Instagram
English
A A A A A
Josuè 21:1-45
1. Els caps de família dels levites es van presentar al sacerdot Eleazar i a Josuè, fill de Nun, i als caps de clan de les tribus dels fills d’Israel,
2. quan eren a Siló, a la terra de Canaan, per parlar amb ells, i els digueren: “El Senyor va ordenar per mitjà de Moisès que ens donessin poblacions de residèn-cia, amb els seus llocs per al bestiar.”
3. Llavors, complint l’ordre del Senyor, els fills d’Israel, de les pròpies posses-sions van donar als levites les següents poblacions amb el seu lloc per als ramats.
4. La primera sort va tocar al clan dels quehatites: als fills del sacerdot Aaron, entre els levites, els correspongueren tretze ciutats de part de la tribu de Judà, de la tribu de Simeó i de la tribu de Benjamí.
5. I a la resta dels fills de Quehat, deu ciutats del lot de les famílies de la tribu d’Efraïm, de la tribu de Dan i de la mitja tribu de Manassès.
6. I als fills de Guerxon, tretze ciutats del lot de les famílies de la tribu d’Issacar, de la tribu d’Aser, de la tribu de Neftalí i de l’altra mitja tribu de Manassès, a Basan.
7. Als fills de Merarí, segons les seves famílies, del lot de la tribu de Rubèn, de la tribu de Gad i de la tribu de Zabuló, dotze ciutats.
8. Així els fills d’Israel van donar als levites aquestes ciutats amb els seus llocs per al ramat, per sorteig, tal com el Senyor havia manat per mitjà de Moisès.
9. De la tribu dels fills de Judà i de la tribu dels fills de Simeó van donar les ciutats que a continuació s’esmenten pel seu nom:
10. Als fills d’Aaron, que pertanyien a les famílies quehatites, dels fills de Leví, com que la primera sort va ser per a ells,
11. els van donar: Quiriat-Arbà (de l’avantpassat d’Anac), que és Hebron, a la muntanya de Judà, junt amb els llocs per al ramat del voltant;
12. però els camps de la ciutat, amb les seves viles, ja els havien donat a Caleb, fill de Jefunnè, com a propietat seva.
13. Als fills del sacerdot Aaron els van do-nar Hebron, amb el seu lloc per als ramats, com a ciutat de refugi per a l’homicida, i Libnà amb el seu lloc per als ramats.
14. També Jatir, Eixtemoa,
15. Holon, Debir,
16. Aixan, Jutà i Betxèmeix, totes amb els seus llocs per als ramats: nou ciutats d’aquelles dues tribus.
17. De la tribu de Benjamí: Gabaon, Gueba,
18. Anatot i Almon, totes amb els seus llocs per als ramats: quatre ciutats.
19. Totes les ciutats dels sacerdots fills d’Aaron foren tretze ciutats amb els seus llocs per als ramats.
20. A les famílies dels fills de Quehat, la resta de levites entre els seus clans, els havia tocat en sort ciutats de la tribu d’Efraïm.
21. Els van donar la ciutat refugi d’homicides, Siquem, a la muntanya d’Efraïm, Guèzer,
22. Quibsaim i Bethoron, totes amb els seus llocs per als ramats: quatre ciutats.
23. De la part de la tribu de Dan: Elte-qué, Guibeton,
24. Aialon i Gat-Rimmon, totes amb els seus llocs per als ramats: quatre ciutats.
25. De la part de la mitja tribu de Ma-nassès: Tanac i Ibleam, amb els seus llocs per als ramats: dues ciutats.
26. En total, deu ciutats i els llocs per al bestiar per a la resta de famílies dels fills de Quehat.
27. Als fills de Guerxon, que eren de les famílies dels levites, els van donar: de l’altra mitja tribu de Manassès, una ciu-tat de refugi per als homicides, Golan, al Basan, i Beeixterà, amb els seus llocs per als ramats: dues ciutats.
28. De la tribu d’Issacar: Quixion, Da-berat,
29. Jarmut i Engannim, amb els seus llocs per als ramats: quatre ciutats
30. De la tribu d’Aser: Mixal, Abdon,
31. Helcat i Rehob, amb els seus llocs per als ramats: quatre ciutats.
32. De la tribu de Neftalí: Quèdeix, a Galilea, ciutat de refugi per als homi-cides, Hammot-Dor i Cartan, amb els seus llocs per als ramats: tres ciutats.
