| Jeremies 9:1-26 |
| 1. Oh, si el meu cap fos un dipòsit d’aigües i els meus ulls una font de llàgrimes per a plorar nit i dia els morts de la filla del meu poble! |
| 2. Tant de bo tingués un alberg de vianants en el desert, per deixar el meu poble i marxar-ne lluny! Tots ells són adúlters, una colla de traïdors. |
| 3. “Flexionen la llengua com un arc per llançar mentides, no és pas per la lleialtat que ells predominen en el país, ja que van de mal en pitjor, i a mi no em reconeixen — diu el Senyor. |
| 4. Que cadascú es guardi del seu com-pany i no posi confiança en cap germà; perquè tot germà de segur que enganya, i tot company és un calumniador. |
| 5. Tothom enganya el seu germà, i ningú no diu la veritat; han avesat la seva llen-gua a dir mentides, estan cansats de fer el mal. |
| 6. Tu, Jeremies, habites enmig de l’en-gany; són tan falsaris que no em volen reconèixer — diu el Senyor.” |
| 7. Per tant, el Senyor Totpoderós ha dit això: “Heus aquí que jo els refinaré i els provaré; perquè, com haig de tractar la filla del meu poble? |
| 8. La seva llengua és una sageta mortal, només diuen que mentides; amb la boca parlen de pau amb el proïsme, però dintre seu li preparen una trampa. |
| 9. ¿I no els he de castigar per aquestes coses? — diu el Senyor —. D’una nació com aquesta, ¿no es venjarà la meva ànima?” |
| 10. Esclataré en plors i lamentacions per les muntanyes, i em planyeré per les pastures de l’estepa: han estat devasta-des, ja no hi passa ningú, ja no s’hi sent belar el bestiar; des dels ocells del cel fins als animals feréstecs, tots han fugit i s’han escampat. |
| 11. Convertiré Jerusalem en un munt de runes, en un cau de xacals; i les ciutats de Judà, en una desolació, sense cap habitant. |
| 12. Qui és l’home savi que pugui enten-dre això? ¿A qui ha parlat la boca del Senyor, perquè ho pugui anunciar? Per quina raó ha quedat desfet el país, as-solat com un desert, fins al punt que ningú no hi passa? |
| 13. I el Senyor respon: “Perquè van abandonar les lleis que jo havia posat davant seu i no van obeir la meva veu ni es van comportar d’acord amb ella, |
| 14. sinó que han preferit anar darrere l’obstinació del seu cor i darrere els Baals, tal com els van ensenyar els seus pares.” |
| 15. Per això el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, ha dit: “Mira, jo faré que aquest poble mengi herbes amargues i que begui aigua emmetzinada. |
| 16. Els escamparé entre nacions que ni ells ni els seus pares no han conegut, i enviaré l’espasa darrere d’ells, fins que els destrueixi.” |
| 17. Així ha parlat el Senyor Totpoderós. Reflexioneu i crideu les ploraneres, en-vieu a buscar les més expertes. Feu-les venir! |
| 18. Que s’apressin a alçar un plany sobre nosaltres, a fi que els nostres ulls s’omplin de llàgrimes i les nostres parpelles deixin escolar l’aigua. |
| 19. Perquè se sent un crit planyívol des de Sió: “Com hem quedat destruïts! Quina vergonya tan gran! Fins i tot hem hagut d’abandonar el país! Han destruït les nostres llars!” |
| 20. Per tant, escolteu, dones, el missatge del Senyor, estigueu atentes a la paraula de la seva boca. Ensenyeu a les vostres filles aquesta lamentació, i les unes a les altres aquesta complanta. |
| 21. Perquè la mort s’enfila cap a les nostres finestres, s’ha ficat dintre els nostres casals, extermina els infants dels carrers i els joves de les places. |
| 22. “Tu digues que el Senyor diu això: Els cadàvers humans quedaran estesos com els fems per tota l’extensió dels camps, com els manolls de palla que deixa el segador i que ningú no arre-plega.” |
