A A A A A
Bíblia en un any
Octubre 27

Jeremies 39:1-18
1. L’any novè de Sedecies, rei de Judà, el mes desè, Nabuco-donosor, rei de Babilònia, es va presen-tar davant de Jerusalem amb tot el seu exèrcit per atacar-la, i hi va posar setge.
2. I l’any onzè de Sedecies, el dia nou del mes quart, van obrir una bretxa a la muralla de la ciutat,
3. van entrar-hi tots els oficials del rei de Babilònia i van establir el seu campament a la porta del Mig: Nergal-Sarès-ser, Samgar-Nebó, Sarsequim, cap dels eunucs, Nergal-Sarèsser, cap dels mags, i tots els altres dignataris del rei de Babilònia.
4. Quan el rei Sedecies i els seus soldats ho van veure, van escapar de nit, sortint de la ciutat pel camí del jardí reial, per la porta que hi ha entre les dues mu-ralles, i es van dirigir cap al desert.
5. Però l’exèrcit del caldeus els va perseguir i va aconseguir Sedecies a les planes de Jericó. El van capturar i el van portar a Riblà, en territori d’Hamat, davant Nabucodonosor, rei de Babilònia, que el va sotmetre a judici.
6. A Riblà, el rei de Babilònia va dego-llar els fills de Sedecies davant d’ell mateix, i va degollar també tots els dig-nataris de Judà.
7. A Sedecies li va buidar els ulls i el va encadenar amb grillons de bronze per dur-lo a Babilònia.
8. Els caldeus van incendiar el palau reial i les cases de la població, i van enderrocar les muralles de Jerusalem.
9. Nebuzaradan, el comandant de la guàrdia, va deportar a Babilònia la resta del poble que havia quedat a la ciutat, amb els desertors que s’havien passat a ell i els artesans que hi havien quedat.
10. Però Nebuzaradan, el comandant de la guàrdia, va deixar en el territori de Judà els pobres del poble que no tenien res, i al mateix temps els va donar vinyes i camps.
11. En relació a Jeremies, Nabucodono-sor havia ordenat a Nebuzaradan, el comandant de la guàrdia:
12. “Emporta-te’l i vetlla per ell; no li facis cap mal i fes el que ell et digui.”
13. Llavors Nebuzaradan, el comandant de la guàrdia, Nebuixazban, cap dels eunucs, i Nergal-Sarèsser, cap dels mags, i els altres oficials del rei de Babilònia,
14. van anar a treure Jeremies de l’atri de la guàrdia i el van confiar a Guedalià, fill d’Ahicam, perquè l’hostatgés a casa seva, i així ell va tornar a viure entre el poble.
15. Mentre Jeremies estava reclòs a l’atri de la guàrdia, havia tingut una revelació del Senyor que deia:
16. “Vés a trobar Èbed-Mèlec, l’etíop, i digues-li: Això diu el Senyor Totpode-rós, el Déu d’Israel: Mira, vaig a complir les meves paraules sobre aquesta ciutat, per al seu mal i no pas per al seu bé, i tu en seràs testimoni aquell dia.
17. Però, a tu, jo et salvaré — diu el Senyor —, i no seràs posat en les mans dels homes que tu tems;
18. perquè jo, sens falta, t’alliberaré, i no cauràs per l’espasa. Tindràs la teva vida com a recompensa, perquè has confiat en mi — diu el Senyor.”

Jeremies 40:1-16
1. Paraula que va ser dirigida a Jeremies de part del Senyor després que Nebuzaradan, comandant de la guàrdia, el va fer tornar des de Ramà, quan estava encadenat enmig dels captius de Jerusalem i de Judà que havien de ser deportats cap a Babilònia.
2. El comandant de la guàrdia va prendre Jeremies a part i li digué: “El Senyor, el teu Déu, havia decidit aquesta dissort contra aquest lloc.
3. El Senyor l’ha feta venir i ha acomplert el que havia dit, perquè vosaltres heu pecat contra el Senyor i no heu atès la seva veu, i així us ha passat tot això.
4. Ara, però, jo t’allibero en aquest dia de les cadenes que duies a les mans. Si et sembla bé de venir amb mi a Babilònia, vine, i jo et protegiré; però si no et sembla convenient de venir amb mi a Babilònia, no vinguis. Mira, tens tot el país davant teu; vés allà on et sembli bé i convenient.”
5. I com que ell no es decidia, hi afegí: “Torna, doncs, amb Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan, a qui el rei de Babilònia ha posat de governador de les ciutats de Judà, i viu amb ell enmig del poble; o vés allà on et sembli millor.” I el comandant de la guàrdia li va donar provisions i un present i l’acomiadà.
6. Jeremies, llavors, se’n va anar amb Guedalià, fill d’Ahicam, a Mispà, i es va quedar a viure amb ell, enmig de la gent que havia quedat al país.
7. Quan tots els oficials de les tropes jueves i els seus homes, que s’havien escampat pels camps, van saber que el rei de Babilònia havia nomenat Guedalià, fill d’Ahicam, governador del territori, i que li havia confiat els homes, les dones, els nens i els pobres del país que no foren deportats a Babilònia,
8. van anar a trobar-lo a Mispà. Eren: Ixmael, fill de Netanià, Johanan i Jonatan, fills de Carèah, Seraià, fill de Tan-húmet, els fills d’Efai, el netofatita, i Jezaniahu, fill del maacatita, juntament amb els seus homes.
9. Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan, els va fer aquest jurament, a ells i als seus homes: “No tingueu por dels ofi-cials, quedeu-vos a viure al país i poseu-vos a les ordres del rei de Babilònia, i us anirà bé.
10. Per la meva part, jo em quedaré a Mispà, com a responsable davant els caldeus que vinguin aquí; però vosaltres aneu a collir el vi, els fruits i l’oli; em-magatzemeu-ho tot i establiu-vos a les ciutats que heu escollit.”
11. També els altres jueus que eren a Moab, entre els ammonites, a Edom i als altres països, quan van saber que el rei de Babilònia havia deixat una resta de gent a Judà i que havia nomenat go-vernador seu Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan,
12. tots van tornar dels països on havien estat escampats i van anar a la terra de Judà; es presentaren a Guedalià, a Mis-pà, i van fer una collita abundant de vi i de fruits.
13. Però Johanan, fill de Caréah, i tots els oficials de les tropes que s’havien escampat pels camps, van anar a trobar Guedalià, a Mispà,
14. i li van dir: “¿No saps que Balís, rei dels ammonites, ha fet venir Ixmael, fill de Netanià, perquè et mati?” Però Guedalià, fill d’Ahicam, no se’ls va creure.
15. Llavors Johanan, fill de Caréah, va parlar en privat amb Guedalià, a Mispà, i li digué: “Amb el teu permís jo elimi-naré Ixmael, fill de Netanià, sense que ningú no ho sàpiga. ¿Hem de deixar que ell et mati, i que provoqui que es dis-persin tots els jueus que s’han acollit a tu i desaparegui el romanent de Judà?”
16. Però Guedalià, fill d’Ahicam, digué a Johanan, fill de Carèah: “No ho facis pas; perquè és fals això que dius d’Ix-mael.”

