A A A A A
Bíblia en un any
Octubre 12

Jeremies 9:1-26
1. Oh, si el meu cap fos un dipòsit d’aigües i els meus ulls una font de llàgrimes per a plorar nit i dia els morts de la filla del meu poble!
2. Tant de bo tingués un alberg de vianants en el desert, per deixar el meu poble i marxar-ne lluny! Tots ells són adúlters, una colla de traïdors.
3. “Flexionen la llengua com un arc per llançar mentides, no és pas per la lleialtat que ells predominen en el país, ja que van de mal en pitjor, i a mi no em reconeixen — diu el Senyor.
4. Que cadascú es guardi del seu com-pany i no posi confiança en cap germà; perquè tot germà de segur que enganya, i tot company és un calumniador.
5. Tothom enganya el seu germà, i ningú no diu la veritat; han avesat la seva llen-gua a dir mentides, estan cansats de fer el mal.
6. Tu, Jeremies, habites enmig de l’en-gany; són tan falsaris que no em volen reconèixer — diu el Senyor.”
7. Per tant, el Senyor Totpoderós ha dit això: “Heus aquí que jo els refinaré i els provaré; perquè, com haig de tractar la filla del meu poble?
8. La seva llengua és una sageta mortal, només diuen que mentides; amb la boca parlen de pau amb el proïsme, però dintre seu li preparen una trampa.
9. ¿I no els he de castigar per aquestes coses? — diu el Senyor —. D’una nació com aquesta, ¿no es venjarà la meva ànima?”
10. Esclataré en plors i lamentacions per les muntanyes, i em planyeré per les pastures de l’estepa: han estat devasta-des, ja no hi passa ningú, ja no s’hi sent belar el bestiar; des dels ocells del cel fins als animals feréstecs, tots han fugit i s’han escampat.
11. Convertiré Jerusalem en un munt de runes, en un cau de xacals; i les ciutats de Judà, en una desolació, sense cap habitant.
12. Qui és l’home savi que pugui enten-dre això? ¿A qui ha parlat la boca del Senyor, perquè ho pugui anunciar? Per quina raó ha quedat desfet el país, as-solat com un desert, fins al punt que ningú no hi passa?
13. I el Senyor respon: “Perquè van abandonar les lleis que jo havia posat davant seu i no van obeir la meva veu ni es van comportar d’acord amb ella,
14. sinó que han preferit anar darrere l’obstinació del seu cor i darrere els Baals, tal com els van ensenyar els seus pares.”
15. Per això el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, ha dit: “Mira, jo faré que aquest poble mengi herbes amargues i que begui aigua emmetzinada.
16. Els escamparé entre nacions que ni ells ni els seus pares no han conegut, i enviaré l’espasa darrere d’ells, fins que els destrueixi.”
17. Així ha parlat el Senyor Totpoderós. Reflexioneu i crideu les ploraneres, en-vieu a buscar les més expertes. Feu-les venir!
18. Que s’apressin a alçar un plany sobre nosaltres, a fi que els nostres ulls s’omplin de llàgrimes i les nostres parpelles deixin escolar l’aigua.
19. Perquè se sent un crit planyívol des de Sió: “Com hem quedat destruïts! Quina vergonya tan gran! Fins i tot hem hagut d’abandonar el país! Han destruït les nostres llars!”
20. Per tant, escolteu, dones, el missatge del Senyor, estigueu atentes a la paraula de la seva boca. Ensenyeu a les vostres filles aquesta lamentació, i les unes a les altres aquesta complanta.
21. Perquè la mort s’enfila cap a les nostres finestres, s’ha ficat dintre els nostres casals, extermina els infants dels carrers i els joves de les places.
22. “Tu digues que el Senyor diu això: Els cadàvers humans quedaran estesos com els fems per tota l’extensió dels camps, com els manolls de palla que deixa el segador i que ningú no arre-plega.”
23. Això diu el Senyor: “Que el savi no s’enorgulleixi de la seva saviesa, ni el valent de la seva valentia, ni el ric de la seva riquesa.
24. Qui hagi d’enorgullir-se que ho faci d’això: d’entendre’m i de conèixer-me a mi, que sóc el Senyor, que faig mise-ricòrdia, dret i justícia sobre la terra; perquè em complac en aquestes coses — diu el Senyor.
25. Mireu, vindran dies — diu el Senyor —, que castigaré els circumcisos que són com els incircumcisos:
26. Egipte, Judà, Edom, els fills d’Am-mon i Moab, i tots els qui s’afaiten les temples i viuen al desert; perquè tots els gentils són incircumcisos, i tota la casa d’Israel és incircumcisa de cor.”

