A A A A A
Bíblia en un any
Gener 30

Èxode 9:1-35
1. El Senyor digué a Moisès: “Vés a trobar el faraó i digues-li: Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa marxar el meu poble perquè em pugui donar culte.
2. Si tu no els deixes marxar, i encara els retens per la força,
3. la mà del Senyor Etern caurà sobre el bestiar que tens al camp, els cavalls, els ases, els camells, els bous i les ovelles, amb una plaga gravíssima.
4. Però el Senyor farà una excepció entre el bestiar d’Israel i el bestiar dels egip-cis, de manera que no morirà res del que pertany als fills d’Israel.”
5. I el Senyor va fixar aquest termini: “Demà, el Senyor farà això al país.”
6. I efectivament, el Senyor, l’endemà, va fer això: tot el bestiar dels egipcis va morir, mentre que del bestiar dels fills d’Israel ni un sol cap no en va morir.
7. El faraó ho va fer esbrinar i van trobar que ni un sol cap del bestiar dels israelites no havia mort. Tot i així, el cor del faraó es va endurir i no va deixar marxar el poble.
8. El Senyor digué a Moisès i a Aaron: “Preneu uns bons grapats de sutge del forn i que Moisès l’escampi enlaire da-vant del faraó.
9. I es convertirà en un polsim que s’es-camparà per tota la terra d’Egipte i pro-vocarà en les persones i les bèsties uns grans que s’obriran en úlceres, arreu del país d’Egipte.”
10. Ells prengueren sutge del forn i Moi-sès, situant-se davant del faraó, el va llançar cap al cel, i es van produir erupcions ulceroses tant en homes com en bèsties.
11. Ni els mags no pogueren restar da-vant Moisès, a causa de les úlceres, perquè els mags tenien les mateixes erupcions que tots els egipcis.
12. Però el Senyor va endurir el cor del faraó, de manera que no els va escoltar, tal com el Senyor havia dit.
13. El Senyor digué a Moisès: “Lleva’t de bon matí, presenta’t al faraó i digues-li: Això ordena al Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquè em doni culte.
14. Perquè aquesta vegada enviaré tots els meus flagells contra la teva persona i contra els teus consellers i contra el teu poble, perquè sàpigues que no hi ha ningú com jo sobre tota la terra.
15. Que si hagués estès la meva mà per ferir-te a tu i al teu poble amb la pesta, ja hauries desaparegut de la terra;
16. però t’he deixat amb vida per mos-trar-te el meu poder i perquè el meu nom sigui reconegut arreu de la terra.
17. ¿Encara t’oposes contra el meu poble, no deixant-lo sortir?
18. Doncs, demà, cap a aquesta hora, faré ploure una pedregada tant forta com no n’hi ha hagut d’altra en tota la història d’Egipte d’ençà que fou establert fins al present.
19. Ara, doncs, fes resguardar el teu bes-tiar i tot el que tens al camp, perquè la granissada caurà sobre tots els homes i tot el bestiar que es trobin al camp sense haver-se aixoplugat sota cobert, i mo-riran.”
20. Alguns dels consellers del faraó, que van témer l’advertència del Senyor, van fer que els seus homes i el bestiar es refugiessin a les cases;
21. però n’hi hagué d’altres que no van fer cas de l’advertència del Senyor i van deixar els homes i el bestiar al camp.
22. El Senyor digué a Moisès: “Alça la teva mà cap al cel, i que caigui una pedregada en tot el territori egipci, sobre els homes, sobre el bestiar i sobre tota mena de plantes que hi hagi al país d’Egipte.”
23. Moisès va alçar la vara enlaire i el Senyor abocà trons i granís i llamps que queien a terra. El Senyor va fer caure la pedregada sobre el país d’Egipte,
24. i fou una pedregada barrejada amb llamps tan forta con mai no n’hi havia hagut altra com aquella al país d’Egipte d’ençà que era nació.
25. La pedregada va afectar arreu del país egipci tot el que hi havia al camp, la gent i el bestiar; tota l’herba fou esbo-cinada i tots els arbres trossejats.
26. Només la regió de Goixen, on esta-ven els fills d’Israel, es va lliurar de la pedregada.
27. Llavors el faraó feu cridar Moisès i Aaron i els digué: “He pecat altre cop. El Senyor és just; jo i el meu poble som culpables.
28. Pregueu el Senyor, perquè ja n’hi ha massa de trons i de pedra. Ja us deixaré marxar, no us retindré més.”
29. Moisès li va contestar: “Així que hagi sortit de la ciutat alçaré les mans vers el Senyor; pararan els trons i la pedra deixarà de caure, a fi que sàpigues que la terra és del Senyor Etern.
30. Tanmateix, sé prou bé que ni tu ni els teus consellers encara no teniu temor del Senyor-Déu.”
31. La destrossa va afectar el lli i l’ordi, perquè l’ordi ja era espigat i el lli ja havia florit;
32. en canvi, el blat i l’espelta no van ser abatuts, perquè són més tardans.
33. Quan Moisès va deixar el faraó, va sortir de la ciutat, va alçar les mans al Senyor i els trons i la pedra van cessar i va parar de ploure sobre la terra.
34. Però quan el faraó veié que la pluja, els trons i la pedra havien cessat, va tornar a pecar, i endurí el seu cor i el dels seus consellers.
35. El cor del faraó es va obstinar, i no va deixar sortir els fills d’Israel, tal com el Senyor havia predit per mitjà de Moisès.

