| Gènesi 43:1-34 |
| 1. La fam seguia sent greu a la terra. |
| 2. Per això, quan acabaren de consumir tot el gra que havien portat de l’Egipte, el seu pare els digué: “Torneu-hi i com-preu alguns queviures per a nosaltres.” |
| 3. Judà li respongué: “Ben clar ens va dir aquell home: No veureu el meu rostre, si el vostre germà no ve amb vosaltres. |
| 4. Si et sembla bé enviar el nostre germà amb nosaltres, baixarem a comprar-te queviures. |
| 5. Però si no el deixes venir, no hi baixa-rem, perquè aquell home ens va dir: “No veureu el meu rostre, si el vostre germà no ve amb vosaltres.” |
| 6. Israel digué: “Per què m’heu hagut de perjudicar dient a aquell home que te-níeu un altre germà?” |
| 7. Respongueren: “Aquell home va ser molt insistent interessant-se per nosaltres i la nostra família, i ens preguntà: Encara és viu el vostre pare? Teniu al-gun altre germà? Nosaltres ens vam li-mitar a respondre-li d’acord amb les seves preguntes. ¿Podíem endevinar que ens diria: Feu baixar el vostre germà?” |
| 8. Aleshores Judà va dir al seu pare Is-rael: “Deixa venir el noi amb mi; ens prepararem i marxarem. Així podrem sobreviure i no morirem, ni nosaltres ni tu ni la nostra mainada. |
| 9. Jo responc d’ell. A mi em reclamaràs comptes si no te’l porto. Si no te’l presento seré culpable davant teu per sempre més. |
| 10. Que si no ens haguéssim entretingut tant, a hores d’ara ja hauríem fet dos viatges.” |
| 11. El seu pare Israel els digué: “Si és així, feu-ho. Preneu en els vostres sacs els productes més excel·lents de la terra i porteu a aquell home un obsequi: un poc de bàlsam, un poc de mel, espècies i mirra, nous i ametlles. |
| 12. Emporteu-vos també doble quantitat de plata i torneu personalment la que us van retornar a la boca dels sacs, per si es tractava d’un error. |
| 13. Preneu, doncs, el vostre germà i mar-xeu, aneu a trobar aquell home. |
| 14. Que el Déu Totpoderós us faci trobar bondat davant d’ell i que us lliuri l’altre germà i Benjamí. I jo, si haig de quedar sense fills, hi quedaré.” |
| 15. Els homes van prendre aquell present, doble quantitat de plata i Benjamí i, posant-se en marxa, van baixar a l’Egipte i es van presentar davant Josep. |
| 16. Quan Josep veié que amb ells hi anava Benjamí, digué al seu majordom: “Porta aquests homes a casa i mata i prepara algun cap de bestiar, perquè aquests homes dinaran amb mi aquest migdia.” |
| 17. El majordom va fer el que Josep li havia manat, i va acompanyar ell mateix els homes fins a la casa de Josep. |
| 18. Els homes, però, van agafar por quan veieren que els portaven a la casa de Josep, i van comentar: “És per allò d’aquell diner que ens van reintegrar posant-lo dins els nostres sacs la prime-ra vegada, que ens porten aquí. Ens volen atacar i sotmetre’ns per prendre’ns com a esclaus, juntament amb el que hi ha als nostres ases.” |
| 19. Quan van ser al portal de la casa, es van acostar al majordom i li van dir: |
| 20. “Ai, senyor meu; vam baixar una primera vegada a comprar queviures, |
| 21. i succeí que, en arribar a la fonda, vam obrir els sacs, i heus aquí que el diner de cadascun era a la boca del sac, la quantitat exacta del nostre diner, que hem tornat amb nosaltres. |
| 22. També hem portat més diner per comprar queviures. Ignorem qui va po-sar el nostre diner dins els nostres sacs.” |
| 23. Respongué: “Estigueu tranquils, no us inquieteu. El vostre Déu, el Déu del vostre pare, deu haver posat un tresor dins els vostres sacs; jo ja vaig rebre la vostra plata.” Llavors va fer sortir Simeó. |
| 24. El majordom féu entrar els homes a la casa de Josep, els donà aigua i es van rentar els peus, i va treure farratge per als ases. |
| 25. Ells van preparar l’obsequi per quan vingués Josep al migdia, perquè havien sentit que dinarien allà. |
| 26. Així que Josep va entrar a la casa, li van donar l’obsequi que havien dut, mentre s’inclinaven fins a terra. |
| 27. Ell els va preguntar com estaven, i després digué: “¿Està bé el vostre pare, aquell ancià de qui em vau parlar? En-cara viu?” |
| 28. Van contestar: “La pau és amb el teu servent. El nostre pare encara és viu.” I es van inclinar reverentment. |
