A A A A A
Bíblia en un any
Gener 20

Gènesi 39:1-23
1. Josep havia estat endut a l’Egip-te, i un oficial del faraó i capità de la guàrdia, que es deia Putifar, el va comprar als ismaelites que l’havien portat allà.
2. El Senyor protegia Josep, de manera que va arribar a ser un home afortunat mentre estava a casa del seu amo, l’egipci.
3. El seu amo s’adonà que el Senyor era amb ell, i que tot allò que emprenia el Senyor ho feia reeixir a les seves mans.
4. Per això Josep va trobar gràcia als seus ulls i va entrar al seu servei, i el seu amo el va posar d’administrador de ca-sa seva i li va confiar tot allò que li pertanyia.
5. I succeí que, des del moment que ell es féu càrrec de casa seva i de la seva hisenda, el Senyor va beneir la casa de l’egipci en atenció a Josep, de manera que la benedicció del Senyor abastava tot el que posseïa, a la casa i al camp.
6. D’aquesta manera confiava tota la seva hisenda en mans de Josep, i, amb ell al davant, ja no es va ocupar personalment de res més, llevat dels aliments que prenia. Josep era de molt bon veure i de bona presència.
7. Després d’aquests fets, succeí que la muller del seu amo va posar els ulls en Josep i li digué: “Vine a jeure amb mi.”
8. Però ell no ho va voler, i digué a la muller del seu amo: “Mira, el meu amo no em controla res del que té a la casa, i m’ha fet responsable de tot el que té.
9. En aquesta casa ningú no és més que jo; res no hi ha que em sigui prohibit, llevat únicament de tu mateixa, perquè ets la seva muller. Com podria fer una maldat tan gran i pecar contra Déu?”
10. I encara que ella insistia dia rere dia intentant convèncer Josep perquè jagués amb ella i estigués al seu costat, ell no va consentir-hi mai.
11. Un dia, quan ell va entrar a la casa per fer la seva feina, i coincidint que no hi havia cap servent dins la casa,
12. ella el va agafar pel vestit tot dient-li: “Jeu aquí amb mi.” Però ell, deixant-li el vestit a les mans, s’escapolí i fugí cap a fora.
13. Llavors ella, veient que s’havia quedat amb el vestit a les mans i ell havia fugit cap a fora,
14. es va posar a cridar els servents de la casa i els digué: “Mireu, ens ha portat un hebreu perquè es burli de nosaltres. Se m’ha acostat volent jeure amb mi, però jo he cridat fort,
15. i quan m’ha sentit que cridava ha fugit i se n’ha anat cap a fora, deixant el seu vestit al meu costat.”
16. Ella va guardar el vestit al seu costat fins que l’amo va tornar a casa,
17. i llavors li contà el mateix dient-li: “L’esclau hebreu que ens vas portar ha vingut on jo era per ultratjar-me,
18. però quan jo he alçat la veu i he cridat auxili ha deixat el seu vestit vora meu i ha fugit cap a fora.”
19. Quan l’amo va sentir les paraules amb què la seva muller el recriminava: “Com m’ha pogut fer això el teu es-clau?”, es va enfurismar de mala manera.
20. Llavors l’amo de Josep el va agafar i el va ficar a la presó, al lloc on els presos del rei eren tancats. Així fou internat a la presó.
21. Tot i així, el Senyor afavoria Josep i el cobria amb la seva bondat, i li va concedir gràcia als ulls del cap de la presó;
22. de manera que el cap de la presó va posar sota les ordres de Josep tots els detinguts que hi havia a l’establiment, i tot el que allí es feia era sota les seves ordres.
23. El responsable de la presó no s’havia de preocupar de res d’allò que era a les seves mans, perquè el Senyor era amb ell i feia reeixir tot el que emprenia.

