A A A A A
Bíblia en un any
Gener 26

Èxode 1:1-22
1. Aquests són els noms dels fills d’Israel que van entrar amb Jacob a l’Egipte, cadascun amb la seva família:
2. Rubèn, Simeó, Leví i Judà;
3. Issacar, Zabuló i Benjamí;
4. Dan i Neftalí, Gad i Aser.
5. El total de persones descendents di-rectes de Jacob era de setanta. I Josep ja estava instal·lat a l’Egipte.
6. Després, Josep va morir, així com tots els seus germans i tota aquella gene-ració.
7. Però la nissaga d’Israel va ser prolífica i es van multiplicar abundosament fins a arribar a ser nombrosos i omplir el país.
8. Un nou rei, que no havia conegut Josep, va arribar al poder.
9. I va dir al seu poble: “Mireu, els fills d’Israel formen un poble més nombrós i més fort que nosaltres.
10. Cal, doncs, que tinguem precaució amb ells, no sigui que creixin massa i que, si s’esdevé una guerra, es puguin aliar també amb els nostres enemics, combatin contra nosaltres i fugin del país”.
11. Llavors van imposar al poble d’Israel encarregats d’esclaus a fi de sotmetre’l amb càrregues feixugues. Així van edi-ficar els emplaçaments de reserves de Pitom i Ramsès per al faraó.
12. No obstant, com més l’oprimien, més creixia i es multiplicava, fins al punt que els egipcis els temien.
13. Els egipcis van imposar una dura servitud als israelites,
14. i els van amargar la vida amb les feixugues càrregues de preparar el fang i fer maons, a més de tota mena de feina del camp.
15. Llavors el rei d’Egipte va donar ordres a les llevadores dels hebreus, a la primera d’elles, de nom Xifrà, i a la segona, que es deia Puà, i els digué:
16. “Quan assistiu les dones hebrees en llurs parts, pareu atenció al sexe del na-dó; si és un noi, feu-lo morir, i si és una noia, que visqui.”
17. Però les llevadores temien Déu i no van complir el que els havia manat el rei d’Egipte, sinó que van deixar viure els nens.
18. Llavors el rei d’Egipte féu compa-rèixer les llevadores i els preguntà: “Per què actueu així i deixeu amb vida els nens?”
19. Les llevadores van contestar al faraó: “Perquè les hebrees no són com les do-nes egípcies, sinó que són fortes, i abans que arribi la llevadora, ja han infantat.”
20. Déu va protegir les llevadores i el poble es va multiplicar i es va fer molt fort.
21. A més, a les llevadores, per haver temut Déu, els concedí una família pròspera.
22. Llavors el faraó va dictar una ordre general: “Tots els nois que neixin als hebreus, tireu-los al riu; però deixeu viure totes les noies.”

Èxode 2:1-25
1. Hi hagué un home de la tribu de Leví que s’havia casat amb una dona de la mateixa tribu.
2. Ella va concebre i va tenir un fill; i veient que era bufó, el tingué amagat durant tres mesos.
3. Però com que ja no el podia amagar per més temps, va agafar una cistella de papir, la va calafatejar amb betum i pega, va posar-hi el nen a dins i la deixà entre els joncs, a la vora del riu.
4. Mentrestant, la germana del nen, d’un tros lluny, s’estava a l’aguait per veure què li passaria.
5. La filla del faraó va baixar a banyar-se al riu i, mentre les seves serventes es passejaven per la riba, va veure la ciste-lla entre els joncs i va fer que una de les serventes l’agafés.
6. Quan la va obrir, va veure el nen, i el nen es va posar a plorar. Digué, plena de compassió. “Aquest és un nen dels hebreus.”
7. Llavors la seva germana va dir a la filla del faraó: “¿Vols que vagi a buscar-te una dida, d’entre les hebrees, perquè et criï aquest nen?”
8. “Vés-hi” — digué la filla del faraó. I la noia va anar a buscar la mare del petit.
9. I la filla del faraó li va dir: “Emporta’t aquest menut i cria’l per mi, i jo et passaré el teu salari.” La dona prengué el nen i el va criar.
10. Quan el nen ja va ser gran, el portà a la filla del faraó, i ella se’l va afillar i li va posar el nom de Moisès, perquè deia: “L’he tret de les aigües.”
11. Per aquell temps, quan Moisès ja era gran, succeí que va anar on eren els seus germans, els fills d’Israel, i es va adonar del treball feixuc que feien, i veié que un egipci pegava un hebreu, un dels seus germans.
12. Llavors, Moisès va mirar al seu voltant i, veient que no hi havia ningú, va matar l’egipci i el va colgar sota la sorra.
13. L’endemà va tornar a sortir, i es va trobar amb dos hebreus que s’estaven barallant. Dirigint-se a l’agressor, li digué: “Per què pegues el teu company?”
14. Li contestà: “Qui t’ha posat per cap i jutge de nosaltres? ¿Que potser penses matar-me a mi, tal com vas matar l’egip-ci?” Llavors Moisès va agafar por, i pensava: “Segurament que ja se sap el fet.”
15. El faraó es va assabentar d’aquell fet i buscava Moisès per matar-lo; però ell va fugir de davant del faraó i es dirigí cap a la terra de Madian; i quan va arri-bar prop d’un pou, s’hi va aturar.
16. El sacerdot de Madian tenia set filles. Aquestes van arribar, van pouar, i van omplir les piles per abeurar les ovelles del seu pare.
17. Llavors es van presentar els pastors i les van fer fora. Però Moisès es va alçar i les va defensar, i va abeurar les seves ovelles.
18. En ser de tornada on era el seu pare Reuel, aquest els va preguntar: “Com és que avui torneu tan aviat?”
19. Van contestar: “És que un egipci ens ha defensat de la mà d’uns pastors, i fins ha pouat per a nosaltres i ha abeurat les ovelles.”
20. Preguntà a les seves filles: “I on és ara? Per què l’heu deixat allí? Convi-deu-lo a menjar.”
21. Moisès va acceptar de quedar-se amb aquell home, el qual va concedir la seva filla Siporà a Moisès.
22. Aquesta va infantar un fill, i ell li va posar el nom de Guerxom, perquè va dir: “Sóc foraster en terra estrangera.”
23. Succeí que, en aquells anys, va morir el rei d’Egipte. I els fills d’Israel, geme-gant sota l’esclavitud, clamaven; i el seu clam, des del fons de la seva opressió, va pujar a Déu.
24. Déu va escoltar el seu clam, i es recordà del pacte que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob.
25. I Déu va mirar els fills d’Israel i comprengué la seva situació.

