A A A A A
Bíblia en un any
Gener 2

Gènesi 3:1-24
1. Però la serp era el més astut de tots els animals feréstecs que el Déu Etern havia fet, i digué a la dona: “¿De debò que Déu us ha dit que no mengeu de cap dels arbres del jardí?”
2. La dona va contestar a la serp: “Del fruit dels arbres del jardí, sí que en mengem;
3. però del fruit de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu, perquè morireu.”
4. La serp va contestar a la dona: “I ca! No morireu pas!
5. Prou sap Déu que el dia que en men-geu se us obriran els ulls i sereu com déus, coneixedors del bé i el mal.”
6. La dona, veient que l’arbre era bo per a menjar, que era agradable a la vista i excel·lent per a aconseguir coneixement, prengué del seu fruit i en va men-jar, i també en va donar al seu home i en van menjar tots dos.
7. Llavors a tots dos se’ls van obrir els ulls, i s’adonaren que anaven nus; i es van fer uns davantals cosint fulles de figuera.
8. Després van sentir la remor del Déu Etern caminant pel jardí a l’oreig del dia, i l’home i la dona es van amagar de la presència del Déu Etern entre els arbres del jardí.
9. Però el Déu Etern va cridar l’home, dient-li: “On ets?”
10. Ell va contestar: “He sentit la teva remor pel jardí i m’ha agafat por, perquè vaig nu; per això m’he amagat.”
11. Ell preguntà: “Qui te n’ha fet adonar, que anaves nu? Que has menjat de l’arbre de què et vaig dir que no men-gessis?”
12. L’home respongué: “La dona que em vas donar de companya me n’ha dut de l’arbre, i jo n’he menjat.”
13. I el Déu Etern digué a la dona: “Què has fet?” La dona respongué: “La serp m’ha enganyat, i n’he menjat.”
14. Llavors el Déu Etern digué a la serp: “Per haver fet això, seràs maleïda entre totes les bèsties i entre tots els animals feréstecs; sobre el teu ventre caminaràs, i menjaràs pols tots els dies de la teva vida.
15. Faré que hi hagi enemistat entre tu i la dona, i entre la teva descendència i la seva descendència; aquesta t’aixafa-rà el cap i tu li atacaràs el taló.”
16. A la dona, li digué: “Faré que sigui fort el teu patiment en els embarassos, i tindràs els fills amb dolor. Et sentiràs atreta pel teu home, i ell et dominarà.”
17. I a l’home li digué: “Per haver es-coltat el que la teva dona et proposava, i haver menjat de l’arbre que t’havia prohibit quan et vaig dir ‘D’aquest, no en mengis’, la terra serà maleïda per culpa teva, i hauràs de treure’n el teu aliment amb fatigues tots els dies de la teva vida;
18. et produirà espines i cards, i hauràs de menjar plantes del camp;
19. menjaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra, que és d’on vas ser tret; perquè ets pols, i a la pols tornaràs.”
20. L’home va posar a la seva dona el nom d’Eva, perquè ella era la mare de tots els vivents.
21. Llavors el Déu Etern va fer unes túniques de pell per a l’home i la dona, i els va vestir.
22. I el Déu Etern digué: “Heus aquí que l’home ha esdevingut com un de nosaltres, pel que fa al coneixement del bé i del mal; ara, doncs, que no allargui la mà i n’agafi també de l’arbre de la vida, que si en menja viurà per sempre.”
23. Després el Déu Etern el féu marxar del jardí de l’Edèn perquè anés a conrear la terra d’on havia estat tret.
24. Quan va haver expulsat l’home, va posar a l’orient del jardí de l’Edèn uns querubins i una espasa flamejant per im-pedir el camí a l’arbre de la vida.

Gènesi 4:1-26
1. L’ home es va unir amb Eva, la seva dona, la qual concebé i infantà Caín i digué: “Per voluntat del Senyor, he obtingut un home.”
2. Després infantà Abel, el seu germà. I Abel va ser ramader d’ovelles; i Caín, llaurador.
3. Succeí que, un temps després, Caín va portar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra.
4. I Abel també li va dur una ofrena dels primers nascuts del seu ramat, els més grassos; i el Senyor es va complaure en Abel i la seva ofrena,
5. però no es va complaure en Caín i la seva. Caín es va disgustar tant que duia la tristor a la cara.
6. I el Senyor digué a Caín: “Per què t’has enfadat i vas amb el semblant abatut?
7. Si et comportes com cal, no podràs alçar-lo? Si no obres bé, el pecat és a l’aguait, a la teva porta, desitjant atra-par-te; però tu l’has de dominar.”
8. Més tard, Caín digué al seu germà Abel: “Anem al camp.” I, quan eren al camp, Caín es llençà contra el seu ger-mà Abel i el va matar.
9. Llavors el Senyor digué a Caín: “On és el teu germà Abel?” Ell va contestar: “No ho sé. Que potser sóc el guardià del meu germà, jo?”
10. Ell li digué: “Què has fet! La veu de la sang del teu germà clama a mi des del camp.
11. Ara, doncs, maleït seràs de la terra que ha obert la boca per rebre de les teves mans la sang del teu germà.
12. Quan conreïs la terra, ja no seguirà donant-te el seu fruit. Fugitiu i errant aniràs per la terra.”
13. I Caín contestà al Senyor: “El meu càstig és massa gran per a poder-lo suportar.
14. Avui em foragites d’aquest terreny i viuré absent de la teva presència, fugitiu i errant pel món, i succeirà que qual-sevol que em trobi em matarà.”
15. El Senyor li contestà: “No serà així. Si algú mata Caín, ho pagarà set vegades.” I el Senyor va posar un senyal a Caín perquè no fos mort per qualsevol que el trobés.
16. Caín s’allunyà de la presència del Senyor i es va establir al país de Nod, a l’est de l’Edèn.
17. Caín es va unir amb la seva dona, que concebé i infantà Hanoc. I construí una població i li posà el nom del seu fill, Hanoc.
18. A Hanoc, li nasqué Irad; Irad engen-drà Mehuiael; Mehuiael engendrà Me-tuixael, i Metuixael engendrà Lèmec.
19. Lèmec prengué dues dones: la pri-mera es deia Adà i la segona Sil·là.
20. Adà infantà Jabal, que va ser pare dels qui habiten en tendes i tenen ramats.
21. El nom del seu germà era Jubal, que fou el pare dels qui toquen la cítara i el flabiol.
22. I Sil·là també tingué un fill, Tubal-Caín, forjador de tota mena d’eines de coure i de ferro. I la germana de Tubal-Caín era Naamà.
23. I Lèmec digué a les seves dones: “Adà i Sil·là, escolteu la meva veu; dones de Lèmec, pareu atenció al que dic: Un home he mort, perquè em va ferir; i un jove, perquè em va pegar.
24. Perquè Caín ha de ser venjat set vegades, però Lèmec, setanta-set.”
25. Adam es tornà a unir amb la seva dona, i ella tingué un fill que va anome-nar Set, perquè digué: “Déu m’ha concedit un altre descendent en lloc d’Abel, que fou mort per Caín.”
26. I a Set també li nasqué un fill, que va anomenar Enoix. Llavors es comen-çà d’invocar el nom del Déu Etern.

