| Jeremies 21:1-14 |
| 1. Revelació que Jeremies va re-bre de part del Senyor quan el rei Sedecies li va enviar Paixhur, fill de Malquià, i el sacerdot Sofonies, fill de Maasseià, perquè li diguessin: |
| 2. “Et prego que consultis el Senyor sobre nosaltres, perquè el rei Nabucodo-nosor de Babilònia s’alça per fer-nos la guerra. Potser el Senyor obrarà a favor nostre d’acord amb els seus molts prodi-gis, i aquell es retirarà del nostre davant.” |
| 3. Jeremies els respongué: “Torneu aquesta resposta a Sedecies: |
| 4. Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Mireu, jo faré recular les forces armades de què disposeu i que s’enfronten al rei de Babilònia i als caldeus que us asset-gen des de fora de les muralles, i faré que s’apleguin dins d’aquesta ciutat. |
| 5. Llavors jo mateix lluitaré contra vosaltres amb mà estesa i braç potent, amb furor, amb enuig i ple d’ira. |
| 6. I feriré tots els habitants d’aquesta ciutat, tant els homes com el bestiar, i moriran d’una gran pesta. |
| 7. I després — diu el Senyor —, tant Sedecies, el rei de Judà, com els seus servidors, el poble i els qui en aquesta ciu-tat hagin sobreviscut a la pesta, l’espasa i la fam, els lliuraré a mans de Nabuco-donosor, rei de Babilònia, i a mans dels seus enemics i dels qui els volen matar, perquè els passin a fil d’espasa; no els perdonaran, no tindran pietat ni sentiran compassió.” |
| 8. Anuncia també a aquest poble: “Això diu el Senyor: Mireu, jo poso davant vostre el camí de la vida i el camí de la mort. |
| 9. Els qui es quedin en aquesta ciutat moriran per l’espasa, la fam o la pesta; però els qui en surtin i es rendeixin als caldeus que us assetgen, viuran; la pròpia vida els farà de botí. |
| 10. Perquè jo em poso de cara a aquesta ciutat per fer mal i no pas per fer bé — diu el Senyor: caurà en mans del rei de Babilònia, que hi calarà foc.” |
| 11. A la casa reial de Judà: Escolteu el missatge del Senyor! |
| 12. Casal de David, això diu el Senyor: “Administreu justícia cada matí, i alli-bereu l’oprimit de mans de l’opressor, no sigui que el meu enuig esclati com un foc i s’inflami de tal manera que ningú no el pugui apagar, per culpa de les vostres malvades accions! |
| 13. Mira, vaig contra tu, la que resideix a la vall, la Roca de la Plana — ha dit el Senyor. Vosaltres dieu: Qui podrà llençar-se damunt nostre o podrà pene-trar als nostres amagatalls? |
| 14. Jo us castigaré com mereixen les vostres accions — diu el Senyor: encen-dré un foc dins el vostre bosc que ho devorarà tot al seu entorn.” |
| Jeremies 22:1-30 |
| 1. Així em digué el Senyor: “Bai-xa al palau del rei de Judà i pronuncia allà aquest oracle. |
| 2. Digues: Escolta la paraula del Senyor, rei de Judà que ocupes el setial de David, tu i els teus servidors i el teu poble, els qui entreu per aquestes portes. |
| 3. El Senyor diu això: Practiqueu el dret i la justícia, allibereu l’oprimit de mans de l’opressor, no maltracteu ni violenteu l’estranger, l’orfe o la viuda. No vesseu sang innocent en aquest lloc. |
| 4. Perquè si en veritat compliu això, els reis que ocupen el setial de David en-traran per les portes d’aquest palau muntats en carros i cavalls i acompanyats dels seus servidors i del seu poble. |
| 5. Però si no escolteu les meves paraules, juro per mi mateix — diu el Senyor — que aquest palau quedarà convertit en una ruïna. |
| 6. Perquè, referent a la casa reial de Judà, el Senyor diu això: Tu ets per a mi un Galaad, un cim del Líban, però et con-vertiré en un desert, en ciutats desha-bitades. |
