A A A A A
Bíblia en un any
Octubre 2

Isaïes 55:1-13
1. A tots els assedegats: veniu cap a l’aigua, i els qui no teniu diners, veniu, compreu i mengeu! Sí, veniu i compreu sense diners i sense preu, vi i llet.
2. Per què gasteu els diners en allò que no és aliment i el vostre jornal en allò que no satisfà? Escolteu-me bé i men-jareu bons aliments, i la vostra ànima es delectarà en menjars sucosos.
3. Feu atenció i veniu a mi, escolteu i la vostra ànima viurà. Jo faré amb vosaltres un pacte etern, les misericòrdies promeses a David.
4. Mira, el vaig posar com a testimoni per als pobles, com a cap i preceptor de les nacions.
5. També tu cridaràs una nació que no coneixies, i nacions que no t’han cone-gut correran cap a tu a causa del Senyor, el teu Déu, i del Sant d’Israel que t’ha honorat.
6. Busqueu el Senyor, mentre se’l pot trobar; crideu-lo, mentre és a prop.
7. Que l’impiu abandoni el seu camí, i l’home malvat, els seus pensaments; que tornin vers el Senyor, que tindrà misericòrdia d’ells, vers el nostre Déu, que és generós a perdonar.
8. Perquè els meus pensaments no són els vostres pensaments, ni els vostres camins no són els meus camins, diu el Senyor.
9. Així com el cel és més elevat que la terra, així són més elevats els meus camins que els vostres camins, i els meus pensaments, més que els vostres pensaments.
10. Tal com la pluja i la neu baixen del cel i no hi tornen, sinó que reguen la terra i la fecunden perquè doni llavor al sembrador i aliment a qui el necessita,
11. així és la paraula que surt de la meva boca: no tornarà a mi de buit, sinó que farà el que jo vull i acomplirà allò que li he encomanat.
12. Sí, sortireu amb alegria, i en pau sereu conduïts. Les muntanyes i els tu-rons esclataran en crits de joia davant vostre, i tots els arbres dels camps aplaudiran.
13. En lloc d’espines creixerà el xiprer, i en lloc dels esbarzers, la murtra; i això serà un títol de glòria per al Senyor, un senyal per sempre, que no serà esborrat.

Isaïes 56:1-12
1. Això diu el Senyor: “Observeu el dret, practiqueu la justícia, que la meva salvació és a punt d’arribar i la meva justícia a punt de ser revelada.
2. Feliç l’home que actua així, i el fill de l’home que s’hi esforça, que respecta el dissabte i no el profana, que retreu la seva mà de fer el mal.”
3. I l’estranger que s’ha unit al Senyor no ha de dir: “De segur que el Senyor em marginarà del seu poble”; ni tampoc l’eunuc no ha de dir: “Jo sóc un arbre sec.”
4. Perquè el Senyor diu això: “Als eu-nucs que observen els meus dissabtes, que escullen allò que em complau i que es mantenen en el meu pacte,
5. jo els concediré un lloc a la meva casa, i, dintre les meves muralles, un memo-rial i un nom millor que el de tenir fills i filles; els donaré un nom etern que mai no serà esborrat.
6. I als estrangers que s’uneixin al Senyor per servir-lo i per estimar el nom del Senyor, a tots els qui observin els meus dissabtes i no els profanin i es mantinguin en el meu pacte,
7. els faré venir a la meva muntanya santa i els ompliré d’alegria a la meva casa d’oració. Els seus holocaustos i sacrificis seran acceptats en el meu al-tar, perquè la meva casa serà anomena-da casa d’oració per a tots els pobles.”
8. El Senyor etern, que aplega els dispersos d’Israel, diu: “Encara n’afegiré d’al-tres als qui ja són aplegats.”
9. Bèsties dels camps, animals feréstecs, veniu tots a devorar!
10. Els seus sentinelles són tots cecs, cap d’ells no s’adona de res; tots són gossos muts, que no poden bordar; somniadors que s’ajeuen, que els agrada endor-miscar-se.
11. També són gossos golafres que mai no es veuen tips. Fins i tot els seus pas-tors no saben comprendre; cadascú va a la seva, busquen el benefici pel seu pro-pi cantó:
12. “Veniu, que jo portaré vi; ens em-borratxarem amb beguda forta, que de-mà serà un dia com avui, o molt millor encara.”

