| Èxode 1:1-22 |
| 1. Aquests són els noms dels fills d’Israel que van entrar amb Jacob a l’Egipte, cadascun amb la seva família: |
| 2. Rubèn, Simeó, Leví i Judà; |
| 3. Issacar, Zabuló i Benjamí; |
| 4. Dan i Neftalí, Gad i Aser. |
| 5. El total de persones descendents di-rectes de Jacob era de setanta. I Josep ja estava instal·lat a l’Egipte. |
| 6. Després, Josep va morir, així com tots els seus germans i tota aquella gene-ració. |
| 7. Però la nissaga d’Israel va ser prolífica i es van multiplicar abundosament fins a arribar a ser nombrosos i omplir el país. |
| 8. Un nou rei, que no havia conegut Josep, va arribar al poder. |
| 9. I va dir al seu poble: “Mireu, els fills d’Israel formen un poble més nombrós i més fort que nosaltres. |
| 10. Cal, doncs, que tinguem precaució amb ells, no sigui que creixin massa i que, si s’esdevé una guerra, es puguin aliar també amb els nostres enemics, combatin contra nosaltres i fugin del país”. |
| 11. Llavors van imposar al poble d’Israel encarregats d’esclaus a fi de sotmetre’l amb càrregues feixugues. Així van edi-ficar els emplaçaments de reserves de Pitom i Ramsès per al faraó. |
| 12. No obstant, com més l’oprimien, més creixia i es multiplicava, fins al punt que els egipcis els temien. |
| 13. Els egipcis van imposar una dura servitud als israelites, |
| 14. i els van amargar la vida amb les feixugues càrregues de preparar el fang i fer maons, a més de tota mena de feina del camp. |
| 15. Llavors el rei d’Egipte va donar ordres a les llevadores dels hebreus, a la primera d’elles, de nom Xifrà, i a la segona, que es deia Puà, i els digué: |
| 16. “Quan assistiu les dones hebrees en llurs parts, pareu atenció al sexe del na-dó; si és un noi, feu-lo morir, i si és una noia, que visqui.” |
| 17. Però les llevadores temien Déu i no van complir el que els havia manat el rei d’Egipte, sinó que van deixar viure els nens. |
| 18. Llavors el rei d’Egipte féu compa-rèixer les llevadores i els preguntà: “Per què actueu així i deixeu amb vida els nens?” |
| 19. Les llevadores van contestar al faraó: “Perquè les hebrees no són com les do-nes egípcies, sinó que són fortes, i abans que arribi la llevadora, ja han infantat.” |
| 20. Déu va protegir les llevadores i el poble es va multiplicar i es va fer molt fort. |
| 21. A més, a les llevadores, per haver temut Déu, els concedí una família pròspera. |
| 22. Llavors el faraó va dictar una ordre general: “Tots els nois que neixin als hebreus, tireu-los al riu; però deixeu viure totes les noies.” |
| Èxode 2:1-25 |
| 1. Hi hagué un home de la tribu de Leví que s’havia casat amb una dona de la mateixa tribu. |
| 2. Ella va concebre i va tenir un fill; i veient que era bufó, el tingué amagat durant tres mesos. |
| 3. Però com que ja no el podia amagar per més temps, va agafar una cistella de papir, la va calafatejar amb betum i pega, va posar-hi el nen a dins i la deixà entre els joncs, a la vora del riu. |
| 4. Mentrestant, la germana del nen, d’un tros lluny, s’estava a l’aguait per veure què li passaria. |
| 5. La filla del faraó va baixar a banyar-se al riu i, mentre les seves serventes es passejaven per la riba, va veure la ciste-lla entre els joncs i va fer que una de les serventes l’agafés. |
| 6. Quan la va obrir, va veure el nen, i el nen es va posar a plorar. Digué, plena de compassió. “Aquest és un nen dels hebreus.” |
| 7. Llavors la seva germana va dir a la filla del faraó: “¿Vols que vagi a buscar-te una dida, d’entre les hebrees, perquè et criï aquest nen?” |
| 8. “Vés-hi” — digué la filla del faraó. I la noia va anar a buscar la mare del petit. |
| 9. I la filla del faraó li va dir: “Emporta’t aquest menut i cria’l per mi, i jo et passaré el teu salari.” La dona prengué el nen i el va criar. |
| 10. Quan el nen ja va ser gran, el portà a la filla del faraó, i ella se’l va afillar i li va posar el nom de Moisès, perquè deia: “L’he tret de les aigües.” |
| 11. Per aquell temps, quan Moisès ja era gran, succeí que va anar on eren els seus germans, els fills d’Israel, i es va adonar del treball feixuc que feien, i veié que un egipci pegava un hebreu, un dels seus germans. |
| 12. Llavors, Moisès va mirar al seu voltant i, veient que no hi havia ningú, va matar l’egipci i el va colgar sota la sorra. |
| 13. L’endemà va tornar a sortir, i es va trobar amb dos hebreus que s’estaven barallant. Dirigint-se a l’agressor, li digué: “Per què pegues el teu company?” |
| 14. Li contestà: “Qui t’ha posat per cap i jutge de nosaltres? ¿Que potser penses matar-me a mi, tal com vas matar l’egip-ci?” Llavors Moisès va agafar por, i pensava: “Segurament que ja se sap el fet.” |
| 15. El faraó es va assabentar d’aquell fet i buscava Moisès per matar-lo; però ell va fugir de davant del faraó i es dirigí cap a la terra de Madian; i quan va arri-bar prop d’un pou, s’hi va aturar. |
| 16. El sacerdot de Madian tenia set filles. Aquestes van arribar, van pouar, i van omplir les piles per abeurar les ovelles del seu pare. |
| 17. Llavors es van presentar els pastors i les van fer fora. Però Moisès es va alçar i les va defensar, i va abeurar les seves ovelles. |
