A A A A A
Bíblia en un any
Octubre 26

Jeremies 37:1-21
1. En lloc de Jeconies, fill de Joiaquim, va regnar el rei Sedecies, fill de Josies, a qui el rei de Babilònia, Nabucodonosor, havia posat per rei al territori de Judà.
2. Però ni ell ni els seus servidors, ni la gent del país, no van obeir els missatges que el Senyor havia tramès per mitjà del profeta Jeremies.
3. El rei Sedecies va enviar Jucal, fill de Xelemià, i el sacerdot Sefanià, fill de Maasseià, al profeta Jeremies perquè li diguessin: “Et demano que preguis per nosaltres davant el Senyor, el nostre Déu.”
4. En aquell moment Jeremies es movia lliurement entre el poble, ja que encara no l’havien detingut.
5. L’exèrcit del faraó havia sortit d’Egip-te, i quan els caldeus que assetjaven Jerusalem van saber la notícia, es van retirar.
6. Llavors la paraula del Senyor va ser adreçada al profeta Jeremies en aquests termes:
7. “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Aquesta és la resposta que heu de donar al rei de Judà que us ha enviat a consul-tar-me: L’exèrcit del faraó, que havia sortit per ajudar-vos, ja ha tornat al seu país d’Egipte.
8. I els caldeus tornaran aquí, atacaran aquesta ciutat, la prendran i hi calaran foc.”
9. Això diu el Senyor: “No us enganyeu vosaltres mateixos pensant: Els caldeus es retiraran i ens deixaran; perquè no se n’aniran.
10. I encara que derrotéssiu tot l’exèrcit dels caldeus que us ataquen, i només els quedessin homes malferits, aquests s’ai-xecarien de les seves tendes i calarien foc a la ciutat.”
11. Succeí que mentre l’exèrcit dels cal-deus s’anava retirant de davant Jerusalem a causa de les tropes del faraó,
12. Jeremies sortia de Jerusalem per anar al territori de Benjamí, a fi d’assistir a un repartiment entre la seva gent.
13. Però quan va arribar a la porta de Benjamí, un capità de la guàrdia que estava allí, anomenat Irià, fill de Xelemià, fill d’Hananià, va detenir el profeta Jeremies tot dient: “Tu et vols passar als caldeus!”
14. Jeremies va contestar: “És fals! Jo no em vull passar als caldeus!” Però Irià no se’l va creure, sinó que va agafar Jere-mies i el va portar a les autoritats.
15. Aquestes, enfurismades contra Jere-mies, el van apallissar i el van empresonar a la casa de l’escriba Jehonatan, que havien convertit en presó.
16. Així va entrar Jeremies al calabós del soterrani i s’hi va estar molt de temps.
17. D’allà, el rei Sedecies el va fer treure i el va interrogar en secret a casa seva, i li digué: “Hi ha cap paraula del Senyor?” Jeremies respongué: “Sí que n’hi ha.” I va afegir: “Tu seràs lliurat a mans del rei de Babilònia.”
18. A més, Jeremies digué al rei Sedecies: “En què t’he faltat a tu, o als teus servidors, o a aquest poble, que m’has tancat a la presó?
19. On són els profetes que us profetit-zen que el rei de Babilònia no vindria contra vosaltres ni contra aquest país?
20. Ara, doncs, escolta, rei i senyor meu, i accepta la súplica que et presento: No em facis tornar a casa de Jehonatan l’escriba, perquè m’hi moriria.”
21. Llavors el rei Sedecies va donar l’ordre que li portessin cada dia un pa del carrer dels forners, fins que s’acabés tot el pa de la ciutat. Així va romandre Jeremies al pati de la guàrdia.

