| Gènesi 31:1-55 |
| 1. Jacob es va assabentar que els fills de Laban anaven dient: “Jacob s’ha apoderat de tot el que era del nostre pare, i amb el que era del nostre pare s’ha fet tota aquesta fortuna.” |
| 2. Jacob també va observar Laban i s’adonà que ja no li feia la mateixa cara d’abans. |
| 3. Llavors el Senyor digué a Jacob: “Torna-te’n a la terra dels teus pares, amb la teva parentela, que jo seré amb tu.” |
| 4. Jacob va cridar Raquel i Lia al camp, on era el seu ramat, |
| 5. i els digué: “Estic veient que el vostre pare ja no em fa la mateixa cara que abans em feia; però el Déu del meu pare ha estat amb mi. |
| 6. Vosaltres sabeu que jo he servit el vostre pare amb totes les meves forces. |
| 7. i ell, en canvi, m’ha enganyat i m’ha canviat deu vegades la paga; però Déu no li ha permès que em fes mal. |
| 8. Si deia: ‘Les clapades seran la teva paga’, totes les ovelles parien cries clapades. Si deia: ‘Les ratllades seran la teva paga’, totes les ovelles les parien ratllades. |
| 9. D’aquesta manera Déu ha pres el bes-tiar del vostre pare i me l’ha donat a mi. |
| 10. Succeí que, pel temps que les bèsties entren en zel, vaig alçar els ulls i vaig veure en un somni que els bocs que muntaven les ovelles eren ratllats, tacats i clapats. |
| 11. L’àngel del Senyor em va dir en aquell somni: ‘Jacob’. I jo vaig contes-tar: ‘Sóc aquí’. |
| 12. Digué: ‘Alça la vista i guaita: tots els bocs que munten les ovelles són ratllats, tacats i clapats; perquè jo he vist tot el que Laban t’està fent. |
| 13. Jo sóc el Déu de Betel, on vas ungir el pilar i em vas fer una prometença. Ara, aixeca’t, surt d’aquesta terra i tor-na-te’n a la terra on vas néixer’.” |
| 14. Raquel i Lia van contestar: “Que potser tenim encara part o heretatge a la casa del nostre pare? |
| 15. ¿No ens ha tingut com a estranyes, ja que ens ha venut i s’ha engolit el nostre dot? |
| 16. Així, doncs, tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és ben nostra i dels nostres fills. Fes ara tot el que Déu t’ha manat.” |
| 17. Llavors Jacob es va alçar, féu muntar els seus fills i les seves dones dalt dels camells |
| 18. i va posar en marxa tots els seus ramats amb tots els béns que havia aple-gat, el bestiar fruit dels seus guanys que havia adquirit a Padan-Aram, per tornar a casa del seu pare Isaac, a la terra de Canaan. |
| 19. Aprofitant que Laban havia anat a esquilar el seu bestiar, Raquel va robar els ídols familiars que tenia el seu pare. |
| 20. Jacob va fugir d’amagat de Laban, sense fer-li saber que se n’anava. |
| 21. Així va fugir Jacob amb tot el que era seu, i travessant el riu prengué la direcció de la muntanya de Galaad. |
| 22. Al cap de tres dies van donar a Laban la notícia que Jacob havia fugit. |
| 23. Llavors prengué amb ell els seus parents i li va anar al darrere durant set dies, fins que el va aconseguir a la mun-tanya de Galaad. |
| 24. Però a la nit Déu vingué a Laban, l’arameu, en un somni i li digué: “Guar-da’t de reptar Jacob; ni bé ni malament.” |
| 25. Laban havia aconseguit Jacob, que tenia plantada la tenda en un mont; i Laban va acampar a la muntanya de Galaad. |
| 26. Laban digué a Jacob: “Què has fet? Per què has traït la meva confiança i t’has endut les meves filles com si fossin un botí de guerra? |
| 27. Per què has fugit d’amagat i ocultant-te de mi? Per què no m’has avisat, a fi que jo et pogués acomiadar amb festes i cants, al so de panderetes i cí-tares? |
| 28. Ni tan sols m’has permès de besar els meus néts i les meves filles! T’has com-portat ben bé com un eixelebrat, amb el que has fet! |
| 29. Ara tinc el dret de tornar-vos el mal a vosaltres, però el Déu del vostre pare em va parlar anit i em digué: “Guarda’t de reptar Jacob; ni bé ni malament.” |
| 30. Però, si te n’has anat perquè enyo-raves la casa del teu pare, per què vas furtar-me els meus déus familiars?” |
| 31. Jacob va contestar a Laban: “Tenia por; perquè em pensava que tu em pren-dries les teves filles per la força. |
