A A A A A
Bíblia en un any
Març 7

Nombres 11:1-35
1. Succeí que el poble va comen-çar a dirigir queixes perverses contra el Senyor. El Senyor les va sentir i la seva ira es va encendre, de manera que es va abrandar el foc del Senyor enmig d’ells i consumia un extrem del campament.
2. Llavors el poble va clamar a Moisès, que pregà al Senyor, i el foc es va apagar.
3. Per això van donar a aquell lloc el nom de Taberà, perquè el foc del Senyor s’havia abrandat enmig d’ells.
4. La gentussa que s’havia ficat entre ells es va deixar portar per la fal·lera de menjar carn, i també els fills d’Israel, que van tornar a gemegar, dient: “Tant de bo poguéssim menjar carn!
5. Com enyorem el peix que menjàvem de franc a l’Egipte, els cogombres, els melons, els porros, les cebes i els alls!
6. En canvi, ara, la nostra vida defalleix; no veiem res més que aquest mannà!”
7. El mannà era com la llavor del corian-dre, i tenia el color de la resina.
8. El poble s’escampava a recollir-lo; després el trituraven a la mola o el xafa-ven al morter, el coïen a l’olla i en feien coques. Tenia un gust semblant al dels pastissos d’oli.
9. A la nit, quan la rosada queia sobre el campament, queia també damunt d’ell el mannà.
10. Moisès va sentir com tot el poble, famílies enteres, gemegava a l’entrada de la seva tenda. La ira del Senyor es va encendre molt fort, i a Moisès també li va saber greu,
11. i digué al Senyor: “Per què tractes malament el teu servent? Per què no he trobat gràcia als teus ulls, que m’hagis posat la càrrega de tot aquest poble damunt meu?
12. ¿És que sóc jo qui ha concebut tot aquest poble i l’ha infantat, perquè em diguis: Porta’l al pit, com la dida porta el nen que mama, a la terra que he jurat de donar als seus pares?
13. D’on treuré la carn per a tota aquesta gent que està gemegant al meu entorn dient-me: ‘Dóna’ns carn per a menjar’?
14. Jo no sóc capaç de conduir tot sol tota aquesta gent: és massa feixuc per a mi.
15. Si m’has de tractar així, mata’m d’una vegada, t’ho prego, si he trobat gràcia als teus ulls, i que no hagi de veure jo la meva dissort!”
16. El Senyor va contestar a Moisès: “Reuneix-me setanta homes d’entre els ancians d’Israel, dels que sàpigues realment que són ancians i tenen autoritat entre el poble, porta’ls al Tabernacle de Reunió i que estiguin allà dempeus al teu costat.
17. I jo baixaré a parlar amb tu i prendré del mateix esperit que hi ha damunt teu i el posaré damunt d’ells, per tal que ells portin juntament amb tu la càrrega del poble i no l’hagis de dur tu sol.
18. I diràs al poble: Santifiqueu-vos per a demà, que menjareu carn, ja que us heu lamentat a oïdes del Senyor dient: Tant de bo poguéssim menjar carn! Estàvem millor a l’Egipte! El Senyor, doncs, us donarà carn per a menjar.
19. En podreu menjar no pas un dia, ni dos, ni cinc, ni deu, ni vint dies,
20. sinó tot un mes, fins que us surti pel nas i us faci fàstic, perquè heu menys-preat el Senyor que habita enmig vostre i us heu queixat davant d’ell dient: Per què vam marxar d’Egipte?”
21. Moisès va replicar: “El poble que jo porto consta de sis-cents mil homes de peu, ¿i tu dius: Jo els donaré carn perquè puguin menjar tot un mes?
22. Encara que es matessin ramats d’ove-lles i de vaques no en tindrien prou. O, encara que es recollissin tots els peixos del mar, tampoc no en tindrien prou.”
23. El Senyor va contestar a Moisès: “Que potser es retreu, la mà del Senyor? Aviat veuràs si es compleix o no la meva paraula.”
24. Moisès va sortir i va transmetre al poble les paraules del Senyor, i va reu-nir setanta homes d’entre els ancians del poble i els va situar drets al voltant del Tabernacle.
25. El Senyor va baixar en el núvol i va parlar amb Moisès. Després prengué de l’esperit que estava damunt d’ell i el va posar sobre els setanta ancians. Succeí que quan l’esperit va reposar damunt d’ells es van posar a profetitzar, però ja no ho van tornar a fer més.
26. Uns altres dos d’aquells homes, un que es deia Eldad i un altre que es deia Medad, s’havien quedat al campament, i també damunt d’ells hi va reposar l’es-perit, ja que eren dels inscrits, si bé no havien anat al Tabernacle. Llavors es van posar a profetitzar enmig del cam-pament,
27. i un jove va anar corrents a notificar-ho a Moisès: “Eldad i Medad profetit-zen enmig del campament.”
28. Josuè, el fill de Nun, que estava al servei de Moisès des de molt jove, digué: “Senyor meu, Moisès, fes-los ca-llar.”
29. Però Moisès li replicà: “Que estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor fossin profetes perquè el Senyor hagués posat damunt d’ells el seu esperit.”
30. Després Moisès es va retirar al cam-pament amb els ancians d’Israel.
31. Llavors s’aixecà un vent de part del Senyor que féu passar guatlles de la banda del mar i les abocà sobre el cam-pament, en una extensió d’una jornada de camí a banda i banda del campament, a una alçada de dues colzades del nivell de terra.
32. El poble es va aixecar a recollir guat-lles tot aquell dia i tota la nit i tot l’en-demà. Els qui menys, en van recollir deu homers. I les van estendre a assecar a l’entorn del campament.
33. Tenien encara la carn entre les dents, encara l’estaven mastegant, quan es va encendre la ira del Senyor contra el poble, i el Senyor va colpejar el poble amb una plaga gravíssima.
34. Al lloc aquell, li van posar el nom de Quibrot-Ataavà, perquè allí van sepultar aquella gent golafre.
35. De Quibrot-Ataavà es van dirigir a Hasserot, i allí van acampar.

