A A A A A
Bíblia en un any
Gener 16

Gènesi 31:1-55
1. Jacob es va assabentar que els fills de Laban anaven dient: “Jacob s’ha apoderat de tot el que era del nostre pare, i amb el que era del nostre pare s’ha fet tota aquesta fortuna.”
2. Jacob també va observar Laban i s’adonà que ja no li feia la mateixa cara d’abans.
3. Llavors el Senyor digué a Jacob: “Torna-te’n a la terra dels teus pares, amb la teva parentela, que jo seré amb tu.”
4. Jacob va cridar Raquel i Lia al camp, on era el seu ramat,
5. i els digué: “Estic veient que el vostre pare ja no em fa la mateixa cara que abans em feia; però el Déu del meu pare ha estat amb mi.
6. Vosaltres sabeu que jo he servit el vostre pare amb totes les meves forces.
7. i ell, en canvi, m’ha enganyat i m’ha canviat deu vegades la paga; però Déu no li ha permès que em fes mal.
8. Si deia: ‘Les clapades seran la teva paga’, totes les ovelles parien cries clapades. Si deia: ‘Les ratllades seran la teva paga’, totes les ovelles les parien ratllades.
9. D’aquesta manera Déu ha pres el bes-tiar del vostre pare i me l’ha donat a mi.
10. Succeí que, pel temps que les bèsties entren en zel, vaig alçar els ulls i vaig veure en un somni que els bocs que muntaven les ovelles eren ratllats, tacats i clapats.
11. L’àngel del Senyor em va dir en aquell somni: ‘Jacob’. I jo vaig contes-tar: ‘Sóc aquí’.
12. Digué: ‘Alça la vista i guaita: tots els bocs que munten les ovelles són ratllats, tacats i clapats; perquè jo he vist tot el que Laban t’està fent.
13. Jo sóc el Déu de Betel, on vas ungir el pilar i em vas fer una prometença. Ara, aixeca’t, surt d’aquesta terra i tor-na-te’n a la terra on vas néixer’.”
14. Raquel i Lia van contestar: “Que potser tenim encara part o heretatge a la casa del nostre pare?
15. ¿No ens ha tingut com a estranyes, ja que ens ha venut i s’ha engolit el nostre dot?
16. Així, doncs, tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és ben nostra i dels nostres fills. Fes ara tot el que Déu t’ha manat.”
17. Llavors Jacob es va alçar, féu muntar els seus fills i les seves dones dalt dels camells
18. i va posar en marxa tots els seus ramats amb tots els béns que havia aple-gat, el bestiar fruit dels seus guanys que havia adquirit a Padan-Aram, per tornar a casa del seu pare Isaac, a la terra de Canaan.
19. Aprofitant que Laban havia anat a esquilar el seu bestiar, Raquel va robar els ídols familiars que tenia el seu pare.
20. Jacob va fugir d’amagat de Laban, sense fer-li saber que se n’anava.
21. Així va fugir Jacob amb tot el que era seu, i travessant el riu prengué la direcció de la muntanya de Galaad.
22. Al cap de tres dies van donar a Laban la notícia que Jacob havia fugit.
23. Llavors prengué amb ell els seus parents i li va anar al darrere durant set dies, fins que el va aconseguir a la mun-tanya de Galaad.
24. Però a la nit Déu vingué a Laban, l’arameu, en un somni i li digué: “Guar-da’t de reptar Jacob; ni bé ni malament.”
25. Laban havia aconseguit Jacob, que tenia plantada la tenda en un mont; i Laban va acampar a la muntanya de Galaad.
26. Laban digué a Jacob: “Què has fet? Per què has traït la meva confiança i t’has endut les meves filles com si fossin un botí de guerra?
27. Per què has fugit d’amagat i ocultant-te de mi? Per què no m’has avisat, a fi que jo et pogués acomiadar amb festes i cants, al so de panderetes i cí-tares?
28. Ni tan sols m’has permès de besar els meus néts i les meves filles! T’has com-portat ben bé com un eixelebrat, amb el que has fet!
29. Ara tinc el dret de tornar-vos el mal a vosaltres, però el Déu del vostre pare em va parlar anit i em digué: “Guarda’t de reptar Jacob; ni bé ni malament.”
