A A A A A
Bíblia en un any
Octubre 22

Jeremies 29:1-29
1. Aquest és el text de la carta que el profeta Jeremies va tra-metre, des de Jerusalem, als qui queda-ven dels ancians, dels sacerdots, dels profetes i de la gent del poble que Nabu-codonosor s’havia endut captius de Jerusalem a Babilònia.
2. L’envià després de la partida de Jerusalem del rei Jeconies, amb la reina mare, els funcionaris reials, els prínceps de Judà i de Jerusalem, junt amb els artesans i els serrallers,
3. per mitjà d’Elassà, fill de Xafan, i de Guemarià, fill d’Hilquià, quan Sedecies, el rei de Judà, els va enviar a veure Nabucodonosor, rei de Babilònia. Deia:
4. “Això diu el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, a tots els desterrats que jo he fet deportar de Jerusalem a Babilònia:
5. Construïu cases i habiteu-les; planteu horts i mengeu-ne els fruits;
6. caseu-vos i engendreu fills i filles; busqueu muller per als vostres fills i marits per a les vostres filles, a fi que tinguin fills i filles; multipliqueu-vos aquí i no minveu.
7. Procureu el bé de la ciutat on us he deportat i pregueu per ella al Senyor, ja que del seu benestar en depèn el vostre.
8. Perquè el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, diu això: Que no us enganyin els profetes que hi ha entre vosaltres, ni els vostres endevins, i no feu cas dels somnis que acostumen a tenir,
9. perquè us profetitzen falsament em-prant el meu nom: jo no els he enviat — diu el Senyor.
10. Ja que el Senyor ha dit: Quan a Babilònia s’hagin complert setanta anys, jo us visitaré i confirmaré sobre vosaltres la promesa d’afavorir-vos i fer-vos tor-nar en aquest lloc.
11. Jo tinc present els meus designis a favor vostre — diu el Senyor —, designis de pau i no pas de dissort, per donar-vos un futur ple d’esperança.
12. Llavors m’invocareu, vindreu a pregar-me i jo us escoltaré.
13. Em buscareu i em trobareu, perquè em buscareu de tot cor.
14. Em faré accessible a vosaltres — diu el Senyor —; retornaré els vostres exiliats i us aplegaré de totes les nacions i de tots els indrets per on us he escampat — diu el Senyor —; i us faré tornar al lloc d’on us havia desterrat.
15. Quant a això que dieu: El Senyor ens ha fet sorgir profetes a Babilònia,
16. el Senyor ha parlat referent al sobirà que ocupa el setial de David i referent a tot el poble que viu en aquesta ciutat, als vostres germans que no han estat deportats amb vosaltres.
17. Això ha dit el Senyor Totpoderós: Heus aquí que jo envio contra aquests l’espasa, la fam i la pesta, i els deixaré com aquelles figues badades, que de tan dolentes no es poden menjar.
18. Els perseguiré amb l’espasa, la fam i la pesta, i els convertiré en un espec-tacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra: una maledicció, un objecte d’estupor, un motiu de burla i d’oprobi davant totes les nacions per on els hauré escampat
19. per no haver escoltat els meus mis-satges — diu el Senyor —, que jo els he tramés constantment per mitjà dels meus servents, els profetes, sense que vosaltres n’hàgiu fet cas — diu el Senyor.
20. Per tant, vosaltres, tots els deportats que jo vaig enviar de Jerusalem a Babilònia, feu cas de la paraula del Senyor.”
21. Això diu el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, referent a Ahab, fill de Colaià, i referent a Sidquiahu, fill de Maasseià, que us profetitzen falsament en nom meu: “Jo els lliuraré a mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, que els matarà davant els vostres ulls.
22. I d’ells provindrà una frase impreca-tòria que s’estendrà entre tots els depor-tats de Judà que són a Babilònia, i diran: «Que el Senyor et tracti com a Sidquiahu i coma Ahab, que el rei de Babilònia va rostir al foc.»
23. Perquè han comès vileses a Israel: han comès adulteri amb les dones dels seus companys i han parlat falsament en nom meu paraules que jo no els he manat; jo ho sé i en dono testimoni” — diu el Senyor.
24. “A Xemaià, el nehelamita, li diràs:
25. Això ha dit el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Tu has enviat cartes en nom teu a tot el poble que viu a Jerusalem i al sacerdot Sefanià, fill de Maas-seià, i al grup de sacerdots, que diuen:
26. El Senyor t’ha designat a tu, Sefanià, com a sacerdot en lloc del sacerdot Joiadà, perquè hi hagi en el temple del Senyor un encarregat de reprimir qual-sevol forassenyat que es posi a profetit-zar, i el posi al cep i a l’argolla.
27. Doncs bé, per què no has castigat Jeremies d’Anatot, que fa de profeta en-tre vosaltres?
28. Fins i tot ens ha fet arribar a Babilònia un missatge que diu: Això va per llarg; construïu cases i habiteu-les; planteu horts i mengeu-ne els fruits.”
29. I el sacerdot Sefanià va llegir aquesta carta al profeta Jeremies.

