A A A A A
Bíblia en un any
Octubre 24

Jeremies 33:1-26
1. Missatge que per segona vegada va ser adreçat a Jeremies, de part del Senyor, quan encara estava detingut a l’atri de la guàrdia:
2. “Això diu el Senyor que ha fet la terra, el Senyor que l’ha formada per donar-li estabilitat; que el seu nom és «Senyor Etern»:
3. Invoca’m, que jo et respondré i et mostraré coses grans i ocultes que tu no coneixes.
4. El Senyor, el Déu d’Israel, ha parlat així referent a les cases d’aquesta ciutat i als edificis reials de Judà, destruïts per raó dels terraplens i de la guerra.
5. Ara començaven a combatre contra els caldeus, només per omplir-les amb els cadàvers dels homes que jo vaig ferir amb la meva còlera i el meu furor, perquè a causa de tots els seus pecats els he amagat el rostre.
6. Però jo mateix li aplicaré el remei per a curar-la; jo els guariré i els mostraré l’abundància de la meva pau i fidelitat.
7. Faré tornar els deportats de Judà i els deportats d’Israel, i els restabliré tal com eren abans.
8. Els purificaré de totes les iniquitats que han comès contra mi, i els perdonaré tots els pecats que han comès en contra meu i amb els quals em van ser rebels.
9. I serà per a mi un motiu de goig, de lloança i de glòria davant de totes les nacions de la terra, que sentiran parlar de tot el bé que jo els faré i quedaran espaordides i commogudes de tant de bé i de tanta prosperitat com jo els hauré concedit.”
10. Això diu el Senyor: “En aquest lloc que vosaltres dieu que és un desert sense homes ni animals, en les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem, encara es tornaran a sentir
11. els crits de joia i de festa, els cants del nuvi i de la núvia, i la veu dels qui van dient: Lloeu el Senyor Totpoderós, perquè el Senyor és bondadós, és etern el seu amor!, mentre porten ofrenes d’acció de gràcies al temple del Senyor; perquè jo restabliré el país de la captivitat tal com era abans” — ha dit el Senyor.
12. Això diu el Senyor Totpoderós: “En aquest lloc desert, sense homes ni ani-mals, i en totes les poblacions, encara hi haurà pletes on els pastors faran reposar els seus ramats.
13. A les poblacions de la muntanya, de la Xefelà, del Nègueb, al territori de Benjamí, a les rodalies de Jerusalem i a les ciutats de Judà, encara passaran els ramats sota la mà d’aquell qui fa el re-compte” — ha dit el Senyor.
14. “Heus aquí que vénen dies — diu el Senyor — en què compliré la promesa que he fet d’afavorir la casa d’Israel i la casa de Judà.
15. En aquells dies i en aquell temps suscitaré a David un rebrot just que practicarà el dret i la justícia sobre el país.
16. En aquells dies Judà serà salvat, i Jerusalem habitarà en seguretat. I aquest és el nom que li donaran: «El Senyor és la nostra justícia».”
17. Perquè això diu el Senyor: “No mancarà mai a David un successor que segui en el tron de la casa d’Israel.
18. I als sacerdots levites no els mancarà un que davant meu ofereixi holocaustos, encengui l’ofrena i ofereixi el sacrifici de cada dia.”
19. Novament el Senyor va parlar a Je-remies i li digué:
20. “Això diu el Senyor: Si poguéssiu anul·lar el meu pacte amb el dia i la nit, de manera que no es succeeixin el dia i la nit en el seu cicle,
21. també seria anul·lat el meu pacte amb el meu servent David, de manera que no tingui cap successor que regni sobre el seu tron, i amb els levites sa-cerdots que em serveixen.
22. Igual com és incomptable l’estol dels astres del cel, i és incalculable la sorra de la vora del mar, així multipli-caré la descendència de David, el meu servent, i la dels levites que em serveixen.”
23. La paraula del Senyor va ser adreça-da a Jeremies, i li digué:
24. “¿No has sentit com parla aquest poble quan diu: El Senyor ha rebutjat les dues famílies que havia escollit? Així menyspreen el meu poble, fins al punt que no el consideren una nació.
25. Doncs bé, això diu el Senyor: Si mancava al meu pacte amb el dia i la nit, i no mantenia les lleis del cel i de la terra,
26. llavors també podria rebutjar la des-cendència de Jacob i la de David, el meu servent, i no escollir més d’entre el seu llinatge els qui han de governar sobre la posteritat d’Abraham, d’Isaac i de Ja-cob, quan jo faré tornar els seus captius i sigui benèvol amb ells.”

