A A A A A
Bíblia en un any
Gener 17

Gènesi 33:1-20
1. Jacob va alçar la vista, i en veure que venia Esaú amb quatre-cents homes, va distribuir els fills entre Lia, Raquel i les dues serventes.
2. Va situar al davant les serventes amb els seus fills, al darrere Lia amb els seus fills, i en últim lloc Raquel i Josep.
3. Ell passà davant de tots i s’inclinà a terra set vegades fins que va arribar davant del seu germà.
4. Llavors Esaú es va avançar a trobar-lo, se li llançà al coll, i el va abraçar i besar; i es van posar a plorar.
5. Quan va alçar els ulls i veié les dones i els nens, va preguntar: “Qui són aquests que vénen amb tu?” Jacob va contestar: “Són els fills que Déu ha con-cedit al teu servent.”
6. Llavors les serventes amb els seus fills s’hi van acostar i li van fer reverència.
7. A continuació s’hi va acostar Lia i els seus fills, i li van fer reverència. després s’hi van acostar Josep i Raquel, i li van fer el mateix.
8. Esaú li preguntà: “Què és tot aquell campament que he trobat?” Respongué: “És per trobar gràcia als ulls del meu senyor.”
9. Esaú replicà: “Estic molt ben servit, germà meu; queda’t amb el que és teu.”
10. Però Jacob va insistir: “De cap manera! Et prego que, si he trobat gràcia als teus ulls, em facis el favor d’acceptar el present de la meva mà; perquè l’expressió del teu rostre l’he vista com qui veu el rostre de Déu, i t’has mostrat tan amable.
11. Et prego que acceptis el present que se t’ha ofert, ja que Déu m’ha afavorit i tinc de tot.” Tant va insistir que Esaú va acceptar.
12. I li digué: “Anem, posem-nos en ca-mí. Jo aniré davant teu.”
13. Però Jacob respongué: “El meu senyor ja sap que els nens són petits, i que haig de vigilar les ovelles i les vaques que alleten. Si les cansàvem, només que fos un dia, tot el bestiar podria morir.
14. Que el meu senyor passi al davant del seu servent, i jo aniré pausadament conduint el ramat que porto al davant i al pas dels nens, fins que arribem a casa del meu senyor, a Seïr.”
15. Esaú proposà: “Deixa’m que posi al teu servei homes dels que m’acompanyen.” Respongué Jacob: “Això no cal. Tan sols que als ulls del meu senyor hi trobi confiança.”
16. Aquell mateix dia, Esaú va refer el seu camí cap a Seïr,
17. i Jacob es dirigí cap a Sucot, on es va construir una casa i va fer cabanes per al seu bestiar. Per això aquell lloc l’anomenen Sucot.
18. Així Jacob va arribar feliçment a la població de Siquem, en territori cana-neu, venint de Padan-Aram, i va acampar davant la població.
19. Va comprar als fills d’Hamor, el pare de Siquem, per cent peces de plata, el tros de terra on havia plantat la seva tenda,
20. i va construir-hi un altar que va anomenar “El Elohe Israel” (Déu és el Déu d’Israel).

Gènesi 34:1-31
1. Dina, la filla que Lia va infan-tar a Jacob, va sortir per anar a veure les noies del país.
2. Siquem, el fill d’Hamor, el príncep hivita d’aquella regió, la veié i la va raptar, va jeure amb ella i la va violar.
3. Però va quedar encisat per Dina, la filla de Jacob, i enamorat de la noia volia guanyar-li el cor.
4. Llavors Siquem va dir al seu pare Hamor: “Aconsegueix-me aquesta noia per muller.”
5. Jacob es va assabentar que havia violat la seva filla Dina; però, com que els seus fills eren al camp pasturant el bes-tiar, va callar fins que van tornar.
6. Hamor, el pare de Siquem, va anar a trobar Jacob per parlar-li.
7. Quan els fills de Jacob van tornar del camp i es van assabentar del que havia passat, es van enfurismar per la infàmia que Siquem havia comès contra Israel jaient amb la filla de Jacob. Allò no es podia tolerar de cap manera!
8. Hamor va parlar amb ells i els digué: “El meu fill Siquem està enamorat de la vostra filla; permeteu que s’hi casi.
9. Emparenteu amb nosaltres: concediu-nos les vostres filles i nosaltres us con-cedirem les nostres.
10. Així habitareu amb nosaltres i tindreu la terra franca davant vostre; esta-bliu-vos-hi, circuleu-hi lliurement i ad-quiriu-hi propietats.”
11. Siquem digué també al pare i als germans d’ella: “Que trobi gràcia als vostres ulls, i el que em digueu jo ho faré.
12. Podeu augmentar-me el dot i els presents tant com vulgueu, que us paga-ré el que em digueu; però concediu-me la noia per muller.”
13. Els fills de Jacob van respondre a Siquem i al seu pare Hamor amb en-gany, perquè havia deshonrat la seva germana Dina,
14. dient-los: “No podem fer tal cosa, donar la nostra germana a un home incircumcís, perquè seria una deshonra per a nosaltres.
15. Només us donarem el nostre con-sentiment a condició que us feu com nosaltres, circumcidant tots els vostres mascles.
16. Llavors us donarem les nostres filles i prendrem les vostres filles, ens quedarem amb vosaltres i formarem un sol poble.
17. Però si no ens voleu escoltar i no us circumcideu, prendrem la nostra filla i ens n’anirem.”
18. La seva proposta va semblar bé a Hamor i a Siquem, el seu fill.
19. El jove no va trigar gens a complir el tracte, perquè estimava molt la filla de Jacob. Ell era el més distingit de la casa del seu pare.
20. Hamor i el seu fill Siquem van anar al portal de la ciutat i van parlar a tots els seus conciutadans, dient-los:
21. “Aquests homes són gent de pau; que es quedin al país i hi circulin lliurement, ja que la terra és prou espaiosa davant seu. Nosaltres prendrem les seves filles per mullers i els donarem les nostres.
22. Però aquesta gent només consentiran a quedar-se amb nosaltres per formar un sol poble si tots els nostres mascles es circumciden, com ells són circumcidats.
23. Els seus ramats, els seus béns i tot el seu bestiar, no acabarà sent nostre? Arribem a un acord amb ells i es quedaran entre nosaltres.”
24. Tots els ciutadans majors d’edat van escoltar Hamor i el seu fill Siquem, i tots els homes majors d’edat foren cir-cumcidats.
25. Llavors, al tercer dia, quan ells es-taven al fort del dolor, dos fills de Jacob, Simeó i Leví, germans de Dina, van agafar cada un la seva espasa, van entrar a la població sense perill i van matar tots els homes.
26. També van passar a fil d’espasa Hamor i el seu fill Siquem, i prengueren Dina de casa de Siquem i se n’anaren.
27. Els fills de Jacob van passar sobre els morts i van saquejar la població, perquè havien deshonrat la seva germana.
28. Es van apoderar dels seus ramats, les seves vaques i els seus ases; de tot el que hi havia a la població i al camp.
29. Es van apoderar de tota la seva hi-senda, se’n van endur tota la mainada amb totes les dones, i van prendre tot el que hi havia a les cases.
30. Però Jacob digué a Simeó i Leví: “Ara m’heu compromès fent-me odiós als habitants d’aquest país, els cananeus i els perizites, i jo disposo de pocs homes. Ells s’uniran contra mi, em vence-ran i seré exterminat, jo i la meva fa-mília.”
31. Ells van replicar: “¿És que havia de tractar la nostra germana com si fos una prostituta?”

