| Isaïes 55:1-13 |
| 1. A tots els assedegats: veniu cap a l’aigua, i els qui no teniu diners, veniu, compreu i mengeu! Sí, veniu i compreu sense diners i sense preu, vi i llet. |
| 2. Per què gasteu els diners en allò que no és aliment i el vostre jornal en allò que no satisfà? Escolteu-me bé i men-jareu bons aliments, i la vostra ànima es delectarà en menjars sucosos. |
| 3. Feu atenció i veniu a mi, escolteu i la vostra ànima viurà. Jo faré amb vosaltres un pacte etern, les misericòrdies promeses a David. |
| 4. Mira, el vaig posar com a testimoni per als pobles, com a cap i preceptor de les nacions. |
| 5. També tu cridaràs una nació que no coneixies, i nacions que no t’han cone-gut correran cap a tu a causa del Senyor, el teu Déu, i del Sant d’Israel que t’ha honorat. |
| 6. Busqueu el Senyor, mentre se’l pot trobar; crideu-lo, mentre és a prop. |
| 7. Que l’impiu abandoni el seu camí, i l’home malvat, els seus pensaments; que tornin vers el Senyor, que tindrà misericòrdia d’ells, vers el nostre Déu, que és generós a perdonar. |
| 8. Perquè els meus pensaments no són els vostres pensaments, ni els vostres camins no són els meus camins, diu el Senyor. |
| 9. Així com el cel és més elevat que la terra, així són més elevats els meus camins que els vostres camins, i els meus pensaments, més que els vostres pensaments. |
| 10. Tal com la pluja i la neu baixen del cel i no hi tornen, sinó que reguen la terra i la fecunden perquè doni llavor al sembrador i aliment a qui el necessita, |
| 11. així és la paraula que surt de la meva boca: no tornarà a mi de buit, sinó que farà el que jo vull i acomplirà allò que li he encomanat. |
| 12. Sí, sortireu amb alegria, i en pau sereu conduïts. Les muntanyes i els tu-rons esclataran en crits de joia davant vostre, i tots els arbres dels camps aplaudiran. |
| 13. En lloc d’espines creixerà el xiprer, i en lloc dels esbarzers, la murtra; i això serà un títol de glòria per al Senyor, un senyal per sempre, que no serà esborrat. |
| Isaïes 56:1-12 |
| 1. Això diu el Senyor: “Observeu el dret, practiqueu la justícia, que la meva salvació és a punt d’arribar i la meva justícia a punt de ser revelada. |
| 2. Feliç l’home que actua així, i el fill de l’home que s’hi esforça, que respecta el dissabte i no el profana, que retreu la seva mà de fer el mal.” |
| 3. I l’estranger que s’ha unit al Senyor no ha de dir: “De segur que el Senyor em marginarà del seu poble”; ni tampoc l’eunuc no ha de dir: “Jo sóc un arbre sec.” |
| 4. Perquè el Senyor diu això: “Als eu-nucs que observen els meus dissabtes, que escullen allò que em complau i que es mantenen en el meu pacte, |
| 5. jo els concediré un lloc a la meva casa, i, dintre les meves muralles, un memo-rial i un nom millor que el de tenir fills i filles; els donaré un nom etern que mai no serà esborrat. |
| 6. I als estrangers que s’uneixin al Senyor per servir-lo i per estimar el nom del Senyor, a tots els qui observin els meus dissabtes i no els profanin i es mantinguin en el meu pacte, |
| 7. els faré venir a la meva muntanya santa i els ompliré d’alegria a la meva casa d’oració. Els seus holocaustos i sacrificis seran acceptats en el meu al-tar, perquè la meva casa serà anomena-da casa d’oració per a tots els pobles.” |
| 8. El Senyor etern, que aplega els dispersos d’Israel, diu: “Encara n’afegiré d’al-tres als qui ja són aplegats.” |
| 9. Bèsties dels camps, animals feréstecs, veniu tots a devorar! |
| 10. Els seus sentinelles són tots cecs, cap d’ells no s’adona de res; tots són gossos muts, que no poden bordar; somniadors que s’ajeuen, que els agrada endor-miscar-se. |
| 11. També són gossos golafres que mai no es veuen tips. Fins i tot els seus pas-tors no saben comprendre; cadascú va a la seva, busquen el benefici pel seu pro-pi cantó: |
| 12. “Veniu, que jo portaré vi; ens em-borratxarem amb beguda forta, que de-mà serà un dia com avui, o molt millor encara.” |
| Salms 113:5-9 |
| 5. Qui és com el Senyor, Déu nostre, que té en les altures la seva estada, |
| 6. que es rebaixa per mirar, el cel i la terra? |
| 7. Ell aixeca de la pols l’indefens, fa alçar el pobre de la immundícia |
