Instagram
English
A A A A A
Bíblia en un any
Abril 17

Josuè 23:1-16
1. Havia passat molt de temps d’ençà que el Senyor havia concedit a Israel la pau amb tots els seus enemics del voltant i Josuè ja era vell i d’edat avançada,
2. Llavors va convocar tot Israel, els seus ancians, els seus caps, els seus jutges i els seus magistrats i els digué: “Jo ja sóc vell i d’edat avançada.
3. Vosaltres heu vist tot el que el Senyor, el vostre Déu, ha fet en totes aquestes nacions a favor vostre, perquè el Senyor, el vostre Déu, és qui ha lluitat per vosaltres.
4. Us he repartit per sorteig, com a heretat de les vostres tribus, aquestes nacions que quedaven a partir del Jordà, i totes les que jo vaig exterminar fins al Mar Mediterrani, on es pon el sol.
5. El mateix Senyor, el vostre Déu, les expulsarà del vostre davant, les foragitarà de la vostra presència i vosaltres posseireu el seu país, tal com us ho ha promès el Senyor, el vostre Déu.
6. Poseu tot l’esforç a guardar i a complir tot el que hi ha escrit en el Llibre de la Llei de Moisès, sense desviar-vos ni cap a la dreta ni a l’esquerra,
7. sense tenir tractes amb aquestes nacions que han quedat entre vosaltres; no invoqueu el nom dels seus déus ni els feu promeses; no els doneu culte ni els adoreu,
8. sinó que sigueu fidels al Senyor, al vostre Déu, com ho heu vingut fent fins avui.
9. Perquè el Senyor ha desposseït davant vostre unes nacions grans i poderoses, mentre que a vosaltres ningú no us ha pogut resistir fins ara.
10. Un de sol de vosaltres pot perseguir-ne mil, perquè el Senyor, el vostre Déu, és qui lluita per vosaltres, tal com us va prometre.
11. Tingueu-ho molt en compte i esti-meu el Senyor, el vostre Déu,
12. perquè si d’alguna manera us en separàveu, i us uníeu a la resta d’aques-tes nacions que han quedat entre vosaltres, i us emparentàveu amb elles, i us barrejàveu els uns amb els altres,
13. sapigueu bé que el Senyor, el vostre Déu, no tornarà mai més a desposseir davant vostre aquestes nacions; ans al contrari, elles seran per a vosaltres un llaç i un parany, un fuet que us assotarà les costelles i unes punxes als vostres ulls, fins que desaparegueu d’aquesta terra excel·lent que el Senyor, el vostre Déu, us ha donat.
14. Heus aquí que jo estic a punt d’em-prendre el camí que fa tothom. Reconei-xeu, doncs, amb tot el vostre cor i amb tota la vostra ànima, que no ha fallat ni una sola de les bones promeses que el Senyor, el vostre Déu, ha pronunciat a favor vostre; totes s’han complert, sense que en fallés ni una de sola.
15. Però serà que, tal com us han vingut totes les coses bones que el Senyor, el vostre Déu, us havia predit, d’igual manera abocarà el Senyor damunt vostre totes les seves amenaces fins que sigueu esborrats d’aquesta bona terra que el Senyor, el vostre Déu, us ha donat.
16. Si traspasseu el pacte del Senyor, el vostre Déu, que ell mateix us ha escrit, i aneu a donar culte a altres déus i els adoreu, esclatarà la ira del Senyor con-tra vosaltres i ben aviat desapareixereu d’aquesta bona terra que ell us ha donat.”

