A A A A A
Bíblia en un any
Octubre 14

Jeremies 13:1-27
1. El Senyor em digué això: “Vés, compra’t una faixa de lli i posa-te-la a la cintura, però no la mullis amb aigua.”
2. Vaig comprar la faixa, tal com havia dit el Senyor, i me la vaig posar a la cintura.
3. Després el Senyor em va parlar per segona vegada i em digué:
4. “Pren la faixa que vas comprar i que portes a la cintura, vés-te’n a l’Eufrates i amaga-la dins una escletxa de la roca.”
5. Vaig anar, doncs, a amagar-la prop de l’Eufrates, tal com m’havia manat el Senyor.
6. I succeí, al cap de molts dies, que el Senyor em digué: “Aixeca’t, vés a l’Eu-frates i recull la faixa que jo et vaig dir que hi amaguessis.”
7. Vaig anar a l’Eufrates, vaig furgar i vaig agafar la faixa del lloc on l’havia amagada, però vaig trobar que s’havia podrit i no era bona per a res.
8. Llavors vaig rebre una revelació del Senyor que em deia:
9. “Això diu el Senyor: D’aquesta mateixa manera podriré la supèrbia de Judà i la gran arrogància de Jerusalem.
10. Aquest poble malvat que refusa d’es-coltar les meves paraules, que segueix la tossuderia del seu cor, que va darrere dels déus estrangers per servir-los i ado-rar-los, acabarà com aquesta faixa, que no serveix per a res.
11. Així com la faixa s’adhereix a la cintura de l’home, així vaig estrènyer amb mi tota la casa d’Israel i tota la casa de Judà — diu el Senyor — perquè fossin el meu poble, i que per ells tingués re-nom, lloança i glòria, però no m’han obeït.”
12. “També els diràs aquestes paraules: Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Tota gerra pot ser omplerta de vi. Si ells et diuen: ¿No ho sabem prou, que tota gerra pot ser omplerta de vi?,
13. tu els diràs: Això ha dit el Senyor: Mireu, jo omplo d’embriaguesa tots els habitants d’aquest país, els reis que seuen al setial de David, els sacerdots, els profetes i tots els ciutadans de Jerusalem.
14. I els rebatré l’un contra l’altre, pares i fills alhora — diu el Senyor —. No tindré pietat, no perdonaré ni em sabrà greu de destruir-los.”
15. Escolteu, estigueu atents, no sigueu despectius, que el Senyor ha parlat.
16. Doneu glòria al Senyor, el vostre Déu, abans que faci venir les tenebres, abans que els vostres peus ensopeguin amb muntanyes de foscor i, mentre espereu la llum, ell la canviï en ombra tenebrosa, la converteixi en denses tenebres.
17. I si no escolteu, la meva ànima haurà de plorar d’amagat per la vostra supèrbia; els meus ulls es desfaran en llàgri-mes plorant amargament, perquè el ra-mat del Senyor haurà estat deportat.
18. Digues al rei i a la reina mare: Abai-xeu-vos, seieu a terra, perquè ha caigut del vostre cap la corona de la vostra magnificència.
19. Les ciutats del sud són tancades, no hi ha ningú que les obri; tot Judà és deportat, deportat en massa.
20. Alceu els vostres ulls i mireu aquests que vénen del nord. On és el ramat que et va ser confiat, les teves magnífiques ovelles?”
21. “Què diràs quan ell posi com a do-minadors teus aquells qui tu has acostumat a ser aliats? ¿No t’agafaran dolors com el de la dona que va de part?
22. I si tu et preguntes interiorment: Per què em passa tot això?, sàpigues que és per la teva gran maldat que t’han aixecat les faldilles i t’han violat.
23. ¿Podrà un etíop canviar la seva pell, o un lleopard les seves clapes? Tampoc vosaltres no podreu obrar bé, ara que esteu acostumats a fer el mal.
24. Per això us escamparé com la fulla-raca que vola amb la ventada del desert.
25. Aquesta és la teva sort, la part que jo mateix t’he mesurat — diu el Senyor —, per haver-te oblidat de mi i haver con-fiat en la mentida.
26. Jo mateix t’aixecaré les faldilles fins a la cara, perquè sigui patent la teva vergonya.
27. Els teus adulteris, la teva luxúria i la teva malvada fornicació; dalt dels tu-rons i pels camps he vist les teves abominacions. Ai de tu, Jerusalem, que no et purifiques! Quan trigaràs encara?”