30. Però, si te n’has anat perquè enyo-raves la casa del teu pare, per què vas furtar-me els meus déus familiars?”
31. Jacob va contestar a Laban: “Tenia por; perquè em pensava que tu em pren-dries les teves filles per la força.
32. Però aquell a qui trobis els teus déus, que no visqui! En presència dels nostres parents, revisa si tinc alguna cosa teva i emporta-te-la.” Jacob ignorava que era Raquel qui els havia pres.
33. Laban va entrar a la tenda de Jacob, a la de Lia i a la de les dues criades, i no va trobar res. Sortint de la tenda de Lia, va entrar a la tenda de Raquel.
34. Però Raquel havia agafat els ídols, els havia ficat sota el guarniment del camell i s’hi havia assegut al damunt. Laban va escorcollar tota la tenda, però no els va trobar.
35. I ella va dir al seu pare: “Que no hi hagi enuig en la mirada del meu senyor si no em puc alçar davant la seva presència, perquè tinc el que solen tenir les dones.” I va seguir buscant per tota la tenda i no va trobar els ídols.
36. Llavors Jacob, molt enfurismat, va recriminar Laban, i l’interpel·lava dient-li: “Quin és el meu crim? Quin pecat he comès perquè em persegueixis tant?
37. Has escorcollat totes les meves coses i, quantes n’has trobades que fossin de casa teva? Posa-ho aquí, davant dels meus parents i els teus, i que ells judi-quin entre nosaltres dos.
38. En els vint anys que t’he servit, les teves ovelles i les teves cabres no han tingut mai un mal part, i no he menjat mai cap xai del teu ramat.
39. De bèstia mal ferida, no te n’he por-tada mai cap; jo mateix la restituïa. A mi em feies responsable, tant si em ro-baven de dia com si em robaven de nit.
40. Em passava que, de dia, la calor em consumia, i de nit, el fred; la son em fugia dels ulls.
41. Així ho he passat durant vint anys a casa teva; catorze anys t’he servit per les teves dues filles, i sis anys pel teu ramat; i tu has canviat el meu salari deu vegades.
42. Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i Terror d’Isaac, no hagués estat a favor meu, ben segur que ara m’aviaries amb les mans buides. Déu ha vist la meva aflicció i la fatiga de les meves mans, i anit t’ha reprès.”
43. Llavors Laban va respondre a Jacob i li digué: “Aquestes dones són filles meves i aquests nois són els meus fills, els ramats són els meus ramats, i tot això que veus és meu. Pel que fa a les meves filles, què puc fer avui per elles o pels fills que han infantat?
44. Ara vine, tu i jo establirem un pacte que serveixi de testimoni entre tots dos.”
45. Llavors Jacob prengué una pedra i la dreçà com un pilar.
46. I digué als seus parents: “Aplegueu pedres.” Van aplegar pedres i van fer una fita i van menjar-hi a sobre.
47. Laban li posà el nom de Jegar-Sa-haduta, i Jacob l’anomenà Galed.
48. Laban va dir: “Des d’avui, aquesta fita serà un testimoni entre jo i tu.” Per això li diuen Galed;
49. però també li diuen Mispà, perquè digué: “Que el Senyor ens vigili a tots dos, quan siguem lluny l’un de l’altre.
50. Si maltractaves les meves filles, o prenies altres dones a més d’elles, en-cara que no hi ha cap testimoni amb nosaltres, fixa’t que és Déu qui fa de testimoni entre jo i tu.”
51. A més, Laban digué a Jacob: “Mira aquesta fita i mira aquest pilar que he erigit entre jo i tu.
52. Aquesta fita i aquest pilar fan de testimoni que jo no passaré més enllà, ni tu no passaràs ençà d’aquesta fita i d’aquest pilar cap a mi amb males intencions.
53. Que el Déu d’Abraham i el Déu de Nahor arbitrin entre nosaltres; el Déu dels nostres pares.” Llavors Jacob va jurar pel Terror del seu pare Isaac.
54. I va oferir un sacrifici a la muntanya i convidà els seus parents a menjar. Tots ells van participar-hi, i van passar la nit a la muntanya.
55. L’endemà, Laban es va llevar de bon matí, va besar els seus fills i les seves filles, els donà la benedicció i empren-gué el camí de tornada a casa seva.