Jeremies 30:1-24
1. Missatge que va ser adreçat a Jeremies de part del Senyor:
2. “Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Escriu en un llibre totes les paraules que t’he dit,
3. perquè vénen dies — diu el Senyor — en què faré retornar els deportats del meu poble d’Israel i de Judà. Els restabliré a la terra que vaig donar als seus avantpassats com a propietat seva, diu el Senyor.”
4. Aquestes són les paraules que el Senyor ha pronunciat referent a Israel i Judà.
5. El Senyor diu això: “Hem sentit un crit esfereïdor, de terror i no pas de pau.
6. Pregunteu i vegeu si cap mascle pot infantar. Per què, doncs, veig tots els homes amb les mans als ronyons, com parteres, i amb els rostres alterats i lívids?
7. Ai, que n’és de terrible aquell dia! No n’hi ha cap de semblant. Temps d’angoixa per a Jacob; però d’ell en sortirà salvat.
8. Aquell dia — diu el Senyor Totpoderós — trencaré el jou que porta al coll i trencaré els seus lligams, i els estrangers no el tornaran a esclavitzar,
9. sinó que serviran el Senyor, el seu Déu, i David, el rei que els suscitaré.
10. Però tu no tinguis por, servent meu Jacob — diu el Senyor —, no t’espantis, Israel, perquè et deslliuraré de la terra llunyana, a tu i la teva descendència, del país de l’exili; Jacob tornarà, descansarà i viurà tranquil, sense que ningú l’inquieti.
11. Perquè jo sóc amb tu — diu el Senyor — per salvar-te, ja que exterminaré totes les nacions per on t’he dispersat; però a tu no et faré desaparèixer del tot, sinó que et castigaré amb moderació, perquè no et puc disculpar.”
12. Això diu el Senyor: “La teva fractura és incurable i la teva ferida maligna;
13. no hi ha qui t’empari, procurant gua-rir el teu mal; per a tu no hi ha remei.
14. Tots els teus amants t’han oblidat, no es preocupen de tu; jo t’he clavat un cop com un enemic, una correcció severa, per les teves nombroses iniquitats, ja que han crescut molt els teus pecats.
15. Per què et queixes de la teva fractu-ra? El teu mal no té remei. És a causa de la teva gran iniquitat i per haver acu-mulat tants de pecats, que t’he fet això.
16. Tanmateix, tots els qui et devoren seran devorats, tots els qui t’oprimeixen aniran a l’exili, tots els teus espoliadors seran espoliats, i lliuraré al saqueig tots els qui t’han saquejat.
17. Sí, et restabliré la salut i et guariré les ferides — diu el Senyor —; ja que t’han anomenat «la Rebutjada», la Sió que ningú no empara.”
18. Això diu el Senyor: “Mira, jo faré tornar els desterrats de les tendes de Jacob, tindré pietat dels seus estatges i la ciutat serà reedificada sobre el seu munt de runes, i el palau s’assentarà en el seu lloc.
19. I de dins sortiran cants de lloança i remor de gent contenta. Els multiplicaré i no minvaran, els honoraré i no seran menyspreats.
20. Els seus descendents tornaran a ser com abans, la seva assemblea es mantindrà ferma davant meu, i castigaré tots els seus opressors.
21. El seu príncep serà un dels seus, i el seu sobirà eixirà d’entre ells. Quan jo el cridi, ell s’acostarà; altrament, qui go-saria acostar-se a mi? — diu el Senyor.
22. Vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu.”
23. Mireu, la tempesta del Senyor ja s’ha desfermat furiosa, l’huracà que tot ho arrasa ja s’abat sobre el cap dels mal-factors.
24. La còlera del Senyor no es farà en-rere fins que haurà executat i acomplert els designis del seu cor; als darrers dies ho comprendreu clarament.