| 7. Designaré contra tu uns destructors, cadascun amb les seves eines, que talla-ran els cedres escollits i els tiraran al foc. |
| 8. Gent de moltes nacions passarà vora aquesta ciutat i es preguntaran entre ells: Per què el Senyor ha tractat d’a-questa manera una ciutat tan important? |
| 9. I els respondran: Perquè van abandonar el pacte del Senyor, el seu Déu, i van adorar altres déus i els van servir.” |
| 10. No ploreu el qui ja és mort, ni us planyeu per ell; ploreu amargament pel qui se’n va, que no tornarà mai més a veure la terra on va néixer. |
| 11. Perquè això diu el Senyor a Xal·lum, rei de Judà, que va succeir el seu pare Josies i que va marxar d’aquest lloc: “No tornarà mai més aquí, |
| 12. sinó que morirà on l’han portat cap-tiu i no veurà mai més aquesta terra.” |
| 13. Ai del qui edifica la seva casa sense justícia i les seves terrasses sense equi-tat; que obliga a treballar els altres de franc i no els paga el seu esforç. |
| 14. Ell diu: “Em construiré una casa gran amb espaioses terrasses.” I n’eixampla les finestres, l’empostissa amb cedre i la pinta de vermelló. |
| 15. ¿Ets penses que ets rei perquè pots presumir de fusta de cedre? ¿És que el teu pare no menjava i bevia? Tot i així, practicava el dret i la justícia, i les coses li anaven bé. |
| 16. Ell defensava el dret del pobre i del miseriós, i tot anava bé. ¿No és això tenir coneixement de mi? — diu el Senyor. |
| 17. Però tu només tens ulls i cor per als guanys injustos, per a vessar sang innocent i per a practicar l’opressió i la tirania. |
| 18. Per tant, el Senyor ha dit això referent a Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà: “Per ell no es faran lamentacions: ‘Ai, germà! Ai, germana!’ Per ell no es faran complantes: ‘Ai, Senyor! Ai, majestat!’ |
| 19. Tindrà l’enterrament que tenen els ases: serà arrossegat i llençat fora de les portes de Jerusalem.” |
| 20. Puja dalt del Líban i crida, que la teva veu ressoni a Basan, crida des d’Abarim; perquè tots els teus amants han estat esclafats! |
| 21. Et vaig parlar quan tenien benestar, però tu vas dir: “No en vull saber res!” Aquest va ser el teu camí des de la teva jovenesa: no has volgut fer-me cas. |
| 22. Tots els teus pastors seran pasturats pel vent, i els teus amants aniran al cap-tiveri; llavors seràs avergonyida i humi-liada per tota la teva maldat. |
| 23. Tu que habites en el Líban, que fas el niu entre els cedres, com gemegaràs quan et vinguin els dolors, quan et re-torcis com una partera! |
| 24. Per la meva vida — diu el Senyor —, ni que tu, Conia, fill de Joiaquim, rei de Judà, fossis un anell a la meva mà dreta, d’allà t’arrencaria! |
| 25. Et lliuraré a les mans dels qui bus-quen la teva vida, a mans d’aquells qui més por et fan, a mans de Nabucodo-nosor, rei de Babilònia, i a mans dels caldeus. |
| 26. Us llançaré, a tu i a la mare que et va infantar, a una altra terra que no és on vau néixer; i allà morireu. |
| 27. Però a la terra on desitjaran amb tota l’ànima de tornar, no hi tornaran. |
| 28. ¿És, doncs, una gerra rebutjada, tren-cada, aquest Conia? ¿És un objecte que no vol ningú? Per què, doncs, han estat llençats ell i la seva família, tirats a una terra que no coneixien? |
| 29. Terra, terra, terra, escolta la paraula del Senyor! |