Jeremies 14:1-22
1. Revelació del Senyor que fou dirigida a Jeremies amb motiu de la secada:
2. Judà s’ha posat de dol, les seves porta-lades llangueixen, la gent jeu a terra afli-gida i s’eleven els gemecs de Jerusalem.
3. Els amos envien els mossos a buscar aigua; van a les cisternes i no en troben, tornen amb les gerres buides; avergo-nyits i confosos, es cobreixen el cap.
4. La terra està clivellada per manca de pluja, els camperols estan decebuts i també es cobreixen el cap.
5. Fins la cérvola abandona els seus na-dons en el camp perquè no hi ha herba.
6. I els ases salvatges s’aturen dalt dels turons, ensumen l’aire com els xacals, i els seus ulls llangueixen perquè no hi ha pasturatge.
7. Encara que les nostres iniquitats ens acusen, oh Senyor, actua per amor al teu nom! Sí, les nostres apostasies s’han multiplicat, hem pecat contra tu.
8. Oh tu, esperança d’Israel, el seu sal-vador en temps d’aflicció, per què has de ser com un foraster en el país, com un viatger que s’atura a passar la nit?
9. Per què has de ser com un home es-gotat, com un lluitador que no pot donar ajut? Tanmateix, tu habites enmig de nosaltres, oh Senyor, i el teu nom és invocat damunt nostre; no ens desem-paris!
10. Això diu el Senyor referent a aquest poble: “Els agrada d’anar vagant, els seus peus no s’aturen mai.” Per això el Senyor no es complau en ells: ara re-cordarà la seva maldat i castigarà els seus pecats.
11. El Senyor em digué: “No interce-deixis a favor d’aquest poble, per al seu benestar.
12. Ni que dejunin, jo no escoltaré el seu clam; ni que ofereixin holocaustos i ofrenes vegetals, no els acceptaré, sinó que els exterminaré amb l’espasa, la fam i la pesta.”
13. I jo vaig dir: “Ah, Senyor, Déu Etern, és que els profetes els van dient: No veureu l’espasa ni passareu fam, sinó que us donaré una pau segura en aquest lloc.”
14. Però el Senyor em respongué: “Aquests profetes prediquen mentides en nom meu; jo no els he enviat ni els he donat ordres, ni tan sols els he parlat. Són visions enganyoses, prediccions falses, fantasies nascudes del seu mateix cor, això que us profetitzen.”
15. Per això, el Senyor ha dit: “Referent als profetes que profetitzen en nom meu sense que jo els hagi enviat, i que diuen que no hi haurà espasa ni fam en aquest país, seran precisament aquests profetes els que moriran per l’espasa i la fam.
16. I aquest poble a qui ells profetitzen serà llençat pels carrers de Jerusalem víctima de la fam i de l’espasa; i no hi haurà ningú que els enterri, a ells, a les seves dones i als seus fills i filles; perquè faré caure damunt d’ells la seva pròpia maldat.
17. I tu els diràs aquesta paràbola: Que els meus ulls vessin llàgrimes nit i dia sense parar, perquè la donzella filla del meu poble ha estat colpida amb un gran desastre, amb una ferida molt dolorosa.
18. Si vaig al camp, hi veig víctimes de l’espasa; si entro a la ciutat, hi veig el patiment a causa de la fam. Fins i tot els profetes i els sacerdots van errants pel país, sense comprendre res.”
19. ¿És que has rebutjat del tot Judà? ¿És que la teva ànima està fastiguejada de Sió? Per què ens has fet aquesta ferida incurable? Esperàvem el benestar, però no hem obtingut cap bé; esperàvem el temps de restabliment, i esdevé l’esfe-reïment.
20. Reconeixem, Senyor, la nostra im-pietat, la iniquitat dels nostres pares: tots hem pecat contra tu.
21. No ens menyspreïs, per amor del teu nom! No deshonoris el tron de la teva glòria! Pensa-t’hi, no trenquis el teu pacte amb nosaltres!
22. ¿És que entre les divinitats paganes n’hi ha cap que faci ploure? ¿És que el cel pot donar els ruixats per si mateix? ¿No ets tu, Senyor, el Déu nostre? Per això nosaltres confiem en tu, perquè tu has fet totes aquestes coses.

Salms 118:15-20
15. Crit de joia i de victòria, a les ten-des dels justos: “La dreta del Senyor ha fet proeses,
16. la dreta del Senyor és sublim, la dreta del Senyor ha fet proeses.”
17. No moriré, sinó que viuré per testimoniar les gestes del Senyor;
18. el Senyor m’ha corregit amb duresa, però no m’ha lliurat a la mort.
19. Obriu-me les portes de la justícia, hi entraré a donar gràcies al Senyor.
20. Aquesta és la porta del Senyor, per ella entraran els justos.

Proverbis 27:9-9
9. Perfum i encens alegren el cor; l’amic cordial consola l’ànima.

1 Tessalonicencs 1:1-10
1. Pau, Silvà i Timoteu, a l’església dels tessalonicencs unida a Déu Pare i en el Senyor Jesucrist: gràcia i pau a vosaltres.
2. Donem sempre gràcies a Déu per tots vosaltres fent memòria de vosaltres en les nostres oracions,
3. recordant constantment davant del nostre Déu i Pare l’efectivitat de la vostra fe, el treball d’amor i la tenacitat de l’esperança en Jesucrist, nostre Senyor,
4. convençuts, germans estimats de Déu, de la vostra elecció.
5. Perquè la nostra predicació evangèlica no vingué a vosaltres solament de paraula, sinó també amb poder, amb Es-perit Sant i amb molt plena seguretat. Prou sabeu el que fèiem per amor vostre quan érem entre vosaltres.
6. I vosaltres us heu fet imitadors nostres i del Senyor, acollint la paraula enmig de grans adversitats, amb goig de l’Es-perit Sant,
7. talment que vosaltres heu esdevingut un exemple per a tots els creients de la Macedònia i de l’Acaia.
8. El fet és que, des de vosaltres, ha ressonat la paraula del Senyor, i no tant sols a la Macedònia i a l’Acaia, sinó que s’ha estès pertot arreu la fe que teniu envers Déu, de manera que no ens cal afegir-hi res;
9. ells mateixos conten de nosaltres com vam arribar entre vosaltres i com us convertíreu dels ídols a Déu, per servir el Déu viu i veritable,
10. i esperar delerosos del cel el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts, Jesús, que ens allibera de la ira que ha de venir.