A A A A A
Bíblia en un any
Abril 15

Josuè 19:1-51
1. La segona sort fou per a la tribu de Simeó, segons els seus clans. La seva heretat era enmig de l’he-retat dels fills de Judà.
2. Tingueren en la seva heretat: Beerxeba, Xemà, Moladà,
3. la vila de Hassar-Xual, Baalà, Èssem,
4. Eltolad, Betul, Hormà,
5. Siclag, Betammarcabot, la vila de Hassar-Sussà,
6. Betlebaot, Xaruhèn: tretze ciutats amb les seves viles.
7. Aín, Rimon, Èter i Aixan: quatre ciu-tats amb les seves viles;
8. i totes les viles dels voltants d’aquestes ciutats, fins a Baalat-Beer i Ramat-Nègueb. Aquesta fou l’heretat de la tribu dels fills de Simeó, segons els seus clans.
9. L’heretat dels fills de Simeó es pren-gué d’entre la part dels fills de Judà, perquè la possessió dels fills de Judà era massa gran per a ells, i per això, els fills de Simeó obtingueren la seva hisenda dins de les possessions dels fills de Judà.
10. La tercera sort es va tirar per als fills de Zabuló, segons els seus clans, i el límit de la seva heretat arribava fins a Sarid.
11. Pujava cap a occident, cap a Maralà, tocava a Dabèixet i confrontava amb el torrent d’enfront de Jocneam.
12. Després donava la volta a l’est de Sarid, seguia cap a llevant, fins a la frontera de Quislot-Tabor, i anava a sortir a Daberat i pujava a Jafia.
13. D’allà, passava endavant cap a l’est de Gathéfer, a Ità-Cassín, i sortia a Rim-monà, on es decantava cap a Neà.
14. El límit rodejava pel cantó nord fins a Hannaton, i els seus confins atenyien la vall d’Iftahel.
15. A més, Catat, Nahalol, Ximron, Iralà i Betlem: dotze ciutats amb les seves viles.
16. Aquestes ciutats amb les seves viles fou l’heretat dels fills de Zabuló, segons els seus clans.
17. La quarta sort es va tirar per als fills d’Issacar, segons els seus clans.
18. Obtingueren aquest territori: Jizreel, Quessulot, Xunem,
19. Hafaraim, Xion, Anaharat,
20. Rabit, Quixion, Ebes,
21. Rèmet, Engannim, Enhadà i Bet-passés.
22. El límit tocava el Tabor, Xahassima i Betxèmeix, i el seu territori s’acabava al Jordà: setze ciutats amb les seves viles.
23. Aquestes ciutats amb les seves viles fou l’heretat dels fills d’Issacar, segons els seus clans.
24. La cinquena sort es va tirar a la tribu dels fills d’Aser, segons els seus clans,
25. i aquest fou el seu territori: Helcat, Halí, Beten, Acxaf,
26. Alammèlec, Amad, Mixal; i tocava el Carmel per l’oest i el riu Libnat.
27. Després girava cap a l’orient fins a Betdagon, tocava Zabuló i la vall d’Iftahel, per la part del nord anava a Beta-émec i Neiel, per sortir a Cabul. Per la banda esquerra tenia:
28. Abdon, Rehob, Hammon i Canà, fins a Sidó la Gran.
29. El límit girava cap a Ramà i la ciutat fortificada de Tir, tornava cap a Hossà i anava a parar al Mar Mediterrani, a la regió d’Aczib;
30. amb Acó, Afec i Rehob: vint-i-dues ciutats amb les seves viles.
31. Aquestes ciutats amb les seves viles fou l’heretat de la tribu dels fills d’Aser, segons els seus clans.
32. La sisena sort es va tirar per als fills de Neftalí, segons els seus clans,
33. i el seu territori va ser: des d’Hélef, des de l’Alzina de Saanannim, Adamí-Annèqueb i Jabneel, fins a Lacum, i els seus confins anaven a sortir al Jordà.
34. Després el límit girava cap a occident fins a Aznot-Tabor, i avançant d’allí cap a Hucoc, tocava Zabuló pel cantó del sud, Aser pel cantó de l’oest i Judà del Jordà pel cantó de llevant.
35. I les ciutats fortificades eren: Sidim, Ser, Hammat, Racat, Genesaret.
36. Adamà, Ramà, Hassor,
37. Quèdeix, Edreí, Enhassor,
38. Iron, Migdal-El, Horem, Betanat i Betxèmeix: dinou ciutats amb les seves viles.
39. Aquestes ciutats amb les seves viles fou l’heretat de la tribu dels fills de Neftalí, segons els seus clans.
40. La setena sort es va tirar per als fills de Dan, segons els seus clans,
41. i el territori de la seva heretat va ser: Sorà, Eixtaol, Irxèmeix,
42. Xaalabín, Aialon, Itlà,
43. Elon, Timnà, Ecron,
44. Eltequé, Guibeton, Baalat,
45. Jehud, Bené-Berac, Gat-Rimmon,
46. el riu Jarcon, Racon, amb el territori davant de Jafa.
47. Però el territori dels fills de Dan s’es-tengué més enllà i per això van pujar contra Lèixem, van lluitar i la van conquerir, la van passar a fil d’espasa i s’hi van instal·lar, i li van posar el nom de Lèixem-Dan, en record del nom del seu avantpassat Dan.
48. Aquestes ciutats amb les seves viles fou l’heretat de la tribu dels fills de Dan, segons els seus clans.
49. Un cop els fills d’Israel van acabar de prendre possessió del país, d’acord amb les seves demarcacions, van donar a Josuè, fill de Nun, una heretat enmig d’ells.
50. Seguint l’ordre del Senyor li van donar la ciutat que ell havia demanat: Timnat-Sèrah, a la muntanya d’Efraïm. Ell va reconstruir la ciutat i s’hi va apo-sentar.
51. Aquestes són les heretats que el sacerdot Eleazar i Josuè, fill de Nun, i els caps de família de les tribus dels fills d’Israel van distribuir per sorteig a Siló, davant el Senyor, a l’entrada del Tabernacle de Reunió. Així van acabar de repartir el país.