Jeremies 38:1-28
1. Xefatià, fill de Matan, Guedaliahu, fill de Paixhur, Jucal, fill de Xelemià, i Paixhur, fill de Malquià, van sentir les paraules que Jeremies dirigia a tot el poble:
2. “Això diu el Senyor: Els qui es quedin en aquesta ciutat moriran per l’espasa, la fam o la pesta; però els qui es passin als caldeus viuran, perquè la pròpia vida els farà de botí i conservaran la vida.
3. Això diu el Senyor: Certament aques-ta ciutat caurà en mans de les tropes del rei de Babilònia i l’ocuparan.”
4. Llavors aquells prínceps van dir al rei: “Et demanem que aquest home sigui condemnat a mort, perquè desmoralitza els homes de guerra que encara resten en aquesta ciutat i desanima tot el poble, fent aquests discursos. Aquest home no procura el bé d’aquest poble, sinó la seva desgràcia.”
5. El rei Sedecies els respongué: “Mireu, aquí el teniu, és a les vostres mans, perquè el rei no es pot pas oposar a vosaltres.”
6. Van agafar, doncs, Jeremies, i el van ficar dins la cisterna de Malquiahu, fill del rei, situada a l’atri de la guàrdia, introduint-l’hi per mitjà d’unes cordes. A la cisterna no hi havia aigua, sinó fang, i Jeremies es va enfonsar en el fang.
7. L’etíop Èbed-Mèlec, un eunuc que vivia al palau reial, va saber que havien baixat Jeremies a la cisterna. En aquells moments el rei s’estava assegut a la porta de Benjamí.
8. Èbed-Mèlec va sortir del palau reial i va parlar amb el rei i li digué:
9. “Rei i senyor meu, aquells homes han obrat molt malament amb tot el que acaben de fer amb el profeta Jeremies, tirant-lo a la cisterna, perquè allí es morirà de fam, ja que a la ciutat no hi queda pa.”
10. Llavors el rei va manar a l’etíop Èbed-Mèlec: “Pren amb tu trenta homes i treu de la cisterna el profeta Jeremies abans no mori.”
11. Èbed-Mèlec va prendre amb ell aquells homes, va anar al palau reial, al guarda-roba de la tresoreria, va agafar uns parracs de roba i vestits vells, i amb unes cordes els van fer arribar a Jere-mies, a la cisterna.
12. I l’etíop Èbed-Mèlec digué a Jere-mies: “Posa’t aquests parracs i aquesta roba vella sota les aixelles i entre les cordes.” Jeremies ho va fer així,
13. i estirant-lo amb les cordes el van treure de la cisterna. Però Jeremies va quedar encara retingut al pati de la guàrdia.
14. Després, el rei Sedecies va manar que portessin Jeremies a l’entrada terce-ra que hi ha al temple del Senyor. I el rei digué a Jeremies: “Et faré una pregunta; no m’amaguis res.”
15. I Jeremies respongué a Sedecies: “Si t’ho dic, segur que em faràs morir, i si et dono consell, tu no m’escoltaràs.”
16. El rei Sedecies va fer, en secret, aquest jurament a Jeremies: “Per la vida del Senyor, que ens ha donat aquesta vida, que no et faré morir ni et lliuraré en mans dels homes que et volen matar.”
17. Llavors Jeremies digué a Sedecies: “Això diu el Senyor, el Déu Totpoderós, el Déu d’Israel: Si surts i et rendeixes als oficials del rei de Babilònia, conser-varàs la teva vida i aquesta ciutat no serà incendiada, i viuràs tu i la teva família.
18. Però si no et rendeixes als oficials del rei de Babilònia, llavors aquesta ciutat serà lliurada en mans dels caldeus; ells hi calaran foc i tu no t’escaparàs de les seves mans.”
19. Però el rei Sedecies respongué a Je-remies: “Tinc por dels jueus que s’han passat als caldeus, que no em deixin en les seves mans i em maltractin.”
20. Jeremies li respongué: “No t’hi dei-xaran. Et prego que escoltis la veu del Senyor i facis cas del que jo t’anuncio; tot t’anirà bé i conservaràs la vida.
21. Però si refuses de rendir-te, aquesta és la paraula que el Senyor m’ha revelat:
22. Totes les dones que queden en el palau reial de Judà seran conduïdes als oficials del rei de Babilònia, i et diran: T’han enganyat i t’han vençut els teus millors amics. Els teus peus s’han enfonsat en el fang, i ells han girat cua!
23. Les teves dones i els teus fills seran entregats als caldeus, i tu mateix no t’es-caparàs de les seves mans: t’agafaran pres sota la mà del rei de Babilònia, i provocaràs que aquesta ciutat sigui incendiada.”
24. Llavors Sedecies digué a Jeremies: “Que ningú no sàpiga res d’aquesta con-versa; altrament, moriràs.
25. En cas que els dignataris s’assaben-tin que jo he parlat amb tu i vinguin a preguntar-te: Digues-nos què li has dit al rei, i també què t’ha dit el rei a tu, sense amagar-nos res, si no vols morir,
26. aleshores els diràs: He suplicat al rei que no em fes tornar a casa de Jehona-tan, perquè m’hi moriria.”
27. I així va ser; tots els dignataris van anar a trobar Jeremies i el van interro-gar, però ell els va respondre d’acord amb totes les instruccions que el rei li havia donat, i ells el van deixar tranquil, perquè ningú no sabia res de la conver-sa.
28. Jeremies, doncs, es va quedar a l’atri de la guàrdia fins al dia que Jerusalem va ser vençuda, i allà s’estava quan la ciutat va ser ocupada.

