A A A A A
Bíblia en un any
Abril 22

Jutges 9:1-57
1. Abimèlec, fill de Jerubaal, va anar a Siquem a trobar els germans de la seva mare i va parlar amb ells i amb tota la parentela i els digué:
2. “Us demano que digueu a tots els ciutadans de Siquem això: Què us convé més: que regnin sobre vosaltres setanta homes, tots ells fills de Jerubaal, o que us governi un sol home? Recordeu que jo sóc dels vostres ossos i de la vostra sang.”
3. Els germans de la seva mare van par-lar per ell i van fer que les seves parau-les arribessin a tots els ciutadans de Siquem, i el seu cor es va decantar per seguir Abimèlec, perquè es deien: ”És un germà nostre.”
4. Llavors li van donar setanta sicles de plata del temple de Baal-Berit, amb els quals Abimèlec va reclutar gent desva-gada i dissoluta que el van seguir.
5. Es va dirigir a casa del seu pare, a Ofrà, i va matar els seus setanta germans, els fills de Jerubaal, sobre una mateixa pedra. Tot i així, va quedar Jotam, el fill petit de Jerubaal, perquè es va amagar.
6. Després es van reunir tots els ciuta-dans de Siquem i tots els de Betmil·ló, i van anar a proclamar rei Abimèlec prop de l’alzina de l’estela que hi ha a Siquem.
7. Quan ho van fer saber a Jotam, aquest va anar al cim de la muntanya de Gari-zim, i cridant amb veu forta els digué: “Escolteu-me, ciutadans de Siquem, i que Déu us escolti!
8. Una vegada, els arbres van decidir elegir-se un rei, i van dir a l’olivera: regna tu sobre nosaltres.
9. Però l’olivera els respongué: Com puc renunciar al meu oli, que serveix per a honorar Déu i els homes, per anar a aixecar-me per damunt els arbres?
10. Llavors els arbres van dir a la figuera: Vine tu, i regna sobre nosaltres.
11. Però la figuera els respongué: Com puc renunciar a la meva dolçor i el meu fruit excel·lent, per anar a aixecar-me per damunt els arbres?
12. Llavors els arbres van dir al cep: Vine tu, i regna sobre nosaltres.
13. Però el cep els respongué: Com puc renunciar al meu most que alegra Déu i els homes, per anar a aixecar-me per damunt dels arbres?
14. Llavors tots els arbres van dir a l’es-barzer: Vine tu, i regna sobre nosaltres.
15. Però l’esbarzer respongué als arbres: Si és amb bona fe que voleu ungir-me rei sobre vosaltres, veniu a refugiar-vos a la meva ombra; i si no, sortirà foc de l’esbarzer i consumirà els cedres del Líban.”
16. Ara, doncs, si heu actuat de bona fe i amb lleialtat en fer rei Abimèlec, i si us heu portat correctament amb Jeru-baal i la seva família, i si l’heu tractat com mereixen els seus fets
17. — ja que el meu pare va lluitar a favor vostre exposant la seva vida en greus perills per deslliurar-vos de les mans de Madian,
18. mentre que vosaltres us heu alçat contra la casa del meu pare i heu mort els seus fills, setanta persones, sobre una mateixa pedra, i heu proclamat rei dels habitants de Siquem Abimèlec, que és fill d’una esclava seva, perquè és germà vostre —;
19. si, doncs, és de bona fe i amb lleialtat que avui heu actuat amb Jerubaal i la seva família, estigueu satisfets amb Abimèlec i que ell també ho estigui amb vosaltres.
20. Però, si no, que surti d’Abimèlec un foc que consumeixi els ciutadans de Siquem i els de Betmil·ló, i que surti un foc dels ciutadans de Siquem i de Bet-mil·ló que consumeixi Abimèlec.”
21. Tot seguit, Jotam va fugir i es refugià a Beer, on es va quedar per por del seu germà Abimèlec.
22. Abimèlec va regnar sobre Israel du-rant tres anys.
23. Després Déu va interposar un esperit de discòrdia entre Abimèlec i els habitants de Siquem, i els siquemites van trair Abimèlec
24. venjant el crim comès contra els setanta fills de Jerubaal i fent recaure la seva sang sobre Abimèlec, el seu germà, que els va matar, i sobre els ciutadans de Siquem, que l’havien ajudat en la matança dels seus germans.
25. A tal fi, els siquemites li posaven emboscades dalt de les muntanyes i sa-quejaven tothom qui passava prop d’ells per aquell camí; i d’això se n’avisà Abimèlec.