Josuè 20:1-9
1. El Senyor va parlar a Josuè i li digué:
2. “Digues això als fills d’Israel: Trieu-vos les ciutats de refugi de què vaig parlar-vos per mitjà de Moisès,
3. a fi que pugui refugiar-s’hi l’homicida que involuntàriament mati algú, i us serviran de refugi contra el venjador de la sang.
4. Fugirà a una d’aquestes ciutats, es presentarà a l’entrada de la porta i ex-posarà el seu cas als ancians d’aquella ciutat, que l’acolliran, li concediran re-sidència i conviurà amb ells.
5. I quan el venjador de la sang el persegueixi, no li haureu de lliurar l’homi-cida, perquè ha mort el seu company sense voler i sense tenir-li rancúnia.
6. Viurà en aquella ciutat fins que hagi de comparèixer a judici davant la con-gregació, quan es mori el gran sacerdot que hi hagi en aquell temps. Llavors l’homicida podrà tornar altre cop a casa seva, a la ciutat d’on va fugir.
7. Van consagrar, doncs, Quèdeix, a la Galilea, a la muntanya de Neftalí; Siquem, a la muntanya d’Efraïm; i Quiriat-Arbà (que és Hebron), a la muntanya de Judà.
8. De l’altra banda del Jordà, a l’orient de Jericó, van consagrar Bèsser, al de-sert, a la plana de la tribu de Rubèn; Ramot, a Galaad, de la tribu de Gad; i Golan, al Basan, de la tribu de Ma-nassès.
9. Aquestes foren les ciutats designades per a tots els fills d’Israel i els estrangers que visquessin amb ells, a fi que pogués refugiar-s’hi qualsevol que causés una mort involuntària; així no havia de mo-rir a mans del venjador de la sang sense haver comparegut davant l’assemblea.

Salms 46:1-6
1. (Al mestre de cant. Dels fills de Corè. Càntic.) Déu és el nostre refugi i fortalesa, un auxili ferm en les tribulacions.
2. Per això no tenim por quan la terra trontolla i es trasbalsen les muntanyes en la mar.
3. Que bramulin i s’encrespin les ones, i a la seva embranzida tremolin les muntanyes. (Pausa)
4. Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu, el sagrat estatge de l’Altíssim.
5. Déu és al mig d’ella i no tronto-llarà, Déu vetlla abans que apunti l’alba.
6. Les nacions s’agiten i s’esberlen els regnes; ell fa esclatar el seu tro, i es desfà la terra.

