A A A A A
Bíblia en un any
Gener 22

Gènesi 43:1-34
1. La fam seguia sent greu a la terra.
2. Per això, quan acabaren de consumir tot el gra que havien portat de l’Egipte, el seu pare els digué: “Torneu-hi i com-preu alguns queviures per a nosaltres.”
3. Judà li respongué: “Ben clar ens va dir aquell home: No veureu el meu rostre, si el vostre germà no ve amb vosaltres.
4. Si et sembla bé enviar el nostre germà amb nosaltres, baixarem a comprar-te queviures.
5. Però si no el deixes venir, no hi baixa-rem, perquè aquell home ens va dir: “No veureu el meu rostre, si el vostre germà no ve amb vosaltres.”
6. Israel digué: “Per què m’heu hagut de perjudicar dient a aquell home que te-níeu un altre germà?”
7. Respongueren: “Aquell home va ser molt insistent interessant-se per nosaltres i la nostra família, i ens preguntà: Encara és viu el vostre pare? Teniu al-gun altre germà? Nosaltres ens vam li-mitar a respondre-li d’acord amb les seves preguntes. ¿Podíem endevinar que ens diria: Feu baixar el vostre germà?”
8. Aleshores Judà va dir al seu pare Is-rael: “Deixa venir el noi amb mi; ens prepararem i marxarem. Així podrem sobreviure i no morirem, ni nosaltres ni tu ni la nostra mainada.
9. Jo responc d’ell. A mi em reclamaràs comptes si no te’l porto. Si no te’l presento seré culpable davant teu per sempre més.
10. Que si no ens haguéssim entretingut tant, a hores d’ara ja hauríem fet dos viatges.”
11. El seu pare Israel els digué: “Si és així, feu-ho. Preneu en els vostres sacs els productes més excel·lents de la terra i porteu a aquell home un obsequi: un poc de bàlsam, un poc de mel, espècies i mirra, nous i ametlles.
12. Emporteu-vos també doble quantitat de plata i torneu personalment la que us van retornar a la boca dels sacs, per si es tractava d’un error.
13. Preneu, doncs, el vostre germà i mar-xeu, aneu a trobar aquell home.
14. Que el Déu Totpoderós us faci trobar bondat davant d’ell i que us lliuri l’altre germà i Benjamí. I jo, si haig de quedar sense fills, hi quedaré.”
15. Els homes van prendre aquell present, doble quantitat de plata i Benjamí i, posant-se en marxa, van baixar a l’Egipte i es van presentar davant Josep.
16. Quan Josep veié que amb ells hi anava Benjamí, digué al seu majordom: “Porta aquests homes a casa i mata i prepara algun cap de bestiar, perquè aquests homes dinaran amb mi aquest migdia.”
17. El majordom va fer el que Josep li havia manat, i va acompanyar ell mateix els homes fins a la casa de Josep.
18. Els homes, però, van agafar por quan veieren que els portaven a la casa de Josep, i van comentar: “És per allò d’aquell diner que ens van reintegrar posant-lo dins els nostres sacs la prime-ra vegada, que ens porten aquí. Ens volen atacar i sotmetre’ns per prendre’ns com a esclaus, juntament amb el que hi ha als nostres ases.”
19. Quan van ser al portal de la casa, es van acostar al majordom i li van dir:
20. “Ai, senyor meu; vam baixar una primera vegada a comprar queviures,
21. i succeí que, en arribar a la fonda, vam obrir els sacs, i heus aquí que el diner de cadascun era a la boca del sac, la quantitat exacta del nostre diner, que hem tornat amb nosaltres.
22. També hem portat més diner per comprar queviures. Ignorem qui va po-sar el nostre diner dins els nostres sacs.”
23. Respongué: “Estigueu tranquils, no us inquieteu. El vostre Déu, el Déu del vostre pare, deu haver posat un tresor dins els vostres sacs; jo ja vaig rebre la vostra plata.” Llavors va fer sortir Simeó.
24. El majordom féu entrar els homes a la casa de Josep, els donà aigua i es van rentar els peus, i va treure farratge per als ases.
25. Ells van preparar l’obsequi per quan vingués Josep al migdia, perquè havien sentit que dinarien allà.
26. Així que Josep va entrar a la casa, li van donar l’obsequi que havien dut, mentre s’inclinaven fins a terra.
27. Ell els va preguntar com estaven, i després digué: “¿Està bé el vostre pare, aquell ancià de qui em vau parlar? En-cara viu?”
28. Van contestar: “La pau és amb el teu servent. El nostre pare encara és viu.” I es van inclinar reverentment.
29. Alçant els ulls veié Benjamí, el seu germà, fill de la seva mare, i va pregun-tar: “És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar?” I li digué: “Que Déu et beneeixi, fill meu!”
30. L’emoció de veure el seu germà com-movia el cor de Josep, i fent via, perquè se li negaven els ulls, es va tancar a la seva cambra i es va posar a plorar.
31. Després de rentar-se la cara va sortir i, procurant contenir-se, va dir: “Serviu el dinar.”
32. El servei el van fer a part; a ell, en un lloc; a ells, en un cantó; i als egipcis que acostumaven a menjar amb ell, en un altre cantó, perquè els egipcis no poden menjar amb els hebreus; per ells, això és un sacrilegi.
33. Va fer que seguessin davant seu per ordre d’edat, del més gran al més petit, i els homes es miraven els uns als altres estranyats.
34. Ell va fer que els repartissin racions de la seva pròpia taula, però la ració de Benjamí sempre era cinc vegades més grossa que la dels altres. Ells van beure i es van alegrar en la seva companyia.