Èxode 10:1-29
1. El Senyor digué a Moisès: “Vés a trobar el faraó, perquè jo he endurit el seu cor i el dels seus consellers a fi de manifestar aquests senyals meus davant d’ells.
2. Així podràs contar als teus fills i als teus néts com he castigat l’Egipte i els prodigis que he obrat enmig d’ells, i sabreu que jo sóc el Senyor Etern.”
3. Moisès i Aaron van anar a trobar el faraó i li digueren: “Això diu el Senyor Etern, el Déu dels hebreus: Fins quan et resistiràs a humiliar-te davant meu? Deixa sortir el meu poble perquè em doni culte.
4. Si et negues a deixar sortir el meu poble, mira, demà mateix faré entrar la llagosta dintre dels teus dominis,
5. i cobrirà tota la superfície del país fins a tal punt que el terra no serà visible, i rosegarà la resta del que s’ha salvat, el que queda de les pedregades, i devorarà tots els arbres que creixen en els vostres camps;
6. omplirà les teves cases, les dels teus consellers i les de tots els egipcis, com mai no veieren els teus pares, ni els pares dels teus pares, des del dia que es van establir al país fins al dia d’avui.” Després es van retirar de la presència del faraó.
7. Llavors els consellers van dir al faraó: “Fins quan aquest ha de ser un entre-banc per a nosaltres? Deixa marxar aquesta gent i que vagin a servir el Senyor, el seu Déu. Que no t’adones en-cara que l’Egipte s’està arruïnant?”
8. Van fer tornar Moisès i Aaron a la presència del faraó, i aquest els digué: “Aneu a donar culte al Senyor, el vostre Déu. Quins són els que hi aniran?”
9. Moisès digué: “Hi anirem amb els nostres joves, amb els nostres ancians; amb els nostres fills i amb les nostres filles; amb els nostres ramats i amb les nostres vaques, perquè per a nosaltres és una festa solemne al Senyor Etern.”
10. El faraó contestà: “Tan cert sigui que el Senyor és amb vosaltres com que jo us deixo marxar amb les vostres famí-lies! Mireu com les vostres males intencions salten a la vista.
11. No es farà pas com dieu. Aneu-hi vosaltres, els adults, i doneu culte al Senyor, ja que és això el que demanàveu.” I els van fer fora de l’audiència del faraó.
12. Llavors el Senyor digué a Moisès: “Estén la teva mà sobre el territori egip-ci i crida la llagosta, que pugi sobre la terra d’Egipte i devori tota l’herba del país, tot el que es va salvar de la pe-dregada.”
13. I Moisès va fer una passada amb la seva vara sobre la terra d’Egipte i el Senyor va fer bufar sobre el país el vent de llevant, tot aquell dia i tota la nit. L’endemà, el vent de llevant va portar la llagosta.
14. Les llagostes van anar pujant per tot el territori egipci i es van anar estenent per totes les contrades d’Egipte. Una mu-nió tan gran com mai no n’hi havia hagut de semblant, ni mai més no n’hi haurà.
15. De tal manera cobrien la terra, que la superfície es veia ennegrida. Van ro-segar totes les plantes de la terra i totes les fruites dels arbres que havien quedat de la pedregada; no va quedar res de verd, ni a les plantes del camp ni als arbres, enlloc del territori de l’Egipte.
16. El faraó va cridar immediatament Moisès i Aaron i els digué: “He pecat contra el Senyor, el vostre Déu, i contra vosaltres.
17. Ara, doncs, perdoneu un cop més el meu pecat i pregueu el Senyor, el vostre Déu, que retiri de mi almenys aquesta destrucció.”
18. Moisès va sortir de la presència del faraó i va pregar al Senyor.
19. Llavors el Senyor va canviar el vent de llevant en un vent de ponent molt fort que s’emportà les llagostes i les llençà al Mar Roig o de les Canyes. No va quedar ni una llagosta en tot el territori d’Egipte.
20. Però el Senyor va entossudir el cor del faraó, i aquest no va deixar marxar els fills d’Israel.
21. El Senyor digué a Moisès: “Estén la teva mà cap al cel, i que hi hagi tenebres sobre tota la terra d’Egipte, una foscor que es pugui palpar.”
22. Moisès estengué la seva mà cap al cel, i es produí una gran foscúria per tota la terra d’Egipte durant tres dies.
23. L’un no veia l’altre i ningú no va poder moure’s del seu lloc durant tres dies, mentre que els fills d’Israel tenien claror on vivien.
24. Llavors el faraó va cridar Moisès i digué: “Aneu i doneu culte al Senyor; que es quedin només les ovelles i els bous. Les vostres famílies poden marxar també amb vosaltres.”
25. Però Moisès va contestar: “També ens subministraràs víctimes per als sa-crificis i holocaustos que hem d’oferir al Senyor, el nostre Déu.
26. I el nostre bestiar també ha de venir amb nosaltres; ni una peülla no en pot quedar aquí, perquè hem de triar-ne al-guns per al servei del Senyor, el nostre Déu. Ni tan sols nosaltres sabem encara què hem d’oferir al Senyor, fins que serem allí.”
27. Però el Senyor va endurir el cor del faraó, de manera que no va voler deixar-los marxar.
28. El faraó li digué: “Vés-te’n del meu davant! I no gosis tornar a veure el meu rostre; perquè el dia que tornis a veure el meu rostre, moriràs!”
29. Moisès replicà: “Tu ho has dit: no tornaré a veure el teu rostre.”