Salms 119:73-80
73. Les teves mans m’han creat i m’han format, dóna’m capacitat per a aprendre els teus manaments.
74. Els qui t’estimen em miraran com-plaguts que hagi confiat en la teva paraula.
75. Reconec, Senyor, que les teves de-cisions són justes, i que m’has afligit amb molta raó.
76. Que el teu amor em faci de consol, com vas prometre al teu servent.
77. Que el teu amor vingui a mi, i podré viure, que la teva llei és la meva felicitat.
78. Siguin avergonyits els insolents que em maltracten injustament, que jo vaig meditant els teus preceptes.
79. Que es tornin cap a mi els qui t’es-timen, els qui coneixen els teus manaments.
80. Que el meu cor sigui sincer en els teus estatuts, perquè no hagi d’avergonyir-me.

Proverbis 27:23-27
23. Vigila pel que fa a les teves ovelles, tingues cura del teu ramat;
24. perquè no durarà sempre la riquesa, ni els honors totes les generacions.
25. Tret el fenc, rebrota el verd, apilen l’herba a les muntanyes:
26. tens anyells per a fer-te vestits i bocs per a pagar el rèdit del camp;
27. i llet de cabra per al teu sosteniment, per a alimentar la teva família i proveir les teves criades.

1 Timoteu 5:1-25
1. No reprenguis durament cap home gran, més aviat amonesta’l amb respecte, com si fos un pare; tracta els joves com a germans;
2. les dones grans com a mares, i les noies com a germanes, amb tota ho-nestedat.
3. Procura el sosteniment de les viudes que ho són de debò;
4. però si una viuda té fills o néts, que aprenguin en primer lloc a complir piadosament amb la pròpia família, i a correspondre amb els pares i els avis, perquè això és el que plau a Déu.
5. Aquella que de debò és vídua i sola, espera en Déu i és constant en les súpli-ques i les oracions, nit i dia;
6. però la que viu alegrement, encara que sembla viva, és morta.
7. Procura inculcar-los aquests principis a fi que siguin irreprensibles.
8. Que si una persona no vetlla pels seus, sobretot si viuen amb ella, renega de la fe i es comporta pitjor que els descreguts.
9. Per admetre una viuda a la llista ha de tenir més de seixanta anys, casada una sola vegada,
10. amb testimoni de bones obres: si ha pujat bé els fills, si ha practicat l’hospi-talitat, si ha rentat els peus als creients, si ha ajudat els necessitats; és a dir, si ha practicat el bé en totes les ocasions.
11. Però a les viudes joves no les admetis, perquè quan se’ls desperta el desig oposat al servei del Crist, llavors es volen casar,
12. i amb això esdevenen culpables, perquè trenquen el primer compromís de servei.
13. A més, també es tornen ocioses i roden de casa en casa, i no sols ocioses, sinó també xerraires i tafaneres, enrao-nant del que no convé.
14. Davant d’això, prefereixo que les viudes joves es tornin a casar, que tinguin fills i siguin bones mestresses de casa seva, i que no donin cap ocasió als adversaris per a criticar-nos;
15. perquè ja més d’una s’ha apartat de nosaltres per seguir Satanàs.
16. Els creients que tinguin alguna viuda a la família, l’han d’ajudar per evitar càr-regues a l’Església a fi que aquesta pugui assistir les que són viudes de debò.
17. Els ancians que dirigeixen correctament l’Església mereixen doble honor, sobretot els qui s’ocupen de la predi-cació i de l’ensenyament;
18. perquè l’Escriptura diu: “No posis morrió al bou que trilla.” I també: “L’o-brer és digne del seu jornal.”
19. No acceptis cap acusació contra un ancià, si no ve avalada per dos o tres testimonis.
20. Als qui estiguin en falta, reprèn-los davant de tothom, a fi que també els altres escarmentin.
21. Et conjuro davant de Déu i del Crist Jesús, i els àngels escollits, que tot això ho compleixis sense prejudicis i sense fer res per favoritisme.
22. No tinguis pressa per a imposar les mans a ningú, no sigui que et responsa-bilitzessis de les faltes d’altri; conser-va’t net de culpa.
23. No beguis més aigua sola, millor serà que prenguis una mica de vi, per causa de l’estómac i de les teves freqüents indisposicions.
24. Les males accions d’algunes persones ja són conegudes abans que vagin a judici, però les d’altres són conegudes després.
25. D’igual manera, les bones accions són conegudes, i les que no ho són, no poden quedar amagades.