Gènesi 44:1-34
1. Josep va manar al qui dirigia la seva casa: “Omple els sacs d’aquests homes amb queviures, tants com en puguin dur, i posa el diner de cadascun a la boca del seu sac.
2. I la meva copa, la copa de plata, la poses a la boca del sac del més jove, junt amb els diners del seu gra.” I així ho va fer, tal com li havia manat Josep.
3. L’endemà, a trenc d’alba, van ser aco-miadats aquells homes amb la seva caravana.
4. Ells van sortir de la ciutat, i quan encara no eren gaire lluny, Josep digué al seu majordom: “Alça’t, vés corrents darrere aquells homes, i quan els atrapis els dius: Per què meu tornat mal per bé?
5. ¿No és aquesta la copa en què beu el meu senyor i amb la qual fa les seves prediccions? Us heu portat indignament, amb el que heu fet!”
6. Ell els va aconseguir i els digué aquelles paraules,
7. però ells li respongueren: “Per què parla així el meu senyor? Sigui lluny dels teus servents un tal comportament!
8. Fixa’t que la plata que van trobar a la boca dels nostres sacs te l’hem tornada des de la terra de Canaan; com, ara, havíem de robar or o plata de la casa del teu senyor?
9. Aquell dels teus servents a qui se li trobi, que sigui mort, i fins i tot tots nos-altres ens farem esclaus del teu senyor.”
10. Ell contestà: “Bé, que sigui tal com dieu. Aquell a qui es trobi serà el meu esclau, però els altres sereu disculpats.”
11. Ells es van afanyar a baixar els seus sacs a terra i cadascú va obrir el seu.
12. El majordom es va posar a escorco-llar, començant pel més gran i acabant pel més petit, i la copa aparegué en el sac de Benjamí.
13. Llavors, ells es van esquinçar els vestits, i carregant cadascú el seu ase se’n tornaren a la ciutat.
14. Judà i els seus germans van entrar a casa de Josep, que encara era allí, i es van prostrar cara a terra davant d’ell.
15. Josep els digué: “Què és això que heu fet? ¿No heu pensat que un home com jo indefectiblement ho endevinaria?”
16. Respongué Judà: “Què podem dir al meu senyor? Com ho podem explicar i justificar-nos? Déu ha fet evident el pecat dels teus servents. Aquí ens tens, com esclaus del meu senyor, tant nosaltres com aquell en poder del qual ha estat trobada la copa.”
17. Però ell replicà: “Lluny de mi obrar d’aquesta manera! L’home en poder del qual ha estat trobada la copa serà el meu esclau, però vosaltres pugeu en pau a casa del vostre pare.”
18. Llavors Judà es va atansar i digué: “Senyor meu, el teu servent et dirà ara unes paraules en privat, i que el meu senyor no s’enutgi amb el teu servent, perquè tu ets com el mateix faraó.
19. El meu senyor va preguntar als seus servents: Teniu pare o algun germà més?
20. I nosaltres vam contestar al meu senyor: Tenim un pare que ja és vell i un fill de les seves velleses, el petit. El germà d’ell va morir, i de la seva mare només li ha quedat aquest, i el seu pare se l’estima molt.
21. I tu vas dir als teus servents: Feu-me’l baixar, que els meus ulls el puguin veure.
22. I vam dir al meu senyor: El noi no pot deixar el seu pare; si el deixava, es moriria.
23. Però tu vas dir als teus servents: Si el vostre germà petit no baixa amb vosaltres, no tornareu a veure el meu rostre.
24. De tornada a casa del meu pare, el teu servent, li vam comunicar les parau-les del meu senyor.
25. Després, quan el nostre pare digué: Torneu a comprar-nos alguns queviures,
26. li vam contestar: No hi podem bai-xar. Si el nostre germà petit ve amb nosaltres, hi baixarem. No podem veure aquell home si el nostre germà petit no ve amb nosaltres.
27. Llavors el nostre pare, el teu servent, ens digué: Prou sabeu que la meva muller me’n va infantar dos;
28. l’un se’m va perdre i vaig dir: Segu-rament ha estat espedaçat, i ja no l’he vist més.
29. I si us emporteu també aquest del meu costat i li passa alguna desgràcia, fareu baixar en pena la meva vellesa al sepulcre.
30. Si ara, doncs, torno a casa del meu pare, el teu servent, sense portar el noi amb nosaltres, com que la seva vida està tan lligada a la vida del noi,
31. quan s’adoni que el noi no hi és es morirà. I els teus servents hauran fet davallar en pena al sepulcre la vellesa del nostre pare, el teu servent.
32. El cas és que el teu servent es va responsabilitzar del noi davant el meu pare i li digué: Si no te’l porto, per sempre més en seré culpable davant del meu pare.
33. Ara, doncs, permet que el teu servent es quedi en lloc del noi com a esclau del meu senyor i que el noi pugui tornar amb els seus germans.
34. Perquè, com puc tornar a casa del meu pare si no ve el noi amb mi? Que no hagi de veure la desgràcia que li sobrevindria al meu pare!”

