A A A A A
Bíblia en un any
Octubre 18

Jeremies 21:1-14
1. Revelació que Jeremies va re-bre de part del Senyor quan el rei Sedecies li va enviar Paixhur, fill de Malquià, i el sacerdot Sofonies, fill de Maasseià, perquè li diguessin:
2. “Et prego que consultis el Senyor sobre nosaltres, perquè el rei Nabucodo-nosor de Babilònia s’alça per fer-nos la guerra. Potser el Senyor obrarà a favor nostre d’acord amb els seus molts prodi-gis, i aquell es retirarà del nostre davant.”
3. Jeremies els respongué: “Torneu aquesta resposta a Sedecies:
4. Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Mireu, jo faré recular les forces armades de què disposeu i que s’enfronten al rei de Babilònia i als caldeus que us asset-gen des de fora de les muralles, i faré que s’apleguin dins d’aquesta ciutat.
5. Llavors jo mateix lluitaré contra vosaltres amb mà estesa i braç potent, amb furor, amb enuig i ple d’ira.
6. I feriré tots els habitants d’aquesta ciutat, tant els homes com el bestiar, i moriran d’una gran pesta.
7. I després — diu el Senyor —, tant Sedecies, el rei de Judà, com els seus servidors, el poble i els qui en aquesta ciu-tat hagin sobreviscut a la pesta, l’espasa i la fam, els lliuraré a mans de Nabuco-donosor, rei de Babilònia, i a mans dels seus enemics i dels qui els volen matar, perquè els passin a fil d’espasa; no els perdonaran, no tindran pietat ni sentiran compassió.”
8. Anuncia també a aquest poble: “Això diu el Senyor: Mireu, jo poso davant vostre el camí de la vida i el camí de la mort.
9. Els qui es quedin en aquesta ciutat moriran per l’espasa, la fam o la pesta; però els qui en surtin i es rendeixin als caldeus que us assetgen, viuran; la pròpia vida els farà de botí.
10. Perquè jo em poso de cara a aquesta ciutat per fer mal i no pas per fer bé — diu el Senyor: caurà en mans del rei de Babilònia, que hi calarà foc.”
11. A la casa reial de Judà: Escolteu el missatge del Senyor!
12. Casal de David, això diu el Senyor: “Administreu justícia cada matí, i alli-bereu l’oprimit de mans de l’opressor, no sigui que el meu enuig esclati com un foc i s’inflami de tal manera que ningú no el pugui apagar, per culpa de les vostres malvades accions!
13. Mira, vaig contra tu, la que resideix a la vall, la Roca de la Plana — ha dit el Senyor. Vosaltres dieu: Qui podrà llençar-se damunt nostre o podrà pene-trar als nostres amagatalls?
14. Jo us castigaré com mereixen les vostres accions — diu el Senyor: encen-dré un foc dins el vostre bosc que ho devorarà tot al seu entorn.”

Jeremies 22:1-30
1. Així em digué el Senyor: “Bai-xa al palau del rei de Judà i pronuncia allà aquest oracle.
2. Digues: Escolta la paraula del Senyor, rei de Judà que ocupes el setial de David, tu i els teus servidors i el teu poble, els qui entreu per aquestes portes.
3. El Senyor diu això: Practiqueu el dret i la justícia, allibereu l’oprimit de mans de l’opressor, no maltracteu ni violenteu l’estranger, l’orfe o la viuda. No vesseu sang innocent en aquest lloc.
4. Perquè si en veritat compliu això, els reis que ocupen el setial de David en-traran per les portes d’aquest palau muntats en carros i cavalls i acompanyats dels seus servidors i del seu poble.
5. Però si no escolteu les meves paraules, juro per mi mateix — diu el Senyor — que aquest palau quedarà convertit en una ruïna.
6. Perquè, referent a la casa reial de Judà, el Senyor diu això: Tu ets per a mi un Galaad, un cim del Líban, però et con-vertiré en un desert, en ciutats desha-bitades.
7. Designaré contra tu uns destructors, cadascun amb les seves eines, que talla-ran els cedres escollits i els tiraran al foc.
8. Gent de moltes nacions passarà vora aquesta ciutat i es preguntaran entre ells: Per què el Senyor ha tractat d’a-questa manera una ciutat tan important?
9. I els respondran: Perquè van abandonar el pacte del Senyor, el seu Déu, i van adorar altres déus i els van servir.”
10. No ploreu el qui ja és mort, ni us planyeu per ell; ploreu amargament pel qui se’n va, que no tornarà mai més a veure la terra on va néixer.
11. Perquè això diu el Senyor a Xal·lum, rei de Judà, que va succeir el seu pare Josies i que va marxar d’aquest lloc: “No tornarà mai més aquí,
12. sinó que morirà on l’han portat cap-tiu i no veurà mai més aquesta terra.”
13. Ai del qui edifica la seva casa sense justícia i les seves terrasses sense equi-tat; que obliga a treballar els altres de franc i no els paga el seu esforç.
14. Ell diu: “Em construiré una casa gran amb espaioses terrasses.” I n’eixampla les finestres, l’empostissa amb cedre i la pinta de vermelló.
15. ¿Ets penses que ets rei perquè pots presumir de fusta de cedre? ¿És que el teu pare no menjava i bevia? Tot i així, practicava el dret i la justícia, i les coses li anaven bé.
16. Ell defensava el dret del pobre i del miseriós, i tot anava bé. ¿No és això tenir coneixement de mi? — diu el Senyor.
17. Però tu només tens ulls i cor per als guanys injustos, per a vessar sang innocent i per a practicar l’opressió i la tirania.
18. Per tant, el Senyor ha dit això referent a Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà: “Per ell no es faran lamentacions: ‘Ai, germà! Ai, germana!’ Per ell no es faran complantes: ‘Ai, Senyor! Ai, majestat!’
19. Tindrà l’enterrament que tenen els ases: serà arrossegat i llençat fora de les portes de Jerusalem.”
20. Puja dalt del Líban i crida, que la teva veu ressoni a Basan, crida des d’Abarim; perquè tots els teus amants han estat esclafats!
21. Et vaig parlar quan tenien benestar, però tu vas dir: “No en vull saber res!” Aquest va ser el teu camí des de la teva jovenesa: no has volgut fer-me cas.
22. Tots els teus pastors seran pasturats pel vent, i els teus amants aniran al cap-tiveri; llavors seràs avergonyida i humi-liada per tota la teva maldat.
23. Tu que habites en el Líban, que fas el niu entre els cedres, com gemegaràs quan et vinguin els dolors, quan et re-torcis com una partera!
24. Per la meva vida — diu el Senyor —, ni que tu, Conia, fill de Joiaquim, rei de Judà, fossis un anell a la meva mà dreta, d’allà t’arrencaria!
25. Et lliuraré a les mans dels qui bus-quen la teva vida, a mans d’aquells qui més por et fan, a mans de Nabucodo-nosor, rei de Babilònia, i a mans dels caldeus.
26. Us llançaré, a tu i a la mare que et va infantar, a una altra terra que no és on vau néixer; i allà morireu.
27. Però a la terra on desitjaran amb tota l’ànima de tornar, no hi tornaran.
28. ¿És, doncs, una gerra rebutjada, tren-cada, aquest Conia? ¿És un objecte que no vol ningú? Per què, doncs, han estat llençats ell i la seva família, tirats a una terra que no coneixien?
29. Terra, terra, terra, escolta la paraula del Senyor!
30. Això diu el Senyor: “Enregistreu aquest home com un sense successor, com un home que no ha de prosperar en la seva vida, perquè cap dels seus des-cendents no aconseguirà ocupar el setial de David i tornar a governar a Judà!”

