| Gènesi 3:1-24 |
| 1. Però la serp era el més astut de tots els animals feréstecs que el Déu Etern havia fet, i digué a la dona: “¿De debò que Déu us ha dit que no mengeu de cap dels arbres del jardí?” |
| 2. La dona va contestar a la serp: “Del fruit dels arbres del jardí, sí que en mengem; |
| 3. però del fruit de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu, perquè morireu.” |
| 4. La serp va contestar a la dona: “I ca! No morireu pas! |
| 5. Prou sap Déu que el dia que en men-geu se us obriran els ulls i sereu com déus, coneixedors del bé i el mal.” |
| 6. La dona, veient que l’arbre era bo per a menjar, que era agradable a la vista i excel·lent per a aconseguir coneixement, prengué del seu fruit i en va men-jar, i també en va donar al seu home i en van menjar tots dos. |
| 7. Llavors a tots dos se’ls van obrir els ulls, i s’adonaren que anaven nus; i es van fer uns davantals cosint fulles de figuera. |
| 8. Després van sentir la remor del Déu Etern caminant pel jardí a l’oreig del dia, i l’home i la dona es van amagar de la presència del Déu Etern entre els arbres del jardí. |
| 9. Però el Déu Etern va cridar l’home, dient-li: “On ets?” |
| 10. Ell va contestar: “He sentit la teva remor pel jardí i m’ha agafat por, perquè vaig nu; per això m’he amagat.” |
| 11. Ell preguntà: “Qui te n’ha fet adonar, que anaves nu? Que has menjat de l’arbre de què et vaig dir que no men-gessis?” |
| 12. L’home respongué: “La dona que em vas donar de companya me n’ha dut de l’arbre, i jo n’he menjat.” |
| 13. I el Déu Etern digué a la dona: “Què has fet?” La dona respongué: “La serp m’ha enganyat, i n’he menjat.” |
| 14. Llavors el Déu Etern digué a la serp: “Per haver fet això, seràs maleïda entre totes les bèsties i entre tots els animals feréstecs; sobre el teu ventre caminaràs, i menjaràs pols tots els dies de la teva vida. |
| 15. Faré que hi hagi enemistat entre tu i la dona, i entre la teva descendència i la seva descendència; aquesta t’aixafa-rà el cap i tu li atacaràs el taló.” |
| 16. A la dona, li digué: “Faré que sigui fort el teu patiment en els embarassos, i tindràs els fills amb dolor. Et sentiràs atreta pel teu home, i ell et dominarà.” |
| 17. I a l’home li digué: “Per haver es-coltat el que la teva dona et proposava, i haver menjat de l’arbre que t’havia prohibit quan et vaig dir ‘D’aquest, no en mengis’, la terra serà maleïda per culpa teva, i hauràs de treure’n el teu aliment amb fatigues tots els dies de la teva vida; |
| 18. et produirà espines i cards, i hauràs de menjar plantes del camp; |
| 19. menjaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra, que és d’on vas ser tret; perquè ets pols, i a la pols tornaràs.” |
| 20. L’home va posar a la seva dona el nom d’Eva, perquè ella era la mare de tots els vivents. |
| 21. Llavors el Déu Etern va fer unes túniques de pell per a l’home i la dona, i els va vestir. |
| 22. I el Déu Etern digué: “Heus aquí que l’home ha esdevingut com un de nosaltres, pel que fa al coneixement del bé i del mal; ara, doncs, que no allargui la mà i n’agafi també de l’arbre de la vida, que si en menja viurà per sempre.” |
| 23. Després el Déu Etern el féu marxar del jardí de l’Edèn perquè anés a conrear la terra d’on havia estat tret. |
| 24. Quan va haver expulsat l’home, va posar a l’orient del jardí de l’Edèn uns querubins i una espasa flamejant per im-pedir el camí a l’arbre de la vida. |
| Gènesi 4:1-26 |
