A A A A A
Bíblia en un any
Gener 11

Gènesi 21:1-34
1. El Senyor va visitar Sara, tal com havia dit, i va complir en ella tot allò que havia promès.
2. Sara va concebre i infantà un fill per a Abraham, a les seves velleses, en el termini predit per Déu.
3. Abraham va anomenar Isaac el fill que Sara va infantar,
4. i el circumcidà quan complia vuit dies, tal com Déu li havia manat.
5. Abraham tenia l’edat de cent anys quan va néixer el seu fill Isaac.
6. Sara digué: ‘Déu m’ha fet riure; i tothom qui ho sàpiga riurà amb mi.”
7. I afegí: “Qui li havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills? Doncs bé, li ha donat un fill a les seves velleses.”
8. L’infant anava creixent, i el dia que el van desmamar Abraham va fer un gran banquet.
9. Sara va observar que el fill que l’egíp-cia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac,
10. i digué a Abraham: “Fes fora aquesta criada i el seu fill, que el fill d’aquesta criada no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac.
11. Això va doldre molt a Abraham, ja que es tractava del seu fill.
12. Però Déu li va dir: “No et sàpiga greu pel noi ni per la teva criada. Fes cas de tot el que et diu Sara, perquè encara que en Isaac et serà perpetuada la teva descendència,
13. també del fill de la criada en faré una gran nació, perquè és descendència teva.”
14. Abraham es llevà de matinada, pren-gué pa i un bot d’aigua que donà a Agar, li va posar el nen a les espatlles i la va acomiadar. Ella va marxar i vagava pel desert de Beerxeba.
15. Quan es va esgotar l’aigua del bot, va deixar el nen sota un matoll
16. i se n’anà a seure al davant, a una distància d’un tret d’arc, mentre es deia: “No vull veure morir el nen.” I així, asseguda, es posà a plorar molt fort.
17. Déu va escoltar la veu del noi, i l’àngel de Déu, del cel estant, va cridar Agar i li digué: “Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha escoltat la veu del noi allà on és.
18. Alça’t, pren l’infant i porta’l de la mà, perquè jo, d’ell, n’haig de fer una gran nació.”
19. Llavors Déu li obrí els ulls i veié un pou amb aigua; hi va anar i va omplir el bot i va donar de beure al noi.
20. Déu feia costat al noi, que va anar creixent i vivia al desert i arribà a ser tirador d’arc.
21. Residia al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del país d’Egipte.
22. Succeí per aquell temps que Abimèlec, acompanyat de Picol, el capità del seu exèrcit, digué a Abraham: “Déu és amb tu en tot el que tu emprens.
23. Ara, doncs, jura’m per Déu, aquí mateix, que no em trairàs, ni a mi ni al meu fill, ni a la meva descendència, sinó que amb la mateixa benvolença amb què jo t’he tractat, així et portaràs amb mi i amb la terra on t’hem acollit com a foraster.”
24. I Abraham respongué: “T’ho juro.”
25. Abraham, però, es va queixar a Abimèlec amb motiu d’un pou que li havien pres els seus servents.
26. Abimèlec va respondre: “No sé pas qui ha fet això. Tampoc tu no m’ho havies dit, ni jo no n’he sabut res fins ara mateix.”
27. Llavors Abraham prengué ovelles i vaques i les donà a Abimèlec, i tots dos van concloure un pacte.
28. Però Abraham havia separat set ovelles del ramat.
29. Abimèlec va preguntar a Abraham: “Què signifiquen aquestes set ovelles que has tret a part?”
30. Ell digué: “Aquestes set ovelles les acceptaràs de part meva com a prova que jo he excavat aquest pou.”
31. Per això, aquell lloc s’anomena Beerxeba, perquè allà van fer un jurament.
32. Van concloure, doncs, un pacte a Beerxeba, i Abimèlec i Picol, el capità del seu exèrcit, es van alçar i van retor-nar a la terra dels filisteus.
33. Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar allí el nom del Senyor, el Déu Etern.
34. I Abraham va viure com a foraster al país dels filisteus durant molt de temps.

