Gènesi 5:1-32 |
1. Aquest és el registre genealògic d’Adam. El dia que Déu va crear l’home, el va fer a semblança seva. |
2. Els va crear home i dona, els va beneir i, el dia de la seva creació, els va anomenar Adam, que vol dir “ésser humà.” |
3. Adam tenia cent trenta anys quan en-gendrà un fill semblant a ell, a la seva imatge, i l’anomenà Set. |
4. I el temps que visqué Adam, després d’engendrar Set, foren vuit-cents anys, i va engendrar fills i filles. |
5. En total, Adam va arribar a viure nou-cents trenta anys; i va morir. |
6. A l’edat de cent cinc anys, Set en-gendrà Enoix. |
7. I després d’engendrar Enoix, Set visqué vuit-cents set anys, i va engendrar fills i filles. |
8. En total, Set va arribar a viure nou-cents dotze anys; i va morir. |
9. A l’edat de noranta anys, Enoix engendrà Quenan. |
10. I després d’engendrar Quenan, Enoix visqué vuit-cents quinze anys, i va engendrar fills i filles. |
11. En total, Enoix va arribar a viure nou-cents cinc anys; i va morir. |
12. A l’edat de setanta anys, Quenan engendrà Mahalalel. |
13. I després d’engendrar Mahalalel, Quenan visqué vuit-cents quaranta anys, i va engendrar fills i filles. |
14. En total, Quenan va arribar a viure nou-cents deu anys; i va morir. |
15. A l’edat de seixanta-cinc anys, Ma-halalel engendrà Jèred. |
16. I després d’engendrar Jèred, Maha-lalel visqué vuit-cents trenta anys, i va engendrar fills i filles. |
17. En total, Mahalalel va arribar a viure vuit-cents noranta-cinc anys; i va morir. |
18. A l’edat de cent seixanta-dos anys, Jèred engendrà Henoc. |
19. I després d’engendrar Henoc, Jèred visqué vuit-cents anys, i va engendrar fills i filles. |
20. En total, Jèred va arribar a viure nou-cents seixanta-dos anys; i va morir. |
21. A l’edat de seixanta-cinc anys, Henoc engendrà Matusalem. |
22. I després d’engendrar Matusalem, Henoc va caminar amb Déu tres-cents anys, i va engendrar fills i filles. |
23. En total, Henoc va arribar a viure tres-cents seixanta-cinc anys. |
24. Henoc, doncs, va caminar amb Déu i desaparegué, perquè Déu se’l va endur. |
25. A l’edat de cent vuitanta-set anys, Matusalem engendrà Lèmec. |
26. I després d’engendrar Lèmec, Ma-tusalem visqué set-cents vuitanta-dos anys, i va engendrar fills i filles. |
27. En total, Matusalem va arribar a viure nou-cents seixanta-nou anys; i va morir. |
28. A l’edat de cent vuitanta-dos anys, Lèmec engendrà un fill. |
29. El va anomenar Noè, perquè deia: “Aquest ens consolarà del nostre treball i de la fatiga de les nostres mans des que hem de cultivar aquesta terra que el Senyor va maleir.” |
30. I després d’engendrar Noè, Lèmec visqué cinc-cents noranta-cinc anys, i va engendrar fills i filles. |
31. En total, Lèmec va arribar a viure set-cents setanta-set anys; i va morir. |
32. A l’edat de cinc-cents anys, Noè en-gendrà Sem, Cam i Jàfet. |
Gènesi 6:1-22 |
1. Succeí que, quan els homes es van anar multiplicant sobre la terra i els van néixer filles, |
2. els fills de Déu, veient que les filles dels homes eren agradables, van triar les que van voler i les prengueren per mu-llers. |
3. I el Senyor digué: “El meu esperit no restarà indefinidament en els humans, perquè són carn; que la seva vida sigui de cent vint anys.” |
4. En aquella època, i també després, hi havia gegants a la terra, perquè quan els fills de Déu es van unir amb les filles dels homes van engendrar fills, que van ser els herois de l’antiguitat, homes ben famosos. |
5. El Senyor veié que la maldat dels homes anava creixent per tota la terra, i que la inclinació dels seus pensaments més íntims era contínuament per al mal. |
6. Al Senyor li va saber greu d’haver fet els homes a la terra, i li va doldre dintre seu. |
7. I digué: “Exterminaré de damunt la terra els homes que he creat: des dels humans fins a les bèsties, els rèptils i les aus del cel; perquè ara em dol d’haver-los fet.” |
8. No obstant, Noè obtingué la benevolència del Senyor. |
9. Aquesta és la història de Noè: Noè era un home just i honrat entre els d’aquella generació; va caminar sempre amb Déu. |
10. Noè engendrà tres fills: Sem, Cam i Jàfet. |
11. Davant Déu, la terra s’havia corrom-put; i el món s’havia omplert de violències. |
12. Déu va mirar la terra i la veié cor-rompuda, perquè tothom es comportava perversament pertot arreu. |
13. I Déu digué a Noè: “He decidit su-primir la humanitat, perquè la terra és plena de violències per culpa d’ells, i els vull exterminar de la terra. |
14. Construeix-te una arca de fusta de xiprer. A l’arca fes-hi unes estances i calafateja-la amb brea per dins i per fora. |
