A A A A A
Bíblia en un any
Abril 21

Jutges 7:1-25
1. Llavors Jerubaal, és a dir, Gedeó, va llevar-se de bon matí, amb tota la gent que anava amb ell, i van acampar a les fonts d’Harod. El campament de Madian li quedava a la part nord, al peu del turó de Morè, a la vall.
2. Llavors Déu digué a Gedeó: “Tens massa gent amb tu perquè jo posi Madian a les teves mans, ja que Israel po-dria gloriar-se contra mi i dir: ‘La meva mà m’ha salvat!’
3. Per tant, fes pregonar això perquè ho senti el poble: Aquell qui tingui por i se senti covard, que se’n vagi i es retiri de la muntanya de Galaad.” Van retirar-se vint-i-dos mil homes del poble, i en van quedar deu mil.
4. I el Senyor digué a Gedeó: “Encara és massa gent. Fes-los baixar a l’aigua i te’ls provaré allí. Aquell qui jo et digui que vagi amb tu, aquell hi anirà; i aquell qui jo et digui que no vagi amb tu, aquell no hi anirà.”
5. Va fer baixar la gent a l’aigua i el Senyor digué a Gedeó: “Tots els qui llepin l’aigua amb la llengua, com fan el gossos, els posaràs a l’un costat, i tots els qui s’agenollin per beure, a l’altre costat.”
6. I el nombre dels qui van llepar l’aigua, portant-la de la mà a la boca, va ser de tres-cents homes. Tota la resta del poble va agenollar-se per beure aigua.
7. Llavors el Senyor digué a Gedeó: “Amb aquests tres-cents homes que han begut llepant l’aigua de la mà us salvaré i posaré Madian a les teves mans. Tota l’altra gent, que se’n tornin a casa seva.”
8. Aleshores van recollir les provisions i els corns del poble i Gedeó va acomiadar els altres israelites, cadascú a la seva tenda; i només es va quedar amb els tres-cents homes. El campament de Madian estava més ensota d’ell, a la vall.
9. Aquella nit el Senyor li digué: “Alça’t, baixa contra el campament, perquè els he posat a les teves mans.
10. I si tens por, baixa tu amb el teu criat Purà al campament
11. i escolta el que diuen, que després d’això tindràs coratge per a baixar con-tra el campament.” Va baixar-hi, doncs, amb el seu criat Purà, fins al límit de les avançades del campament.
12. Els madianites, els amalequites i tots els fills d’Orient estaven escampats per la vall, com una plaga de llagostes, i els seus camells eren incomptables, com els grans de sorra a la platja.
13. Quan Gedeó s’hi va acostar va sentir un home que contava al seu company un somni, i deia: “Mira quin somni he tingut: un pa d’ordi que venia rodolant al campament de Madian fins a arribar a la tenda, l’envestia i la feia saltar enlaire i la capgirava.”
14. El seu company li digué: “Això no és altra cosa que l’espasa de Gedeó, fill de Joaix, l’israelita. Déu ha posat Madian a les seves mans amb tot el cam-pament.”
15. Gedeó, en sentir el relat del somni i la seva interpretació, es prosternà i se’n va tornar al campament d’Israel, i digué: “Alceu-vos, que el Senyor ha posat a les vostres mans el campament de Madian!”
16. Llavors va repartir els tres-cents homes en tres grups, va fer que tots aga-fessin corns, gerres buides i torxes dins els càntirs,
17. i els digué: “Mireu-me a mi i feu el mateix que faci jo. Quan arribi al límit del campament, allò que jo faci és el que heu de fer vosaltres.
18. Així que jo i tots els qui vénen amb mi toquem el corn, vosaltres també to-careu els corns, rodejant el campament i cridant: Pel Senyor i per Gedeó!”
19. Gedeó, amb cent dels seus homes, va arribar al límit del campament quan començava la segona ronda nocturna, just després de rellevar la guàrdia, i es van posar a tocar els corns i a trencar les gerres que duien a les mans.