Gènesi 40:1-23
1. Després d’aquests fets, succeí que el coper i el flequer del rei d’Egipte van cometre una falta contra el seu amo.
2. El faraó es va enutjar amb els seus dos oficials, el coper major i el flequer major,
3. i va fer que fossin arrestats a la casa del cap dels guardes, a la presó on Josep estava pres.
4. El cap dels guardes va designar Josep com a encarregat del lloc on ells eren perquè els atengués durant el temps que estiguessin presos.
5. Succeí que, el coper i el flequer del rei d’Egipte, tots dos, mentre estaven detinguts a la presó, en una mateixa nit van tenir cada un d’ells un somni, i cada somni tenia el seu propi sentit.
6. Al matí, quan Josep va anar a veure’ls, va notar que estaven preocupats.
7. Llavors va preguntar als oficials del faraó que estaven detinguts amb ell a casa del seu amo: “Per què feu mala cara avui?”
8. Ells li van contestar: “Hem tingut un somni, i no trobem ningú que ens l’ex-pliqui.” Josep els digué: “No és Déu qui dóna les interpretacions? Conteu-m’ho, doncs, a mi.”
9. Llavors el coper major va explicar a Josep el seu somni així: “Vet aquí que en el meu somni tenia un cep davant meu,
10. i en el cep hi havia tres sarments, i així que brotava floria i donava raïms ja madurs.
11. Jo tenia a la mà la copa del faraó, i prenent els raïms els exprimia dins la copa del faraó, i posava la copa a la seva mà.”
12. Josep li digué: “Aquí tens l’explica-ció: els tres sarments signifiquen tres dies.
13. D’aquí a tres dies, el faraó et farà alçar el cap, et restituirà en el teu càrrec, i tu posaràs la copa del faraó a la seva mà, igual com feies abans, quan eres el seu coper.
14. Quan et vagi tot bé, tingues la bondat de recordar-te de mi, i fes-me el favor de recomanar-me al faraó, i així em faràs sortir d’aquesta casa.
15. Perquè, de fet, em van raptar de la terra dels hebreus, i aquí tampoc no he fet res perquè em tanquin en aquesta presó.”
16. El flequer major s’adonà que era una bona interpretació i digué a Josep: “Heus aquí també el meu somni: jo duia damunt del cap tres paneres de pa blanc.
17. A la panera de dalt hi havia tota mena de pastes de les que acostuma a menjar el faraó, però els ocells se les estaven menjant de la panera que duia al meu cap.”
18. Josep li digué: “Aquí tens l’explica-ció: les tres paneres signifiquen tres dies.
19. D’aquí a tres dies, el faraó farà alçar el teu cap de damunt teu, et penjarà dalt d’un arbre i els ocells es menjaran la teva carn de damunt teu.”
20. I succeí que al tercer dia, que era l’aniversari del faraó, aquest va fer un convit a tots els seus funcionaris, i davant dels seus servidors va alçar el cap del coper major i del flequer major.
21. Al coper major el va restituir en el seu càrrec, i aquest va posar la copa a la mà del faraó;
22. però al flequer major el va penjar, tal com Josep els ho havia interpretat.
23. Però el coper major no es va recordar més de Josep, i el va oblidar.

Salms 10:1-11
1. Per què, Senyor, restes tan llunyà, amagat en els moments de tribu-lació?
2. Per la supèrbia del malvat es consu-meix l’afligit, que és atrapat en els enganys que han ordit.
3. El malvat es glorieja acomplerta la seva ambició, beneeix l’avarícia i menysprea el Senyor.
4. El pervers, en el fort del seu orgull, pensa: “No em demanarà comptes; Déu no s’hi fica. La seva ira esclata molt amunt.”
5. A cada instant es referma en els seus propòsits. Són massa alts els teus judicis per a la seva vista, tots els seus rivals els tracta amb menyspreu.
6. Interiorment pensa: “Mai no fra-cassaré; per anys que passin, jo viuré feliç, sense desgràcies.”
7. Té la boca plena de malediccions, d’enganys i violència, sota la llengua hi cova la malícia i la crueltat.
8. S’està a l’aguait rere la porta, emboscat, per assassinar l’innocent.
9. Vigila des de l’amagatall, com un lleó en la malesa; està observant per atrapar el des-valgut, i arrabassa el pobre, arrossegant-lo amb el seu filat.
10. S’ajup arran de terra, l’indefens cau a les seves urpes.
11. Diu, interiorment: “Déu se n’oblida, té la cara tapada, mai no veurà res.”

