A A A A A
Bíblia en un any
Octubre 25

Jeremies 35:1-19
1. Missatge que va ser adreçat a Jeremies de part del Senyor, en temps de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà:
2. “Vés a casa dels recabites a parlar amb ells, fes-los entrar al temple del Senyor, en una de les sales, i convida’ls a beure vi.”
3. Vaig anar a buscar Jaazanià, fill d’Ir-meiahu, fill d’Habassinià, amb els seus germans, tots els seus fills i tot el clan dels recabites,
4. i els vaig conduir al temple del Senyor, a la sala dels fills d’Hanan, fill d’Igdaliahu, home de Déu, que era al costat de la sala dels prínceps, sobre la cambra de Maaseiahu, fill de Xal·lum, custodi del portal.
5. I vaig posar davant dels fills del clan dels recabites uns gerros plens de vi i unes copes, tot dient-los: “Beveu vi.”
6. Però ells van contestar: “No beurem vi, perquè Jehonadab, fill de Recab, el nostre avantpassat, ens ho va prohibir i ens digué: No beureu mai vi, ni vosaltres ni els vostres fills.
7. Tampoc no edificareu casa, ni sem-brareu llavors, ni plantareu vinyes, ni tindreu possessions, sinó que habitareu tota la vostra vida en tendes, a fi que visqueu molts anys sobre aquesta terra on habiteu com a forasters.
8. I nosaltres hem obeït el que va dir el nostre avantpassat Jehonadab, fill de Recab, en tot allò que ens va ordenar: no beure vi en tota la nostra vida,
9. no edificar cases per a habitar-hi, no cultivar vinyes ni camps ni sembrats;
10. i hem viscut en tendes obeint Jeho-nadab, el nostre avantpasssat, i practi-cant tot allò que ell ens va ordenar.
11. Només ara, quan Nabucodonosor, el rei de Babilònia, ha envaït el país, hem pensat: Anem, entrem a Jerusalem, fu-gint de l’exèrcit dels caldeus i de l’exèr-cit de Síria, i quedem-nos-hi.”
12. Llavors la paraula del Senyor fou adreçada a Jeremies en aquests termes:
13. “Això ha dit el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Vés i digues als homes de Judà i als habitants de Jerusalem: ¿No aprendreu la lliçó i fareu cas de les meves paraules? — diu el Senyor.
14. S’acompleixen les ordres de Jehona-dab, fill de Recab, que va prescriure als seus fills de no beure vi, i ells no n’han begut fins al dia d’avui, obeint el manament del seu avantpassat; i jo us he par-lat des del principi reiteradament i no m’heu fet cas.
15. Jo us he enviat tots els meus servents, els profetes, constantment perquè us diguin: Torneu enrere cadascun de vosaltres del seu camí, esmeneu la vostra conducta i no aneu darrere els déus estrangers per servir-los, i així podreu habitar la terra que us he donat, a vosaltres i als vostres avantpassats; però no m’heu prestat atenció ni m’heu escoltat.
16. Així és que els fills de Jehonadab, fill de Recab, han seguit el manament que els va prescriure el seu avantpassat; en canvi, a mi, aquest poble no m’ha volgut escoltar.
17. Per això el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, ha dit: Mireu, jo faré caure sobre Judà i sobre tots els habitants de Jerusalem tot el mal que he anunciat contra ells, ja que els he parlat i no m’han escoltat, els he cridat i no han respost.”
18. I al clan dels recabites, Jeremies els digué: “Això ha dit el Senyor Totpo-derós, el Déu d’Israel: Ja que heu obeït el manament de Jehonadab, el vostre avantpassat, i heu observat tots els seus preceptes, complint en tot allò que us va manar,
19. el Senyor Totpoderós, el Déu d’Is-rael, diu això: A Jehonadab, fill de Re-cab, no li mancarà mai un descendent que estigui sempre davant meu.”