Proverbis 14:7-11
7. Allunya’t de l’home neci, que no hi trobaràs llavis entenimentats.
8. La saviesa del prudent és el conei-xement del seu camí; l’estupidesa dels necis és el de-sengany.
9. Els ximples es burlen del pecat, però en els íntegres reposa la benevolència.
10. El cor coneix les pròpies inquie-tuds, i cap estrany no pot participar de les seves alegries.
11. La casa dels malvats serà assolada, però la tenda dels rectes aguantarà.

Lluc 12:32-59
32. No temeu, petit ramat, que al vostre Pare li ha plagut de donar-vos el Regne.
33. Veneu el que posseïu i feu-ne almoi-na; feu-vos bosses que no s’envelleixen, un tresor inesgotable al cel, on no s’acosten els lladres ni les arnes malmeten res;
34. perquè allà on tingueu la vostra ri-quesa, hi tindreu també el vostre cor.
35. “Estigueu amb el cos ben faixats i tingueu els llums encesos.
36. Feu com els criats que esperen atents que el seu amo torni de les noces, a fi que, així que arribi i truqui, el puguin obrir de seguida.
37. Feliços aquells criats que l’amo, quan arribi, els trobi vetllant! Us asse-guro que se cenyirà, els farà seure a taula i passarà a servir-los.
38. I, si arriba a mitja nit o a la matinada, i els troba disposats, feliços ells.
39. Sapigueu això: si l’amo de la casa sabés a quina hora es presentarà el lladre, no deixaria pas que entrés a casa seva.
40. Vosaltres, estigueu igualment prepa-rats, perquè el Fill de l’Home vindrà a l’hora menys pensada.”
41. Llavors Pere preguntà: “Senyor, ¿és per a nosaltres que dius aquesta parà-bola, o també és per a tothom?”
42. El Senyor respongué: “¿Qui serà, doncs, l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo posarà com a cap de servei en la tasca de distribuir a la seva hora les racions de menjar als criats?
43. Feliç aquell servent a qui l’amo trobi fent-ho així quan arribi.
44. Us asseguro que el farà encarregat de tots els seus béns.
45. Però si aquell criat pensava dintre seu: ‘L’amo triga a venir’, i començava a pegar els mossos i les criades, i a menjar i beure, i a embriagar-se,
46. arribarà l’amo d’aquell criat el dia que menys s’ho espera i a l’hora menys pensada, el despatxarà i farà amb ell el que es fa amb els infidels.
47. El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no s’ha preparat ni ha obrat d’acord amb la seva voluntat, rebrà molts assots;
48. en canvi, el qui, desconeixent-la, ha comès faltes mereixedores d’assots, en rebrà pocs. A tots aquells a qui s’ha do-nat molt, se’ls exigirà molt, i a qui ha estat confiat molt, també se li exigirà molt més.
49. “He vingut a calar foc a la terra; i què més vull, si ja és encès?
50. Haig de ser submergit en un baptisme, i com em sento angoixat fins que s’acompleixi!
51. ¿Us penseu que he vingut a portar pau a la terra? Us dic que no; divisió he vingut a portar,
52. perquè d’ara endavant, si en una fa-mília són cinc, tres estaran dividits con-tra dos, i dos contra tres;
53. es dividiran pare contra fill, i fill contra pare, mare contra filla, i filla con-tra mare, la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.”
54. I deia també a la gent: “Quan veieu que puja un núvol des de ponent, dieu tot seguit: ‘Ja ve la pluja’; i així és.
55. I quan bufa el migjorn, dieu: ‘Farà xafogor’; i així és.
56. Hipòcrites! Sabeu interpretar l’as-pecte de la terra i del cel, i com és que no sabeu interpretar els temps actuals?
57. Per què no jutgeu per vosaltres mateixos el que és just?
58. Així, quan vas amb el teu adversari a trobar el magistrat, procura arribar a un acord amb ell mentre feu camí, no sigui cas que et faci comparèixer per força davant el jutge, i el jutge et lliuri a l’agutzil, i l’agutzil et posi a la presó.
59. T’asseguro que no en sortiràs fins que no hagis pagat fins l’últim cèntim.”