Proverbis 4:1-6
1. Escolteu, fills, la instrucció pa-terna, i estigueu-hi atents a fi d’adquirir coneixement;
2. perquè us dono una bona doctrina: no deixeu el meu ensenyament.
3. També jo vaig ser un fill per al meu pare, tendre i únic als ulls de la mare;
4. i ell m’ensenyava i em deia: “Que el teu cor retingui les meves paraules; observa els meus preceptes i viuràs.
5. Aconsegueix la saviesa, agafa ente-niment, no t’oblidis ni et desviïs del que t’he dit.
6. No l’abandonis i ella et guardarà, estima-la i ella et protegirà.

Mateu 13:31-58
31. Els proposà una altra paràbola: “El Regne del cel és com el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp.
32. Tot i que és la més petita de totes les llavors, quan creix es fa més gran que les hortalisses i es converteix en un ar-bre, talment que els ocells del cel s’ajo-quen a les seves branques.”
33. També els va posar una altra paràbola: “El Regne del cel és com el llevat que una dona va agafar i va barrejar amb tres mesures de farina i tot va fermentar.”
34. Jesús digué totes aquestes coses a la multitud en paràboles, perquè sense paràboles no els exposava res.
35. Així es complia el que va anunciar el profeta: Obriré la meva boca parlant en pa-ràboles; proclamaré coses que han estat amagades des de la creació del món.
36. Després, Jesús va deixar la gent i es retirà a casa. Els deixebles se li van apropar i li van demanar: “Aclareix-nos la paràbola de la zitzània en el camp.”
37. Ell els respongué: “El sembrador de la bona llavor és el Fill de l’Home;
38. el camp és el món. La bona llavor són els hereus de regne; la zitzània, els seguidors del Maligne.
39. L’enemic que la sembra és el diable. La sega és la fi del món; i els segadors són els àngels.
40. De la mateixa manera com la zitzània és recollida i cremada al foc, així serà també la fi del món.
41. El Fill de l’Home enviarà els seus àngels i recolliran fora del seu Regne tots els inductors al pecat i tots els qui fan el mal,
42. i els llençaran al forn de foc; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
43. Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. Qui tingui orelles, que escolti!”
44. “El Regne del cel ve a ser com aquell tresor amagat en un camp, que un home el descobreix i el torna a tapar. Tot content se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
45. També el Regne del cel s’assembla a un comerciant que cerca perles fines;
46. i quan n’ha trobada una de gran va-lor, se’n va, ven tot el que té i la compra.
47. El Regne del cel és com una xarxa que és calada al mar i recull tota mena de peixos.
48. Quan és plena, la treuen a la platja, s’asseuen i recullen els peixos bons en paneres, i els dolents els llencen.
49. Així serà a la fi del món: sortiran els àngels i separaran els dolents d’entre els justos,
50. i els llençaran al forn de foc; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
51. Heu comprès tot això?” Li digueren: “Sí.”
52. Ell hi afegí: “Per això, quan un mes-tre de la Llei es fa deixeble del Regne del cel, és com aquell cap de casa que, del que té guardat, va traient coses no-ves i coses antigues.”
53. En acabar Jesús d’explicar aquestes paràboles, va marxar d’allí
54. i se’n va anar a la seva terra, i es va posar a ensenyar-los a la sinagoga, talment que se n’estranyaven molt, i deien: “D’on li vénen a aquest uns tals coneixements i fer miracles?
55. ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no s’anomena Maria, i els seus germans Jaume, Josep, Simó i Judes?
56. I les seves germanes, ¿no viuen totes aquí amb nosaltres? Doncs, d’on treu aquest tot això?”
57. I el rebutjaven ofesos. Però Jesús els digué: “Enlloc és menyspreat un profeta, sinó en la seva pròpia terra i a casa seva.”
58. I no hi va fer gaires miracles a causa de la seva incredulitat.