Jeremies 34:1-22
1. Missatge que va ser adreçat a Jeremies de part del Senyor quan Nabucodonosor, rei de Babilònia, amb tot el seu exèrcit i tots els reialmes del territori sota el seu domini, i la resta dels pobles, atacaven Jerusalem i totes les seves poblacions. Deia així:
2. “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Vés a parlar amb Sedecies, rei de Judà, i digues-li: Això diu el Senyor: Mira, jo poso aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia, que hi calarà foc.
3. I tu no t’escaparàs de les seves mans ni podràs evitar de ser capturat. Els teus ulls veuran els del rei de Babilònia, que et parlarà cara a cara, i partiràs cap a Babilònia.
4. Malgrat tot, escolta l’oracle del Senyor, oh Sedecies, rei de Judà. Pel que fa a tu, el Senyor diu: No moriràs per l’espasa,
5. moriràs en pau; i així com van cremar perfums pels teus pares, els reis ante-riors a tu, així en cremaran per tu i diran: Ai Senyor!, i faran lamentacions. Jo t’ho ben asseguro” — ha dit el Senyor.
6. I el profeta Jeremies va repetir totes aquestes paraules a Sedecies, rei de Ju-dà, a Jerusalem,
7. mentre l’exèrcit del rei de Babilònia combatia contra Jerusalem i contra les ciutats de Judà que encara resistien: La-quix i Azecà, les úniques ciutats fortificades que havien quedat.
8. Missatge que va ser adreçat a Jeremies de part del Senyor després que el rei Sedecies hagué concertat un pacte amb tot el poble de Jerusalem per a procla-mar un alliberament:
9. que tothom deixés anar lliures els seus esclaus i esclaves hebreus, a fi que ningú entre ells tingués com a esclau un jueu, un germà seu.
10. S’hi van avenir tots els prínceps i tota la gent que havia entrat en l’acord de deixar en llibertat els seus esclaus i les seves esclaves, i així ho van complir.
11. Però poc després es van penedir del fet i van fer tornar els esclaus i les es-claves que havien deixat lliures, i els van subjectar novament a servitud i esclavatge.
12. Llavors va ser adreçat a Jeremies un missatge de part del Senyor que deia:
13. “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Jo vaig concertar un pacte amb els vos-tres avantpassats el dia que vaig fer-los sortir de la terra d’Egipte, de la casa de servitud, i els vaig dir:
14. Passats set anys, cadascun de vosaltres deixarà anar el seu germà hebreu que se t’hagi venut. Quan t’hagi servit durant sis anys deixaràs que marxi lliurement del teu costat. Però els vostres avantpassats no em van escoltar ni em van fer cas.
15. Vosaltres, darrerament, havíeu can-viat i havíeu actuat rectament davant els meus ulls, proclamant cadascú la lliber-tat del seu proïsme, després de fer un pacte davant meu, en el temple que por-ta el meu nom.
16. Però ara us heu fet enrere, profanant així el meu nom, i cadascun de vosaltres ha tornat a prendre el seu esclau i la seva esclava, que ja havíeu deixat en plena llibertat, i els heu forçat a tornar a la servitud com a esclaus i esclaves vostres.
17. Per tant, el Senyor diu això: Ja que vosaltres no m’heu escoltat, a fi de deixar anar lliures els uns el seu germà i els altres el seu proïsme, heus aquí que jo deixo anar lliures contra vosaltres l’espasa, la pesta i la fam — diu el Senyor —, i us convertiré en un horror per a tots els reialmes de la terra.
18. Lliuraré els homes que han trencat el meu pacte, que no han complert amb el compromís que van fer davant meu quan van partir el vedell en dos trossos i van passar entre les dues meitats,
19. és a dir, els prínceps de Judà i els prínceps de Jerusalem, els oficials, els sacerdots i tota la gent del país que ha passat entre les dues meitats del vedell,
20. tots aquests, els deixaré en mans dels seus enemics i en mans dels qui els volen matar, i els seus cadàvers serviran de menjar a les aus del cel i a les bèsties salvatges.
21. I a Sedecies, el rei de Judà, i als seus prínceps, els posaré en mans dels seus enemics i en mans dels qui els volen matar, a la mercè de les tropes del rei de Babilònia, que ara es va retirant.
22. Mireu, vaig a donar l’ordre -diu el Senyor-, i els faré tornar sobre aquesta ciutat; lluitaran contra ella, la prendran i hi calaran foc, i convertiré les ciutats de Judà en una desolació inhabitable.”