| 32. Però aquell a qui trobis els teus déus, que no visqui! En presència dels nostres parents, revisa si tinc alguna cosa teva i emporta-te-la.” Jacob ignorava que era Raquel qui els havia pres. |
| 33. Laban va entrar a la tenda de Jacob, a la de Lia i a la de les dues criades, i no va trobar res. Sortint de la tenda de Lia, va entrar a la tenda de Raquel. |
| 34. Però Raquel havia agafat els ídols, els havia ficat sota el guarniment del camell i s’hi havia assegut al damunt. Laban va escorcollar tota la tenda, però no els va trobar. |
| 35. I ella va dir al seu pare: “Que no hi hagi enuig en la mirada del meu senyor si no em puc alçar davant la seva presència, perquè tinc el que solen tenir les dones.” I va seguir buscant per tota la tenda i no va trobar els ídols. |
| 36. Llavors Jacob, molt enfurismat, va recriminar Laban, i l’interpel·lava dient-li: “Quin és el meu crim? Quin pecat he comès perquè em persegueixis tant? |
| 37. Has escorcollat totes les meves coses i, quantes n’has trobades que fossin de casa teva? Posa-ho aquí, davant dels meus parents i els teus, i que ells judi-quin entre nosaltres dos. |
| 38. En els vint anys que t’he servit, les teves ovelles i les teves cabres no han tingut mai un mal part, i no he menjat mai cap xai del teu ramat. |
| 39. De bèstia mal ferida, no te n’he por-tada mai cap; jo mateix la restituïa. A mi em feies responsable, tant si em ro-baven de dia com si em robaven de nit. |
| 40. Em passava que, de dia, la calor em consumia, i de nit, el fred; la son em fugia dels ulls. |
| 41. Així ho he passat durant vint anys a casa teva; catorze anys t’he servit per les teves dues filles, i sis anys pel teu ramat; i tu has canviat el meu salari deu vegades. |
| 42. Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i Terror d’Isaac, no hagués estat a favor meu, ben segur que ara m’aviaries amb les mans buides. Déu ha vist la meva aflicció i la fatiga de les meves mans, i anit t’ha reprès.” |
| 43. Llavors Laban va respondre a Jacob i li digué: “Aquestes dones són filles meves i aquests nois són els meus fills, els ramats són els meus ramats, i tot això que veus és meu. Pel que fa a les meves filles, què puc fer avui per elles o pels fills que han infantat? |
| 44. Ara vine, tu i jo establirem un pacte que serveixi de testimoni entre tots dos.” |
| 45. Llavors Jacob prengué una pedra i la dreçà com un pilar. |
| 46. I digué als seus parents: “Aplegueu pedres.” Van aplegar pedres i van fer una fita i van menjar-hi a sobre. |
| 47. Laban li posà el nom de Jegar-Sa-haduta, i Jacob l’anomenà Galed. |
| 48. Laban va dir: “Des d’avui, aquesta fita serà un testimoni entre jo i tu.” Per això li diuen Galed; |
| 49. però també li diuen Mispà, perquè digué: “Que el Senyor ens vigili a tots dos, quan siguem lluny l’un de l’altre. |
| 50. Si maltractaves les meves filles, o prenies altres dones a més d’elles, en-cara que no hi ha cap testimoni amb nosaltres, fixa’t que és Déu qui fa de testimoni entre jo i tu.” |
| 51. A més, Laban digué a Jacob: “Mira aquesta fita i mira aquest pilar que he erigit entre jo i tu. |
| 52. Aquesta fita i aquest pilar fan de testimoni que jo no passaré més enllà, ni tu no passaràs ençà d’aquesta fita i d’aquest pilar cap a mi amb males intencions. |
| 53. Que el Déu d’Abraham i el Déu de Nahor arbitrin entre nosaltres; el Déu dels nostres pares.” Llavors Jacob va jurar pel Terror del seu pare Isaac. |
| 54. I va oferir un sacrifici a la muntanya i convidà els seus parents a menjar. Tots ells van participar-hi, i van passar la nit a la muntanya. |
| 55. L’endemà, Laban es va llevar de bon matí, va besar els seus fills i les seves filles, els donà la benedicció i empren-gué el camí de tornada a casa seva. |
| Gènesi 32:1-32 |
| 1. Jacob va seguir el seu camí, i uns àngels de Déu van sortir a rebre’l. |
| 2. En veure’ls, digué Jacob: “Aquest és el campament de Déu!” I va anomenar aquell indret Mahanaim. |