| 30. Això diu el Senyor: “Enregistreu aquest home com un sense successor, com un home que no ha de prosperar en la seva vida, perquè cap dels seus des-cendents no aconseguirà ocupar el setial de David i tornar a governar a Judà!” |
| Salms 119:9-16 |
| 9. Com mantindrà el jove la integritat de conducta? Vivint segons la teva paraula. |
| 10. Amb tot el cor t’estic buscant, no permetis que em desviï dels teus manaments. |
| 11. Cor endins atresoro el teu consell, a fi de no pecar contra tu. |
| 12. Beneït siguis, Senyor! Fes-me entendre les teves normes. |
| 13. Els meus llavis han recitat totes les sentències de la teva boca. |
| 14. M’he alegrat de seguir els teus preceptes, més que en totes les riqueses. |
| 15. En els teus manaments vull me-ditar, i fixar-me en els teus camins. |
| 16. Els teus estatuts faran la meva de-lícia, no oblidaré mai la teva paraula. |
| Proverbis 27:14-14 |
| 14. Al qui de bon matí beneeix a crits el seu veí, se li comptarà com a maledicció. |
| 1 Tessalonicencs 5:1-28 |
| 1. Pel que fa al temps i al moment, no fa al cas, germans, que us n’es-crigui, |
| 2. ja que vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà com un lladre de nit. |
| 3. Quan diran: Pau i seguretat, llavors, de sobte vindrà la destrucció damunt d’ells, com els dolors de l’infantament a una dona encinta, i no se n’escaparan. |
| 4. Però vosaltres, germans, no viviu pas en la foscor perquè aquell dia us pugui sorprendre com un lladre; |
| 5. tots vosaltres sou fills de la llum i fills del dia; nosaltres no som de la nit ni de les tenebres. |
| 6. Per tant, no hem de dormir com els altres, sinó vetllar i viure amb temprança. |
| 7. Perquè, els qui dormen, dormen de nit, i els qui s’embriaguen, s’embriaguen de nit; |
| 8. en canvi, nosaltres, que som del dia, siguem sobris, revestits amb la cuirassa de la fe i de l’amor, i amb el casc de l’esperança de salvació. |
| 9. Perquè Déu no ens ha posat per al càstig, sinó per a obtenir la salvació per mitjà de nostre Senyor Jesucrist, |
| 10. que morí per nosaltres a fi que, tant si estem vetllant com si ens troba ja dormint, visquem juntament amb ell. |
| 11. Per això, animeu-vos mútuament i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu. |
| 12. Us preguem, germans, que sigueu considerats amb els qui treballen entre vosaltres i us governen en el Senyor i us amonesten; |
| 13. tingueu-los en gran estima i amor per consideració a la seva tasca. Tingueu pau entre vosaltres. |
| 14. Us prego també, germans, que corre-giu els desordenats, que encoratgeu els abatuts, que ajudeu els febles i que si-gueu soferts amb tothom. |
| 15. Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó seguiu sempre el bé, tant entre vosaltres com amb tothom. |
| 16. Estigueu sempre contents, |
| 17. pregueu constantment, |
| 18. en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús. |
| 19. No apagueu l’Esperit, |
| 20. no menyspreeu les profecies. |
| 21. Examineu-ho tot, retingueu el que és bo. |
| 22. Guardeu-vos de tota mena de mal. |
| 23. Que el mateix Déu de pau us santi-fiqui plenament en tot, a fi que tot el vostre ésser, l’esperit, l’ànima i el cos, es conservin irreprensibles per a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist. |
| 24. El qui us ha cridat és fidel i així mateix ho complirà. |
| 25. Germans, pregueu per nosaltres. |
| 26. Saludeu tots els germans amb el bes de la pau. |
| 27. Us commino en nom del Senyor que aquesta carta sigui llegida a tots els germans. |
| 28. Que la gràcia de nostre Senyor Jesu-crist sigui amb vosaltres. |