15. L’has de fer així: cent cinquanta metres de llargada, vint-i-cinc d’ampla-da i quinze d’alçada. |
16. Li faràs una coberta, que deixaràs mig metre més amunt. Posaràs la porta de l’arca a un costat; i fes-hi un pis inferior, un segon i un tercer. |
17. Llavors, jo faré venir el diluvi sobre la terra a fi d’exterminar de sota la capa del cel tot allò que té alè de vida. Tot el que hi ha a la terra s’extingirà. |
18. Però jo establiré amb tu el meu pacte: entraràs a l’arca tu i els teus fills, la teva muller i les mullers dels teus fills. |
19. I de tots els éssers vivents, de tota carn, en faràs entrar a l’arca una parella perquè sobrevisquin amb tu. Hauran de ser mascle i femella. |
20. De cada espècie d’aus, de cada espè-cie de bèsties, de cada espècie de rèptils de la terra, en faràs entrar dos de cada espècie perquè sobrevisquin amb tu. |
21. I tu procura’t tota mena d’aliments i amb bona provisió, perquè us serveixi de sosteniment a tu i a ells.” |
22. Així ho va fer Noè, complint pun-tualment tot el que Déu li va manar. |
Salms 2:7-12 |
7. Vull publicar el decret del Senyor, que m’ha dit: “Tu ets el meu Fill; jo t’he engendrat avui. |
8. Demana, i et daré les nacions per heretatge, i per possessió els extrems de la terra. |
9. Podràs regir-los amb un ceptre de ferro, esmicolar-los com estri de terrissa.” |
10. I doncs, oh reis, tingueu seny, escarmenteu, governants de la terra. |
11. Serviu el Senyor amb respecte, i alegreu-vos en ell amb reverència. |
12. Honoreu el Fill, per tal que no s’enutgi i acabéssiu malament, si de sobte s’inflamava la seva ira. Benaurats tots els qui en ell confien! |
Proverbis 1:10-19 |
10. Fill meu, quan els pecadors et vulguin seduir, no cedeixis pas. |
11. Si et diuen: “Vine amb nosaltres, farem conxorxa de sang, espiarem sense motiu l’innocent; |
12. engolim-los de viu en viu, com el sepulcre; sencers, com els qui davallen a la fossa. |
13. Arrambarem amb rics tresors de tota mena, omplirem de botí la nostra casa. |
14. Uneix la teva sort a la nostra i tinguem tots una mateixa bossa.” |
15. Tu, fill meu, no vulguis seguir per la seva via, retén el teu peu fora dels seus camins, |
16. que els seus passos corren cap al mal i cuiten a vessar sang, |
17. perquè en va paren el filat a la vista dels ocells. |
18. Ells, però, posen paranys a la seva mateixa sang, i atempten contra la pròpia vida. |
19. Tal és la fi dels qui es lliuren a la rapinya: ella arrabassa la vida dels seus amos. |
Mateu 3:1-17 |
1. Per aquells dies es presentà Joan Baptista, que predicava en el de-sert de Judea. |
2. Deia: “Convertiu-vos, que el Regne del Cel és a prop.” |
3. El profeta Isaïes es refereix a ell quan diu: Veu d’un que clama en el desert. Prepareu el camí del Senyor, adreceu les seves sendes. |
4. Aquest Joan duia un vestit fet de pèl de camell i un cenyidor de cuiro a la cintura, i s’alimentava de llagostes i mel boscana. |
5. Acudien a ell gent de Jerusalem, de tota la Judea i de tota la vall del Jordà, |
6. i els batejava al riu Jordà mentre con-fessaven els seus pecats. |
7. En veure que molts fariseus i saduceus venien a batejar-se, els digué: “Cria d’escurçons! Qui us ha ensenyat com escapar del càstig que s’acosta? |
8. Feu, doncs, els fruits que corresponen al penediment |
9. i no us feu il·lusions dient-vos inte-riorment: “Tenim Abraham per pare”; perquè us dic que d’aquestes pedres Déu pot fer sortir fills a Abraham. |
10. A més, la destral ja és encarada a la soca dels arbres; per tant, tot arbre que no dóna bons fruits, és tallat i llençat al foc. |
11. Jo us batejo amb aigua a fi que us penediu, però el qui ve darrere meu és més poderós que no pas jo, que no sóc prou digne de portar-li les sandàlies; ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. |
12. Ja té a les mans la pala de ventar per netejar la seva era i aplegar el blat al graner, mentre que la palla, la cremarà a la foguera que no s’apaga mai.” |
13. Llavors Jesús anà de Galilea al Jordà i es va presentar a Joan a fi que el ba-tegés. |
14. Però Joan s’hi oposava dient: “Sóc jo que necessito ser batejat per tu, i tu véns a mi?” |
15. Jesús li respongué: “Deixa que ara sigui així, perquè ens cal dur a compliment tota justícia.” Aleshores s’hi avingué. |
16. I Jesús, un cop batejat, va sortir de l’aigua de seguida, i en això que el cel es va obrir i va veure com l’Esperit de Déu davallava com un colom i venia a posar-se damunt d’ell. |
17. I es va sentir una veu del cel que deia: “Aquest és el meu Fill, l’Estimat, en qui m’he complagut.” |