| 8. per fer-lo seure entre els prínceps, amb els nobles del seu poble. |
| 9. Que instaura en família la que era estèril, la fa mare amb el goig dels fills. Al·leluia! |
| Proverbis 26:20-21 |
| 20. Quan falta la llenya, el foc s’apaga, i on no hi ha xafarder, s’acaba la discòrdia. |
| 21. El carbó per a fer brases; la llenya per a fer foc; i el busca-raons per a encendre baralles. |
| Efesis 4:1-32 |
| 1. Ara us exhorto, jo, el pres per cau-sa del Senyor, que visqueu d’una manera digna la vocació a què heu estat cridats; |
| 2. amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, |
| 3. disposats a conservar la unitat de l’Es-perit amb els lligams de la pau. |
| 4. Un sol cos i un sol esperit, com també és una de sola l’esperança a què heu estat cridats; |
| 5. un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme; |
| 6. un sol Déu i Pare de tots, que és da-munt de tots, que actua per mitjà de tots i és en tots. |
| 7. Però cada un de nosaltres ha rebut la gràcia en la mesura que el Crist ens l’ha volguda concedir. |
| 8. Per això diu l’Escriptura: “Va pujar a les altures, s’endugué captiva la captivitat, va repartir dons als homes.” |
| 9. Ara bé, aquest va pujar, ¿què vol dir, sinó que abans havia baixat a les parts més baixes de la terra? |
| 10. I aquell qui va baixar és el mateix que després va pujar per damunt de tots els cels, per omplir l’univers. |
| 11. També és ell qui va repartir a uns la funció d’apòstols, a altres, de profetes, a altres, d’evangelistes, a altres, de pas-tors i mestres, |
| 12. amb el propòsit de capacitar els creients per a una obra de servei, per a edificació del cos de Crist, |
| 13. fins que tots hàgim assolit la unitat de la fe i el ple coneixement del Fill de Déu, fins a conformar l’home madur, en el complet desenvolupament del Crist, |
| 14. perquè ja no siguem més com cria-tures, remoguts i enduts per qualsevol corrent de doctrina, a mercè dels homes mestres en incitacions a l’error, |
| 15. sinó que, vivint sincerament en amor, creixem en tots sentits vers aquell qui és el cap, el Crist. |
| 16. Per ell tot el cos, ben conjuntat i unit per mitjà de totes les articulacions que el nodreixen, segons l’activitat proporcionada de cadascun dels membres, efectua el seu creixement corporal per a la pròpia edificació en l’amor. |
| 17. Això, doncs, us dic i us recomano en el Senyor: que ja no visqueu més com viuen els pagans, amb la seva vana manera de pensar, |
| 18. amb l’enteniment ofuscat, exclosos de la vida de Déu per causa de la seva ignorància i de la resistència del seu cor. |
| 19. Perdut tot sentit moral, s’han donat al vici, lliurant-se sense recança a tota mena d’immoralitats. |
| 20. Però vosaltres no heu rebut pas aquesta mena d’instrucció sobre el Crist. |
| 21. Donem per cert que l’heu escoltat i heu rebut una instrucció cristiana com cal en fidelitat a Jesús; |
| 22. això vol dir que heu de despullar-vos de tot el que té a veure amb l’anterior comportament d’aquell home antic, que s’anava corrompent endut per la seduc-ció del desig, |
| 23. i heu de donar lloc a una renovació espiritual del vostre enteniment, |
| 24. i heu de revestir-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu, de rectitud i san-tedat autèntiques. |
| 25. Per tant, rebutjant les falsedats, par-leu sincerament cadascú amb el seu ger-mà, perquè som membres els uns dels altres. |
| 26. Si us indigneu, mireu de no pecar, i que no us duri l’enuig fins a la posta de sol; |
| 27. no doneu facilitats al diable. |
| 28. Qui tenia el vici de robar, que deixi de robar i que es dediqui, més aviat, a treballar amb les pròpies mans en algu-na cosa productiva, perquè així tindrà mitjans per a compartir amb qui ho necessita. |
| 29. Que no surtin mai de la vostra boca paraules ofensives; si de cas, aquelles que tinguin una utilitat edificadora da-vant d’una necessitat i facin bé als qui les escolten. |
| 30. No contristeu l’Esperit Sant de Déu, amb el qual heu estat marcats per al dia de la redempció. |
| 31. Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia. |
| 32. Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist. |