| 3. Després Jacob va enviar missatgers davant seu a trobar Esaú, el seu germà, a la terra de Seïr, a l’estepa d’Edom. |
| 4. I els donà aquest encàrrec: “Digueu això al meu senyor Esaú: Així diu el teu servent Jacob: Vaig anar a viure amb Laban i m’hi he estat fins ara. |
| 5. Disposo de bous i ases, ramats d’ove-lles i cabres, servents i serventes; i ho faig saber al meu senyor a fi de trobar gràcia davant teu.” |
| 6. Quan els missatgers van tornar, digue-ren a Jacob: “Hem anat a trobar el teu germà Esaú, i ell ve ara al teu encontre amb quatre-cents homes.” |
| 7. Jacob va quedar colpit de por i d’an-goixa. Llavors va separar en dos campaments la gent que duia, els ramats, els bous i els camells; |
| 8. perquè pensava: “Si Esaú arriba al primer campament i el destrossa, l’altre es podrà salvar.” |
| 9. I Jacob va clamar: “Oh, Déu del meu pare Abraham; oh, Déu del meu pare Isaac; oh, Senyor Etern que em vas dir: Torna a la teva terra, amb la teva paren-tela, i jo t’afavoriré; |
| 10. sóc indigne de tantes mercès i de tanta fidelitat com has tingut envers el teu servent. Jo he passat aquest Jordà sense res més que el meu bastó, i ara tinc dos campaments per vetllar. |
| 11. Guarda’m de la mà del meu germà, de la mà d’Esaú, perquè li tinc por; no sigui que vingui i em faci mal a mi, i a la mare amb els fills. |
| 12. Tu em vas dir: T’ompliré de favors i faré la teva descendència com la sorra de la platja, que per ser tanta no pot ser comptada.” |
| 13. Jacob va passar aquella nit allí mateix. Després, d’allò que tenia al seu abast, va preparar un present per al seu germà Esaú: |
| 14. dues-centes cabres i vint bocs, dues-centes ovelles i vint moltons, |
| 15. trenta camelles de cria amb els seus petits, quaranta vaques i deu toros, vint someres i deu pollins. |
| 16. En va fer ramats separats i els va confiar als seus servents i els digué: “Aneu davant meu deixant un espai en-tre ramat i ramat.” |
| 17. Al primer li va dir: “Quan el meu germà Esaú et trobi i et pregunti: A qui serveixes? On vas? De qui és això que portes?, |
| 18. contestaràs: És del teu servent Jacob, és un present que envia al meu senyor. Precisament ell ve darrere nostre.” |
| 19. Igualment va ordenar al segon, al tercer i a tots els altres que menaven els ramats, dient-los: “Això mateix direu a Esaú quan el trobeu, |
| 20. i repetireu: Precisament el teu servent Jacob ve darrere nostre.” Perquè es deia: “Amb l’obsequi que va davant meu el calmaré; després m’hi presenta-ré, i potser així em farà bona cara.” |
| 21. Va fer que els presents s’avancessin, però ell es va quedar aquella nit al cam-pament. |
| 22. A la nit, es va llevar, prengué les seves dues mullers, les dues serventes i els onze fills, i va passar el gual del Jaboc. |
| 23. Els conduí i els féu passar el rierol juntament amb tot el que era seu, |
| 24. però Jacob es va quedar tot sol. Lla-vors un home va lluitar amb ell fins a trenc d’alba. |
| 25. Veient que no el podia vèncer, men-tre lluitava va tocar l’articulació de la cuixa de Jacob, que es va desllorigar. |
| 26. Aquell home li digué: “Deixa’m anar, que ja apunta l’alba.” Jacob li con-testà: “No et deixaré fins que m’hagis beneït.” |
| 27. L’altre li preguntà: “Com et dius?” Respongué: “Jacob.” |
| 28. Li digué: “Doncs, d’ara endavant ja no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes i has vençut.” |
| 29. Llavors Jacob li va dir: “Si et plau, digues-me el teu nom.” Li va contestar: “Per què em preguntes el meu nom?” I allí mateix el va beneir. |
| 30. Jacob va anomenar aquell lloc Pe-nuel, perquè pensava: “He vist Déu cara a cara i encara sóc viu.” |
| 31. El sol ja sortia quan passava més enllà de Penuel, i anava coix a causa de la cuixa ferida. |
| 32. Per això, encara avui, els israelites no mengen el nervi ciàtic que es troba a l’articulació de la cuixa, per haver estat Jacob tocat en aquest nervi. |
| Salms 8:6-9 |