Gènesi 32:1-32
1. Jacob va seguir el seu camí, i uns àngels de Déu van sortir a rebre’l.
2. En veure’ls, digué Jacob: “Aquest és el campament de Déu!” I va anomenar aquell indret Mahanaim.
3. Després Jacob va enviar missatgers davant seu a trobar Esaú, el seu germà, a la terra de Seïr, a l’estepa d’Edom.
4. I els donà aquest encàrrec: “Digueu això al meu senyor Esaú: Així diu el teu servent Jacob: Vaig anar a viure amb Laban i m’hi he estat fins ara.
5. Disposo de bous i ases, ramats d’ove-lles i cabres, servents i serventes; i ho faig saber al meu senyor a fi de trobar gràcia davant teu.”
6. Quan els missatgers van tornar, digue-ren a Jacob: “Hem anat a trobar el teu germà Esaú, i ell ve ara al teu encontre amb quatre-cents homes.”
7. Jacob va quedar colpit de por i d’an-goixa. Llavors va separar en dos campaments la gent que duia, els ramats, els bous i els camells;
8. perquè pensava: “Si Esaú arriba al primer campament i el destrossa, l’altre es podrà salvar.”
9. I Jacob va clamar: “Oh, Déu del meu pare Abraham; oh, Déu del meu pare Isaac; oh, Senyor Etern que em vas dir: Torna a la teva terra, amb la teva paren-tela, i jo t’afavoriré;
10. sóc indigne de tantes mercès i de tanta fidelitat com has tingut envers el teu servent. Jo he passat aquest Jordà sense res més que el meu bastó, i ara tinc dos campaments per vetllar.
11. Guarda’m de la mà del meu germà, de la mà d’Esaú, perquè li tinc por; no sigui que vingui i em faci mal a mi, i a la mare amb els fills.
12. Tu em vas dir: T’ompliré de favors i faré la teva descendència com la sorra de la platja, que per ser tanta no pot ser comptada.”
13. Jacob va passar aquella nit allí mateix. Després, d’allò que tenia al seu abast, va preparar un present per al seu germà Esaú:
14. dues-centes cabres i vint bocs, dues-centes ovelles i vint moltons,
15. trenta camelles de cria amb els seus petits, quaranta vaques i deu toros, vint someres i deu pollins.
16. En va fer ramats separats i els va confiar als seus servents i els digué: “Aneu davant meu deixant un espai en-tre ramat i ramat.”
17. Al primer li va dir: “Quan el meu germà Esaú et trobi i et pregunti: A qui serveixes? On vas? De qui és això que portes?,
18. contestaràs: És del teu servent Jacob, és un present que envia al meu senyor. Precisament ell ve darrere nostre.”
19. Igualment va ordenar al segon, al tercer i a tots els altres que menaven els ramats, dient-los: “Això mateix direu a Esaú quan el trobeu,
20. i repetireu: Precisament el teu servent Jacob ve darrere nostre.” Perquè es deia: “Amb l’obsequi que va davant meu el calmaré; després m’hi presenta-ré, i potser així em farà bona cara.”
21. Va fer que els presents s’avancessin, però ell es va quedar aquella nit al cam-pament.
22. A la nit, es va llevar, prengué les seves dues mullers, les dues serventes i els onze fills, i va passar el gual del Jaboc.
23. Els conduí i els féu passar el rierol juntament amb tot el que era seu,
24. però Jacob es va quedar tot sol. Lla-vors un home va lluitar amb ell fins a trenc d’alba.
25. Veient que no el podia vèncer, men-tre lluitava va tocar l’articulació de la cuixa de Jacob, que es va desllorigar.
26. Aquell home li digué: “Deixa’m anar, que ja apunta l’alba.” Jacob li con-testà: “No et deixaré fins que m’hagis beneït.”
27. L’altre li preguntà: “Com et dius?” Respongué: “Jacob.”
28. Li digué: “Doncs, d’ara endavant ja no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes i has vençut.”
29. Llavors Jacob li va dir: “Si et plau, digues-me el teu nom.” Li va contestar: “Per què em preguntes el meu nom?” I allí mateix el va beneir.
