A A A A A
Bíblia en un any
Març 4

Nombres 5:1-31
1. El Senyor va parlar a Moisès, i li digué:
2. “Mana als fills d’Israel que treguin fora del campament tots els leprosos, tots els qui pateixin escolament i els contaminats per un cadàver.
3. Feu-los fora; tant si és home com si és dona, els traureu fora del campament, per tal que no contaminin els seus cam-paments, enmig dels quals jo hi faig estada.”
4. Els fills d’Israel van obeir i els van expulsar fora del campament; tal com el Senyor havia manat a Moisès, així ho van fer els fills d’Israel.
5. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
6. “Digues als fills d’Israel: Si un home o una dona fa algun tort al proïsme, comet un pecat contra el Senyor; es con-siderarà culpable.
7. Confessarà el pecat comès i restituirà totalment el perjudici causat, afegint-hi la cinquena part del seu valor, i ho lliurarà al perjudicat.
8. Si aquell home mor i no té cap parent pròxim a qui poder restituir allò que ha defraudat, la compensació per la culpa es farà al Senyor, i serà per al sacerdot, a més del moltó expiatori amb què el sacerdot farà l’expiació pel culpable.
9. I tota ofrena alçada de les coses con-sagrades que els fills d’Israel presenten al sacerdot serà per a ell.
10. Allò que algú consagra, és seu; i allò que algú dóna al sacerdot, serà d’ell.”
11. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
12. “Parla als fills d’Israel i digues-los: Si la dona d’un home es desvia i és deslleial amb ell, caient en infidelitat,
13. per haver jagut un altre home amb ella d’amagat del marit, i el fet quedés ocult, per haver-se contaminat sense que ningú no ho veiés ni fos sorpresa en el fet,
14. si el marit entra en sospites i agafa gelosia de la seva dona, en cas que s’hagi contaminat, o si el marit entra en sospites i agafa gelosia encara que ella no s’hagi contaminat,
15. aquell home portarà la seva dona al sacerdot i presentarà per ella l’ofrena que correspon: una desena part d’efà de flor de farina d’ordi. No vessarà damunt d’ella oli ni hi posarà encens, perquè és ofrena vegetal de gelosia, una ofrena rememorativa per a revelar un pecat.
16. Llavors el sacerdot la presentarà i la farà estar dempeus davant del Senyor.
17. El sacerdot prendrà aigua sagrada en un vas de terrissa, prendrà pols de terra del Tabernacle i empolsarà l’aigua.
18. El sacerdot, mentre la dona està dempeus davant del Senyor, l’escabe-llarà i posarà a les seves mans l’ofrena vegetal de rememoració, que és ofrena vegetal de gelosia. El sacerdot tindrà a les mans les aigües amargues de la maledicció.
19. Llavors el sacerdot adjurarà la dona i li dirà: Si cap home no ha jagut amb tu, si no t’has desviat de la potestat del teu marit cap a la impuresa, queda im-mune d’aquestes aigües amargues de la maledicció.
20. Però, si t’has desviat de la potestat del teu marit cap a la impuresa, jaient amb algun home fora del qui és el teu marit
21. (aquí el sacerdot adjurarà la dona amb un jurament imprecatori i li dirà): Que el Senyor et posi a tu com a male-dicció i execració enmig del teu poble, fent el Senyor estèril el teu si i que s’infli el teu ventre;
22. i que aquesta aigua portadora de maledicció et penetri les entranyes, t’infli el ventre i faci estèril el teu si. I la dona respondrà: Amén, així sigui.
23. Llavors el sacerdot escriurà en un full aquestes imprecacions i les esborra-rà dins les aigües amargues.
24. Abans que la dona begui l’aigua amarga de la maledicció, a fi que l’aigua de la maledicció entri dins d’ella per a produir-li amargor,
25. el sacerdot prendrà de les mans de la dona l’ofrena vegetal de la gelosia, gronxarà l’ofrena davant del Senyor i la presentarà a l’altar.
26. El sacerdot prendrà un grapat de l’ofrena vegetal del seu memorial i el farà consumir a l’altar, i després farà que la dona begui aquelles aigües.
27. Quan li hagi fet beure les aigües, succeirà que, si ella s’ha contaminat desviant-se del seu marit, les aigües de la maledicció li entraran per produir-li amargor, el seu ventre s’inflarà i el seu si es tornarà estèril, i aquella dona esde-vindrà com una maledicció i una execració enmig del seu poble.
28. Però, si la dona no s’ha contaminat, sinó que és pura, quedarà immune i podrà tenir fills.”
29. Aquesta és la llei de la gelosia, en cas que una dona que està sota la potestat del seu marit s’hagi desviat i s’hagi con-taminat;
30. o, en cas que un home entri en sos-pites i agafi gelosia de la seva dona: posarà la seva dona davant del Senyor i el sacerdot li aplicarà tota aquesta llei.
31. El marit quedarà lliure de culpa, però la dona es carregarà amb la seva ini-quitat.