33. Totes les ciutats dels guerxonites, segons les seves famílies, van ser tretze ciutats amb els seus llocs per als ramats.
34. A les famílies dels fills de Merarí, que eren de la resta dels levites, els van donar de la tribu de Zabuló: Jocneam, Cartà,
35. Rimmonà i Nahalol, amb els seus llocs per als ramats: quatre ciutats.
36. De la tribu de Rubèn: Bèsser, Jahas,
37. Quedemot i Medàat, amb els seus llocs per als ramats: quatre ciutats.
38. De la tribu de Gad: la ciutat de refugi per als homicides Ramot, a Galaad, Ma-hanaim,
39. Heixbon i Jazer, amb els seus llocs per als ramats: en total van ser quatre ciutats.
40. Totes les ciutats donades per sorteig als fills de Merarí, de la resta dels clans dels levites, van ser dotze.
41. El total de ciutats dels levites dintre la possessió dels fills d’Israel va ser de quaranta-vuit, amb els seus llocs per als ramats.
42. Cada una d’aquestes ciutats comprenia la població i els llocs per al bestiar del voltant. Fou igual en totes aquestes ciutats.
43. El Senyor va donar a Israel tota la terra que va jurar als seus avantpassats que els donaria; ells la van ocupar i s’hi van instal·lar.
44. I el Senyor els concedí la pau al seu voltant, tal com ho va jurar als seus avantpassats, i cap dels seus enemics no va poder plantar-los cara, perquè el Senyor va posar-los tots a les seves mans.
45. Ni una sola de les bones promeses que el Senyor havia fet a la casa d’Israel no va fallar: totes es van complir.

Josuè 22:1-34
1. Llavors Josuè va convocar els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manassès,
2. i els digué: “Heu complert amb tot el que us va manar Moisès, el servent del Senyor, i m’heu obeït en tot allò que us he manat.
3. No heu abandonat els vostres germans en tots aquests llargs dies fins avui, sinó que heu guardat exactament el manament del Senyor, el vostre Déu.
4. Ara, doncs, ja que el Senyor, el vostre Déu, ha concedit el descans als vostres germans, tal com els va prometre, tor-neu-vos-en; aneu a casa vostra, a la terra on teniu la possessió que Moisès, el servent del Senyor, us va donar a l’altra banda del Jordà.
5. Només us demano que procureu complir estrictament el manament i la Llei que us va donar Moisès, servent del Senyor: estimeu el Senyor, el vostre Déu, seguiu tots els seus camins i guar-deu els seus manaments; fidels a ell, servint-lo amb tot el cor i amb tota l’ànima.”
6. Després, Josuè els beneí i els acomiadà, i ells van marxar a casa seva.
7. Moisès havia donat a la mitja tribu de Manassès una possessió en el Basan, i Josuè n’havia donat a l’altra meitat de la tribu entre els seus germans d’aquest costat del Jordà, a occident. Quan Josuè els envià a casa seva, després de beneir-los,
8. els digué: “Torneu a casa vostra car-regats de riquesa, amb molts ramats, amb plata i or, bronze i ferro, i amb una gran quantitat de vestits; compartiu amb els vostres germans el botí dels vostres enemics.”
9. Llavors els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès, se’n tornaren separant-se dels fills d’Israel des de Siló, que és en terra de Canaan, per anar-se’n a la regió de Galaad, la terra de la seva heretat, de la qual n’ha-vien pres possessió segons l’ordre del Senyor per mitjà de Moisès.
10. Però quan van ser a la zona del Jordà, encara en territori de Canaan, els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès van erigir allí, tocant al Jordà, un altar d’aspecte magnífic.
11. I els fills d’Israel van sentir dir: “Heus aquí que els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès han erigit un altar en la frontera del país de Canaan, tocant el Jordà, al cantó dels fills d’Israel.”
12. Així que els israelites ho van sentir, es va reunir tota la congregació dels fills d’Israel a Siló per preparar un atac contra ells.