| 29. Alçant els ulls veié Benjamí, el seu germà, fill de la seva mare, i va pregun-tar: “És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar?” I li digué: “Que Déu et beneeixi, fill meu!” |
| 30. L’emoció de veure el seu germà com-movia el cor de Josep, i fent via, perquè se li negaven els ulls, es va tancar a la seva cambra i es va posar a plorar. |
| 31. Després de rentar-se la cara va sortir i, procurant contenir-se, va dir: “Serviu el dinar.” |
| 32. El servei el van fer a part; a ell, en un lloc; a ells, en un cantó; i als egipcis que acostumaven a menjar amb ell, en un altre cantó, perquè els egipcis no poden menjar amb els hebreus; per ells, això és un sacrilegi. |
| 33. Va fer que seguessin davant seu per ordre d’edat, del més gran al més petit, i els homes es miraven els uns als altres estranyats. |
| 34. Ell va fer que els repartissin racions de la seva pròpia taula, però la ració de Benjamí sempre era cinc vegades més grossa que la dels altres. Ells van beure i es van alegrar en la seva companyia. |
| Gènesi 44:1-34 |
| 1. Josep va manar al qui dirigia la seva casa: “Omple els sacs d’aquests homes amb queviures, tants com en puguin dur, i posa el diner de cadascun a la boca del seu sac. |
| 2. I la meva copa, la copa de plata, la poses a la boca del sac del més jove, junt amb els diners del seu gra.” I així ho va fer, tal com li havia manat Josep. |
| 3. L’endemà, a trenc d’alba, van ser aco-miadats aquells homes amb la seva caravana. |
| 4. Ells van sortir de la ciutat, i quan encara no eren gaire lluny, Josep digué al seu majordom: “Alça’t, vés corrents darrere aquells homes, i quan els atrapis els dius: Per què meu tornat mal per bé? |
| 5. ¿No és aquesta la copa en què beu el meu senyor i amb la qual fa les seves prediccions? Us heu portat indignament, amb el que heu fet!” |
| 6. Ell els va aconseguir i els digué aquelles paraules, |
| 7. però ells li respongueren: “Per què parla així el meu senyor? Sigui lluny dels teus servents un tal comportament! |
| 8. Fixa’t que la plata que van trobar a la boca dels nostres sacs te l’hem tornada des de la terra de Canaan; com, ara, havíem de robar or o plata de la casa del teu senyor? |
| 9. Aquell dels teus servents a qui se li trobi, que sigui mort, i fins i tot tots nos-altres ens farem esclaus del teu senyor.” |
| 10. Ell contestà: “Bé, que sigui tal com dieu. Aquell a qui es trobi serà el meu esclau, però els altres sereu disculpats.” |
| 11. Ells es van afanyar a baixar els seus sacs a terra i cadascú va obrir el seu. |
| 12. El majordom es va posar a escorco-llar, començant pel més gran i acabant pel més petit, i la copa aparegué en el sac de Benjamí. |
| 13. Llavors, ells es van esquinçar els vestits, i carregant cadascú el seu ase se’n tornaren a la ciutat. |
| 14. Judà i els seus germans van entrar a casa de Josep, que encara era allí, i es van prostrar cara a terra davant d’ell. |
| 15. Josep els digué: “Què és això que heu fet? ¿No heu pensat que un home com jo indefectiblement ho endevinaria?” |
| 16. Respongué Judà: “Què podem dir al meu senyor? Com ho podem explicar i justificar-nos? Déu ha fet evident el pecat dels teus servents. Aquí ens tens, com esclaus del meu senyor, tant nosaltres com aquell en poder del qual ha estat trobada la copa.” |
| 17. Però ell replicà: “Lluny de mi obrar d’aquesta manera! L’home en poder del qual ha estat trobada la copa serà el meu esclau, però vosaltres pugeu en pau a casa del vostre pare.” |
| 18. Llavors Judà es va atansar i digué: “Senyor meu, el teu servent et dirà ara unes paraules en privat, i que el meu senyor no s’enutgi amb el teu servent, perquè tu ets com el mateix faraó. |
| 19. El meu senyor va preguntar als seus servents: Teniu pare o algun germà més? |
| 20. I nosaltres vam contestar al meu senyor: Tenim un pare que ja és vell i un fill de les seves velleses, el petit. El germà d’ell va morir, i de la seva mare només li ha quedat aquest, i el seu pare se l’estima molt. |
| 21. I tu vas dir als teus servents: Feu-me’l baixar, que els meus ulls el puguin veure. |
| 22. I vam dir al meu senyor: El noi no pot deixar el seu pare; si el deixava, es moriria. |
| 23. Però tu vas dir als teus servents: Si el vostre germà petit no baixa amb vosaltres, no tornareu a veure el meu rostre. |