Nombres 6:1-27
1. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
2. “Parla als fills d’Israel i digues-los: Quan un home o una dona es vulgui comprometre en el vot del nazireat, a fi de consagrar-se al Senyor,
3. s’abstindrà de vi i de begudes embria-gadores. No beurà vinagre fet de vi ni vinagre embriagador, ni beurà cap mena de most de raïm, ni menjarà raïm fresc ni tampoc panses.
4. Mentre duri el seu nazireat, no men-jarà cap fruit de la vinya, des de la llavor fins a la pellerofa.
5. En el temps del seu nazireat, no es tallarà els cabells; mentre no es com-pleixi el temps pel qual s’ha consagrat al Senyor, restarà sant i es deixarà créi-xer la cabellera.
6. En tot el temps de la seva consagració al Senyor, no s’acostarà a cap cadàver.
7. No es contaminarà ni pel seu pare, ni per la seva mare, ni pel seu germà, ni per la seva germana, en cas que morin, perquè porta damunt el cap la con-sagració al seu Déu.
8. Tot el temps del seu nazireat, es mantindrà sant en el Senyor.
9. Si algú es mor de sobte al seu costat i contamina la seva cabellera de nazireu, es rasurarà el cap el dia que li toqui purificar-se, que és al cap de set dies.
10. El dia vuitè portarà dues tórtores o dos colomins al sacerdot, a l’entrada del Tabernacle de Reunió,
11. i el sacerdot oferirà l'un com a sacri-fici pel pecat i l’altre com a holocaust; així farà expiació per ell, perquè va fal-tar per causa del cadàver. Aquell mateix dia podrà tornar a consagrar el seu cap.
12. Per a consagrar al Senyor el temps del seu nazireat, portarà un anyell d’un any com a ofrena per la culpa. El perío-de anterior queda anul·lat per haver-se contaminat el seu nazireat.
13. Aquesta és la llei del nazireu, quan es compleixin els dies del seu nazireat: conduït a l’entrada del Tabernacle de Reunió,
14. presentarà en ofrena al Senyor un anyell d’un any, sense tara, per a l’ho-locaust, i una ovella d’un any, sense tara, per a l’ofrena pel pecat, i un moltó sense tara per al sacrifici de recon-ciliació.
15. A més, una cistella de pans àzims, coques de flor de farina pastada amb oli i tortells sense llevat untats d’oli, juntament amb l’ofrena vegetal i les seves libacions.
16. El sacerdot ho presentarà davant el Senyor i oferirà el seu sacrifici pel pecat i el seu holocaust;
17. i oferirà el moltó com a sacrifici de reconciliació al Senyor, juntament amb la cistella dels pans àzims. El sacerdot oferirà també l’ofrena vegetal amb les seves libacions.
18. Acabat, el nazireu es rasurarà el cap del seu nazireat a l’entrada del Tabernacle de Reunió, prendrà la cabellera de nazireu i la llençarà al foc que crema sota la víctima del sacrifici de reconciliació.
19. Llavors el sacerdot prendrà l’espatlla del moltó, ja bullida, un pa àzim de la cistella i una coca sense llevat, i ho po-sarà tot a les mans del nazireu, que s’haurà rasurat la consagració,
20. i el sacerdot ho gronxarà com a o-frena bressolada davant del Senyor. És una cosa santa, que pertany al sacerdot a més del pit bressolat i la cuixa alçada. Després, el nazireu podrà beure vi.”
21. Aquesta és la llei del nazireu que ha fet un vot, referent a l’ofrena que ha de presentar al Senyor amb motiu del seu nazireat, a més d’allò que les seves possibilitats li permetin. Obrarà d’acord amb el vot que hagi fet; així complirà la llei de la seva consagració d’acord amb el vot que ha fet.
22. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
23. “Parla a Aaron i als seus fills i di-gues-los: D’aquesta manera heu de be-neir els fills d’Israel; els direu:
24. Que el Senyor et beneeixi i et guardi.
25. Que el Senyor faci resplendir el seu rostre damunt teu i et sigui propici.
26. Que el Senyor es digni mirar-te i et concedeixi la pau.
27. Així invocaran el meu nom sobre els fills d’Israel, i jo els beneiré.”

