| Isaïes 57:1-21 |
| 1. L’home honrat desapareix i ningú no en fa cas; els homes piadosos són arrabassats i ningú no comprèn que és per causa de la maldat que el just ha estat arrabassat. |
| 2. Es retira en pau, reposa al seu llit, el qui ha seguit el camí dret. |
| 3. “Vosaltres, veniu aquí, fills de la brui-xa, raça d’adúlters i de prostitutes. |
| 4. De qui us burleu? A qui feu ganyotes i traieu la llengua? ¿No sou fills del pecat, vosaltres, nissaga bastarda? |
| 5. Vosaltres, que us enardiu de luxúria entre els terebints, sota qualsevol arbre frondós, que immoleu els vostres na-dons als torrents i sota les escletxes de les roques. |
| 6. Entre les pedres polides del torrent tens la teva heretat; elles, elles són la teva parcel·la. Sí, a elles has ofert libacions i has presentat ofrenes vegetals. ¿És que em poden plaure, aquestes co-ses? |
| 7. Dalt d’una muntanya gran i elevada has parat el teu jaç, també hi has pujat per oferir sacrificis. |
| 8. Darrere la porta i el llindar has posat el teu fetitxe; t’has desprès de mi, hi has pujat i has fet un lloc al teu llit, has fet un pacte amb molts, has preferit jeure amb ells mentre miraves el fetitxe. |
| 9. Has acudit a Moloc amb ungüents, amb gran quantitat de perfums; has en-viat lluny els teus missatgers, els has fet baixar fins al país dels morts. |
| 10. T’has cansat de tant fer viatges, però no has pensat: “Desistiré”, sinó que has reprès forces i no t’has desanimat. |
| 11. ¿De qui tenies por i t’acovardies, per ser-me infidel, per no recordar-te de mi ni tan sols pensar-hi? ¿Que potser és que he estat callat molt de temps, i per això no em temies? |
| 12. Jo posaré en evidència la teva rec-titud i les teves obres, i no et serviran de res. |
| 13. Quan demanis auxili, que et salvi la teva munió d’ídols! A tots se’ls empor-tarà el vent, seran escampats per la ventada; però el qui confia en mi posseirà la terra i heretarà la meva muntanya santa.” |
| 14. I dirà: “Aplaneu, aplaneu, obriu el camí, traieu els entrebancs de la ruta del meu poble!” |
| 15. Perquè això diu el qui és Alt i Excels, el qui habita en l’eternitat i té per nom el Sant: “Jo visc en l’altura i la santedat, i també amb el penedit i humil d’esperit, per revifar l’esperit dels humils i per reanimar el cor dels penedits. |
| 16. Perquè no vull acusar contínuament ni estar enutjat perpètuament, ja que davant meu defallirien l’esperit i les ànimes que jo he creat. |
| 17. Per la iniquitat de la seva cobdícia, m’he indignat i l’he castigat; me n’he amagat quan estava enutjat, però ell va continuar perversament pel camí del seu cor. |
| 18. Prou que m’adono dels seus camins! Però jo el curaré, el conduiré i el con-solaré, a ell i als qui es planyen amb ell. |
| 19. Posaré lloança als seus llavis: “Pau, pau als de lluny i als de prop — diu el Senyor —, que jo els curaré.” |
| 20. Però els impius són com la mar tem-pestuosa, que no pot ser calmada, sinó que les seves aigües remouen fang i llot. |
| 21. No hi ha pau per als impius, diu el meu Déu. |
| Isaïes 58:1-14 |
| 1. Clama fort i no t’aturis, alça la veu com una trompeta! De-nuncia al meu poble el seu delicte, i a la casa de Jacob els seus pecats! |
| 2. Cert que em busquen dia rere dia i es deleixen per conèixer els meus camins, com si fos un poble que practiqués la justícia i no oblidés la llei del seu Déu. Em demanen lleis justes, i els agrada estar prop de Déu, |
| 3. però diuen: “Com és que dejunem i tu no ho veus, que ens humiliem i tu no ho saps?” Mireu, el mateix dia que feu dejuni seguiu fent negocis, i exigiu als vostres mossos que facin més feina. |
| 4. A més, feu el dejuni entre discussions i baralles i donant cops de puny injus-tament. Deixeu de dejunar com ho feu avui, si voleu fer sentir la vostra veu a l’altura! |
| 5. ¿És així el dejuni que a mi em plau: un dia que l’home afligeixi la seva àni-ma, que inclini el cap com un jonc i amb el cilici s’ajegui a la cendra? ¿D’això en dieu dejuni i dia agradable al Senyor? |