26. Llavors va arribar Gàal, fill d’Èbed, amb els seus germans, i passà per Siquem, i els siquemites es van fer amics seus.
27. Van sortir junts als camps, van veremar les vinyes, van trepitjar el raïm i, fent gatzara, van entrar al temple del seu déu, on van menjar i beure maleint Abimèlec.
28. I Gàal, fill d’Èbed, digué: “Qui és Abimèlec i qui és Siquem, perquè hà-gim de servir-lo? ¿No és el fill de Jeru-baal? I Zebul, no és el seu prefecte? Servim els homes d’Hamor, pare de Siquem. Per què hem de servir-lo a ell, nosaltres?
29. Tant de bo tingués aquesta gent sota el meu comandament; faria fugir Abimèlec i li diria: Reforça el teu exèrcit i surt.”
30. Quan Zebul, prefecte de la ciutat, va sentir les paraules de Gàal, fill d’Èbed, es va enfurismar
31. i va enviar missatgers secretament a Abimèlec, a dir-li: “Gàal, fill d’Èbed, i els seus germans han vingut a Siquem i revolten la ciutat contra tu.
32. Ara, doncs, vine de nit amb la teva gent i prepara una emboscada als afores;
33. i al matí, en sortir el sol, surt aviat i desplega l’exèrcit entorn de la ciutat. Així Gàal sortirà amb la seva tropa al teu encontre i podràs fer amb ell el que et plagui.”
34. Abimèlec, amb tots els seus homes, es va alçar de nit i va preparar l’em-boscada contra Siquem amb quatre esquadrons.
35. Llavors Gàal, fill d’Èbed, va sortir i es va aturar a l’entrada de la porta de la ciutat. Abimèlec també es va alçar de l’emboscada amb la seva gent.
36. Quan Gàal veié la gent, digué a Zebul: “Mira, hi ha gent que baixa de dalt de les muntanyes.” Però Zebul li digué: “El que veus són les ombres de les mun-tanyes, que et deuen semblar homes.”
37. Però Gàal va insistir: “Mira, hi ha gent que baixa del Melic del país i un esquadró que ve pel camí de l’alzina dels Endevinadors.”
38. I Zebul li digué: “¿On és ara aquella boca amb què deies: ‘Qui és Abimèlec perquè l’hàgim de servir?’ ¿No és aquesta la gent que menyspreaves? Doncs, ara, digna’t sortir a combatre contra ells.”
39. Llavors Gàal va sortir al davant dels ciutadans de Siquem i va lluitar contra Abimèlec;
40. i Abimèlec el va perseguir, perquè va fugir del seu davant, i van caure moltes víctimes fins a l’entrada de la porta.
41. Abimèlec se’n tornà a Arumà, men-tre que Zebul va expulsar Gàal i els seus germans i impedí que visquessin a Siquem.
42. L’endemà, el poble va sortir a camp obert i Abimèlec ho va saber.
43. Però ell havia preparat la seva gent i l’havia distribuïda en tres grups, i ha-via preparat una emboscada al camp. I així que va veure que la gent sortia de la ciutat es va llançar contra ells i els va derrotar.
44. Abimèlec i el grup que anava amb ell es van llançar impetuosament i van bar-rar el pas de l’entrada de la porta de la ciutat, mentre que els dos altres grups es llançaven damunt tots els qui eren en camp obert i els derrotaren.
45. Durant tot el dia, Abimèlec va lluitar contra la ciutat, la va vèncer i va matar la gent que hi havia; després va enrunar la ciutat i la va sembrar de sal.
46. Quan tots els habitants de la Torre de Siquem ho van saber, es van refugiar a la cripta del temple d’El-Berit.
47. Van avisar Abimèlec que tots els homes de la Torre de Berit s’havien re-fugiat allà.
48. Llavors Abimèlec, amb tots els qui eren amb ell, va pujar a la muntanya de Salmon i, amb la destral a la mà, va tallar una branca d’arbre, i alçant-la se la va carregar a l’espatlla tot dient a la gent que anava amb ell: “Això que m’heu vist fer, afanyeu-vos a fer-ho com jo.”
49. Tots es van posar a tallar cadascú la seva branca i, seguint Abimèlec, les van apilar contra la cripta i hi van calar foc. Així van morir totes les persones que vivien a la Torre de Siquem: entre homes i dones, unes mil.
50. Després, Abimèlec va marxar contra Tebés, la va assetjar i la va conquerir.
51. Al centre de la població hi havia una ciutadella on tots els homes i les dones, la totalitat dels habitants de la ciutat, van anar a refugiar-se; i després de tancar-se a dins, van pujar al terrat de la torre.
