva situació. |
| 24. Per més que tinc força confiança en el Senyor que ben aviat podré ser amb vosaltres. |
| 25. També he cregut necessari enviar-vos Epafrodit, el germà col·laborador meu i company de lluita, el vostre enviat per a atendre les meves necessitats. |
| 26. Ell tenia molta enyorança de tots vosaltres, i estava preocupat perquè sap que us han dit que estava malalt, |
| 27. i és cert que va estar a punt de morir, però Déu es va compadir d’ell, i no solament d’ell, sinó de mi també, perquè no augmentessin les meves preocupacions. |
| 28. Us el faig venir tan aviat com he pogut, a fi que tingueu l’alegria de tornar-lo a veure i jo tingui una preocupació menys. |
| 29. Acolliu-lo, doncs, en el Senyor, amb tota alegria, i sapigueu apreciar els qui són com ell, |
| 30. ja que per l’obra del Crist va arribar arran de la mort, després d’exposar la seva vida per complir el que vosaltres no podíeu fer personalment en ajuda meva. |