20. Aleshores els tres grups van tocar els corns i van trencar les gerres. A la mà esquerra duien les torxes enceses i a la dreta, els corns per tocar, i cridaven: “Guerra pel Senyor i per Gedeó!”
21. I cadascú es va quedar dret al seu lloc, envoltant el campament. Llavors tot l’exèrcit va començar a córrer, cri-dant i fugint.
22. Mentre els tres-cents tocaven els corns, el Senyor va fer que tot el cam-pament desembeinés l’espasa els uns contra els altres. I la tropa va fugir cap a Betaixità de Sererà, fins a la riba d’Abel-Meholà, prop de Tabat.
23. I convocats els homes d’Israel, de Neftalí, d’Aser i tot Manassès, van perseguir els madianites.
24. Gedeó va enviar també missatgers per tota la serralada d’Efraïm a dir: “Baixeu a l’encontre dels madianites i ocupeu els guals fins a Betbarà i el Jordà.” I tots els homes d’Efraïm es van aplegar i van ocupar els guals fins a Betbarà i el Jordà.
25. Van capturar els dos prínceps de Madian, Oreb i Zeeb. A Oreb el van matar al penyal d’Oreb, i a Zeeb el van matar al cup de Zeeb. Després van perseguir els madianites i van portar els caps d’Oreb i de Zeeb a Gedeó, a l’altra banda del Jordà.

Jutges 8:1-35
1. Però la gent d’Efraïm digueren a Gedeó: “Què és això que has fet amb nosaltres, de no convocar-nos quan has emprès la batalla contra Madian?” I tingueren amb ell una discussió forta.
2. Ell els respongué: “Què he fet jo en comparació al que heu fet vosaltres? ¿No és millor l’esgotimar d’Efraïm que la verema d’Abièzer?
3. Déu ha posat a les vostres mans els prínceps de Madian, Oreb i Zeeb; què, doncs, he pogut fer jo comparat amb vosaltres?” Quan digué això, el seu enuig contra ell es va apaivagar.
4. En això que Gedeó va arribar al Jordà i el va travessar, amb els tres-cents homes que l’acompanyaven, cansats, però que continuaven la persecució.
5. I digué a la gent de Sucot: “Us dema-no, si us plau, que em doneu uns pans per a la gent que ve amb mi, perquè estan cansats i vaig perseguint Zèbah i Salmunnà, reis de Madian.”
6. Però els dirigents de Sucot van con-testar: “¿Que potser ja tens a les teves mans Zèbah i Salmunnà, perquè alimen-tem la teva tropa?”
7. Gedeó respongué: “Bé, doncs, quan el Senyor hagi posat a les meves mans Zèbah i Salmunnà, trillaré la vostra carn amb espines i cardots del desert.”
8. D’allà va pujar a Penuel i els va dir el mateix, i la gent de Penuel li van respondre igual que la gent de Sucot.
9. Ell també replicà a la gent de Penuel, i els digué: “Quan torni victoriós derro-caré aquesta torre.”
10. Mentrestant, Zèbah i Salmunnà, amb la seva tropa, ja havien arribat a Carcor. Eren uns quinze mil homes, tots els que quedaven d’aquell exèrcit dels fills d’Orient, perquè havien caigut cent vint mil combatents.
11. Gedeó va pujar pel camí dels nòma-des, a l’orient de Nóbah i Jogbohà, i va derrotar l’exèrcit, perquè estaven des-previnguts,
12. però Zèbah i Salmunnà van aconseguir fugir. Ell els va perseguir i va cap-turar els dos reis de Madian, i va sem-brar el terror en tot l’exèrcit.
13. Quan Gedeó, fill de Joaix, tornava de la batalla pel pas d’Heres,
14. va detenir un jove dels de Sucot i l’interrogà. Ell li va escriure els noms dels dirigents de Sucot i els dels seus ancians: setanta-set persones.