Salms 119:81-88
81. La meva ànima està ansiosa per la teva salvació, tinc confiança en la teva paraula.
82. Els meus ulls es consumeixen espe-rant la teva promesa, i em dic: “Quan vindràs a consolar-me?”
83. Encara que sóc com una olla fu-mada, no he oblidat pas els teus estatuts.
84. Quant de temps li queda al teu servent? Quan faràs justícia contra els qui em persegueixen?
85. M’han excavat trampes els insolents, cosa que no està d’acord amb la teva llei.
86. Tots els teus manaments són fide-dignes; ajuda’m, que sóc perseguit sense motiu.
87. De poc que no m’esborren de la terra, però jo no abandono els teus preceptes.
88. Conforme al teu amor, aferma’m la vida i guardaré el dictamen dels teus llavis.

Proverbis 28:1-1
1. El malvat fuig encara que ningú no el persegueixi, però el just es manté com un lleó.

1 Timoteu 6:1-21
1. Els qui estan lligats a servitud, que considerin els seus amos dignes de tot respecte, per tal que el nom de Déu i la doctrina no siguin denigrats.
2. I els qui serveixen a amos creients, que no els menyspreïn pel fet de ser germans, sinó que els serveixin millor, atès que els qui es beneficien del seu bon servei comparteixen la fe i l’amor. Aquestes són les coses que has d’ensenyar i predicar.
3. Si algú ensenya doctrines diferents i no està d’acord amb les paraules sanes de nostre Senyor Jesucrist, i amb la doc-trina que és conforme a la pietat,
4. és un pretensiós que no sap res de res. De fet, té la febre de les discussions i les polèmiques, que són les que originen les enveges, les discòrdies, les maledicèn-cies, les suspicàcies malignes,
5. els conflictes constants, propis de gent mentalment corrompuda, que és lluny de la veritat, i que pensa que pot fer negoci amb la pietat.
6. Certament, la pietat és un gran negoci si un s’acontenta amb el que té.
7. Perquè res no hem dut al món i tampoc no podrem endur-nos-en res.
8. Tanmateix, ens acontentarem amb tenir menjar i vestit.
9. Però els qui volen fer-se rics, cauen en temptacions i paranys, en un munt d’ambicions insanes i funestes, que fan que la gent s’enfonsi en la ruïna i la perdició.
10. Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
11. Però tu, home de Déu, fuig de tot això i segueix la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la constància, la bondat.
12. Lliura el noble combat de la fe, agafa’t fort a la vida eterna, a la qual has estat cridat i de la qual ens vas fer tan noble confessió davant de molts testimonis.
13. T’encarrego davant Déu, que dóna vida a totes les coses, i del Crist Jesús, que va donar testimoniatge davant de Ponç Pilat amb una tan noble confessió,
14. que observis el que t’he manat, sense falta ni retret, fins a la plena manifestació de nostre Senyor Jesucrist,
15. la qual farà aparèixer, quan sigui l’hora, el benaurat i únic Sobirà, el Rei de reis i el Senyor de senyors,
16. l’únic que posseeix la immortalitat, que habita en la llum inaccessible, a qui cap home no ha vist mai ni tampoc no el pot veure. A ell honor i domini etern. Amén!
17. Als rics d’aquest món, recomana’ls que no siguin altius ni posin l’esperança en la incertesa de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot abundosament perquè en fruïm.
18. Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,
19. que així acumularan per a ells mateixos una base sòlida per al futur que els permetrà fer seva la vida veritable.
20. Timoteu, guarda bé això que tens confiat; no t’escoltis les foteses dels dis-cursos irreverents, ni les disquisicions polèmiques de la mal anomenada ciència;
21. alguns que l’han volguda seguir s’han desviat de la fe. Que la gràcia sigui amb vosaltres.