Salms 30:8-12
8. A tu, Senyor, jo invoco, i al meu Déu imploro:
9. Quin profit tens en la meva mort, si baixo a la fossa? ¿És que la pols et podrà lloar? ¿Proclamarà la teva fidelitat?
10. Escolta’m, Senyor, i apiada’t de mi! Senyor, sigues tu el meu auxili!
11. Has convertit el meu plany en dansa, m’has desvestit del dol i m’has vestit de festa,
12. per tal que et canti glòria i ja no calli mai més. Senyor, Déu meu, perpètuament et lloaré!

Proverbis 11:1-3
1. Les balances falses són abominables al Senyor, però el pes just el complau.
2. Darrere la supèrbia ve la deshonra, amb la modèstia ve la saviesa.
3. La integritat condueix els rectes, la pròpia malícia destrueix el pèrfid.

Marc 8:22-38
22. Van arribar a Betsaida i li van presentar un cec, pregant-li que el toqués.
23. Ell, agafant el cec per la mà, se l’endugué fora del poble; llavors li es-cup als ulls, li posa les mans damunt i li pregunta: “Que veus res?”
24. El cec, alçant els ulls, li deia: “Veig la gent, però la veig com arbres que caminen.”
25. Després li va posar altra vegada les mans sobre els ulls, i l’home va mirar fixament i se li va anar restablint la vista fins que va poder distingir-ho tot amb claredat des de lluny.
26. Llavors l’envià a casa seva dient-li: “Ni tan sols entris al poble.”
27. Jesús i els seus deixebles van anar cap als pobles de Cesarea de Filip. Pel camí, va preguntar als seus deixebles: “Qui diu la gent que sóc, jo?”
28. Ells li digueren: “N’hi ha que diuen que ets Joan Baptista; n’hi ha que diuen que ets Elies; i alguns diuen que ets un dels profetes.”
29. Llavors els va preguntar: “I vosaltres, qui dieu que sóc jo?” Pere li va respondre: “Tu ets el Crist.”
30. Aleshores els advertí severament que no parlessin d’ell a ningú.
31. Va començar a ensenyar-los que calia que el Fill de l’Home patís molt i fos rebutjat pels ancians, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i, al cap de tres dies, ressuscitar.
32. I exposava el missatge obertament. Llavors, Pere el prengué a part i li feia retrets.
33. Però ell es girà i, de cara als seus deixebles, replicà a Pere: “Fuig del meu davant, Satanàs! No tens al pensament les coses de Déu, sinó les dels homes.”
34. Fent venir, llavors, la gent amb els seus deixebles, els digué: “Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i em segueixi.
35. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà; en canvi, qui perdi la seva vida per causa meva i de l’Evangeli, la salvarà.
36. Perquè, quin profit en treurà l’home de guanyar el món sencer, si perd la seva vida?
37. Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?
38. Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules en aquesta generació a-dúltera i pecadora, també el Fill de l’Home s’avergonyirà d’ell quan vindrà en la glòria del seu Pare amb els sants àngels.”