A A A A A
Bíblia en un any
Octubre 16

Jeremies 17:1-27
1. “El pecat de Judà és escrit amb un punxó de ferro, amb una punta de diamant és gravat en la tauleta del seu cor, i en els corns dels seus altars,
2. a fi que els seus fills es recordin dels seus altars i dels seus llocs sagrats, prop dels arbres frondosos, dalt dels turons,
3. a la meva muntanya i en els camps. La teva fortuna i totes les teves reserves i els teus llocs alts els abandonaré al pillatge, a causa del teu pecat en tot el teu territori.
4. T’hauràs de desprendre de l’heretat que jo et vaig donar, i et faré esclau dels teus enemics en una terra que no conei-xes, perquè heu encès en mi el foc de la meva còlera, i cremarà per sempre.”
5. El Senyor diu això: “Maleït aquell qui confia en l’home i busca el seu suport en un mortal, mentre que el seu cor s’a-parta del Senyor.
6. Serà com un matoll a l’estepa, que mai no veu venir el bé, sinó que viu en els sequerals del desert, en una terra de salabror i deshabitada.
7. Benaurat l’home que confia en el Senyor, que posa en el Senyor la seva es-perança!
8. Serà com un arbre plantat a la vora de l’aigua, que estén les arrels cap al torrent; no tem quan ve la xardor, i el seu fullatge es manté verd; els anys secs no el neguitegen, ni deixa de donar fruit.
9. El cor és enganyós i pervers més que totes les coses: qui el pot conèixer?’
10. Jo, el Senyor, sondejo el cor, com-provo l’interior dels homes, per retribuir a cadascun segons la seva conducta, segons el fruit de les seves accions.
11. Com la perdiu que cova uns ous que ella no ha post, així és qui aplega riqueses injustament: a la flor de la vida les deixarà, i a les seves darreries quedarà com un insensat.”
12. Un tron de glòria, excels des del principi, és el lloc del nostre santuari!
13. Oh, Senyor, esperança d’Israel, tots els qui t’abandonen seran avergonyits. Els qui s’aparten de tu seran registrats en la pols, perquè han abandonat el Senyor, una font d’aigua viva!
14. Guareix-me, Senyor, i seré guarit, salva’m, i seré salvat, perquè tu ets la meva lloança.
15. Mira què em diuen ells: “On és la paraula del Senyor? Que es compleixi ara!”
16. En canvi jo no m’he refusat de fer de pastor darrere teu, ni he desitjat el dia de la dissort. Tu saps que tot el que ha sortit dels meus llavis era present davant teu.
17. No et tornis per a mi causa de temen-ça, que tu ets el meu refugi el dia de la desgràcia.
18. Que siguin avergonyits els meus perseguidors, i que no ho sigui jo; que tremolin ells, i no jo; aboca damunt d’ells el dia de la desgràcia, aixafa’ls amb un doble aixafament!
19. El Senyor m’ha dit això: “Vés i po-sa’t a la porta dels fills del poble, per on entren i surten els reis de Judà, i a totes les portes de Jerusalem,
20. i digues-los: Escolteu la paraula del Senyor, reis de Judà, amb tots els ha-bitants de Judà i de Jerusalem que pas-seu per aquestes portes!
21. Això diu el Senyor: Guardeu-vos, per vida vostra, de traginar cap càrrega, el dia de repòs, i d’introduir-la per les portes de Jerusalem.
22. No tragueu cap càrrega de les vostres cases el dia de repòs, i no feu cap treball. Santifiqueu el dia del dissabte, tal com vaig ordenar als vostres avantpassats.
23. Tot i així, ells no em van escoltar ni em van fer cas, es van endurir per no escoltar i per no acceptar la correcció.
24. Però si vosaltres m’obeïu — diu el Senyor —, i no tragineu càrregues per les portes d’aquesta ciutat en el dia del re-pòs, sinó que el santifiqueu no fent cap mena de treball en dissabte,
25. entraran per les portes d’aquesta ciutat reis i prínceps muntats sobre car-ros i cavalls, que ocuparan el tron de David, ells i els seus prínceps, la gent de Judà i els ciutadans de Jerusalem; i aquesta ciutat serà habitada per sempre.
26. I vindran de les poblacions de Judà i dels entorns de Jerusalem, de la terra de Benjamí, de la Terra Baixa, de la Muntanya i del Nègueb, a portar holocaustos, sacrificis, ofrenes vegetals, en-cens i víctimes d’acció de gràcies al temple del Senyor.
27. Però si no m’obeïu i no santifiqueu el dia de repòs, deixant de traginar càrregues i d’introduir-les per les portes de Jerusalem en el dia de dissabte, en-cendré un foc a les seves portes que consumirà els casals de Jerusalem, i no s’apagarà.”