13. Però primer van enviar Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, a les tribus de Rubèn i de Gad i a la mitja tribu de Manassès,
14. i amb ell deu principals, un per cada casa patriarcal de cada una de les tribus d’Israel. Eren tots ells caps de família paterna dins els clans d’Israel.
15. Aquests van anar a trobar els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès, en territori de Galaad, i els van dir:
16. “Això us pregunta tota la congre-gació del Senyor: Quina infidelitat és aquesta que heu comès contra el Déu d’Israel, per apartar-vos en aquest dia del culte al Senyor, en edificar-vos un altar i rebel·lar-vos avui contra el Senyor?
17. Que no n’hi havia prou amb el crim de Peor, del que fins avui encara no ens hem purificat, malgrat la plaga que hi hagué en la congregació del Senyor?
18. Vosaltres us aparteu avui del culte al Senyor! Si avui us rebel·leu contra el Senyor, succeirà que demà ell esclatarà en furor contra tota la congregació d’Israel.
19. Si de debò penseu que la terra de la vostra possessió és impura, passeu-vos a la terra de la possessió del Senyor, on el Tabernacle del Senyor està establert, i ocupeu un territori entre nosaltres, però no us rebel·leu contra el Senyor, ni us poseu contra nosaltres, construint-vos un altar rival de l’altar del Senyor, el nostre Déu.
20. ¿No cometé Acan, fill de Zèrah, una infidelitat en l’anatema i va provocar un esclat d’ira contra tota la congregació d’Israel? I no va ser només un home que va morir pel seu delicte!”
21. Llavors els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès, prenent la paraula, van dir als caps dels clans d’Israel:
22. “El Déu dels déus, el Senyor; el Déu dels déus, el Senyor, ho sap prou, i tam-bé Israel ho ha de saber: si ha estat per rebel·lia o si ha estat per infidelitat al Senyor, que no ens perdoni avui;
23. si ens hem construït un altar per apar-tar-nos del culte al Senyor, o si ha estat per oferir-hi holocaustos i ofrenes vegetals, o si ha estat per oferir-hi sacrificis pacífics, que el mateix Senyor ens en demani comptes!
24. Més aviat ha estat per recel d’això mateix, que ho hem fet; ens hem dit: El dia de demà, els vostres fills potser diran als nostres: ‘Què teniu a veure vosaltres amb el Senyor, el Déu d’Israel?
25. El Senyor ha posat el Jordà com a frontera entre nosaltres i vosaltres, fills de Rubèn i de Gad. Vosaltres no teniu part amb el Senyor. Així els vostres fills podrien provocar que els nostres fills deixessin de reverenciar el Senyor.’
26. Per això vam dir: Anem a construir-nos aquest altar; no per oferir-hi holocaustos ni sacrificis,
27. sinó perquè faci de testimoni entre nosaltres i vosaltres, i entre les nostres futures generacions, que donem culte al Senyor a la seva presència, amb els nostres holocaustos, amb els nostres sacri-ficis i amb les nostres ofrenes pacífi-ques, i així els vostres fills no podran dir el dia de demà als nostres fills: ‘No teniu part en el Senyor.’
28. Ens hem dit, doncs, que si el dia de demà ens deien això a nosaltres o als nostres descendents, podríem replicar: Mireu la còpia de l’altar del Senyor que els nostres avantpassats van construir, i no per a holocaustos ni per a sacrificis, sinó com a testimoniatge entre nosaltres i vosaltres.
29. Lluny de nosaltres de rebel·lar-nos contra el Senyor i d’apartar-nos avui de seguir-lo, edificant un altar per a holocaustos, ofrenes i sacrificis, rival de l’al-tar del Senyor, el nostre Déu, que és davant del seu Tabernacle.”
30. Quan el sacerdot Pinhàs, els princi-pals de la congregació i els caps dels clans d’Israel que eren amb ell, van sen-tir la resposta que donaven els fills de Rubèn, els fills de Gad i la mitja tribu de Manassès, els va semblar bé.
31. Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, digué als fills de Rubèn, als fills de Gad i a la mitja tribu de Manassès: “Avui hem comprès que el Senyor és enmig de nosaltres, perquè no heu comès aquella infidelitat amb el Senyor. Heu estalviat als fills d’Israel l’enuig del Senyor.”