| 23. Això diu el Senyor: “Que el savi no s’enorgulleixi de la seva saviesa, ni el valent de la seva valentia, ni el ric de la seva riquesa. |
| 24. Qui hagi d’enorgullir-se que ho faci d’això: d’entendre’m i de conèixer-me a mi, que sóc el Senyor, que faig mise-ricòrdia, dret i justícia sobre la terra; perquè em complac en aquestes coses — diu el Senyor. |
| 25. Mireu, vindran dies — diu el Senyor —, que castigaré els circumcisos que són com els incircumcisos: |
| 26. Egipte, Judà, Edom, els fills d’Am-mon i Moab, i tots els qui s’afaiten les temples i viuen al desert; perquè tots els gentils són incircumcisos, i tota la casa d’Israel és incircumcisa de cor.” |
| Jeremies 10:1-25 |
| 1. Escolteu la paraula que el Senyor us adreça a vosaltres, oh casa d’Israel. |
| 2. Això diu el Senyor: “No aprengueu els costums dels pagans i no us atemoriu pels senyals del cel, encara que els pa-gans els temin. |
| 3. Perquè els rituals dels pagans són va-nitat: tallen un tronc del bosc, el treballen les mans d’un artesà amb el cisell, |
| 4. el decoren amb or i plata i el fixen amb claus i martell perquè no trontolli. |
| 5. Són com un espantall en un hort de cogombres: no parlen i han de transpor-tar-los, perquè no caminen. No els tingueu por, perquè no poden fer cap mal ni tampoc cap bé. |
| 6. Ningú no és com tu, Senyor! Tu ets gran, i el teu nom és gran en poder. |
| 7. Qui no et temerà, oh Rei de les nacions? A tu correspon de tenir-te’n, de temor, ja que entre tots els savis de les nacions i entre tots els seus reialmes no hi ha ningú com tu; |
| 8. tots plegats són necis i estúpids. El tronc és una escola de nul·litats: |
| 9. porten plata laminada de Tarsis i or d’Ufaz; l’artesà i les mans de l’orfebre fan l’obra, el revesteixen de porpra i escarlata; tot és obra dels artistes. |
| 10. En canvi, el Senyor és el Déu veritable, és el Déu vivent i el Rei Etern! Quan s’irrita tremola la terra, i les nacions no poden aguantar el seu enuig. |
| 11. Vosaltres els heu de dir: Els déus que no han creat el cel i la terra desaparei-xeran de la terra i de sota el cel. |
| 12. Ell és qui ha creat la terra amb el seu poder, qui ha ordenat el món amb la seva saviesa, qui ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència. |
| 13. Quan fa sentir el seu tro, hi ha brogit d’aigües en el cel, fa aixecar els núvols de l’extrem de la terra, fa els llamps per anunciar la pluja, i fa sortir els vents del seu amagatall. |
| 14. Tots els mortals són necis, mancats d’enteniment; tot escultor se sent de-fraudat dels seus ídols, perquè les seves imatges de fosa són enganyoses, no te-nen vida. |
| 15. Són vanitat, un treball inútil, el temps de la visita del Senyor desaparei-xeran. |
| 16. No és pas com aquests ídols la Porció de Jacob, ja que ell és el Creador de totes les coses i Israel és la tribu del seu heretatge. El seu nom és Senyor Totpoderós.” |
| 17. Recull de terra el teu bagatge, tu que vius assetjada, |
| 18. que el Senyor ha anunciat això: “Heus aquí que aquesta vegada jo llen-çaré lluny amb una fona els habitants del país, i crearé dificultats perquè els atrapin.” |
| 19. Ai de mi! Quin desastre el meu! La meva ferida és dolorosa! I jo que em deia: “De fet, aquest és el meu mal, i cal que el suporti. |
| 20. La meva tenda ha estat saquejada i tots els meus tensors arrencats; els meus fills m’han abandonat, ja no hi són, ja no hi ha qui em desplegui la tenda i alci els meus tendals.” |
| 21. Els pastors s’han tornat necis i no han buscat el Senyor; per això no han reeixit i tot el seu ramat s’ha dispersat. |
| 22. Escolteu: se sent una remor que s’acosta, un gran aldarull del país del nord, per a convertir les ciutats de Judà en una desolació, en un refugi de xacals. |