Josuè 24:1-33
1. Josuè va reunir totes les tribus d’Israel a Siquem. Va convo-car els ancians d’Israel, els seus caps, els seus jutges, i els seus magistrats, que es van presentar davant de Déu.
2. Llavors Josuè digué a tot el poble: “Així diu el Senyor, el Déu d’Israel: Antigament els vostres avantpassats Tèrah i els seus fills Abraham i Nahor, habitaven a l’altra banda del Riu Eu-frates i serviren altres déus.
3. Però jo vaig treure el vostre pare Abraham de més enllà del Riu, i el vaig enviar a recórrer tota la terra de Canaan, i vaig augmentar la seva descendència, i li vaig donar Isaac.
4. I a Isaac li vaig donar Jacob i Esaú. I a Esaú li vaig assignar la serralada de Seïr com a heretat, mentre que Jacob i els seus fills van baixar a Egipte.
5. Vaig enviar Moisès i Aaron i vaig ferir Egipte amb els prodigis realitzats enmig d’ells; i, després, us en vaig fer sortir.
6. Vaig treure d’Egipte els vostres avant-passats, i van arribar fins al mar Roig; i els egipcis van perseguir-los amb car-ros i gent a cavall fins allà.
7. Llavors van clamar al Senyor, i ell va posar un núvol entre el vostre poble i els egipcis, i féu caure damunt d’ells el mar, que els va cobrir. Els vostres ulls han vist el que vaig fer a l’Egipte. Després vau viure al desert durant molt de temps.
8. Jo us vaig conduir a la terra dels amor-reus, que habitaven a l’altra banda del Jordà, i ells van lluitar contra vosaltres. Però els vaig posar a les vostres mans, i vau prendre possessió del seu país, perquè jo vaig exterminar-los del vostre davant.
9. Llavors, va alçar-se Balac, fill de Sipor, rei de Moab, per combatre contra Israel. Féu cridar Balaam, fill de Beor, a fi que us llancés una maledicció,
10. però jo no vaig voler escoltar Balaam, i us hagué de beneir; així jo us vaig lliurar de la seva mà.
11. Després vau travessar el Jordà i vau arribar a Jericó. Allà els amos de Jericó, els amorreus, els pirizites, els cananeus, els hitites, els guirgaixites, els hivites i els jebuseus, van fer-vos la guerra, però jo els vaig posar a les vostres mans.
12. També vaig enviar davant vostre tàvecs que van fer fugir els dos reis amorreus abans que arribéssiu; no va ser, doncs, amb la vostra espasa ni amb el vostre arc.
13. D’aquesta manera us vaig donar terres que no us van costar cap esforç, i ciutats que no vau construir, a fi que tinguéssiu on viure. I ara us alimenteu de vinyes i oliverars que no heu plantat.
14. Per tant, reverencieu el Senyor i serviu-lo sincerament i amb lleialtat, rebutgeu els déus que els vostres avant-passats van servir a l’altra banda del Riu Eufrates i a l’Egipte, i serviu el Senyor.
15. I si us desagrada servir el Senyor, trieu-vos avui qui voleu servir, si els déus que els vostres avantpassats van servir més enllà de l’Eufrates o els déus dels amorreus, al país dels quals viviu ara, perquè jo i la meva casa servirem el Senyor.”
16. Llavors el poble respongué: “Lluny de nosaltres d’abandonar el Senyor per anar a servir déus estranys!
17. El Senyor, el nostre Déu, és qui ens ha fet pujar, a nosaltres i als nostres avantpassats, del país d’Egipte, de la casa d’esclavatge; qui ha obrat davant els nostres ulls grans prodigis, qui ens ha guardat per tots els camins per on hem passat.
18. El Senyor ha expulsat de davant nostre tots aquells pobles, i als amorreus que habitaven aquest país. També nos-altres servirem el Senyor, perquè és el nostre Déu.”
19. Però Josuè digué al poble: “No podeu servir el Senyor perquè és un Déu sant; és un Déu gelós que no consentirà les vostres transgressions i els vostres pecats.
20. Si abandoneu el Senyor per seguir déus estranys, ell s’hi tornarà i us farà mal, i acabarà amb vosaltres, tot i haver-vos fet el bé.”
21. El poble respongué: “No serà així, sinó que servirem el Senyor.”
22. Llavors Josuè digué al poble: “Vosaltres sou testimonis contra vosaltres mateixos que heu escollit el Senyor per servir-lo.” I ells respongueren: “En som testimonis!”
23. Josuè digué: “Ara, doncs, aparteu els l’edat de cent deu anys. déus estranys que encara teniu entre vosaltres i decanteu el vostre cor vers el Senyor, el Déu d’Israel.”
24. El poble respongué a Josuè: “Servi-rem el Senyor, el nostre Déu, i escolta-rem la seva veu.”
25. Així aquell dia, a Siquem, Josuè va fer una aliança amb el poble i va donar-li estatuts i lleis.
26. I va escriure tot això en el Llibre de la Llei de Déu. Després va agafar una gran pedra i la clavà sota l’alzina que hi havia al santuari del Senyor,
27. i digué a tot el poble: “Mireu, aquesta pedra servirà de testimoni contra vosaltres, ella ha sentit totes les paraules que el Senyor ens ha dit. Us farà de testimo-ni contra vosaltres, no sigui que rene-guéssiu del vostre Déu.”
28. Després Josuè acomiadà el poble, cadascú a la seva heretat.
29. Després d’aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a
30. I el van enterrar en el terme de la seva propietat, a Timnat-Sèrah, situada en la muntanya d’Efraïm, al nord del puig Gàaix.
31. Israel va servir el Senyor tots els dies de Josuè i tots els dies dels ancians que sobrevisqueren Josuè, i que coneixien tot el que el Senyor havia fet a favor d’Israel.
32. Quant als ossos de Josep, que els fills d’Israel havien portat de l’Egipte, els van enterrar a Siquem, al camp que Jacob havia comprat als fills d’Hamor, pare de Siquem, pel preu de cent mo-nedes, i que havia quedat en propietat dels fills de Josep.
33. També va morir Eleazar, fill d’Aaron, i el van enterrar a Guibat-Pinhàs, propietat del seu fill, que li havia estat donada a la serralada d’Efraïm.