32. Després, Pinhàs, fill del sacerdot Eleazar, i els principals van tornar de la trobada amb els fills de Rubèn i els fills de Gad, des de la terra de Galaad al lloc dels fills d’Israel, i els van comunicar la resposta.
33. Els fills d’Israel es van donar per satisfets i van donar gràcies a Déu, i mai més no van intentar d’anar a atacar-los amb intenció d’assolar el país on vivien els fills de Rubèn i els fills de Gad.
34. Els fills de Rubèn i els fills de Gad van posar a l’altar el nom de Testimoni, perquè deien: “Es testimoni entre nosaltres que el Senyor és Déu.”

Salms 46:7-11
7. El Senyor de l’univers és amb nos-altres, el nostre refugi és el Déu de Jacob. (Pausa)
8. Veniu i mireu les gestes del Senyor. Que n’ha fet de prodigis en la terra!
9. Detura les guerres fins a l’extrem del país, trenca l’arc i parteix la llança, i llença al foc els escuts.
10. Desistiu i sapigueu que jo sóc Déu; domino sobre les nacions, domino sobre la terra.
11. El Senyor de l’univers és amb nos-altres, el nostre refugi és el Déu de Jacob. (Pausa)

Proverbis 14:12-13
12. Hi ha camins que a l’home li semblen rectes, però que acaben sent vies de mort.
13. Fins en les rialles pot entristir-se el cor, i l’alegria pot acabar en dolor.

Lluc 13:1-22
1. Per aquell temps se n‘hi van presentar uns a contar-li el cas dels galileus que Pilat va fer matar, i com barrejà la seva sang amb la de les víctimes que ells ofrenaven.
2. Jesús els respongué: “¿Us penseu que aquells galileus eren més pecadors que tots els altres galileus, perquè van sofrir així?
3. Us dic que no; i si no us penediu, tots acabareu igual.
4. I aquells divuit que van morir, quan el va caure al damunt la torre de Siloè, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem?
5. Us dic que no; i si no us penediu, tots acabareu igual.”
6. I els exposà aquesta paràbola: “Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya, i anà a buscar-hi fruit, però no n’hi va trobar.
7. Llavors va dir al vinyater: ‘Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit en a-questa figuera, i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar inútilment la terra?’
8. Però aquell home li va contestar: ‘Senyor, deixa-la encara aquest any, en l’endemig jo cavaré al seu voltant i l’adobaré amb fems,
9. a veure si dóna fruit més endavant. Si no, la podràs tallar’.”
10. Un dissabte ensenyava en una sinagoga.
11. Hi havia allà una dona posseïda d’un esperit que la tenia malalta des de feia divuit anys, i anava encorbada sense po-der redreçar-se del tot.
12. En veure-la, Jesús la va cridar i li digué: “Dona, quedes lliure de la teva malaltia.”
13. Li va imposar les mans i a l’instant es va redreçar, i donava gràcies a Déu.
14. Però va intervenir-hi el degà de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia fet la guarició en dissabte, i deia a la gent: “Hi ha sis dies per a treballar. Veniu, doncs, qualsevol dia a fer-vos gua-rir, però no en dissabte.”
15. Però el Senyor li contestà: “Hipòcrites! Cada un de vosaltres, encara que sigui dissabte, ¿no desferma de l’estable el seu bou o l’ase, per dur-lo a abeurar?
16. I aquesta dona, que és filla d’Abraham, i que Satanàs tenia lligada des de feia divuit anys, ¿no se l’havia de des-lliurar d’aquest lligam per ser dis-sabte?”
17. Mentre deia això, tots els seus ad-versaris se sentien avergonyits, i tota l’altra gent s’alegrava de tants de pro-digis com feia.
18. Deia, doncs: “A què s’assembla el Regne de Déu, i a què el compararé?
19. És com un gra de mostassa que un home va prendre i va sembrar al seu camp; va créixer, es va fer arbre, i els ocells del cel s’ajocaren a les seves branques.”
20. I va dir un altre cop: “A què com-pararé el Regne de Déu?
21. S’assembla al llevat que una dona va agafar i va barrejar amb tres mesures de farina, fins que tot va fermentar.”
22. Mentre es dirigia a Jerusalem anava ensenyant per totes les viles i pobles del camí.