Jeremies 18:1-23
1. Revelació que va ser dirigida a Jeremies de part del Senyor, que li va dir:
2. “Aixeca’t i baixa a cal terrisser, i allà et faré sentir les meves paraules.”
3. Vaig baixar, doncs, a cal terrisser, i el vaig trobar fent una feina al torn.
4. I si l’atuell de fang que fabricava se li feia malbé a les mans, en tornava a començar un altre tal com ell volia que fos.
5. Llavors vingué a mi la paraula del Senyor, que em digué:
6. “¿És que no puc fer jo amb vosaltres, casa d’Israel, el mateix que fa aquest terrisser? — diu el Senyor —. Mireu: vosaltres, casa d’Israel, sou a les meves mans com el fang a les mans del terrisser.
7. En qualsevol moment que jo digui contra una nació o contra un reialme, que l’arrencaré, que l’abatré i que la destruiré,
8. si aquella nació que he amenaçat es converteix de la seva maldat, jo em des-diré del mal que pensava fer-li.
9. I en qualsevol moment que jo digui referent a una nació o un reialme que l’edificaré i l’arrelaré,
10. si comet allò que és dolent als meus ulls, no escoltant la meva veu, jo em desdiré del bé que havia decidit de fer-li.
11. Ara, doncs, parla als homes de Judà i als ciutadans de Jerusalem i digues-los: Això diu el Senyor: Mireu, jo vaig formant una calamitat i vaig preparant un projecte contra vosaltres. Torneu, doncs, enrere, cadascun del seu mal ca-mí, corregiu la vostra conducta i els vos-tres fets.”
12. Però ells repliquen: “És inútil, perquè seguirem el nostre parer, tothom actuarà segons l’obstinació del seu cor malejat.”
13. Per això diu el Senyor: “Pregunteu a les nacions: Qui ha sentit mai res de semblant? Ha comès un crim terrible, la donzella d’Israel!
14. ¿Desapareix la neu de la roca més alta del Líban? ¿S’estronquen les aigües fredes que baixen de lluny?
15. Doncs el meu poble s’ha oblidat de mi: cremen encens a la fatuïtat, que els fa ensopegar en els seus camins, en les senderes de sempre, perquè vagin per altres viaranys, per un camí no fressat.
16. Convertiran el seu país en una desolació, en una riota permanent: tothom qui hi passi quedarà atònit i mourà el cap.
17. Els escamparé davant l’enemic com un vent de llevant; m’hi tombaré d’es-quena, i no pas de cara, el dia del seu infortuni.”
18. Alguns han dit: “Veniu, preparem un pla contra Jeremies; que per això no desapareixerà la llei del sacerdot, ni el consell del savi, ni la paraula del pro-feta. Veniu, ataquem-lo amb maldien-ces i no fem cas de les seves paraules!”
19. Presta’m atenció, Senyor, i escolta el que diuen els meus adversaris.
20. ¿És que s’ha de tornar mal per bé? Doncs ells han posat una trampa a la meva vida. Recorda’t que em vaig presentar davant teu per parlar a favor d’ells, a fi d’apartar-los de la teva còlera.
21. Per això, fes morir els seus fills de fam, abandona’ls al poder de l’espasa; que les seves dones quedin viudes i sense fills, que els seus marits siguin morts per la pesta i els seus joves travessats per l’espasa a la guerra.
22. Que ressonin els crits dins les seves cases, quan d’improvís aboquis damunt d’ells els saquejadors; perquè m’han parat un parany per atrapar-me i han posat un filat al meus peus.
23. Però tu, Senyor, coneixes tots els seus plans contra mi per matar-me; no perdonis el seu crim ni esborris el seu pecat de davant teu. Que caiguin estesos al teu davant, i en el dia de la teva ira actua contra ells.

Salms 118:25-29
25. Oh Senyor! Salva’ns ara, et prego. Oh Senyor! Dóna’ns prosperitat, si et plau.
26. Beneït el qui ve en nom del Senyor! Des de la casa del Senyor us beneïm!
27. El Senyor és Déu, i ell ens il·lumina! Iniciem la cerimònia amb rams, fins als corns de l’altar.
28. Tu ets el meu Déu, i et dono gràcies; Déu meu, t’exalçaré!
29. Lloeu el Senyor, perquè és bon-dadós: És etern el seu amor!

Proverbis 27:11-12
11. Sigues savi, fill meu, i alegra el meu cor, i podré respondre a qui em vulgui ofendre.
12. El prudent veu el perill i s’amaga, però els ximples passen avant i ho paguen car.

1 Tessalonicencs 3:1-13
1. Per això, no podent contenir-nos més, vam preferir restar sols a Atenes,
2. i vam enviar Timoteu, germà nostre, ministre de Déu i col·laborador nostre en l’evangeli de Crist, amb el propòsit de refer-vos i animar-vos en la vostra fe,
3. per tal que ningú no vacil·li en les dificultats presents, ja que, com vosaltres mateixos sabeu, és per això que som aquí.
4. Ja que també quan érem entre vosaltres us predèiem que hauríem de passar tribulacions, tal com heu vist que ha succeït.
5. Per aquest motiu també jo, que no em podia contenir més, el vaig enviar per assabentar-me de com estava la vostra fe, no fos cas que us hagués provat el temptador i els nostre treball s’hagués perdut.
6. Però ara, Timoteu ha tornat de visitar-vos i ens ha donat bones notícies de la vostra fe i el vostre amor mutu, de com sempre ens recordeu amb afecte, i que teniu tantes ganes de veure’ns com en tenim nosaltres de veure-us a vosaltres.
7. De tot això, germans, enmig de totes les nostres angoixes i preocupacions, ens n’heu alleugerat per mitjà de la vostra fe,
8. perquè ara sí que revivim, sabent que us manteniu ferms en el Senyor.
9. Davant d’això, ¿quina acció de grà-cies podem oferir a Déu per vosaltres, a canvi del gran goig que podem gaudir davant el nostre Déu per causa vostra?
10. Preguem nit i dia, amb viva instància, que puguem tornar-nos a veure i que puguem aportar el que manqui a la vostra fe.
11. Que Déu mateix, el nostre Pare, i Jesús, el nostre Senyor, encaminin el nostre viatge cap a vosaltres.
12. I, pel que fa a vosaltres, que el Senyor augmenti fins a vessar l’amor entre vosaltres i envers tothom, així com també el nostre per a vosaltres,
13. a fi que siguin refermats els vostres cors, en santedat irreprotxable, davant Déu, el nostre Pare, en la vinguda de nostre Senyor Jesús, amb tots els seus sants.