Salms 15:1-5
1. (Salm de David.) Senyor, qui es podrà allotjar al teu tabernacle? Qui podrà habitar en la teva mun-tanya santa?
2. El qui obra com cal, practica la justícia i diu la veritat tal com la sent.
3. No escampa calúmnies amb la llen-gua, mai no fa cap greuge al seu germà, ni deixa caure injúria contra ningú.
4. Poca estima té als seus ulls l’home reprovable, però honora els qui temen el Senyor. Si ha jurat no es retracta, mal sigui contra seu.
5. No presta el seu diner a interès, ni accepta gratificacions que perju-diquin l’innocent. El qui obra així no trontollarà mai.

Proverbis 4:25-27
25. Que els teus ulls fitin sempre de dret, i el teu esguard, el qui tens al teu davant.
26. Tempteja bé la rodera dels teus peus, i siguin ferms tots els teus camins.
27. No et desviïs a dreta ni a esquerra, aparta el teu peu del mal.

Mateu 17:1-27
1. Sis dies després, Jesús prengué amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, a ells sols, i se’ls en-dugué privadament al cim d’una mun-tanya alta.
2. Allà es va transfigurar davant d’ells: la seva cara es va fer resplendent com el sol, i els seus vestits es van tornar blancs com la llum.
3. Tot d’una se’ls aparegueren Moisès i Elies conversant amb ell.
4. Pere, prenent la paraula, digué a Jesús: “Senyor, és força agradable quedar-nos aquí. Si vols hi faré tres tendes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.”
5. Mentre deia això, un núvol lluminós els va cobrir, i des del núvol va sortir una veu que deia: “Aquest és el meu Fill, l’Estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo!”
6. Així que els deixebles van sentir la veu, s’abocaren de cara a terra, corpresos de temor.
7. Però Jesús s’hi acostà, els va tocar i els digué: “Alceu-vos, no tingueu por.”
8. Ells van alçar els ulls i no van veure ningú més que Jesús, tot sol.
9. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els advertí: “No expliqueu a ningú el que heu vist, fins que el Fill de l’Home hagi ressuscitat d’entre els morts.”
10. Els deixebles li van preguntar: “Com és que els mestres de la Llei diuen que primer cal que vingui Elies?”
11. Ell els respongué: “És cert que Elies ve i ho restaurarà tot;
12. però us dic que Elies ja va venir i no el van reconèixer, sinó que van fer amb ell tot el que van voler. Igualment el Fill de l’Home ha de patir a mans d’ells.”
13. Aleshores els deixebles van com-prendre que els havia parlat de Joan Baptista.
14. Quan van arribar on era la gent, se li acostà un home que s’agenollà davant seu
15. i li digué: “Senyor, compadeix-te del meu fill, que és epilèptic i pateix de mala manera. Tot sovint cau al foc i altres vegades a l’aigua.
16. L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut guarir.”
17. Jesús respongué: “Oh, generació incrèdula i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me’l aquí.”
18. Aleshores Jesús el va increpar i el dimoni va sortir d’ell, i en aquell moment el noi va quedar guarit.
19. Llavors, els deixebles s’acostaren a Jesús i, a part, li van preguntar: “Com és que nosaltres no l’hem pogut expul-sar?”
20. Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible.
21. [ Aquesta mena només es pot fer sortir amb oració i dejuni. ]
22. Quan es van retrobar a Galilea, Jesús els va dir: “El Fill de l’Home ha d’ésser lliurat a mans dels homes
23. i el mataran, però el tercer dia ressus-citarà.” I s’entristiren molt.
24. Quan ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li digueren: “¿El vostre mestre no paga el tribut del tem-ple?”
25. Els va respondre: “Sí.” Quan Pere entrà a la casa, Jesús se li avançà i li digué: “Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, de qui cobren els impostos o els tributs? ¿Dels seus ciutadans o dels estranys?”
26. Pere li contestà: “Dels estranys.” Aleshores digué Jesús: “Així, doncs, els ciutadans en són exempts.
27. Ara bé, a fi de no escandalitzar-los, vés al llac, tira l’ham, i al primer peix que pesquis, obre-li la boca i hi trobaràs una moneda de plata. Agafa-la i dóna-la per mi i per tu.”