| Gènesi 21:1-34 |
| 1. El Senyor va visitar Sara, tal com havia dit, i va complir en ella tot allò que havia promès. |
| 2. Sara va concebre i infantà un fill per a Abraham, a les seves velleses, en el termini predit per Déu. |
| 3. Abraham va anomenar Isaac el fill que Sara va infantar, |
| 4. i el circumcidà quan complia vuit dies, tal com Déu li havia manat. |
| 5. Abraham tenia l’edat de cent anys quan va néixer el seu fill Isaac. |
| 6. Sara digué: ‘Déu m’ha fet riure; i tothom qui ho sàpiga riurà amb mi.” |
| 7. I afegí: “Qui li havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills? Doncs bé, li ha donat un fill a les seves velleses.” |
| 8. L’infant anava creixent, i el dia que el van desmamar Abraham va fer un gran banquet. |
| 9. Sara va observar que el fill que l’egíp-cia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, |
| 10. i digué a Abraham: “Fes fora aquesta criada i el seu fill, que el fill d’aquesta criada no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac. |
| 11. Això va doldre molt a Abraham, ja que es tractava del seu fill. |
| 12. Però Déu li va dir: “No et sàpiga greu pel noi ni per la teva criada. Fes cas de tot el que et diu Sara, perquè encara que en Isaac et serà perpetuada la teva descendència, |
| 13. també del fill de la criada en faré una gran nació, perquè és descendència teva.” |
| 14. Abraham es llevà de matinada, pren-gué pa i un bot d’aigua que donà a Agar, li va posar el nen a les espatlles i la va acomiadar. Ella va marxar i vagava pel desert de Beerxeba. |
| 15. Quan es va esgotar l’aigua del bot, va deixar el nen sota un matoll |
| 16. i se n’anà a seure al davant, a una distància d’un tret d’arc, mentre es deia: “No vull veure morir el nen.” I així, asseguda, es posà a plorar molt fort. |
| 17. Déu va escoltar la veu del noi, i l’àngel de Déu, del cel estant, va cridar Agar i li digué: “Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha escoltat la veu del noi allà on és. |
| 18. Alça’t, pren l’infant i porta’l de la mà, perquè jo, d’ell, n’haig de fer una gran nació.” |
| 19. Llavors Déu li obrí els ulls i veié un pou amb aigua; hi va anar i va omplir el bot i va donar de beure al noi. |
| 20. Déu feia costat al noi, que va anar creixent i vivia al desert i arribà a ser tirador d’arc. |
| 21. Residia al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del país d’Egipte. |
| 22. Succeí per aquell temps que Abimèlec, acompanyat de Picol, el capità del seu exèrcit, digué a Abraham: “Déu és amb tu en tot el que tu emprens. |
| 23. Ara, doncs, jura’m per Déu, aquí mateix, que no em trairàs, ni a mi ni al meu fill, ni a la meva descendència, sinó que amb la mateixa benvolença amb què jo t’he tractat, així et portaràs amb mi i amb la terra on t’hem acollit com a foraster.” |
| 24. I Abraham respongué: “T’ho juro.” |
| 25. Abraham, però, es va queixar a Abimèlec amb motiu d’un pou que li havien pres els seus servents. |
| 26. Abimèlec va respondre: “No sé pas qui ha fet això. Tampoc tu no m’ho havies dit, ni jo no n’he sabut res fins ara mateix.” |
| 27. Llavors Abraham prengué ovelles i vaques i les donà a Abimèlec, i tots dos van concloure un pacte. |
| 28. Però Abraham havia separat set ovelles del ramat. |
| 29. Abimèlec va preguntar a Abraham: “Què signifiquen aquestes set ovelles que has tret a part?” |
| 30. Ell digué: “Aquestes set ovelles les acceptaràs de part meva com a prova que jo he excavat aquest pou.” |
| 31. Per això, aquell lloc s’anomena Beerxeba, perquè allà van fer un jurament. |
| 32. Van concloure, doncs, un pacte a Beerxeba, i Abimèlec i Picol, el capità del seu exèrcit, es van alçar i van retor-nar a la terra dels filisteus. |
| 33. Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar allí el nom del Senyor, el Déu Etern. |
| 34. I Abraham va viure com a foraster al país dels filisteus durant molt de temps. |
| Gènesi 22:1-24 |
| 1. Després d’aquests fets, succeí que Déu va provar Abraham i el cridà: “Abraham!” I ell respongué: “Aquí em tens!” |
| 2. I li digué: “Pren el teu fill, Isaac, el teu únic que tant estimes, i vés a la terra de Morià i ofereix-lo en holocaust dalt d’una muntanya que jo t’indicaré.” |
| 3. Abraham es llevà de matinada, va ensellar l’ase i prengué amb ell dos dels seus servents i el seu fill Isaac. Va es-tellar la llenya per a l’holocaust, i em-prengué la marxa cap al lloc que Déu li havia manat. |
| 4. El tercer dia, Abraham va alçar els ulls i veié el lloc de lluny. |
| 5. Llavors digué als seus mossos: “Que-deu-vos aquí amb l’ase, mentre jo i el noi anem allà; farem l’adoració i torna-rem aquí, amb vosaltres.” |
| 6. Abraham va agafar la llenya de l’holo-caust i la carregà sobre el seu fill Isaac, prengué en la seva mà el foc i el ganivet, i van marxar tots dos junts. |
