A A A A A
Bíblia en un any
Octubre 3

Isaïes 57:1-21
1. L’home honrat desapareix i ningú no en fa cas; els homes piadosos són arrabassats i ningú no comprèn que és per causa de la maldat que el just ha estat arrabassat.
2. Es retira en pau, reposa al seu llit, el qui ha seguit el camí dret.
3. “Vosaltres, veniu aquí, fills de la brui-xa, raça d’adúlters i de prostitutes.
4. De qui us burleu? A qui feu ganyotes i traieu la llengua? ¿No sou fills del pecat, vosaltres, nissaga bastarda?
5. Vosaltres, que us enardiu de luxúria entre els terebints, sota qualsevol arbre frondós, que immoleu els vostres na-dons als torrents i sota les escletxes de les roques.
6. Entre les pedres polides del torrent tens la teva heretat; elles, elles són la teva parcel·la. Sí, a elles has ofert libacions i has presentat ofrenes vegetals. ¿És que em poden plaure, aquestes co-ses?
7. Dalt d’una muntanya gran i elevada has parat el teu jaç, també hi has pujat per oferir sacrificis.
8. Darrere la porta i el llindar has posat el teu fetitxe; t’has desprès de mi, hi has pujat i has fet un lloc al teu llit, has fet un pacte amb molts, has preferit jeure amb ells mentre miraves el fetitxe.
9. Has acudit a Moloc amb ungüents, amb gran quantitat de perfums; has en-viat lluny els teus missatgers, els has fet baixar fins al país dels morts.
10. T’has cansat de tant fer viatges, però no has pensat: “Desistiré”, sinó que has reprès forces i no t’has desanimat.
11. ¿De qui tenies por i t’acovardies, per ser-me infidel, per no recordar-te de mi ni tan sols pensar-hi? ¿Que potser és que he estat callat molt de temps, i per això no em temies?
12. Jo posaré en evidència la teva rec-titud i les teves obres, i no et serviran de res.
13. Quan demanis auxili, que et salvi la teva munió d’ídols! A tots se’ls empor-tarà el vent, seran escampats per la ventada; però el qui confia en mi posseirà la terra i heretarà la meva muntanya santa.”
14. I dirà: “Aplaneu, aplaneu, obriu el camí, traieu els entrebancs de la ruta del meu poble!”
15. Perquè això diu el qui és Alt i Excels, el qui habita en l’eternitat i té per nom el Sant: “Jo visc en l’altura i la santedat, i també amb el penedit i humil d’esperit, per revifar l’esperit dels humils i per reanimar el cor dels penedits.
16. Perquè no vull acusar contínuament ni estar enutjat perpètuament, ja que davant meu defallirien l’esperit i les ànimes que jo he creat.
17. Per la iniquitat de la seva cobdícia, m’he indignat i l’he castigat; me n’he amagat quan estava enutjat, però ell va continuar perversament pel camí del seu cor.
18. Prou que m’adono dels seus camins! Però jo el curaré, el conduiré i el con-solaré, a ell i als qui es planyen amb ell.
19. Posaré lloança als seus llavis: “Pau, pau als de lluny i als de prop — diu el Senyor —, que jo els curaré.”
20. Però els impius són com la mar tem-pestuosa, que no pot ser calmada, sinó que les seves aigües remouen fang i llot.
21. No hi ha pau per als impius, diu el meu Déu.