Salms 17:8-15
8. Guarda’m com la nineta dels ulls; empara’m a l’ombra de les teves ales
9. contra els malvats que em volen perdre, els enemics que amb furor m’en-volten.
10. El seu envaniment els tanca el cor, i la seva boca parla amb insolèn-cia.
11. Estan sobre els nostres passos, ja ens rodegen, ens espien per ensorrar-nos.
12. Són com un lleó àvid de destrossa, o el seu cadell ajupit a l’aguait.
13. Alça’t, Senyor, planta’ls cara i des-trueix-los! Amb la teva espasa deslliura del pervers la meva vida,
14. i de l’home mortal, Senyor, amb la teva mà. Que no tinguin més part en aquesta vida, omple’ls fins les entranyes d’allò que els tens reservat, que els seus fills se n’atipin i encara deixin el residu per als néts.
15. Però jo, que sóc net de culpa, contemplaré el teu rostre; quan em desperti, quedaré satisfet de la teva imatge.

Proverbis 5:21-23
21. Mira: els viaranys de l’home són a la vista del Senyor, i ell observa tot el teu transitar.
22. El malvat serà pres en les pròpies maldats, i quedarà agafat al filat del propi pecat:
23. morirà per manca de disciplina, i es perdrà per excés d’insensa-tesa.

Mateu 20:1-16
1. “El Regne del cel és semblant a un propietari que de bon matí anà a contractar jornalers per a la seva vinya.
2. Després d’acordar amb els jornalers el sou d’un dia, els envià a la vinya.
3. Cap a les nou del matí va sortir un altre cop i en va veure d’altres que es-taven a la plaça, sense feina,
4. i els va dir: “Aneu-hi també vosaltres, a la vinya, i us pagaré el que sigui just”;
5. i ells se n’hi van anar. Sortí de nou cap al migdia i també a mitja tarda i va fer el mateix.
6. Encara va sortir cap a les cinc i en trobà d’altres, parats, i els digué: “Per què esteu aquí desvagats tot el dia?”
7. Li van contestar: “Perquè ningú no ens ha llogat.” Els digué: “Aneu també vosaltres a la vinya.”
8. Al capvespre, l’amo de la vinya va dir al seu capatàs: “Crida els jornalers i pa-ga’ls el jornal, començant pels darrers i acabant pels primers.”
9. Vingueren, doncs, els qui havien començat a les cinc de la tarda i cada un va cobrar un denari.
10. Quan arribà el torn als primers, aquests es pensaven que en cobrarien més, però també ells van cobrar un de-nari cadascun.
11. I en rebre’l, rondinaven contra el propietari
12. i deien: “Aquests darrers han treba-llat només una hora i els has posat al mateix nivell que nosaltres, que hem aguantat el pes i la calor de la jornada.”
13. Però ell replicà a un d’aquests: “Amic, no et faig cap injustícia. ¿No et vas llogar per un denari?
14. Doncs, pren el que et pertoca i vés-te’n. Jo vull donar a aquests darrers el mateix que a tu.
15. ¿És que no tinc dret a fer el que vulgui amb allò que és meu? ¿O tens enveja perquè sóc generós?”
16. Així els darrers seran primers, i els primers, darrers.”