15. Quan va arribar a Sucot digué a la gent: “Mireu, aquí teniu Zèbah i Sal-munnà, pels quals em vau ultratjar dient-me: Que potser ja tens a les teves mans Zèbah i Salmunnà, perquè alimentem els teus homes cansats?”
16. Llavors va agafar els ancians de la ciutat i els va trillar amb espines i car-dots del desert; així va escarmentar els habitants de Sucot.
17. També va enderrocar la torre de Penuel i va matar els homes de la ciutat.
18. Després va preguntar a Zèbah i Sal-munnà: “Com eren aquells homes que vau matar a Tabor?” Van respondre: “Eren iguals que tu. Cada un tenia l’as-pecte d’un príncep”
19. Ell exclamà: “Eren els meus germans, fills de la meva mare! Per vida del Senyor que si els haguéssiu deixat vius jo no us mataria!”
20. Tot seguit digué al seu primogènit, Jèter: “Vés i mata’ls!” Però el noi no va desembeinar l’espasa de por que tenia, perquè encara era molt jove.
21. Llavors Zèbah i Salmunnà van dir: “Vine tu i llança’t contra nosaltres, que tal com és l’home així és la seva força.” Gedeó es va alçar i va matar Zèbah i Salmunnà, i va agafar els penjolls de mit-jalluna que duien els seus camells al coll.
22. Llavors els homes d’Israel digueren a Gedeó: “Pren el domini sobre nosaltres, per a tu i el teu fill i per al fill del teu fill; perquè ens has alliberat de les mans dels madianites.”
23. Però Gedeó els respongué: “No do-minaré jo sobre vosaltres, ni el meu fill tampoc: el Senyor en tindrà el domini.”
24. A més, Gedeó els digué: “Us vull demanar una cosa: que cadascú de vosaltres em doni un dels anells del seu botí.” Perquè els vençuts duien anells d’or, ja que eren ismaelites.
25. Ells digueren: “De bona gana els donarem.” Van estendre un mantell i cadascú hi va tirar un anell del seu botí.
26. El pes dels anells d’or que ell havia demanat va arribar a mil set-cents sicles d’or, sense comptar les mitjallu-nes, les arracades i els brocats que portaven els reis de Madian, ni tampoc els collars que portaven els seus ca-mells.
27. Amb tot allò, Gedeó va fer un efod que va instal·lar a la seva ciutat, a Ofrà. Però tot Israel es va pervertir darrere aquest efod, i esdevingué un parany per a Gedeó i per a la seva casa.
28. Així va ser sotmès Madian davant els fills d’Israel, i mai més no va tornar a aixecar el cap. I hi hagué pau durant quaranta anys, en vida de Gedeó.
29. Jerubaal, fill de Joaix, es va retirar a viure a casa seva.
30. Va tenir setanta fills, que ell havia engendrat perquè tenia moltes dones.
31. A més, la concubina que tenia a Siquem li va donar un fill que ell anomenà Abimèlec.
32. Gedeó, fill de Joaix, va morir després d’una feliç vellesa i fou enterrat al sepulcre del seu pare Joaix, a Ofrà dels abiezerites.
33. Succeí, però, que un cop mort Gedeó, els fills d’Israel van tornar a pervertir-se darrere els ídols, i van establir Baal-Berit per déu seu.
34. I no es recordaren més del Senyor, el seu Déu, que els havia salvat de les mans de tots els enemics seus dels voltants.
35. Tampoc no van tenir cap conside-ració amb la família de Jerubaal-Gedeó, que tant de bé havia fet a Israel.

Salms 49:10-20
10. És ben clar: els savis moren, i igualment desapareix el neci i l’insensat, i deixen als altres la seva riquesa.
11. El sepulcre és la seva casa perpètua, la seva estada de generació en ge-neració, per més que les propietats conser-vin els seus noms.