52. Abimèlec va arribar a la ciutadella, la va atacar i va acostar-se a la torre per calar-hi foc.
53. En això que una dona va llançar una pedra de molí contra el cap d’Abimèlec i li va fracturar el crani.
54. Ell va cridar de seguida el jove que li feia d’escuder i li digué: “Desembeina la teva espasa i mata’m! No vull que sigui dit que m’ha matat una dona.” El jove el va traspassar, i així va morir.
55. Quan els homes d’Israel van adonar-se que Abimèlec era mort, es van retirar cadascú a casa seva.
56. D’aquesta manera Déu va retribuir la maldat que Abimèlec havia comès con-tra el seu pare, matant els seus setanta germans.
57. Igualment, Déu va fer que tota la maldat dels habitants de Siquem recaigués damunt el seu cap; així es va complir en ells la maledicció de Jotam, fill de Jerubaal.

Jutges 10:1-18
1. Després d’Abimèlec va sorgir, per salvar Israel, Tolà, fill de Puà, nét de Dodó, un home d’Issacar que habitava a Xamir, a la Muntanya d’Efraïm.
2. Aquest, després de jutjar Israel durant vint-i-tres anys, va morir i el van enter-rar a Xamir.
3. Després d’ell va sorgir Jaïr, el galaa-dita, que va jutjar Israel vint-i-dos anys.
4. Tenia trenta fills que muntaven trenta pollins i posseïen trenta poblacions, que fins al dia d’avui s’anomenen les viles de Jaïr, situades a la regió de Galaad.
5. Quan Jaïn va morir el van enterrar a Camon.
6. Els fills d’Israel van tornar a fer el mal als ulls del Senyor, adorant els baals i les astartes, els déus de Síria, els de Sidó, els de Moab, el d’Ammon i els dels filisteus, abandonant el Senyor i negant-li el culte.
7. Llavors la ira del Senyor es va encen-dre contra Israel i els va posar en mans dels filisteus i en mans del ammonites,
8. els quals, des d’aquell any, van maltractar i van oprimir els fills d’Israel. Van ser divuit anys oprimint els fills d’Israel que vivien a l’altra banda del Jordà, en el territori de l’amorreu, a Galaad.
9. A més, els fills d’Ammon van traves-sar el Jordà per lluitar també contra Judà, contra Benjamí i contra la família d’Efraïm, de manera que Israel estava en una greu situació.
10. Aleshores els fills d’Israel van cla-mar al Senyor dient: “Hem pecat contra tu, perquè hem deixat el nostre Déu i hem adorat els baals!”
11. El Senyor contestà als fills d’Israel: “Quan els egipcis, els amorreus, els am-monites, els filisteus,
12. els sidonis, els amalequites i els mao-nites us oprimien, i vau clamar a mi, ¿no us vaig alliberar de les seves mans?
13. Tot i això, vosaltres m’heu abandonat i heu anat a adorar déus estranys. Per tant, no us tornaré a salvar.
14. Aneu a invocar els déus que us heu escollit; que us salvin en els vostres moments d’angoixa.”
15. Però els fills d’Israel van respondre al Senyor: “És veritat que hem pecat. Fes amb nosaltres el que millor et sem-bli, però, t’ho preguem, allibera’ns.”
16. Aleshores van treure els déus estran-gers que tenien entre ells i van donar culte al Senyor, que es commogué pro-fundament per la desgràcia d’Israel.
17. Mentrestant, els fills d’Ammon ha-vien estat convocats i acamparen a Galaad. També els israelites es van reunir i van acampar a Mispà.
18. El poble i els principals de Galaad es preguntaven entre ells: “Qui serà l’home que emprengui l’atac contra els am-monites? Ell comandarà tots els homes de Galaad.”

Salms 50:1-6
1. (Salm. D’Asaf.) El Senyor, el Déu dels déus, ha parlat, ha convocat la terra des de llevant fins a ponent.
2. Des de Sió, bellesa perfecta, Déu resplendeix.
3. El nostre Déu ve, i no pas en silenci; davant d’ell un foc abrusador, al seu entorn furient tempesta.
4. Des de l’altura convoca cel i terra a judicar el seu poble:
5. “Aplegueu-me els meus fidels, que amb un sacrifici han confirmat la meva aliança.”