Salms 119:9-16
9. Com mantindrà el jove la integritat de conducta? Vivint segons la teva paraula.
10. Amb tot el cor t’estic buscant, no permetis que em desviï dels teus manaments.
11. Cor endins atresoro el teu consell, a fi de no pecar contra tu.
12. Beneït siguis, Senyor! Fes-me entendre les teves normes.
13. Els meus llavis han recitat totes les sentències de la teva boca.
14. M’he alegrat de seguir els teus preceptes, més que en totes les riqueses.
15. En els teus manaments vull me-ditar, i fixar-me en els teus camins.
16. Els teus estatuts faran la meva de-lícia, no oblidaré mai la teva paraula.

Proverbis 27:14-14
14. Al qui de bon matí beneeix a crits el seu veí, se li comptarà com a maledicció.

1 Tessalonicencs 5:1-28
1. Pel que fa al temps i al moment, no fa al cas, germans, que us n’es-crigui,
2. ja que vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà com un lladre de nit.
3. Quan diran: Pau i seguretat, llavors, de sobte vindrà la destrucció damunt d’ells, com els dolors de l’infantament a una dona encinta, i no se n’escaparan.
4. Però vosaltres, germans, no viviu pas en la foscor perquè aquell dia us pugui sorprendre com un lladre;
5. tots vosaltres sou fills de la llum i fills del dia; nosaltres no som de la nit ni de les tenebres.
6. Per tant, no hem de dormir com els altres, sinó vetllar i viure amb temprança.
7. Perquè, els qui dormen, dormen de nit, i els qui s’embriaguen, s’embriaguen de nit;
8. en canvi, nosaltres, que som del dia, siguem sobris, revestits amb la cuirassa de la fe i de l’amor, i amb el casc de l’esperança de salvació.
9. Perquè Déu no ens ha posat per al càstig, sinó per a obtenir la salvació per mitjà de nostre Senyor Jesucrist,
10. que morí per nosaltres a fi que, tant si estem vetllant com si ens troba ja dormint, visquem juntament amb ell.
11. Per això, animeu-vos mútuament i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu.
12. Us preguem, germans, que sigueu considerats amb els qui treballen entre vosaltres i us governen en el Senyor i us amonesten;
13. tingueu-los en gran estima i amor per consideració a la seva tasca. Tingueu pau entre vosaltres.
14. Us prego també, germans, que corre-giu els desordenats, que encoratgeu els abatuts, que ajudeu els febles i que si-gueu soferts amb tothom.
15. Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó seguiu sempre el bé, tant entre vosaltres com amb tothom.
16. Estigueu sempre contents,
17. pregueu constantment,
18. en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
19. No apagueu l’Esperit,
20. no menyspreeu les profecies.
21. Examineu-ho tot, retingueu el que és bo.
22. Guardeu-vos de tota mena de mal.
23. Que el mateix Déu de pau us santi-fiqui plenament en tot, a fi que tot el vostre ésser, l’esperit, l’ànima i el cos, es conservin irreprensibles per a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist.
24. El qui us ha cridat és fidel i així mateix ho complirà.
25. Germans, pregueu per nosaltres.
26. Saludeu tots els germans amb el bes de la pau.
27. Us commino en nom del Senyor que aquesta carta sigui llegida a tots els germans.
28. Que la gràcia de nostre Senyor Jesu-crist sigui amb vosaltres.