Isaïes 58:1-14
1. Clama fort i no t’aturis, alça la veu com una trompeta! De-nuncia al meu poble el seu delicte, i a la casa de Jacob els seus pecats!
2. Cert que em busquen dia rere dia i es deleixen per conèixer els meus camins, com si fos un poble que practiqués la justícia i no oblidés la llei del seu Déu. Em demanen lleis justes, i els agrada estar prop de Déu,
3. però diuen: “Com és que dejunem i tu no ho veus, que ens humiliem i tu no ho saps?” Mireu, el mateix dia que feu dejuni seguiu fent negocis, i exigiu als vostres mossos que facin més feina.
4. A més, feu el dejuni entre discussions i baralles i donant cops de puny injus-tament. Deixeu de dejunar com ho feu avui, si voleu fer sentir la vostra veu a l’altura!
5. ¿És així el dejuni que a mi em plau: un dia que l’home afligeixi la seva àni-ma, que inclini el cap com un jonc i amb el cilici s’ajegui a la cendra? ¿D’això en dieu dejuni i dia agradable al Senyor?
6. ¿No serà més aviat, el dejuni que a mi em plau, desfer els lligams de maldat, deslligar les corretges del jou, deixar lliu-res els oprimits i trencar tots els jous?
7. ¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà?
8. Llavors sí que brillarà la teva llum com l’aurora, i la teva guarició vindrà de pressa; la teva justícia caminarà da-vant teu i et seguirà la glòria del Senyor.
9. Llavors invocaràs el Senyor i ell t’es-coltarà; li demanaràs auxili i ell et dirà: “Sóc aquí.” Si apartes de tu tota mena de jou i deixes d’assenyalar amb el dit i no dius més infàmies,
10. si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.
11. El Senyor et guiarà sempre, en ter-renys secs saciarà la teva ànima i en-fortirà els teus ossos; esdevindràs com un jardí ben regat, com una deu d’aigua que mai no s’estronca.
12. Els teus reedificaran les ruïnes an-tigues; tu edificaràs sobre els fonaments de segles passats i seràs anomenat repa-rador d’esberles, restaurador de carrers habitables.
13. Si atures les teves activitats en dis-sabte, si deixes de fer els teus negocis en el meu dia sant i consideres el dia de repòs com una delícia, una consagració honorable al Senyor; si el respectes no fent la teva conveniència ni buscant el teu plaer ni tractant els teus afers,
14. llavors trobaràs en el Senyor la teva delícia, i jo et faré cavalcar per les al-tures de la terra i t’alimentaré de l’here-tat del teu pare Jacob, perquè la boca del Senyor ho ha promès.

Salms 114:1-8
1. Quan els fills d’Israel sorti-ren d’Egipte, la casa de Jacob d’entre un poble estrany,
2. Judà esdevingué el seu santuari, la terra d’Israel, la seva propietat.
3. El mar, en veure’ls, s’apartà, i el riu Jordà se’n tornà enrere;
4. les muntanyes saltironaven com moltons, i els turons, com si fossin anyells.
5. Què tenies, oh mar, que fugies? I tu, Jordà, que et feies enrere?
6. Vosaltres, muntanyes, per què sal-tàveu com moltons, i vosaltres, turons, com si fóssiu anyells?
7. Tremola, oh terra, davant del Senyor, a la presència del Déu de Jacob!
8. Ell converteix el rocam en llacuna, i el penyal en dolls d’aigua viva.

Proverbis 26:22-22
22. Les paraules del xafarder són com llaminadures: entren suaus cap al fons de les en-tranyes.

Efesis 5:1-16
1. Així, doncs, procureu imitar Déu, com a fills estimats que sou,
2. i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància.
3. Per tant, de fornicació, de qualsevol immoralitat, de l’afany de diner, que ni tan sols se’n parli entre vosaltres, com convé a persones santes.
4. Igualment, ni indecències, ni xerrame-ques, ni burleries, que són coses que no estan bé; millor que us dediqueu a l’acció de gràcies.
5. Perquè heu de saber que cap fornica-dor, cap immoral, cap avariciós — que és tant com ser idòlatra —, no tindrà part en el Regne de Crist i de Déu.
6. Que ningú no us enganyi amb falsos arguments, perquè aquestes conductes atrauen el càstig de Déu sobre els rebels.
7. No tingueu, doncs, res a veure amb ells.
8. Si en altre temps éreu foscúries, ara que esteu en el Senyor sou llum. Com-porteu-vos com a fills de la llum,
9. perquè en la llum floreix tota mena de bonesa, rectitud i sinceritat,
10. distingint bé tot el que és agradable al Senyor,
11. i no prengueu part en les accions estèrils dels qui estan en tenebres; més aviat, descobriu-les.
12. Perquè allò que ells fan d’amagat, fa vergonya només de dir-ho;
13. però, tot això, quan la llum ho des-cobreix queda ben patent,
14. i tot allò que queda al descobert re-flecteix la llum. Per això es diu: “Lleva’t, tu que dorms, i aixeca’t d’entre els morts, i el Crist t’il·luminarà.”
15. Per tant, aneu amb compte amb el vostre comportament, no sigueu insen-sats, sinó gent de seny
16. que sap aprofitar el temps present, perquè els dies que corren són dolents.