| 7. Isaac digué al seu pare: “Pare meu.” Respongué: “Què hi ha, fill meu?” I li diu: “Aquí hi ha el foc i la llenya, però, on és l’anyell per a l’holocaust?” |
| 8. Abraham va respondre: “Déu ens proveirà l’anyell per a l’holocaust, fill meu.” I van seguir caminant plegats. |
| 9. Quan van arribar al lloc que Déu li havia indicat, Abraham va erigir un altar i va disposar la llenya, va lligar el seu fill Isaac i el va posar sobre l’altar, damunt la llenya. |
| 10. Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. |
| 11. Llavors l’àngel del Senyor, del cel estant, el va cridar: “Abraham! Abraham!” Ell respongué: “Sóc aquí.” |
| 12. L’àngel digué: “No alcis la teva mà contra el noi, ni li facis res! Ara sé que reverencies Déu, ja que no m’has negat el teu fill, l’únic que tens.” |
| 13. Abraham va alçar els ulls i veié un xai, un poc més enllà, que estava travat per les banyes en un matoll. Ell hi va anar, agafà el xai i el va oferir en holo-caust en lloc del seu fill. |
| 14. Abraham va anomenar aquell lloc ‘el Senyor és provident’; per això avui se sol dir: “A la muntanya, el Senyor proveirà.” |
| 15. Per segona vegada, l’àngel del Senyor, del cel estant, va cridar Abraham |
| 16. i li digué: “Ja que has fet això i no m’has refusat el teu únic fill, juro per mi mateix, promesa del Senyor, |
| 17. que t’ompliré de benediccions i mul-tiplicaré la teva descendència com les estrelles del cel i com la sorra de la platja. La teva descendència conquerirà la porta dels seus enemics; |
| 18. i per ella seran beneïdes totes les nacions de la terra, perquè has escoltat la meva veu.” |
| 19. Abraham va tornar al costat dels seus mossos i es van encaminar tots plegats cap a Beerxeba. I es va quedar allí. |
| 20. Temps després d’aquests fets, Abraham va rebre aquesta notícia: “També Milcà ha donat fills al teu germà Nahor: |
| 21. Us, el seu primogènit, Buz, germà seu, Quemuel, pare d’Aram, |
| 22. Quèssed, Hazó, Pildaix, Idlaf i Betuel.” |
| 23. Betuel fou el pare de Rebeca. Aquests vuit són els fills que Milcà va donar a Nahor, germà d’Abraham. |
| 24. La seva concubina, anomenada Reü-ma, va infantar Tèbah, Gàham, Tàhaix i Maacà. |
| Salms 6:6-10 |
| 6. Estic desfet de tant gemegar, cada nit les llàgrimes mullen el meu llit, el plor xopa el meu coixí. |
| 7. Els meus ulls s’han malmès per la pena, m’he envellit, rodejat de contra-rietats. |
| 8. Aparteu-vos de mi gent perniciosa, que el Senyor acull el crit del meu plany. |
| 9. El Senyor escolta la meva súplica, el Senyor accepta la meva pregària. |
| 10. Confosos i desbaratats, tots els meus enemics recularan avergonyits tot de sobte! |
| Proverbis 3:5-6 |
| 5. Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment. |
| 6. En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins. |
| Mateu 8:18-34 |
| 18. Veient Jesús que l’envoltava massa gent, va manar que passessin a l’altra riba. |
| 19. Llavors, un mestre de la Llei que se li havia acostat li digué: “Mestre, vagis on vagis, jo et seguiré.” |
| 20. Jesús li respongué: “Les guineus te-nen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’Home no té on reposar el cap.” |
| 21. Un altre dels deixebles li digué: “Senyor, deixa que vagi primer a donar sepultura al meu pare.” |
| 22. Jesús replicà: “Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.” |
| 23. Després, Jesús va pujar a la barca i els seus deixebles el van acompanyar. |
| 24. De sobte es va aixecar una gran tem-pesta en el llac, tan forta que les onades cobrien la barca; tot i així, ell dormia. |
| 25. Llavors se li van atansar i el van despertar dient-li: “Senyor, salva’ns, que ens enfonsem!” |
| 26. Els digué: “Per què teniu tanta por, homes de poca fe?” Aleshores es va aixecar, va increpar els vents i el llac, i es va fer una gran bonança. |
| 27. I la gent comentava amb admiració: “Quina mena d’home deu ser aquest, que fins i tot els vents i el mar l’obe-eixen?” |
| 28. Quan va arribar a l’altra riba, a la regió dels gadarens, li van sortir a l’en-contre, des del cementiri, dos endimo-niats. Eren tan violents que ningú no gosava passar per aquell camí. |
| 29. Tot d’una es van posar a cridar: “Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí abans d’hora per turmentar-nos?” |
| 30. Més enllà hi havia un gran ramat de porcs que furgaven. |
| 31. Els dimonis li van pregar: “Si ens treus, envia’ns al ramat de porcs.” |
| 32. Els digué: “Aneu-hi.” Ells van sortir i es van ficar en els porcs. Aleshores tot el ramat es va precipitar des de dalt del penyal al llac, on es va ofegar. |
| 33. Els porquers van fugir corrents i ana-ren a la vila a explicar tot el que havia passat amb els endimoniats. |
| 34. Llavors tota la gent de la vila va sortir a l’encontre de Jesús, i així que el van veure li van demanar que aban-donés la seva regió. |