| 24. De tornada a casa del meu pare, el teu servent, li vam comunicar les parau-les del meu senyor. |
| 25. Després, quan el nostre pare digué: Torneu a comprar-nos alguns queviures, |
| 26. li vam contestar: No hi podem bai-xar. Si el nostre germà petit ve amb nosaltres, hi baixarem. No podem veure aquell home si el nostre germà petit no ve amb nosaltres. |
| 27. Llavors el nostre pare, el teu servent, ens digué: Prou sabeu que la meva muller me’n va infantar dos; |
| 28. l’un se’m va perdre i vaig dir: Segu-rament ha estat espedaçat, i ja no l’he vist més. |
| 29. I si us emporteu també aquest del meu costat i li passa alguna desgràcia, fareu baixar en pena la meva vellesa al sepulcre. |
| 30. Si ara, doncs, torno a casa del meu pare, el teu servent, sense portar el noi amb nosaltres, com que la seva vida està tan lligada a la vida del noi, |
| 31. quan s’adoni que el noi no hi és es morirà. I els teus servents hauran fet davallar en pena al sepulcre la vellesa del nostre pare, el teu servent. |
| 32. El cas és que el teu servent es va responsabilitzar del noi davant el meu pare i li digué: Si no te’l porto, per sempre més en seré culpable davant del meu pare. |
| 33. Ara, doncs, permet que el teu servent es quedi en lloc del noi com a esclau del meu senyor i que el noi pugui tornar amb els seus germans. |
| 34. Perquè, com puc tornar a casa del meu pare si no ve el noi amb mi? Que no hagi de veure la desgràcia que li sobrevindria al meu pare!” |
| Salms 11:1-7 |
| 1. (Del mestre de cant. De David.) En el Senyor tinc el meu refugi. ¿Com podeu dir-me: “Fuig ocell a la muntanya?” |
| 2. Heus aquí que els dolents ja tiben l’arc, estan ajustant la sageta a la corda per tirar d’amagat als de cor recte. |
| 3. Quan els fonaments són destruïts, què pot fer-hi el just? |
| 4. Però el Senyor és en el seu temple sant, el Senyor té el seu tron en el cel. Els seus ulls observen, les seves parpelles sondegen els humans. |
| 5. El Senyor prova el just; i avorreix el malvat i el qui es complau en la violència. |
| 6. Farà ploure sobre els malvats brases de foc i sofre: un vent abrusador és el que els pertoca. |
| 7. El Senyor és just i estima la justícia: l’home honrat el veurà cara a cara. |
| Proverbis 4:10-13 |
| 10. Escolta, fill meu, i accepta el que et dic, i seran molts els anys de la teva vida. |
| 11. T’he mostrat el camí de la saviesa, t’he encaminat per vies de rectitud; |
| 12. quan hi caminis, no faràs passa curta, i quan hi corris, no ensopegaràs. |
| 13. Agafa’t fort a la instrucció i no la deixis anar, guarda-la, perquè ella és la teva vida. |
| Mateu 14:22-36 |
| 22. Tot seguit va donar pressa als seus deixebles perquè pugessin a la barca i comencessin a passar a l’altra riba, men-tre ell acomiadava la multitud. |
| 23. Després d’haver acomiadat la mul-titud, va pujar a la muntanya a pregar en privat. Al capvespre seguia allí tot sol. |
| 24. Mentrestant la barca s’havia allunyat ja molt de terra i era sacsejada per les onades, ja que tenia el vent en contra. |
| 25. En ser de matinada, Jesús hi va anar caminant sobre l’aigua. |
| 26. Els deixebles, quan el van veure ca-minar sobre l’aigua, es van esparverar, i deien: “És un fantasma!” La por que tenien els feia cridar. |
| 27. Però de seguida Jesús els parlà: “Co-ratge! Sóc jo, no tingueu por!” |
| 28. Pere li digué: “Senyor, si ets tu, mana’m de venir cap a tu per damunt de l’aigua.” |
| 29. Ell li fa: “Vine.” Pere saltà de la barca i anà cap a Jesús caminant per sobre l’aigua. |
| 30. Però, veient la força del vent, va agafar por, i sentint que s’enfonsava va cridar: “Senyor, salva’m!” |
| 31. A l’instant, Jesús va estendre la mà i el va agafar tot dient-li: “Home de poca fe, per què has dubtat?” |
| 32. Així que van pujar a la barca, el vent amainà. |
| 33. I els qui eren a la barca s’agenollaren davant d’ell i li deien: “Realment, tu ets Fill de Déu!” |
| 34. Acabada la travessia, van tocar terra a Genesaret. |
| 35. Els homes d’aquell indret, quan el van reconèixer, van fer córrer la veu per tota aquella contrada, li van portar tots els malalts |
| 36. i li pregaven que, almenys, els deixés tocar la vora del seu mantell; i tots els qui el van tocar es van posar bons. |