Nombres 12:1-16
1. Maria i Aaron van murmurar contra Moisès a causa de la do-na del país de Cuix que havia pres per muller, ja que s’havia casat amb una cuixita.
2. Digueren: “¿És que el Senyor només ha parlat per mitjà de Moisès? ¿No ha parlat també amb nosaltres?” I el Senyor ho va sentir.
3. Però Moisès era un home molt humil, més que cap altre home en tota la terra.
4. De sobte, el Senyor digué a Moisès, Aaron i Maria: “Vosaltres tres veniu al Tabernacle de Reunió”; i tots tres hi van anar.
5. Llavors el Senyor va baixar amb la columna de núvol i se situà a l’entrada del Tabernacle de Reunió i va cridar Aaron i Maria, i els dos s’hi van presentar.
6. Els digué: “Escolteu les meves parau-les: Quan hi hagi un profeta del Senyor entre vosaltres, jo m’hi revelaré en visió i li parlaré en somnis.
7. Però no és així amb el meu servent Moisès: ell és el responsable de tota la meva casa.
8. Amb ell parlaré cara a cara, obertament i no per mitjà d’enigmes: ell pot contemplar la imatge del Senyor. Per què, doncs, goseu parlar contra el meu servent Moisès?”
9. I la ira del Senyor s’enardí contra ells. Se’n va anar,
10. i quan el núvol es va retirar de da-munt el Tabernacle, heus aquí que Ma-ria estava coberta de lepra, blanca com la neu. Quan Aaron es va girar cap a ella, veié que s’havia tornat leprosa.
11. Llavors Aaron digué a Moisès: “Ah, Senyor meu, et prego que no ens impu-tis aquest pecat que hem comès, perquè hem obrat insensatament i hem pecat!
12. T’ho suplico, no permetis que ella sigui com un avortó, que quan surt del si matern ja té consumida la meitat de la carn.”
13. Aleshores Moisès va clamar al Senyor: “Et prego, oh Déu, que la gua-reixis. T’ho suplico!”
14. Però el Senyor va contestar a Moi-sès: “Si el seu pare li hagués escopit a la cara, no estaria sotmesa a l’oprobi durant set dies? Doncs, que estigui exclosa del campament durant set dies, i després tornarà a ser admesa.”
15. Maria va estar exclosa del campament set dies, i el poble no va partir fins que Maria hi va ser admesa altra vegada.
16. Després el poble emprengué la marxa des d’Hasserot; i van acampar al desert de Paran.

Salms 31:15-18
15. Tens a la mà el meu destí; allibera’m de les mans dels enemics i dels perseguidors.
16. Que la teva mirada il·lumini el teu servent, salva’m pel teu amor.
17. Senyor, que no em vegi desenganyat, jo que t’invoco; que quedin defraudats els malvats, que baixin muts a l’infern;
18. que l’emmudeixin els llavis menti-ders, els qui parlen contra el just amb supèrbia, plens d’orgull i menyspreu.

Proverbis 11:12-14
12. Qui menysprea els altres no té seny, però l’home entenimentat sap callar.
13. Qui xafardeja desvetlla secrets, qui és lleial d’esperit encobreix el fet.
14. Quan falten dirigents el poble s’en-sorra; l’èxit depèn de l’abundància de consellers.

Marc 10:12-14
12. I si ella repudia el seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri.”
13. Li portaven uns infants perquè els toqués, però els deixebles els van renyar.
14. En veure-ho, Jesús es va enfadar i els va dir: “Deixeu que els infants s’acostin a mi, no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.