6. I el cel proclamarà la seva justícia; perquè Déu mateix és el jutge. (Pausa)

Proverbis 14:25-27
25. El testimoni verídic salva vides, però l’impostor difon falsedats.
26. En el temor del Senyor hi ha con-fiança segura i serà un refugi per als seus fills.
27. El temor del Senyor és una font de vida que fa eludir els llaços de la mort.

Lluc 16:1-31
1. Jesús va dir també als deixebles: “Hi havia un cert hisen-dat que tenia un administrador, i li van anar amb l’acusació que malversava els seus béns.
2. El va cridar i li digué: ‘Què és això que em diuen de tu? Prepara la liquida-ció de la teva gestió, perquè ja no pots continuar administrant més.’
3. Llavors l’administrador es va dir dintre seu: ‘Què faré ara que el meu amo em treu l’administració? Per anar a ca-var, no m’hi veig amb forces; per anar a captar, me’n dono vergonya.
4. Ja sé què faré perquè hi hagi qui em rebi a casa seva quan m’hagi tret l’ad-ministració.’
5. Va fer venir un per un els deutors del seu amo, i preguntà al primer: ‘Quant deus al meu amo?’
6. Aquest li digué: ‘Cent garrafes d’oli.’ Ell va dir: ‘Aquí tens el teu albarà: seu i escriu-hi ara mateix cinquanta.’
7. Després preguntà a un altre: ‘I tu, quant deus?’ Ell li contestà: ‘Cent sacs de blat.’ Li diu: ‘Aquí tens el teu albarà; escriu-hi vuitanta.’
8. I l’amo va elogiar l’acció de l’admi-nistrador deslleial, per l’habilitat que havia tingut. Perquè els fills d’aquest món són més astuts amb la pròpia gent que no pas els fills de la llum.
9. I jo us dic: Guanyeu-vos amics amb la falsa riquesa, a fi que quan s’acabi sigueu rebuts a les mansions eternes.
10. Qui és fidel en coses sense im-portància, també és fidel en coses de molta vàlua, i qui és infidel en coses sense importància, també és infidel en coses de molta vàlua.
11. Si, doncs, en la falsa riquesa no heu estat fidels, ¿qui us confiarà l’autèntica?
12. Si no heu estat fidels en les coses dels altres, ¿qui us confiarà allò que és vostre?
13. Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu de l’altre. No podeu servir Déu i el diner.”
14. Els fariseus, que són tan amics del diner, escoltaven aquestes paraules i feien befa de Jesús.
15. Ell els digué: “Vosaltres sou els qui us feu passar per homes justos als ulls de la gent, però Déu coneix els vostres cors; i és que allò que als ulls humans es considera excel·lent, és detestable als ulls de Déu.
16. “La Llei i els profetes arriben fins a Joan; de llavors ençà és anunciat el Reg-ne de Déu, i es convida tothom amb insistència a entrar-hi.
17. És més fàcil que passi el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei.
18. Tothom qui repudia la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri; i el qui es casa amb una dona repudiada pel seu marit, comet adulteri.
19. “Hi havia un home ric que vestia de porpra i de lli molt fi i que cada dia feia banquets esplèndids,
20. mentre que un captaire, anomenat Llàtzer, jeia al seu portal, tot cobert de nafres,
21. desitjant d’atipar-se amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
22. Heus aquí que el pobre va morir i els àngels el van portar al si d’Abraham. També va morir el ric, i el van enterrar.
23. En la regió dels morts, enmig de turments, alçant la mirada, va veure Abraham, d’un tros lluny, i Llàtzer re-clinat al seu si.
24. Llavors va cridar: ‘Pare Abraham, compadeix-te de mi i envia Llàtzer perquè mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, que pateixo molt en aquesta flama.’
25. Abraham va respondre: ‘Fill, recorda que durant la teva vida ja vas rebre els teus béns, en canvi, Llàtzer, els seus mals; ara, però, ell aquí és consolat, i tu, en canvi, ets turmentat.
26. A més, entre nosaltres i vosaltres s’obre un gran abisme, de manera que els qui voldrien passar d’aquí a vosaltres no puguin, ni d’allí travessin cap a nosaltres.’
27. Aleshores digué: ‘Et prego, doncs, pare, que l’enviïs a casa del meu pare,
28. on tinc cinc germans, a fi que els previngui, no sigui que vinguin a parar també ells en aquest lloc de turment.’
29. Però Abraham li digué: ‘Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin.’
30. Ell va insistir: ‘No, pare Abraham, que si algú d’entre els morts anés a ells es convertirien.’
31. Però Abraham digué: ‘Si no fan cas de Moisès i dels profetes, tampoc no es convenceran si algú ressuscitava d’entre els morts’.”