| 6. ¿No serà més aviat, el dejuni que a mi em plau, desfer els lligams de maldat, deslligar les corretges del jou, deixar lliu-res els oprimits i trencar tots els jous? |
| 7. ¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà? |
| 8. Llavors sí que brillarà la teva llum com l’aurora, i la teva guarició vindrà de pressa; la teva justícia caminarà da-vant teu i et seguirà la glòria del Senyor. |
| 9. Llavors invocaràs el Senyor i ell t’es-coltarà; li demanaràs auxili i ell et dirà: “Sóc aquí.” Si apartes de tu tota mena de jou i deixes d’assenyalar amb el dit i no dius més infàmies, |
| 10. si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia. |
| 11. El Senyor et guiarà sempre, en ter-renys secs saciarà la teva ànima i en-fortirà els teus ossos; esdevindràs com un jardí ben regat, com una deu d’aigua que mai no s’estronca. |
| 12. Els teus reedificaran les ruïnes an-tigues; tu edificaràs sobre els fonaments de segles passats i seràs anomenat repa-rador d’esberles, restaurador de carrers habitables. |
| 13. Si atures les teves activitats en dis-sabte, si deixes de fer els teus negocis en el meu dia sant i consideres el dia de repòs com una delícia, una consagració honorable al Senyor; si el respectes no fent la teva conveniència ni buscant el teu plaer ni tractant els teus afers, |
| 14. llavors trobaràs en el Senyor la teva delícia, i jo et faré cavalcar per les al-tures de la terra i t’alimentaré de l’here-tat del teu pare Jacob, perquè la boca del Senyor ho ha promès. |
| Salms 114:1-8 |
| 1. Quan els fills d’Israel sorti-ren d’Egipte, la casa de Jacob d’entre un poble estrany, |
| 2. Judà esdevingué el seu santuari, la terra d’Israel, la seva propietat. |
| 3. El mar, en veure’ls, s’apartà, i el riu Jordà se’n tornà enrere; |
| 4. les muntanyes saltironaven com moltons, i els turons, com si fossin anyells. |
| 5. Què tenies, oh mar, que fugies? I tu, Jordà, que et feies enrere? |
| 6. Vosaltres, muntanyes, per què sal-tàveu com moltons, i vosaltres, turons, com si fóssiu anyells? |
| 7. Tremola, oh terra, davant del Senyor, a la presència del Déu de Jacob! |
| 8. Ell converteix el rocam en llacuna, i el penyal en dolls d’aigua viva. |
| Proverbis 26:22-22 |
| 22. Les paraules del xafarder són com llaminadures: entren suaus cap al fons de les en-tranyes. |
| Efesis 5:1-16 |
| 1. Així, doncs, procureu imitar Déu, com a fills estimats que sou, |
| 2. i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància. |
| 3. Per tant, de fornicació, de qualsevol immoralitat, de l’afany de diner, que ni tan sols se’n parli entre vosaltres, com convé a persones santes. |
| 4. Igualment, ni indecències, ni xerrame-ques, ni burleries, que són coses que no estan bé; millor que us dediqueu a l’acció de gràcies. |
| 5. Perquè heu de saber que cap fornica-dor, cap immoral, cap avariciós — que és tant com ser idòlatra —, no tindrà part en el Regne de Crist i de Déu. |
| 6. Que ningú no us enganyi amb falsos arguments, perquè aquestes conductes atrauen el càstig de Déu sobre els rebels. |
| 7. No tingueu, doncs, res a veure amb ells. |
| 8. Si en altre temps éreu foscúries, ara que esteu en el Senyor sou llum. Com-porteu-vos com a fills de la llum, |
| 9. perquè en la llum floreix tota mena de bonesa, rectitud i sinceritat, |
| 10. distingint bé tot el que és agradable al Senyor, |
| 11. i no prengueu part en les accions estèrils dels qui estan en tenebres; més aviat, descobriu-les. |
| 12. Perquè allò que ells fan d’amagat, fa vergonya només de dir-ho; |
| 13. però, tot això, quan la llum ho des-cobreix queda ben patent, |
| 14. i tot allò que queda al descobert re-flecteix la llum. Per això es diu: “Lleva’t, tu que dorms, i aixeca’t d’entre els morts, i el Crist t’il·luminarà.” |
| 15. Per tant, aneu amb compte amb el vostre comportament, no sigueu insen-sats, sinó gent de seny |
| 16. que sap aprofitar el temps present, perquè els dies que corren són dolents. |