A A A A A
Bíblia en un any
Gener 3

Gènesi 5:1-32
1. Aquest és el registre genealògic d’Adam. El dia que Déu va crear l’home, el va fer a semblança seva.
2. Els va crear home i dona, els va beneir i, el dia de la seva creació, els va anomenar Adam, que vol dir “ésser humà.”
3. Adam tenia cent trenta anys quan en-gendrà un fill semblant a ell, a la seva imatge, i l’anomenà Set.
4. I el temps que visqué Adam, després d’engendrar Set, foren vuit-cents anys, i va engendrar fills i filles.
5. En total, Adam va arribar a viure nou-cents trenta anys; i va morir.
6. A l’edat de cent cinc anys, Set en-gendrà Enoix.
7. I després d’engendrar Enoix, Set visqué vuit-cents set anys, i va engendrar fills i filles.
8. En total, Set va arribar a viure nou-cents dotze anys; i va morir.
9. A l’edat de noranta anys, Enoix engendrà Quenan.
10. I després d’engendrar Quenan, Enoix visqué vuit-cents quinze anys, i va engendrar fills i filles.
11. En total, Enoix va arribar a viure nou-cents cinc anys; i va morir.
12. A l’edat de setanta anys, Quenan engendrà Mahalalel.
13. I després d’engendrar Mahalalel, Quenan visqué vuit-cents quaranta anys, i va engendrar fills i filles.
14. En total, Quenan va arribar a viure nou-cents deu anys; i va morir.
15. A l’edat de seixanta-cinc anys, Ma-halalel engendrà Jèred.
16. I després d’engendrar Jèred, Maha-lalel visqué vuit-cents trenta anys, i va engendrar fills i filles.
17. En total, Mahalalel va arribar a viure vuit-cents noranta-cinc anys; i va morir.
18. A l’edat de cent seixanta-dos anys, Jèred engendrà Henoc.
19. I després d’engendrar Henoc, Jèred visqué vuit-cents anys, i va engendrar fills i filles.
20. En total, Jèred va arribar a viure nou-cents seixanta-dos anys; i va morir.
21. A l’edat de seixanta-cinc anys, Henoc engendrà Matusalem.
22. I després d’engendrar Matusalem, Henoc va caminar amb Déu tres-cents anys, i va engendrar fills i filles.
23. En total, Henoc va arribar a viure tres-cents seixanta-cinc anys.
24. Henoc, doncs, va caminar amb Déu i desaparegué, perquè Déu se’l va endur.
25. A l’edat de cent vuitanta-set anys, Matusalem engendrà Lèmec.
26. I després d’engendrar Lèmec, Ma-tusalem visqué set-cents vuitanta-dos anys, i va engendrar fills i filles.
27. En total, Matusalem va arribar a viure nou-cents seixanta-nou anys; i va morir.
28. A l’edat de cent vuitanta-dos anys, Lèmec engendrà un fill.
29. El va anomenar Noè, perquè deia: “Aquest ens consolarà del nostre treball i de la fatiga de les nostres mans des que hem de cultivar aquesta terra que el Senyor va maleir.”
30. I després d’engendrar Noè, Lèmec visqué cinc-cents noranta-cinc anys, i va engendrar fills i filles.
31. En total, Lèmec va arribar a viure set-cents setanta-set anys; i va morir.
32. A l’edat de cinc-cents anys, Noè en-gendrà Sem, Cam i Jàfet.
Gènesi 6:1-22
1. Succeí que, quan els homes es van anar multiplicant sobre la terra i els van néixer filles,
2. els fills de Déu, veient que les filles dels homes eren agradables, van triar les que van voler i les prengueren per mu-llers.
3. I el Senyor digué: “El meu esperit no restarà indefinidament en els humans, perquè són carn; que la seva vida sigui de cent vint anys.”
4. En aquella època, i també després, hi havia gegants a la terra, perquè quan els fills de Déu es van unir amb les filles dels homes van engendrar fills, que van ser els herois de l’antiguitat, homes ben famosos.
5. El Senyor veié que la maldat dels homes anava creixent per tota la terra, i que la inclinació dels seus pensaments més íntims era contínuament per al mal.
6. Al Senyor li va saber greu d’haver fet els homes a la terra, i li va doldre dintre seu.
7. I digué: “Exterminaré de damunt la terra els homes que he creat: des dels humans fins a les bèsties, els rèptils i les aus del cel; perquè ara em dol d’haver-los fet.”
8. No obstant, Noè obtingué la benevolència del Senyor.
9. Aquesta és la història de Noè: Noè era un home just i honrat entre els d’aquella generació; va caminar sempre amb Déu.
10. Noè engendrà tres fills: Sem, Cam i Jàfet.
11. Davant Déu, la terra s’havia corrom-put; i el món s’havia omplert de violències.
12. Déu va mirar la terra i la veié cor-rompuda, perquè tothom es comportava perversament pertot arreu.
13. I Déu digué a Noè: “He decidit su-primir la humanitat, perquè la terra és plena de violències per culpa d’ells, i els vull exterminar de la terra.
14. Construeix-te una arca de fusta de xiprer. A l’arca fes-hi unes estances i calafateja-la amb brea per dins i per fora.