| 23. Ja veig, Senyor, que l’home no és amo del seu destí; no pertany a l’home que camina de dirigir els seus passos. |
| 24. Corregeix-me, Senyor, però amb moderació, no pas amb el teu furor, no sigui que m’exterminis. |
| 25. Aboca la teva ira sobre les nacions que no et coneixen, sobre els pobles que no invoquen el teu nom, perquè han de-vorat Jacob, l’han devorat i l’han consu-mit, i han arrasat la seva residència. |
| Salms 118:5-9 |
| 5. Enmig de l’angoixa vaig invocar el Senyor, i el Senyor em contestà amb l’alli-berament. |
| 6. El Senyor està a favor meu, no tindré por; què pot fer-me un mortal? |
| 7. El Senyor està a favor meu, empa-rant-me, i jo puc desafiar els qui m’avor-reixen. |
| 8. Val més emparar-se en el Senyor que confiar en els homes; |
| 9. val més emparar-se en el Senyor que confiar en els poderosos. |
| Proverbis 27:7-7 |
| 7. Qui va tip trepitja la bresca, qui té gana tot ho troba bo, ni que sigui amarg. |
| Colossencs 3:1-25 |
| 1. Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu les coses de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu. |
| 2. Tingueu el pensament en les coses de dalt i no en les de la terra; |
| 3. perquè vau morir, i la vostra vida està amagada amb el Crist de Déu. |
| 4. Quan Crist, que és la vostra vida, es manifesti, llavors també vosaltres sereu manifestats amb ell en glòria. |
| 5. Per tant, amortiu els vostres membres terrenals: fornicació, immoralitat, pas-sió, mal desig, i la cobdícia, que és una idolatria. |
| 6. Aquestes coses que provoquen el càs-tig aïrat de Déu, |
| 7. són les que també vosaltres havíeu practicat en la vostra vida passada; |
| 8. però ara desfeu-vos de tots aquests vicis: la ira, la indignació, la malícia. Bandegeu de la vostra boca la injúria i la grolleria. |
| 9. No us mentiu els uns als altres, ja que us heu despullat de l’home antic, amb els seus fets, |
| 10. i us heu revestit del nou, que es va renovant vers el ple coneixement, se-gons la imatge d’aquell qui el va crear; |
| 11. on no compten ni grec ni jueu, cir-cumcís ni incircumcís, bàrbar, escita, esclau, llibert, sinó Crist, que és el tot en tots. |
| 12. Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència, |
| 13. suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos mútuament, si algú té quei-xa contra un altre; i com el Senyor us perdonà, així també vosaltres. |
| 14. I, com a culminació de tot això, ce-nyiu-vos d’amor, que és el vincle de la perfecció. |
| 15. I la pau de Crist regeixi els vostres sentiments, ja que precisament heu estat cridats per a formar un sol cos; i estigueu-ne agraïts. |
| 16. Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals, |
| 17. i tot el que feu, sigui de paraula o sigui d’obra, feu-ho tot en nom del Senyor Jesús, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d’ell. |
| 18. Dones, sigueu dòcils als vostres marits, com convé en el Senyor. |
| 19. Marits, estimeu les vostres mullers i no les tracteu amb aspresa. |
| 20. Fills, obeïu el vostres pares en tot, perquè això agrada al Senyor. |
| 21. Pares, no exaspereu els vostres fills, perquè no es desanimin. |
| 22. Servents, obeïu en tot els vostres amos humans, no complint en allò que més es veu, com per quedar bé, sinó amb simplicitat de cor, per respecte al Senyor. |
| 23. En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes, |
| 24. segurs que rebreu del Senyor la re-compensa de l’herència. El Senyor que nosaltres servim és el Crist. |
| 25. Mireu que qui és injust rebrà per la injustícia que hagi comès, perquè no hi ha privilegis per a ningú. |