Salms 113:5-9
5. Qui és com el Senyor, Déu nostre, que té en les altures la seva estada,
6. que es rebaixa per mirar, el cel i la terra?
7. Ell aixeca de la pols l’indefens, fa alçar el pobre de la immundícia
8. per fer-lo seure entre els prínceps, amb els nobles del seu poble.
9. Que instaura en família la que era estèril, la fa mare amb el goig dels fills. Al·leluia!

Proverbis 26:20-21
20. Quan falta la llenya, el foc s’apaga, i on no hi ha xafarder, s’acaba la discòrdia.
21. El carbó per a fer brases; la llenya per a fer foc; i el busca-raons per a encendre baralles.

Efesis 4:1-32
1. Ara us exhorto, jo, el pres per cau-sa del Senyor, que visqueu d’una manera digna la vocació a què heu estat cridats;
2. amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
3. disposats a conservar la unitat de l’Es-perit amb els lligams de la pau.
4. Un sol cos i un sol esperit, com també és una de sola l’esperança a què heu estat cridats;
5. un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme;
6. un sol Déu i Pare de tots, que és da-munt de tots, que actua per mitjà de tots i és en tots.
7. Però cada un de nosaltres ha rebut la gràcia en la mesura que el Crist ens l’ha volguda concedir.
8. Per això diu l’Escriptura: “Va pujar a les altures, s’endugué captiva la captivitat, va repartir dons als homes.”
9. Ara bé, aquest va pujar, ¿què vol dir, sinó que abans havia baixat a les parts més baixes de la terra?
10. I aquell qui va baixar és el mateix que després va pujar per damunt de tots els cels, per omplir l’univers.
11. També és ell qui va repartir a uns la funció d’apòstols, a altres, de profetes, a altres, d’evangelistes, a altres, de pas-tors i mestres,
12. amb el propòsit de capacitar els creients per a una obra de servei, per a edificació del cos de Crist,
13. fins que tots hàgim assolit la unitat de la fe i el ple coneixement del Fill de Déu, fins a conformar l’home madur, en el complet desenvolupament del Crist,
14. perquè ja no siguem més com cria-tures, remoguts i enduts per qualsevol corrent de doctrina, a mercè dels homes mestres en incitacions a l’error,
15. sinó que, vivint sincerament en amor, creixem en tots sentits vers aquell qui és el cap, el Crist.
16. Per ell tot el cos, ben conjuntat i unit per mitjà de totes les articulacions que el nodreixen, segons l’activitat proporcionada de cadascun dels membres, efectua el seu creixement corporal per a la pròpia edificació en l’amor.
17. Això, doncs, us dic i us recomano en el Senyor: que ja no visqueu més com viuen els pagans, amb la seva vana manera de pensar,
18. amb l’enteniment ofuscat, exclosos de la vida de Déu per causa de la seva ignorància i de la resistència del seu cor.
19. Perdut tot sentit moral, s’han donat al vici, lliurant-se sense recança a tota mena d’immoralitats.
20. Però vosaltres no heu rebut pas aquesta mena d’instrucció sobre el Crist.
21. Donem per cert que l’heu escoltat i heu rebut una instrucció cristiana com cal en fidelitat a Jesús;
22. això vol dir que heu de despullar-vos de tot el que té a veure amb l’anterior comportament d’aquell home antic, que s’anava corrompent endut per la seduc-ció del desig,
23. i heu de donar lloc a una renovació espiritual del vostre enteniment,
24. i heu de revestir-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu, de rectitud i san-tedat autèntiques.
25. Per tant, rebutjant les falsedats, par-leu sincerament cadascú amb el seu ger-mà, perquè som membres els uns dels altres.
26. Si us indigneu, mireu de no pecar, i que no us duri l’enuig fins a la posta de sol;
27. no doneu facilitats al diable.
28. Qui tenia el vici de robar, que deixi de robar i que es dediqui, més aviat, a treballar amb les pròpies mans en algu-na cosa productiva, perquè així tindrà mitjans per a compartir amb qui ho necessita.
29. Que no surtin mai de la vostra boca paraules ofensives; si de cas, aquelles que tinguin una utilitat edificadora da-vant d’una necessitat i facin bé als qui les escolten.
30. No contristeu l’Esperit Sant de Déu, amb el qual heu estat marcats per al dia de la redempció.
31. Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.
32. Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.