Jeremies 36:1-32
1. L’any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, s’esde-vingué que la paraula del Senyor fou adreçada a Jeremies en aquests termes:
2. “Pren un rotlle d’escriptura i registra-hi tots els oracles que t’he comunicat sobre Israel, sobre Judà i sobre totes les nacions des del dia que vaig començar a parlar-te, des dels temps de Josies fins avui.
3. Potser així la gent de Judà s’adonarà del gran mal que em proposo d’enviar-los i cada un d’ells rectificarà la seva mala conducta, i jo podré perdonar la seva maldat i el seu pecat.”
4. Llavors Jeremies va cridar Baruc, fill de Nerià, i sota del seu dictat, Baruc va escriure en el rotlle tots els oracles que el Senyor havia inspirat a Jeremies.
5. Després Jeremies va manar a Baruc: “Jo estic detingut i no puc anar al temple del Senyor;
6. per tant, hi aniràs tu i hi llegiràs els oracles del Senyor que has escrit en aquest rotlle sota el meu dictat, de manera que ho senti el poble, en el temple del Senyor, un dia de dejuni. Ho llegiràs també davant de tots el de Judà que vénen d’altres ciutats.
7. Potser així presentaran la seva súplica davant del Senyor i cadascun d’ells es farà enrere del seu mal camí; perquè és molt gran la ira i la còlera amb què el Senyor ha amenaçat aquest poble.”
8. Baruc, fill de Nerià, va complir el que li havia manat el profeta Jeremies, i llegí en el temple del Senyor el rotlle dels oracles del Senyor.
9. Fou el cas que el mes novè de l’any cinquè de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, es va decretar un dejuni davant el Senyor per a tota la gent de Jerusalem i per a tothom qui acudia a Jerusalem des de les ciutats de Judà.
10. Va ser llavors que Baruc va llegir el rotlle de les profecies de Jeremies en el temple del Senyor, a la sala de Guemariahu, fill de Xafan, el secretari, a la galeria superior, a l’entrada del portal Nou del temple del Senyor, davant de tot el poble.
11. I quan Micàiehu, fill de Guemariahu, fill de Xafan, hagué sentit llegir totes les paraules del Senyor,
12. va baixar al palau reial, a la sala del secretari, on eren reunits tots els diri-gents: Elixamà, el secretari, Delaiahu, fill de Xemaiahu, Elnatan, fill d’Acbor, Guemariahu, fill de Xafan, i Sidquiahu, fill de Hananiahu, amb tots els altres dirigents.
13. I Micàiehu els va contar totes les paraules que havia sentit quan Baruc va llegir el rotlle davant de tot el poble.
14. Llavors tots els dirigents van enviar Jehudí, fill de Netaniahu, amb Xelemiahu, fill de Cuixí, que digués a Baruc: “Pren el rotlle que has llegit davant de tot el poble i vine.” Llavors Baruc, fill de Nerià, va agafar el rotlle i va anar on eren reunits.
15. Ells li van dir: “Seu, si et plau, i llegeix això davant nostre.” I Baruc ho va llegir en veu alta.
16. Així que van sentir totes aquelles paraules es van mirar els uns als altres, espantats, i van dir a Baruc: “Cal que informem al rei de tots aquests oracles.”
17. A més, van dir a Baruc: “Explica’ns com has recollit totes aquestes paraules. ¿T’ho va dir ell?”
18. Baruc els digué: “De la seva pròpia boca em dictava ell totes aquestes paraules, i jo les anava escrivint al rotlle amb tinta.”
19. Llavors els dirigents van dir a Baruc: “Vés i amagueu-vos, tu i Jeremies, i que ningú no sàpiga on sou.”
20. Després van anar a trobar el rei a l’atri, deixant el rotlle a la sala del se-cretari Elixamà, i van informar-lo de tot l’afer.
21. Llavors el rei va manar a Jehudí que portés el rotlle, i Jehudí el va anar a buscar a la sala del secretari Elixamà i el va llegir davant del rei i de tots els dirigents que estaven drets al voltant seu.
22. Com que era el mes novè, el rei residia a les estances d’hivern i tenia davant seu un braser encès.
23. Així que Jehudí acabava de llegir tres o quatre columnes, ell les esquinçava amb un estilet d’escriba i les llançava al foc del braser, fins que tot el rotlle va ser consumit en el foc que cremava al braser.
24. Ni el rei ni cap dels seus servidors, que van sentir aquelles paraules, no es van espantar ni es van esquinçar les vestidures.
25. I encara que Elnatan, Delaiahu i Guemariahu van pregar al rei que no cremés el rotlle, ell no se’ls va escoltar.
26. A més, el rei va donar ordres al seu fill Jerahmeel, a Seraiahu, fill d’Azriel, i a Xelamiahu, fill d’Abdeel, perquè de-tinguessin l’escriba Baruc i el profeta Jeremies; però el Senyor els mantingué ocults.
27. Després que el rei hagué destruït al foc el rotlle amb les paraules que Baruc havia escrit sota el dictat del profeta, Jeremies va rebre una revelació del Senyor. Li digué:
28. “Pren un altre rotlle i escriu-hi aquelles mateixes profecies que hi havia en el primer rotlle que va cremar Joiaquim, el rei de Judà.
29. I al mateix Joiaquim, rei de Judà, li diràs això: Aixó diu el Senyor: Tu has cremat aquest rotlle tot dient: Per què hi has escrit: Ben cert que el rei de Babilònia vindrà i devastarà aquesta terra i en farà desaparèixer homes i animals?
30. Per això el Senyor diu referent a Joiaquim, rei de Judà: Cap dels seus descendents no aconseguirà ocupar el setial de David, i el seu cadàver serà llençat fora, sota la calor del dia i el fred de la nit.
31. Castigaré en ell, en la seva descen-dència i en els seus servidors, la seva maldat. Faré caure damunt d’ells i da-munt els habitants de Jerusalem i da-munt la gent de Judà, totes les calami-tats que els he anunciat i que ells no han volgut escoltar.”
32. Llavors Jeremies va prendre un altre rotlle i el va donar a l’escriba Baruc, fill de Nerià, que hi va escriure sota el seu dictat totes les profecies que contenia el llibre que Joiaquim, rei de Judà, havia tirat al foc. A més, hi va afegir moltes altres profecies com aquelles.