| 18. En ser de tornada on era el seu pare Reuel, aquest els va preguntar: “Com és que avui torneu tan aviat?” |
| 19. Van contestar: “És que un egipci ens ha defensat de la mà d’uns pastors, i fins ha pouat per a nosaltres i ha abeurat les ovelles.” |
| 20. Preguntà a les seves filles: “I on és ara? Per què l’heu deixat allí? Convi-deu-lo a menjar.” |
| 21. Moisès va acceptar de quedar-se amb aquell home, el qual va concedir la seva filla Siporà a Moisès. |
| 22. Aquesta va infantar un fill, i ell li va posar el nom de Guerxom, perquè va dir: “Sóc foraster en terra estrangera.” |
| 23. Succeí que, en aquells anys, va morir el rei d’Egipte. I els fills d’Israel, geme-gant sota l’esclavitud, clamaven; i el seu clam, des del fons de la seva opressió, va pujar a Déu. |
| 24. Déu va escoltar el seu clam, i es recordà del pacte que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob. |
| 25. I Déu va mirar els fills d’Israel i comprengué la seva situació. |
| Salms 15:1-5 |
| 1. (Salm de David.) Senyor, qui es podrà allotjar al teu tabernacle? Qui podrà habitar en la teva mun-tanya santa? |
| 2. El qui obra com cal, practica la justícia i diu la veritat tal com la sent. |
| 3. No escampa calúmnies amb la llen-gua, mai no fa cap greuge al seu germà, ni deixa caure injúria contra ningú. |
| 4. Poca estima té als seus ulls l’home reprovable, però honora els qui temen el Senyor. Si ha jurat no es retracta, mal sigui contra seu. |
| 5. No presta el seu diner a interès, ni accepta gratificacions que perju-diquin l’innocent. El qui obra així no trontollarà mai. |
| Proverbis 4:25-27 |
| 25. Que els teus ulls fitin sempre de dret, i el teu esguard, el qui tens al teu davant. |
| 26. Tempteja bé la rodera dels teus peus, i siguin ferms tots els teus camins. |
| 27. No et desviïs a dreta ni a esquerra, aparta el teu peu del mal. |
| Mateu 17:1-27 |
| 1. Sis dies després, Jesús prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, a ells sols, i se’ls en-dugué privadament al cim d’una mun-tanya alta. |
| 2. Allà es va transfigurar davant d’ells: la seva cara es va fer resplendent com el sol, i els seus vestits es van tornar blancs com la llum. |
| 3. Tot d’una se’ls aparegueren Moisès i Elies conversant amb ell. |
| 4. Pere, prenent la paraula, digué a Jesús: “Senyor, és força agradable quedar-nos aquí. Si vols hi faré tres tendes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.” |
| 5. Mentre deia això, un núvol lluminós els va cobrir, i des del núvol va sortir una veu que deia: “Aquest és el meu Fill, l’Estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo!” |
| 6. Així que els deixebles van sentir la veu, s’abocaren de cara a terra, corpresos de temor. |
| 7. Però Jesús s’hi acostà, els va tocar i els digué: “Alceu-vos, no tingueu por.” |
| 8. Ells van alçar els ulls i no van veure ningú més que Jesús, tot sol. |
| 9. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els advertí: “No expliqueu a ningú el que heu vist, fins que el Fill de l’Home hagi ressuscitat d’entre els morts.” |
| 10. Els deixebles li van preguntar: “Com és que els mestres de la Llei diuen que primer cal que vingui Elies?” |
| 11. Ell els respongué: “És cert que Elies ve i ho restaurarà tot; |
| 12. però us dic que Elies ja va venir i no el van reconèixer, sinó que van fer amb ell tot el que van voler. Igualment el Fill de l’Home ha de patir a mans d’ells.” |
| 13. Aleshores els deixebles van com-prendre que els havia parlat de Joan Baptista. |
| 14. Quan van arribar on era la gent, se li acostà un home que s’agenollà davant seu |
| 15. i li digué: “Senyor, compadeix-te del meu fill, que és epilèptic i pateix de mala manera. Tot sovint cau al foc i altres vegades a l’aigua. |
| 16. L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut guarir.” |
| 17. Jesús respongué: “Oh, generació incrèdula i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me’l aquí.” |
| 18. Aleshores Jesús el va increpar i el dimoni va sortir d’ell, i en aquell moment el noi va quedar guarit. |
| 19. Llavors, els deixebles s’acostaren a Jesús i, a part, li van preguntar: “Com és que nosaltres no l’hem pogut expul-sar?” |
| 20. Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible. |
| 21. [ Aquesta mena només es pot fer sortir amb oració i dejuni. ] |
| 22. Quan es van retrobar a Galilea, Jesús els va dir: “El Fill de l’Home ha d’ésser lliurat a mans dels homes |
| 23. i el mataran, però el tercer dia ressus-citarà.” I s’entristiren molt. |
| 24. Quan ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li digueren: “¿El vostre mestre no paga el tribut del tem-ple?” |
| 25. Els va respondre: “Sí.” Quan Pere entrà a la casa, Jesús se li avançà i li digué: “Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, de qui cobren els impostos o els tributs? ¿Dels seus ciutadans o dels estranys?” |
| 26. Pere li contestà: “Dels estranys.” Aleshores digué Jesús: “Així, doncs, els ciutadans en són exempts. |
| 27. Ara bé, a fi de no escandalitzar-los, vés al llac, tira l’ham, i al primer peix que pesquis, obre-li la boca i hi trobaràs una moneda de plata. Agafa-la i dóna-la per mi i per tu.” |