15. L’has de fer així: cent cinquanta metres de llargada, vint-i-cinc d’ampla-da i quinze d’alçada.
16. Li faràs una coberta, que deixaràs mig metre més amunt. Posaràs la porta de l’arca a un costat; i fes-hi un pis inferior, un segon i un tercer.
17. Llavors, jo faré venir el diluvi sobre la terra a fi d’exterminar de sota la capa del cel tot allò que té alè de vida. Tot el que hi ha a la terra s’extingirà.
18. Però jo establiré amb tu el meu pacte: entraràs a l’arca tu i els teus fills, la teva muller i les mullers dels teus fills.
19. I de tots els éssers vivents, de tota carn, en faràs entrar a l’arca una parella perquè sobrevisquin amb tu. Hauran de ser mascle i femella.
20. De cada espècie d’aus, de cada espè-cie de bèsties, de cada espècie de rèptils de la terra, en faràs entrar dos de cada espècie perquè sobrevisquin amb tu.
21. I tu procura’t tota mena d’aliments i amb bona provisió, perquè us serveixi de sosteniment a tu i a ells.”
22. Així ho va fer Noè, complint pun-tualment tot el que Déu li va manar.
Salms 2:7-12
7. Vull publicar el decret del Senyor, que m’ha dit: “Tu ets el meu Fill; jo t’he engendrat avui.
8. Demana, i et daré les nacions per heretatge, i per possessió els extrems de la terra.
9. Podràs regir-los amb un ceptre de ferro, esmicolar-los com estri de terrissa.”
10. I doncs, oh reis, tingueu seny, escarmenteu, governants de la terra.
11. Serviu el Senyor amb respecte, i alegreu-vos en ell amb reverència.
12. Honoreu el Fill, per tal que no s’enutgi i acabéssiu malament, si de sobte s’inflamava la seva ira. Benaurats tots els qui en ell confien!
Proverbis 1:10-19
10. Fill meu, quan els pecadors et vulguin seduir, no cedeixis pas.
11. Si et diuen: “Vine amb nosaltres, farem conxorxa de sang, espiarem sense motiu l’innocent;
12. engolim-los de viu en viu, com el sepulcre; sencers, com els qui davallen a la fossa.
13. Arrambarem amb rics tresors de tota mena, omplirem de botí la nostra casa.
14. Uneix la teva sort a la nostra i tinguem tots una mateixa bossa.”
15. Tu, fill meu, no vulguis seguir per la seva via, retén el teu peu fora dels seus camins,
16. que els seus passos corren cap al mal i cuiten a vessar sang,
17. perquè en va paren el filat a la vista dels ocells.
18. Ells, però, posen paranys a la seva mateixa sang, i atempten contra la pròpia vida.
19. Tal és la fi dels qui es lliuren a la rapinya: ella arrabassa la vida dels seus amos.
Mateu 3:1-17
1. Per aquells dies es presentà Joan Baptista, que predicava en el de-sert de Judea.
2. Deia: “Convertiu-vos, que el Regne del Cel és a prop.”
3. El profeta Isaïes es refereix a ell quan diu: Veu d’un que clama en el desert. Prepareu el camí del Senyor, adreceu les seves sendes.
4. Aquest Joan duia un vestit fet de pèl de camell i un cenyidor de cuiro a la cintura, i s’alimentava de llagostes i mel boscana.
5. Acudien a ell gent de Jerusalem, de tota la Judea i de tota la vall del Jordà,
6. i els batejava al riu Jordà mentre con-fessaven els seus pecats.
7. En veure que molts fariseus i saduceus venien a batejar-se, els digué: “Cria d’escurçons! Qui us ha ensenyat com escapar del càstig que s’acosta?
8. Feu, doncs, els fruits que corresponen al penediment
9. i no us feu il·lusions dient-vos inte-riorment: “Tenim Abraham per pare”; perquè us dic que d’aquestes pedres Déu pot fer sortir fills a Abraham.
10. A més, la destral ja és encarada a la soca dels arbres; per tant, tot arbre que no dóna bons fruits, és tallat i llençat al foc.
11. Jo us batejo amb aigua a fi que us penediu, però el qui ve darrere meu és més poderós que no pas jo, que no sóc prou digne de portar-li les sandàlies; ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.
12. Ja té a les mans la pala de ventar per netejar la seva era i aplegar el blat al graner, mentre que la palla, la cremarà a la foguera que no s’apaga mai.”
13. Llavors Jesús anà de Galilea al Jordà i es va presentar a Joan a fi que el ba-tegés.
14. Però Joan s’hi oposava dient: “Sóc jo que necessito ser batejat per tu, i tu véns a mi?”
15. Jesús li respongué: “Deixa que ara sigui així, perquè ens cal dur a compliment tota justícia.” Aleshores s’hi avingué.
16. I Jesús, un cop batejat, va sortir de l’aigua de seguida, i en això que el cel es va obrir i va veure com l’Esperit de Déu davallava com un colom i venia a posar-se damunt d’ell.
17. I es va sentir una veu del cel que deia: “Aquest és el meu Fill, l’Estimat, en qui m’he complagut.”