30. Jacob va anomenar aquell lloc Pe-nuel, perquè pensava: “He vist Déu cara a cara i encara sóc viu.”
31. El sol ja sortia quan passava més enllà de Penuel, i anava coix a causa de la cuixa ferida.
32. Per això, encara avui, els israelites no mengen el nervi ciàtic que es troba a l’articulació de la cuixa, per haver estat Jacob tocat en aquest nervi.

Salms 8:6-9
6. L’has fet amo de les obres de les teves mans, tot ho has posat sota els seus peus:
7. ramats d’ovelles i de bous, i fins i tot els animals feréstecs,
8. els ocells del cel i els peixos de la mar; tot el que segueix els camins de l’oceà.
9. Senyor, sobirà nostre, que n’és de magnífic, el teu nom arreu de la terra!

Proverbis 3:19-20
19. El Senyor fonamentà la terra amb saviesa, i amb ciència aguantà el cel;
20. amb el seu saber va obrir els abismes, i els núvols destil·len la rosada.

Mateu 11:1-30
1. Quan Jesús va acabar de donar instruccions als seus dotze dei-xebles, va marxar d’allí per anar a en-senyar i predicar per aquells pobles.
2. Joan, mentre era a la presó, va sentir parlar de les obres que Crist anava fent, i va enviar dos dels seus deixebles
3. a preguntar-li: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’esperarem un altre?”
4. Jesús els respongué: “Aneu a contar a Joan el que heu sentit i heu vist:
5. els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden nets, els sords hi senten, els morts ressusciten i els pobres són evangelitzats;
6. i és feliç tothom qui en mi no troba causa de topada.”
7. Quan aquells van ser fora, Jesús es va posar a parlar de Joan a la gent: “Què heu sortit a veure al desert? ¿Una canya a la mercè del vent?
8. Doncs, què heu sortit a veure si no? ¿Un home vestit amb elegància? Fixeu-vos que els qui duen vestits elegants són als palaus reials.
9. Aleshores, per què hi vau anar? Per veure un profeta? Sí, ben cert, i més que un profeta.
10. Aquest és de qui s’ha escrit: Mira, jo envio al teu davant el meu missatger; ell et prepararà el ca-mí davant teu.
11. Us asseguro que d’entre els nascuts de dona no n’ha sortit cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit del Regne del cel és més gran que ell.
12. Dels dies de Joan Baptista ençà, el Regne del cel sofreix violència, i els valents se’l fan seu.
13. Perquè fins que Joan vingué tots els profetes i la Llei van profetitzar;
14. i, si el voleu reconèixer, ell és Elies, aquell qui havia de venir.
15. Qui tingui orelles [ per a escoltar ] que escolti!
16. A qui compararé aquesta mena de gent? S’assembla als vailets que, asse-guts a les places, criden als altres:
17. ‘Hem tocat el flabiol i no heu ballat; hem cantat lamentacions i no heu fet dol.’
18. Perquè va venir Joan, que no men-java ni bevia, i deien: ‘Està endimoniat.’
19. Ha vingut el Fill de l’Home, que menja i beu, i diuen: ‘Mira quin home més golafre i bevedor, un amic de recaptadors i descreguts.’ Però la saviesa ha estat acreditada totalment pels seus resultats.”
20. Llavors Jesús va començar a fer re-criminacions a les ciutats on havia fet la majoria dels seus miracles, perquè no s’havien penedit:
21. “Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsai-da! Que si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja faria temps que s’haurien pene-dit vestits amb sac i cendra.
22. Però us dic que el dia del judici serà més suportable per a Tir i Sidó que no pas per a vosaltres.
23. I tu, Cafarnaüm, ¿és que t’has d’en-lairar fins al cel? Fins a l’infern, t’en-fonsaràs! Perquè si a Sodoma s’hagues-sin fet els miracles que s’han fet en tu, hauria durat fins avui.
24. Però us dic que el dia del judici serà més suportable per a la regió de Sodoma que no pas per a tu.”
25. Per aquell temps, Jesús exclamà: “Et beneeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als més petits.
26. Sí, Pare, perquè així ho has volgut.
27. Tot m’ho ha donat el Pare, i ningú no coneix bé el Fill, si no és el Pare, i ningú no coneix bé el Pare, si no és el Fill i aquell a qui el Fill el vulgui revelar.
28. Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.
29. Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
30. perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”