12. Que l’home no perdura en l’es-plendor: ve a ser com el bestiar que sucum-beix.
13. Aquest és el camí dels qui confien en si mateixos, i la fi dels qui es complauen en les seves màximes. (Pausa)
14. Com un ramat són menats al sepulcre; la mort els pastura; damunt d’ells predominaran els justos, ben aviat la seva imatge es dis-siparà, i la regió dels morts serà el seu estatge.
15. En canvi, Déu rescatarà la meva ànima de l’urpa de l’abisme, perquè se m’endurà amb ell. (Pausa)
16. No t’inquietis si algú s’enriqueix, si creix l’opulència de la seva casa;
17. perquè quan mori no s’endurà pas res, ni l’opulència li vindrà al darrere.
18. Malgrat que en vida es consideri feliç, i sigui elogiat per la seva prospe-ritat,
19. haurà d’unir-se amb els seus pares, que no veuran mai més la llum.
20. Que l’home no perdura en l’es-plendor: ve a ser com el bestiar que su-cumbeix.

Proverbis 14:22-24
22. ¿No es perden els qui tramen mal-dats? Benevolència i fidelitat amb els qui pensen en el bé!
23. Tot esforç dóna el seu fruit, però la xerrameca només porta po-bresa.
24. La corona del savi és la seva pru-dència, el collar dels insensats és la seva niciesa.

Lluc 15:11-32
11. I afegí encara: “Un home tenia dos fills.
12. El més jove va dir al pare: ‘Pare, dóna’m la part de l’herència que em pertoca.’ Llavors els va repartir la hisenda.
13. Pocs dies després, el fill petit, aple-gant-ho tot, se’n va anar a una terra llunyana, i allà va malversar el seu patrimoni en una vida de disbauxa.
14. Quan ho havia malgastat tot, sobrevingué una fam tremenda en aquella terra, i ell va començar a passar gana.
15. Llavors va anar a llogar-se a un dels propietaris d’aquell indret, que el va en-viar als seus camps a guardar porcs.
16. I hauria volgut atipar-se amb les gar-rofes que menjaven els porcs, però ningú no li donava res.
17. Llavors, reflexionant, es va dir a si mateix: ‘Quants jornalers del meu pare tenen tot el pa que volen, i en canvi jo aquí em moro de fam!
18. M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu;
19. ja no sóc digne que em diguin fill teu; tracta’m com un de tants jornalers teus.’
20. Es va aixecar i se’n va anar a trobar el seu pare. Encara era ben lluny quan el seu pare el va veure venir, i, commo-gut, va córrer i se li va tirar al coll i el besà.
21. Llavors el seu fill li digué: ‘Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no sóc digne que em diguin fill teu.’
22. Però el pare va manar als seus criats: ‘Porteu de seguida la roba millor i ves-tiu-lo, i poseu-li un anell a la mà i san-dàlies als peus.
23. Agafeu el vedell gras, mateu-lo i fes-tegem-ho amb un banquet,
24. perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a viure; s’havia perdut, i ha estat trobat.’ I es van posar a celebrar-ho.
25. El fill gran era al camp, i de tornada, mentre s’acostava a la casa, va sentir la música i el ball,
26. i, cridant un dels mossos, li preguntà què era allò.
27. Aquest li digué: ‘El teu germà ha tornat, i el teu pare ha fet matar el vedell gras, perquè l’ha recuperat sa i bo.’
28. Llavors s’enfurismà i no volia entrar, però el seu pare va sortir a persuadir-lo.
29. Però ell va contestar al seu pare: ‘Mira, tants anys com et serveixo sense haver desobeït mai una ordre teva, i mai no m’has donat ni un cabrit per fer un festí amb els meus amics;
30. en canvi, quan ha vingut aquest fill teu, que s’ha cruspit els teus béns amb males dones, has fet matar per a ell el vedell gras.’
31. Ell li digué: ‘Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és per a tu;
32. però ara hem de festejar i celebrar que aquest germà teu, que era mort, ha tornat a viure; s’havia perdut i ha estat trobat’.”