Salms 2:1-6
1. Per què s’avaloten les nacions, i els pobles cavil·len plans inútils?
2. Els reis de la terra fan aliança, i els prínceps conspiren a l’hora contra el Senyor i el seu ungit:
3. “Trenquem els seus lligams, traguem-nos del damunt el seu cor-datge.”
4. El qui té el tron en el cel se’n riu, el Senyor es burla d’ells.
5. Llavors els parla enutjat, i amb la seva ira els espaordeix:
6. “Doncs jo he ungit ja el meu rei damunt Sió, la meva muntanya santa.”

Proverbis 1:8-9
8. Escolta, fill meu, el guiatge del pare i no desatenguis les lliçons de la mare:
9. et seran una corona de gràcia sobre el cap, i un collaret d’or envoltant el teu coll.

Mateu 2:1-23
1. Després del naixement de Jesús a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, van arribar a Jerusalem uns mags de l’orient,
2. i preguntaven: “On és el rei dels jueus que ha nascut? Perquè hem vist el seu estel a l’orient i hem vingut a adorar-lo.”
3. En sentir-ho, el rei Herodes es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem.
4. Aleshores, va reunir tots els principals sacerdots i els mestres de la Llei del poble i els preguntava on havia de néi-xer el Crist.
5. Ells li respongueren: “A Betlem de Judea, així ho va escriure el profeta:
6. I tu, Betlem, terra de Judà, no ets pas la més petita entre les principals de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble.”
7. Llavors Herodes féu venir d’amagat els mags i esbrinà exactament quan ha-via aparegut l’estel.
8. Després els envià a Betlem amb aquest encàrrec: “Aneu i informeu-vos bé sobre l’infant, i així que l’hàgiu tro-bat aviseu-me, perquè jo també vagi a adorar-lo.”
9. Ells, després d’escoltar el rei, se n’anaren; i en això que l’estel que havien vist a l’orient els anava al davant fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant.
10. Quan van veure l’estel van sentir una alegria immensa.
11. Després entraren a la casa, van veure l’infant amb la seva mare, Maria, i, de genolls, el van adorar. Llavors van obrir les seves arques i li van oferir, com a presents, or, encens i mirra.
12. Advertits en somnis de no tornar vers Herodes, van emprendre la tornada al seu país per un altre camí.
13. Així que ells van ser fora, un àngel del Senyor s’aparegué en somnis a Josep i li digué: “Lleva’t, pren l’infant amb la seva mare i fuig cap a Egipte, i quedat’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo.”
14. Aleshores ell es llevà, quan encara era de nit, prengué l’infant amb la seva mare i se n’anà a Egipte;
15. i s’hi va quedar fins a la mort d’Herodes. Així es complia el que havia anunciat el Senyor per mitjà del profeta: D’Egipte vaig cridar el meu fill.
16. Quan Herodes s’adonà que els mags l’havien enganyat, s’enfurismà molt i va fer matar tots els infants de Betlem i de tota la rodalia, des dels dos anys d’edat en avall, segons les dades que havia po-gut obtenir dels mags.
17. Així es complia el que va dir el pro-feta Jeremies:
18. Una veu s’ha sentit a Ramà, plors i molts gemecs: és Raquel que plora pels seus fills, i no vol ser consolada, perquè ja no hi són.
19. Així que Herodes hagué mort, un àngel del Senyor s’aparegué en somnis a Josep, a Egipte,
20. i li digué: “Lleva’t, pren l’infant amb la seva mare i vés-te’n a la terra d’Israel, que ja són morts els qui volien matar l’infant.”
21. Ell, doncs, es llevà, prengué l’infant amb la seva mare i entrà a la terra d’Israel.
22. Però quan va saber que Arquelau regia la Judea com a successor del seu pare Herodes, va tenir por d’anar-hi, i, avisat en somnis, es va retirar cap a les contrades de Galilea,
23. i un cop allà, s’instal·là a la vila de Natzaret. Així es complia el que havien dit els profetes: “L’anomenaran Natzarè.”