| 6. L’has fet amo de les obres de les teves mans, tot ho has posat sota els seus peus: |
| 7. ramats d’ovelles i de bous, i fins i tot els animals feréstecs, |
| 8. els ocells del cel i els peixos de la mar; tot el que segueix els camins de l’oceà. |
| 9. Senyor, sobirà nostre, que n’és de magnífic, el teu nom arreu de la terra! |
| Proverbis 3:19-20 |
| 19. El Senyor fonamentà la terra amb saviesa, i amb ciència aguantà el cel; |
| 20. amb el seu saber va obrir els abismes, i els núvols destil·len la rosada. |
| Mateu 11:1-30 |
| 1. Quan Jesús va acabar de donar instruccions als seus dotze dei-xebles, va marxar d’allí per anar a en-senyar i predicar per aquells pobles. |
| 2. Joan, mentre era a la presó, va sentir parlar de les obres que Crist anava fent, i va enviar dos dels seus deixebles |
| 3. a preguntar-li: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’esperarem un altre?” |
| 4. Jesús els respongué: “Aneu a contar a Joan el que heu sentit i heu vist: |
| 5. els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden nets, els sords hi senten, els morts ressusciten i els pobres són evangelitzats; |
| 6. i és feliç tothom qui en mi no troba causa de topada.” |
| 7. Quan aquells van ser fora, Jesús es va posar a parlar de Joan a la gent: “Què heu sortit a veure al desert? ¿Una canya a la mercè del vent? |
| 8. Doncs, què heu sortit a veure si no? ¿Un home vestit amb elegància? Fixeu-vos que els qui duen vestits elegants són als palaus reials. |
| 9. Aleshores, per què hi vau anar? Per veure un profeta? Sí, ben cert, i més que un profeta. |
| 10. Aquest és de qui s’ha escrit: Mira, jo envio al teu davant el meu missatger; ell et prepararà el ca-mí davant teu. |
| 11. Us asseguro que d’entre els nascuts de dona no n’ha sortit cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit del Regne del cel és més gran que ell. |
| 12. Dels dies de Joan Baptista ençà, el Regne del cel sofreix violència, i els valents se’l fan seu. |
| 13. Perquè fins que Joan vingué tots els profetes i la Llei van profetitzar; |
| 14. i, si el voleu reconèixer, ell és Elies, aquell qui havia de venir. |
| 15. Qui tingui orelles [ per a escoltar ] que escolti! |
| 16. A qui compararé aquesta mena de gent? S’assembla als vailets que, asse-guts a les places, criden als altres: |
| 17. ‘Hem tocat el flabiol i no heu ballat; hem cantat lamentacions i no heu fet dol.’ |
| 18. Perquè va venir Joan, que no men-java ni bevia, i deien: ‘Està endimoniat.’ |
| 19. Ha vingut el Fill de l’Home, que menja i beu, i diuen: ‘Mira quin home més golafre i bevedor, un amic de recaptadors i descreguts.’ Però la saviesa ha estat acreditada totalment pels seus resultats.” |
| 20. Llavors Jesús va començar a fer re-criminacions a les ciutats on havia fet la majoria dels seus miracles, perquè no s’havien penedit: |
| 21. “Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsai-da! Que si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja faria temps que s’haurien pene-dit vestits amb sac i cendra. |
| 22. Però us dic que el dia del judici serà més suportable per a Tir i Sidó que no pas per a vosaltres. |
| 23. I tu, Cafarnaüm, ¿és que t’has d’en-lairar fins al cel? Fins a l’infern, t’en-fonsaràs! Perquè si a Sodoma s’hagues-sin fet els miracles que s’han fet en tu, hauria durat fins avui. |
| 24. Però us dic que el dia del judici serà més suportable per a la regió de Sodoma que no pas per a tu.” |
| 25. Per aquell temps, Jesús exclamà: “Et beneeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als més petits. |
| 26. Sí, Pare, perquè així ho has volgut. |
| 27. Tot m’ho ha donat el Pare, i ningú no coneix bé el Fill, si no és el Pare, i ningú no coneix bé el Pare, si no és el Fill i aquell a qui el Fill el vulgui revelar. |
| 28. Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs. |
| 29. Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima, |
| 30. perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.” |