Salms 9:1-5
1. (Del mestre de cant. Al to de “Mut labben”. Salm de David.) Et dono gràcies, Senyor, amb tot el cor, contaré totes les teves meravelles;
2. vull alegrar-me i exultar en tu, cantaré al teu nom, oh Altíssim!
3. Quan recularan els meus enemics, ensopegaran i cauran davant teu.
4. Has defensat el meu dret i la meva causa, assegut al tribunal com a Jutge just.
5. Has reprimit les nacions i extermi-nat l’impiu, n’has esborrat el nom per sempre més.

Proverbis 3:21-26
21. Fill meu, guarda la prudència i el consell, no els perdis mai de vista,
22. que són vida per a l’ànima i ornament de gràcia al teu coll.
23. Així faràs el teu camí tranquil, sense que el teu peu ensopegui;
24. quan reposis, no tindràs sobresalts, i quan dormis, tindràs un son dolç.
25. No hauràs de témer l’espant im-provís, ni quan arribi la destrucció dels malvats,
26. perquè tindràs el Senyor al teu costat, que guardarà els teus peus dels paranys.

Mateu 12:1-21
1. Per aquell temps, Jesús passa-va en dissabte per uns sembrats, i els deixebles tenien gana i es van posar a arrencar espigues i a menjar-se-les.
2. Quan els fariseus ho van veure, li di-gueren: “Mira, els teus deixebles fan el que no és permès de fer en dissabte.”
3. Ell els replicà: “¿No heu llegit què van fer David i els qui l’acompanyaven, quan van tenir gana?
4. Van entrar a la casa de Déu i van menjar els pans de l’ofrena, que ni a ell ni als qui l’acompanyaven no els era permès de menjar, sinó únicament als sacerdots.
5. ¿No heu llegit tampoc, en la Llei, que els sacerdots, en les funcions del dis-sabte al temple, tot i que violen el manament del repòs, no en són culpats?
6. Doncs us dic que una cosa més gran que el temple es troba aquí.
7. Si haguéssiu comprès què vol dir: el que vull és compassió i no sacrificis, no hauríeu condemnat uns innocents.
8. Perquè el Fill de l’Home és senyor del dissabte.”
9. Jesús se n’anà d’allí i va entrar a la sinagoga.
10. Allí hi havia un home que tenia la mà paralitzada. Aleshores, per tal de poder-lo acusar, li van preguntar: “¿És permès de guarir en dissabte?”
11. Ell va respondre: “¿Qui de vosaltres, si un dissabte li cau en un clot la seva única ovella, no l’agafa i la treu?
12. Doncs bé, quant més valuós no és un home que no pas una ovella! De manera que és permès de fer el bé en dissabte.”
13. Llavors digué a l’home: “Estén la teva mà.” La va estendre i li va quedar restablerta, tan sana com l’altra.
14. Però els fariseus, així que van ser fora, es van reunir per trobar la manera d’eliminar-lo.
15. Però Jesús, que ho sabia, se’n va anar d’allí. Molts el van seguir i ell els guarí tots.
16. Però els va manar que no el desco-brissin.
17. Així es complia el que va dir el pro-feta Isaïes:
18. Mireu el meu servent, que jo he escollit; el meu estimat, en qui m’he complagut íntimament. Damunt seu posaré el meu esperit i anunciarà el dret a les nacions.
19. No disputarà ni cridarà, ni li sentirà ningú la veu pels carrers.
20. No trencarà la canya que s’esberla, ni apagarà el ble que fumeja, fins que faci triomfar la justícia.
21. El seu nom serà l’esperança de les nacions!