Salms 47:1-9
1. (Del mestre de cant. Dels fills de Corè. Càntic.) Aplaudiu, pobles d’arreu del món, aclameu Déu amb crits de joia,
2. que el Senyor Altíssim és terrible, rei suprem de tot el món.
3. Ha subjectat els pobles al nostre domini, i ha posat les nacions als nostres peus;
4. ell ens escull la seva heretat, orgull de Jacob, el seu estimat. (Pausa)
5. Déu s’eleva enmig d’aclamacions, puja el Senyor al so de trompeta.
6. Exalceu el nostre Déu, exalceu-lo! Canteu salms al nostre rei, canteu!
7. Ja que Déu és rei de tot el món, canteu cançons d’afirmació.
8. Déu regna sobre les nacions, Déu s’asseu sobre el seu sant setial.
9. Els prínceps de les nacions s’unei-xen al poble del Déu d’Abraham,

Proverbis 14:14-14
14. El cor de l’infidel s’afartarà de la seva conducta; l’home de bé fruirà de les seves obres.

Lluc 13:23-35
23. Un li va dir: “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?” Ell els digué:
24. “Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts inten-taran d’entrar-hi i no podran.
25. Un cop l’amo de la casa s’hagi alçat i hagi tancat la porta, us quedareu a fora, i us posareu a trucar cridant: ‘Senyor, obre’ns’; i us respondrà: ‘No sé d’on sou, vosaltres.’
26. Llavors començareu a dir: ‘Hem menjat i begut amb tu, i tu has ensenyat en les nostres places.’
27. I ell us replicarà: ‘No sé d’on sou; aparteu-vos de mi, els que practiqueu la iniquitat!’
28. Allà hi haurà el plor i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Ja-cob i els profetes en el Regne de Déu, mentre que vosaltres sou expulsats a fora.
29. I vindrà gent de l’orient i de l’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el Regne de Déu.
30. Mireu: hi ha darrers que seran els primers, i primers que seran els dar-rers.”
31. En aquella ocasió, se li van acostar us fariseus i li digueren: “Retira’t i vés-te’n d’aquí, que Herodes et vol matar.”
32. Ell els respongué: “Aneu i digueu a aquella guineu: ‘Heus aquí que avui i demà expulso dimonis i faig guaricions, i el tercer dia arribo a la fi.
33. Però avui, demà i demà passat, cal que segueixi viatge, perquè un profeta no ha de morir fora de Jerusalem.’
34. Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són en-viats! Quantes vegades he volgut aple-gar els teus fills, com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, i no ho heu volgut!
35. Doncs, mireu, la vostra casa us queda buida. Us asseguro que no em torna-reu a veure fins que arribi el dia que cla-mareu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!”