Salms 119:41-48
41. Que m’arribi la teva amorositat, Senyor; la teva salvació, d’acord amb la teva promesa,
42. i podré contestar als qui es burlen de mi que jo he confiat en la teva paraula.
43. No em treguis de la boca la paraula fidel, perquè confio en els teus decrets
44. i vull guardar constantment la teva llei per sempre més.
45. Marxaré per camí lliure, perquè vaig a la recerca dels teus preceptes.
46. Davant dels reis parlaré dels teus dictàmens, i no en tindré pas vergonya.
47. Posaré el meu deler en els teus preceptes, que em són molt estimats.
48. Alçaré les mans als teus ordenaments i meditaré els teus estatuts.

Proverbis 27:19-19
19. Com un rostre reflectit a l’aigua correspon a un rostre, així el cor d’un home al d’un altre home.

1 Timoteu 1:1-20
1. Pau, apòstol de Crist Jesús per designi de Déu, el nostre Salva-dor, i de Crist Jesús, la nostra esperança,
2. a Timoteu, autèntic fill en la fe: et desitjo la gràcia, la misericòrdia i la pau de part de Déu, el Pare, i de Crist Jesús, Senyor nostre.
3. Et recordo que, quan vaig partir cap a Macedònia et vaig demanar que et quedessis a Efes, per tal que en previnguessis alguns de no ensenyar doctrines diferents,
4. a no parar esment en faules i recerques genealògiques de mai no acabar, coses que, més aviat, condueixen a discus-sions que no pas a la comprensió del pla de Déu, que es basa en la fe.
5. La finalitat que persegueix aquest encàrrec és l’amor que neix d’un cor pur, d’una bona consciència i d’una fe sincera.
6. Alguns s’han desviat d’aquesta línia i han vingut a parar en discursos sense solta ni volta.
7. Pretenen ser doctors de la Llei, i no saben el que volen afirmar.
8. Però sabem que la Llei és bona, sempre que s’apliqui correctament,
9. tenint present això: que la Llei no s’ha instituït per als homes complidors, sinó per als criminals i els rebels, els impius i els pecadors, els sacrílegs i els profa-nadors, els parricides i els matricides, i els assassins;
10. per als llibertins, els invertits, els segrestadors, els enganyadors, els perjurs, i per a qualsevol altra cosa que s’oposi a la sana doctrina,
11. segons l’evangeli de la glòria del benaurat Déu, que a mi m’ha estat confiat.
12. Estic agraït a aquell qui m’ha donat la força, Crist Jesús, el nostre Senyor, que m’ha considerat prou fidel fent-me entrar al seu servei,
13. tot i que abans jo era un blasfem, un perseguidor i un calumniador. No obstant, es va compadir de mi, perquè no sabia el que feia quan encara no era convertit,
14. però la gràcia de nostre Senyor m’omplí a vessar, juntament amb la fe i l’amor que és en Crist Jesús.
15. És ben certa i digna de crèdit aquesta afirmació: que Crist Jesús va venir al món per salvar els pecadors, i entre ells jo sóc el primer;
16. però, precisament per això es va compadir de mi, per tal que Crist Jesús demostrés en mi, que sóc el primer, tota la seva generositat, servint d’exemple als qui aniran creient en ell per a la vida eterna.
17. Al Rei dels segles, al Déu únic, im-mortal i invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén.
18. Timoteu, fill meu, et faig aquest en-càrrec d’acord amb aquelles prediccions que et van recomanar a tu, fa temps, per tal que t’hi basis i comencis la gloriosa batalla
19. armat de fe i noble consciència. En això alguns, per haver-se’n despreocu-pat, van fracassar en l’àmbit de la fe;
20. entre ells Himeneu i Alexandre, els quals vaig deixar en mans de Satanàs per tal que aprenguin a no ofendre Déu.