Jeremies 10:1-25
1. Escolteu la paraula que el Senyor us adreça a vosaltres, oh casa d’Israel.
2. Això diu el Senyor: “No aprengueu els costums dels pagans i no us atemoriu pels senyals del cel, encara que els pa-gans els temin.
3. Perquè els rituals dels pagans són va-nitat: tallen un tronc del bosc, el treballen les mans d’un artesà amb el cisell,
4. el decoren amb or i plata i el fixen amb claus i martell perquè no trontolli.
5. Són com un espantall en un hort de cogombres: no parlen i han de transpor-tar-los, perquè no caminen. No els tingueu por, perquè no poden fer cap mal ni tampoc cap bé.
6. Ningú no és com tu, Senyor! Tu ets gran, i el teu nom és gran en poder.
7. Qui no et temerà, oh Rei de les nacions? A tu correspon de tenir-te’n, de temor, ja que entre tots els savis de les nacions i entre tots els seus reialmes no hi ha ningú com tu;
8. tots plegats són necis i estúpids. El tronc és una escola de nul·litats:
9. porten plata laminada de Tarsis i or d’Ufaz; l’artesà i les mans de l’orfebre fan l’obra, el revesteixen de porpra i escarlata; tot és obra dels artistes.
10. En canvi, el Senyor és el Déu veritable, és el Déu vivent i el Rei Etern! Quan s’irrita tremola la terra, i les nacions no poden aguantar el seu enuig.
11. Vosaltres els heu de dir: Els déus que no han creat el cel i la terra desaparei-xeran de la terra i de sota el cel.
12. Ell és qui ha creat la terra amb el seu poder, qui ha ordenat el món amb la seva saviesa, qui ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència.
13. Quan fa sentir el seu tro, hi ha brogit d’aigües en el cel, fa aixecar els núvols de l’extrem de la terra, fa els llamps per anunciar la pluja, i fa sortir els vents del seu amagatall.
14. Tots els mortals són necis, mancats d’enteniment; tot escultor se sent de-fraudat dels seus ídols, perquè les seves imatges de fosa són enganyoses, no te-nen vida.
15. Són vanitat, un treball inútil, el temps de la visita del Senyor desaparei-xeran.
16. No és pas com aquests ídols la Porció de Jacob, ja que ell és el Creador de totes les coses i Israel és la tribu del seu heretatge. El seu nom és Senyor Totpoderós.”
17. Recull de terra el teu bagatge, tu que vius assetjada,
18. que el Senyor ha anunciat això: “Heus aquí que aquesta vegada jo llen-çaré lluny amb una fona els habitants del país, i crearé dificultats perquè els atrapin.”
19. Ai de mi! Quin desastre el meu! La meva ferida és dolorosa! I jo que em deia: “De fet, aquest és el meu mal, i cal que el suporti.
20. La meva tenda ha estat saquejada i tots els meus tensors arrencats; els meus fills m’han abandonat, ja no hi són, ja no hi ha qui em desplegui la tenda i alci els meus tendals.”
21. Els pastors s’han tornat necis i no han buscat el Senyor; per això no han reeixit i tot el seu ramat s’ha dispersat.
22. Escolteu: se sent una remor que s’acosta, un gran aldarull del país del nord, per a convertir les ciutats de Judà en una desolació, en un refugi de xacals.
23. Ja veig, Senyor, que l’home no és amo del seu destí; no pertany a l’home que camina de dirigir els seus passos.
24. Corregeix-me, Senyor, però amb moderació, no pas amb el teu furor, no sigui que m’exterminis.
25. Aboca la teva ira sobre les nacions que no et coneixen, sobre els pobles que no invoquen el teu nom, perquè han de-vorat Jacob, l’han devorat i l’han consu-mit, i han arrasat la seva residència.

Salms 118:5-9
5. Enmig de l’angoixa vaig invocar el Senyor, i el Senyor em contestà amb l’alli-berament.
6. El Senyor està a favor meu, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
7. El Senyor està a favor meu, empa-rant-me, i jo puc desafiar els qui m’avor-reixen.
8. Val més emparar-se en el Senyor que confiar en els homes;
9. val més emparar-se en el Senyor que confiar en els poderosos.

Proverbis 27:7-7
7. Qui va tip trepitja la bresca, qui té gana tot ho troba bo, ni que sigui amarg.

Colossencs 3:1-25
1. Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu les coses de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu.
2. Tingueu el pensament en les coses de dalt i no en les de la terra;
3. perquè vau morir, i la vostra vida està amagada amb el Crist de Déu.
4. Quan Crist, que és la vostra vida, es manifesti, llavors també vosaltres sereu manifestats amb ell en glòria.
5. Per tant, amortiu els vostres membres terrenals: fornicació, immoralitat, pas-sió, mal desig, i la cobdícia, que és una idolatria.
6. Aquestes coses que provoquen el càs-tig aïrat de Déu,
7. són les que també vosaltres havíeu practicat en la vostra vida passada;
8. però ara desfeu-vos de tots aquests vicis: la ira, la indignació, la malícia. Bandegeu de la vostra boca la injúria i la grolleria.
9. No us mentiu els uns als altres, ja que us heu despullat de l’home antic, amb els seus fets,
10. i us heu revestit del nou, que es va renovant vers el ple coneixement, se-gons la imatge d’aquell qui el va crear;
11. on no compten ni grec ni jueu, cir-cumcís ni incircumcís, bàrbar, escita, esclau, llibert, sinó Crist, que és el tot en tots.
12. Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència,
13. suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos mútuament, si algú té quei-xa contra un altre; i com el Senyor us perdonà, així també vosaltres.
14. I, com a culminació de tot això, ce-nyiu-vos d’amor, que és el vincle de la perfecció.
15. I la pau de Crist regeixi els vostres sentiments, ja que precisament heu estat cridats per a formar un sol cos; i estigueu-ne agraïts.
16. Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,
17. i tot el que feu, sigui de paraula o sigui d’obra, feu-ho tot en nom del Senyor Jesús, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d’ell.
18. Dones, sigueu dòcils als vostres marits, com convé en el Senyor.
19. Marits, estimeu les vostres mullers i no les tracteu amb aspresa.
20. Fills, obeïu el vostres pares en tot, perquè això agrada al Senyor.
21. Pares, no exaspereu els vostres fills, perquè no es desanimin.
22. Servents, obeïu en tot els vostres amos humans, no complint en allò que més es veu, com per quedar bé, sinó amb simplicitat de cor, per respecte al Senyor.
23. En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes,
24. segurs que rebreu del Senyor la re-compensa de l’herència. El Senyor que nosaltres servim és el Crist.
25. Mireu que qui és injust rebrà per la injustícia que hagi comès, perquè no hi ha privilegis per a ningú.