Salms 119:65-72
65. Has estat generós amb el teu servent, Senyor, d’acord amb la teva promesa.
66. Dóna’m bon enteniment i seny, que jo tinc fe en els teus preceptes.
67. Abans de passar afliccions anava esgarriat, però ara m’ajusto a la teva paraula.
68. Tu ets bo i generós, instrueix-me en els teus preceptes.
69. Els superbs tramen falsedats contra mi, però jo guardo amb tot el cor els teus manaments.
70. Llefiscós com el greix és el seu cor, però jo trobo el meu goig en la teva llei.
71. M’ha estat bo de passar afliccions, així he après les teves regles.
72. Per a mi és millor la llei de la teva boca que milers de peces d’or i de plata.

Proverbis 27:22-22
22. Al neci, ni que el piquis al morter o el desgranis entre el blat al piló, no li arrencaràs la seva niciesa.

1 Timoteu 4:1-16
1. Tanmateix l’Esperit ho diu ben clar: als darrers temps, alguns dei-xaran la fe per anar darrere uns esperits enganyadors i doctrines demoníaques,
2. que, amb hipocresia de mentiders i la consciència consumida,
3. prohibiran el matrimoni i manaran abstenir-se de certs menjars, tot i que Déu els ha creat perquè els fidels, co-neixedors de la veritat, en prenguin amb agraïment.
4. Perquè tot el que Déu ha creat és bo, i no s’ha de rebutjar res de tot allò que es pot prendre amb agraïment,
5. ja que la paraula de Déu i la nostra oració ho consagren.
6. Si persuadeixes d’això els germans, demostraràs ser un bon servidor de Crist Jesús, alimentat amb les paraules de la fe i la bona doctrina que has assimilat.
7. Però, de les contalles irreverents, prò-pies de velles, no en vulguis saber res. Practica la pietat;
8. pensa que l’exercici corporal només aprofita temporalment, mentre que la pietat aprofita per sempre, perquè compta amb la promesa de la vida, per a la d’ara i per a la del futur.
9. El que et dic és ben cert i digne de crèdit.
10. Precisament aquest és l’objectiu del nostre esforç i de la nostra lluita, perquè hem posat la nostra esperança en el Déu vivent, Salvador de la humanitat, i amb més raó dels qui creuen.
11. Recomana i ensenya tot això.
12. Que ningú no et menystingui perquè ets jove, al contrari, procura ser un mo-del per als creients, en la conversa, en el comportament, en l’amor, en la fe i en la decència.
13. Fins que jo vingui dedica’t a la lec-tura pública, a la exhortació i a l’ensenyament.
14. No desatenguis el do que posseeixes, aquell que et fou concedit per mitjà de les prediccions i amb la imposició de mans per part del presbiteri.
15. Medita-ho i dedica-t’hi, perquè tot-hom vegi com progresses.
16. Tingues compte amb tu mateix i amb allò que ensenyes; sigues constant en això, perquè, si ho fas, et salvaràs tu i els qui t’escolten.