Gènesi 22:1-24
1. Després d’aquests fets, succeí que Déu va provar Abraham i el cridà: “Abraham!” I ell respongué: “Aquí em tens!”
2. I li digué: “Pren el teu fill, Isaac, el teu únic que tant estimes, i vés a la terra de Morià i ofereix-lo en holocaust dalt d’una muntanya que jo t’indicaré.”
3. Abraham es llevà de matinada, va ensellar l’ase i prengué amb ell dos dels seus servents i el seu fill Isaac. Va es-tellar la llenya per a l’holocaust, i em-prengué la marxa cap al lloc que Déu li havia manat.
4. El tercer dia, Abraham va alçar els ulls i veié el lloc de lluny.
5. Llavors digué als seus mossos: “Que-deu-vos aquí amb l’ase, mentre jo i el noi anem allà; farem l’adoració i torna-rem aquí, amb vosaltres.”
6. Abraham va agafar la llenya de l’holo-caust i la carregà sobre el seu fill Isaac, prengué en la seva mà el foc i el ganivet, i van marxar tots dos junts.
7. Isaac digué al seu pare: “Pare meu.” Respongué: “Què hi ha, fill meu?” I li diu: “Aquí hi ha el foc i la llenya, però, on és l’anyell per a l’holocaust?”
8. Abraham va respondre: “Déu ens proveirà l’anyell per a l’holocaust, fill meu.” I van seguir caminant plegats.
9. Quan van arribar al lloc que Déu li havia indicat, Abraham va erigir un altar i va disposar la llenya, va lligar el seu fill Isaac i el va posar sobre l’altar, damunt la llenya.
10. Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill.
11. Llavors l’àngel del Senyor, del cel estant, el va cridar: “Abraham! Abraham!” Ell respongué: “Sóc aquí.”
12. L’àngel digué: “No alcis la teva mà contra el noi, ni li facis res! Ara sé que reverencies Déu, ja que no m’has negat el teu fill, l’únic que tens.”
13. Abraham va alçar els ulls i veié un xai, un poc més enllà, que estava travat per les banyes en un matoll. Ell hi va anar, agafà el xai i el va oferir en holo-caust en lloc del seu fill.
14. Abraham va anomenar aquell lloc ‘el Senyor és provident’; per això avui se sol dir: “A la muntanya, el Senyor proveirà.”
15. Per segona vegada, l’àngel del Senyor, del cel estant, va cridar Abraham
16. i li digué: “Ja que has fet això i no m’has refusat el teu únic fill, juro per mi mateix, promesa del Senyor,
17. que t’ompliré de benediccions i mul-tiplicaré la teva descendència com les estrelles del cel i com la sorra de la platja. La teva descendència conquerirà la porta dels seus enemics;
18. i per ella seran beneïdes totes les nacions de la terra, perquè has escoltat la meva veu.”
19. Abraham va tornar al costat dels seus mossos i es van encaminar tots plegats cap a Beerxeba. I es va quedar allí.
20. Temps després d’aquests fets, Abraham va rebre aquesta notícia: “També Milcà ha donat fills al teu germà Nahor:
21. Us, el seu primogènit, Buz, germà seu, Quemuel, pare d’Aram,
22. Quèssed, Hazó, Pildaix, Idlaf i Betuel.”
23. Betuel fou el pare de Rebeca. Aquests vuit són els fills que Milcà va donar a Nahor, germà d’Abraham.
24. La seva concubina, anomenada Reü-ma, va infantar Tèbah, Gàham, Tàhaix i Maacà.

Salms 6:6-10
6. Estic desfet de tant gemegar, cada nit les llàgrimes mullen el meu llit, el plor xopa el meu coixí.
7. Els meus ulls s’han malmès per la pena, m’he envellit, rodejat de contra-rietats.
8. Aparteu-vos de mi gent perniciosa, que el Senyor acull el crit del meu plany.
9. El Senyor escolta la meva súplica, el Senyor accepta la meva pregària.
10. Confosos i desbaratats, tots els meus enemics recularan avergonyits tot de sobte!

Proverbis 3:5-6
5. Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
6. En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.

Mateu 8:18-34
18. Veient Jesús que l’envoltava massa gent, va manar que passessin a l’altra riba.
19. Llavors, un mestre de la Llei que se li havia acostat li digué: “Mestre, vagis on vagis, jo et seguiré.”
20. Jesús li respongué: “Les guineus te-nen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’Home no té on reposar el cap.”
21. Un altre dels deixebles li digué: “Senyor, deixa que vagi primer a donar sepultura al meu pare.”
22. Jesús replicà: “Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.”
23. Després, Jesús va pujar a la barca i els seus deixebles el van acompanyar.
24. De sobte es va aixecar una gran tem-pesta en el llac, tan forta que les onades cobrien la barca; tot i així, ell dormia.
25. Llavors se li van atansar i el van despertar dient-li: “Senyor, salva’ns, que ens enfonsem!”
26. Els digué: “Per què teniu tanta por, homes de poca fe?” Aleshores es va aixecar, va increpar els vents i el llac, i es va fer una gran bonança.
27. I la gent comentava amb admiració: “Quina mena d’home deu ser aquest, que fins i tot els vents i el mar l’obe-eixen?”
28. Quan va arribar a l’altra riba, a la regió dels gadarens, li van sortir a l’en-contre, des del cementiri, dos endimo-niats. Eren tan violents que ningú no gosava passar per aquell camí.
29. Tot d’una es van posar a cridar: “Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí abans d’hora per turmentar-nos?”
30. Més enllà hi havia un gran ramat de porcs que furgaven.
31. Els dimonis li van pregar: “Si ens treus, envia’ns al ramat de porcs.”
32. Els digué: “Aneu-hi.” Ells van sortir i es van ficar en els porcs. Aleshores tot el ramat es va precipitar des de dalt del penyal al llac, on es va ofegar.
33. Els porquers van fugir corrents i ana-ren a la vila a explicar tot el que havia passat amb els endimoniats.
34. Llavors tota la gent de la vila va sortir a l’encontre de Jesús, i així que el van veure li van demanar que aban-donés la seva regió.