Salms 119:57-64
57. Tu, Senyor, ets tot el que tinc: m’he promès d’obeir les teves pa-raules.
58. He procurat agradar-te de tot cor; compadeix-te de mi, segons la teva promesa.
59. He repassat la teva conducta per girar els meus passos vers la teva llei.
60. M’he afanyat, sense torbar-me, per complir els teus preceptes.
61. M’assetgen els paranys dels malvats, però no deixo de tenir present el teu pacte.
62. A mitjanit em llevo a donar-te gràcies per les teves justes decisions.
63. Sóc un company més de tots els qui t’estimen, i dels qui guarden els teus manaments.
64. Del teu amor, Senyor, n’és plena la terra; fes que aprengui els teus estatuts.

Proverbis 27:21-21
21. El gresol prova la plata, i la fornal, l’or; i l’home, la boca que l’alaba.

1 Timoteu 3:1-16
1. Això que dic és ben cert: si algú desitja el càrrec de dirigent d’una comunitat, aspira a una noble tasca.
2. Cal, però, que el dirigent sigui irre-protxable, casat una sola vegada, sobri, assenyat, educat, hospitalari, ben dotat per a ensenyar,
3. que no sigui bevedor ni violent, sinó comprensiu, pacífic i generós.
4. Que sàpiga dirigir bé la pròpia casa i fer-se obeir pels fills amb tota dignitat.
5. Si un no sap dirigir la seva casa, com podrà tenir cura de l’Església de Déu?
6. Que no sigui un neòfit, per evitar, si se n’enorgullia, que caigués en la mateixa condemnació que el diable.
7. I cal, també, que tingui un bon testi-moni entre els de fora, a fi d’evitar el descrèdit i els paranys del diable.
8. Igualment, els diaques han de ser dig-nes, homes d’una sola paraula, mode-rats en la beguda, que no tinguin ne-gocis bruts,
9. i que retinguin el misteri de la fe en una consciència neta.
10. Cal també que aquests estiguin pri-mer a prova, i després, si no hi ha res en contra, que facin el servei.
11. Igualment les mullers: que siguin respectables, que no siguin xafarderes, sinó prudents i dignes de confiança en tot.
12. Els diaques, que siguin casats una sola vegada, que dirigeixin bé els seus fills i les pròpies cases,
13. perquè els qui exerceixen bé el dia-conat es fan mereixedors d’una posició honorable i obtenen una gran fermesa en la fe que és en Crist Jesús.
14. Tot i que espero venir a veure’t aviat, t’escric això
15. per si trigava a venir; així tindràs una orientació de com és convenient fer les coses en la casa de Déu, que és l’Es-glésia del Déu viu, columna i base de la veritat.
16. Indiscutiblement, és grandiós el misteri que reverenciem: Ell fou manifestat en la carn, autenticat per l’Esperit, presentat als àngels, proclamat a les nacions, cregut en el món, enlairat en glòria.