| 1. L’ home es va unir amb Eva, la seva dona, la qual concebé i infantà Caín i digué: “Per voluntat del Senyor, he obtingut un home.” |
| 2. Després infantà Abel, el seu germà. I Abel va ser ramader d’ovelles; i Caín, llaurador. |
| 3. Succeí que, un temps després, Caín va portar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra. |
| 4. I Abel també li va dur una ofrena dels primers nascuts del seu ramat, els més grassos; i el Senyor es va complaure en Abel i la seva ofrena, |
| 5. però no es va complaure en Caín i la seva. Caín es va disgustar tant que duia la tristor a la cara. |
| 6. I el Senyor digué a Caín: “Per què t’has enfadat i vas amb el semblant abatut? |
| 7. Si et comportes com cal, no podràs alçar-lo? Si no obres bé, el pecat és a l’aguait, a la teva porta, desitjant atra-par-te; però tu l’has de dominar.” |
| 8. Més tard, Caín digué al seu germà Abel: “Anem al camp.” I, quan eren al camp, Caín es llençà contra el seu ger-mà Abel i el va matar. |
| 9. Llavors el Senyor digué a Caín: “On és el teu germà Abel?” Ell va contestar: “No ho sé. Que potser sóc el guardià del meu germà, jo?” |
| 10. Ell li digué: “Què has fet! La veu de la sang del teu germà clama a mi des del camp. |
| 11. Ara, doncs, maleït seràs de la terra que ha obert la boca per rebre de les teves mans la sang del teu germà. |
| 12. Quan conreïs la terra, ja no seguirà donant-te el seu fruit. Fugitiu i errant aniràs per la terra.” |
| 13. I Caín contestà al Senyor: “El meu càstig és massa gran per a poder-lo suportar. |
| 14. Avui em foragites d’aquest terreny i viuré absent de la teva presència, fugitiu i errant pel món, i succeirà que qual-sevol que em trobi em matarà.” |
| 15. El Senyor li contestà: “No serà així. Si algú mata Caín, ho pagarà set vegades.” I el Senyor va posar un senyal a Caín perquè no fos mort per qualsevol que el trobés. |
| 16. Caín s’allunyà de la presència del Senyor i es va establir al país de Nod, a l’est de l’Edèn. |
| 17. Caín es va unir amb la seva dona, que concebé i infantà Hanoc. I construí una població i li posà el nom del seu fill, Hanoc. |
| 18. A Hanoc, li nasqué Irad; Irad engen-drà Mehuiael; Mehuiael engendrà Me-tuixael, i Metuixael engendrà Lèmec. |
| 19. Lèmec prengué dues dones: la pri-mera es deia Adà i la segona Sil·là. |
| 20. Adà infantà Jabal, que va ser pare dels qui habiten en tendes i tenen ramats. |
| 21. El nom del seu germà era Jubal, que fou el pare dels qui toquen la cítara i el flabiol. |
| 22. I Sil·là també tingué un fill, Tubal-Caín, forjador de tota mena d’eines de coure i de ferro. I la germana de Tubal-Caín era Naamà. |
| 23. I Lèmec digué a les seves dones: “Adà i Sil·là, escolteu la meva veu; dones de Lèmec, pareu atenció al que dic: Un home he mort, perquè em va ferir; i un jove, perquè em va pegar. |
| 24. Perquè Caín ha de ser venjat set vegades, però Lèmec, setanta-set.” |
| 25. Adam es tornà a unir amb la seva dona, i ella tingué un fill que va anome-nar Set, perquè digué: “Déu m’ha concedit un altre descendent en lloc d’Abel, que fou mort per Caín.” |
| 26. I a Set també li nasqué un fill, que va anomenar Enoix. Llavors es comen-çà d’invocar el nom del Déu Etern. |
| Salms 2:1-6 |
| 1. Per què s’avaloten les nacions, i els pobles cavil·len plans inútils? |
| 2. Els reis de la terra fan aliança, i els prínceps conspiren a l’hora contra el Senyor i el seu ungit: |
| 3. “Trenquem els seus lligams, traguem-nos del damunt el seu cor-datge.” |
| 4. El qui té el tron en el cel se’n riu, el Senyor es burla d’ells. |