Salms 11:1-7
1. (Del mestre de cant. De David.) En el Senyor tinc el meu refugi. ¿Com podeu dir-me: “Fuig ocell a la muntanya?”
2. Heus aquí que els dolents ja tiben l’arc, estan ajustant la sageta a la corda per tirar d’amagat als de cor recte.
3. Quan els fonaments són destruïts, què pot fer-hi el just?
4. Però el Senyor és en el seu temple sant, el Senyor té el seu tron en el cel. Els seus ulls observen, les seves parpelles sondegen els humans.
5. El Senyor prova el just; i avorreix el malvat i el qui es complau en la violència.
6. Farà ploure sobre els malvats brases de foc i sofre: un vent abrusador és el que els pertoca.
7. El Senyor és just i estima la justícia: l’home honrat el veurà cara a cara.

Proverbis 4:10-13
10. Escolta, fill meu, i accepta el que et dic, i seran molts els anys de la teva vida.
11. T’he mostrat el camí de la saviesa, t’he encaminat per vies de rectitud;
12. quan hi caminis, no faràs passa curta, i quan hi corris, no ensopegaràs.
13. Agafa’t fort a la instrucció i no la deixis anar, guarda-la, perquè ella és la teva vida.

Mateu 14:22-36
22. Tot seguit va donar pressa als seus deixebles perquè pugessin a la barca i comencessin a passar a l’altra riba, men-tre ell acomiadava la multitud.
23. Després d’haver acomiadat la mul-titud, va pujar a la muntanya a pregar en privat. Al capvespre seguia allí tot sol.
24. Mentrestant la barca s’havia allunyat ja molt de terra i era sacsejada per les onades, ja que tenia el vent en contra.
25. En ser de matinada, Jesús hi va anar caminant sobre l’aigua.
26. Els deixebles, quan el van veure ca-minar sobre l’aigua, es van esparverar, i deien: “És un fantasma!” La por que tenien els feia cridar.
27. Però de seguida Jesús els parlà: “Co-ratge! Sóc jo, no tingueu por!”
28. Pere li digué: “Senyor, si ets tu, mana’m de venir cap a tu per damunt de l’aigua.”
29. Ell li fa: “Vine.” Pere saltà de la barca i anà cap a Jesús caminant per sobre l’aigua.
30. Però, veient la força del vent, va agafar por, i sentint que s’enfonsava va cridar: “Senyor, salva’m!”
31. A l’instant, Jesús va estendre la mà i el va agafar tot dient-li: “Home de poca fe, per què has dubtat?”
32. Així que van pujar a la barca, el vent amainà.
33. I els qui eren a la barca s’agenollaren davant d’ell i li deien: “Realment, tu ets Fill de Déu!”
34. Acabada la travessia, van tocar terra a Genesaret.
35. Els homes d’aquell indret, quan el van reconèixer, van fer córrer la veu per tota aquella contrada, li van portar tots els malalts
36. i li pregaven que, almenys, els deixés tocar la vora del seu mantell; i tots els qui el van tocar es van posar bons.