| 5. Llavors els parla enutjat, i amb la seva ira els espaordeix: |
| 6. “Doncs jo he ungit ja el meu rei damunt Sió, la meva muntanya santa.” |
| Proverbis 1:8-9 |
| 8. Escolta, fill meu, el guiatge del pare i no desatenguis les lliçons de la mare: |
| 9. et seran una corona de gràcia sobre el cap, i un collaret d’or envoltant el teu coll. |
| Mateu 2:1-23 |
| 1. Després del naixement de Jesús a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, van arribar a Jerusalem uns mags de l’orient, |
| 2. i preguntaven: “On és el rei dels jueus que ha nascut? Perquè hem vist el seu estel a l’orient i hem vingut a adorar-lo.” |
| 3. En sentir-ho, el rei Herodes es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. |
| 4. Aleshores, va reunir tots els principals sacerdots i els mestres de la Llei del poble i els preguntava on havia de néi-xer el Crist. |
| 5. Ells li respongueren: “A Betlem de Judea, així ho va escriure el profeta: |
| 6. I tu, Betlem, terra de Judà, no ets pas la més petita entre les principals de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble.” |
| 7. Llavors Herodes féu venir d’amagat els mags i esbrinà exactament quan ha-via aparegut l’estel. |
| 8. Després els envià a Betlem amb aquest encàrrec: “Aneu i informeu-vos bé sobre l’infant, i així que l’hàgiu tro-bat aviseu-me, perquè jo també vagi a adorar-lo.” |
| 9. Ells, després d’escoltar el rei, se n’anaren; i en això que l’estel que havien vist a l’orient els anava al davant fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. |
| 10. Quan van veure l’estel van sentir una alegria immensa. |
| 11. Després entraren a la casa, van veure l’infant amb la seva mare, Maria, i, de genolls, el van adorar. Llavors van obrir les seves arques i li van oferir, com a presents, or, encens i mirra. |
| 12. Advertits en somnis de no tornar vers Herodes, van emprendre la tornada al seu país per un altre camí. |
| 13. Així que ells van ser fora, un àngel del Senyor s’aparegué en somnis a Josep i li digué: “Lleva’t, pren l’infant amb la seva mare i fuig cap a Egipte, i quedat’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo.” |
| 14. Aleshores ell es llevà, quan encara era de nit, prengué l’infant amb la seva mare i se n’anà a Egipte; |
| 15. i s’hi va quedar fins a la mort d’Herodes. Així es complia el que havia anunciat el Senyor per mitjà del profeta: D’Egipte vaig cridar el meu fill. |
| 16. Quan Herodes s’adonà que els mags l’havien enganyat, s’enfurismà molt i va fer matar tots els infants de Betlem i de tota la rodalia, des dels dos anys d’edat en avall, segons les dades que havia po-gut obtenir dels mags. |
| 17. Així es complia el que va dir el pro-feta Jeremies: |
| 18. Una veu s’ha sentit a Ramà, plors i molts gemecs: és Raquel que plora pels seus fills, i no vol ser consolada, perquè ja no hi són. |
| 19. Així que Herodes hagué mort, un àngel del Senyor s’aparegué en somnis a Josep, a Egipte, |
| 20. i li digué: “Lleva’t, pren l’infant amb la seva mare i vés-te’n a la terra d’Israel, que ja són morts els qui volien matar l’infant.” |
| 21. Ell, doncs, es llevà, prengué l’infant amb la seva mare i entrà a la terra d’Israel. |
| 22. Però quan va saber que Arquelau regia la Judea com a successor del seu pare Herodes, va tenir por d’anar-hi, i, avisat en somnis, es va retirar cap a les contrades de Galilea, |
| 23. i un cop allà, s’instal·là a la vila de Natzaret. Així es complia el que havien dit els profetes: “L’anomenaran Natzarè.” |