A A A A A
Bíblia en un any
Febrer 27

Levític 23:1-44
1. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
2. “Parla als fills d’Israel i els diràs: Quant a les festes que heu de convocar com a assemblees santes, són aquestes solemnitats:
3. Es treballarà durant sis dies, però el dia setè serà dissabte de repòs i de re-unió santa. No fareu cap treball; serà dia del Senyor a tot arreu on habitareu.
4. Aquestes són les festes del Senyor, les santes reunions que heu de convocar al seu temps.
5. El dia catorze del mes primer, al cap-vespre, és la Pasqua del Senyor,
6. i el dia quinze del mateix mes, la festa dels Àzims per al Senyor. Durant set dies menjareu pans sense llevat.
7. El dia primer tindreu reunió santa i no fareu cap treball servil.
8. Presentareu ofrenes enceses al Senyor durant els set dies, i el dia setè tindreu reunió santa i no fareu cap treball servil.”
9. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
10. “Parla als fills d’Israel i els diràs: Quan hàgiu entrat a la terra que jo us vaig a donar, i hàgiu fet la sega, dureu al sacerdot una garba com a primícies de la vostra sega.
11. Ell presentarà la garba davant el Senyor per tal que sigui acceptada a favor vostre; l’endemà del dissabte, la gron-xarà el sacerdot.
12. I el mateix dia que presentareu la garba sacrificareu un anyell d’un any, sense tara, en holocaust al Senyor.
13. La seva ofrena vegetal serà de dues desenes parts de flor de farina pastada amb oli; ofrena encesa al Senyor, d’agradable fragància. La seva libació serà de vi: la quarta part d’un in.
14. No menjareu pa ni gra torrat ni gra tendre fins aquest dia, fins que hàgiu presentat l’ofrena del vostre Déu. És un estatut perpetu per a totes les generacions, on sigui que habiteu.
15. Comptareu set setmanes senceres des de l’endemà del dissabte, del dia que haureu ofert la garba de l’ofrena bressolada,
16. fins a l’endemà del setè dissabte; comptareu cinquanta dies i presentareu una nova ofrena vegetal al Senyor.
17. De les vostres llars, portareu dos pans per al bressoleig; seran de dues desenes parts de flor de farina, cuits amb llevat, com a primícies al Senyor.
18. I, juntament amb el pa, presentareu set anyells d’un any, sense tara, un vedell i dos moltons; seran en holocaust al Senyor, amb les seves ofrenes vegetals i les seves libacions, ofrena encesa d’agradable fragància al Senyor.
19. Oferireu també un boc en sacrifici pel pecat, i dos anyells d’un any en sa-crifici de reconciliació.
20. El sacerdot els gronxarà davant el Senyor, amb el pa de les primícies com a ofrena bressolada juntament amb els dos anyells. Seran cosa santa del Senyor per al sacerdot.
21. Aquest mateix dia convocareu una reunió, la celebrareu i no fareu cap treball servil. És un estatut perpetu per a totes les generacions, on sigui que habiteu.
22. I quan feu la collita de la vostra terra, no arribaràs a segar fins al límit del teu camp, ni espigolaràs la teva sega; ho deixaràs per al pobre i el foraster. Jo, el Senyor, el vostre Déu.”
23. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
24. “Digues als fills d’Israel: Al setè mes, el dia primer del mes serà per a vosaltres un descans solemne, comme-moració al so de trompeta de la santa assemblea;
25. no fareu cap treball servil i presen-tareu ofrena encesa al Senyor.”
26. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
27. “A més, el dia deu d’aquest setè mes serà el dia de l’expiació; fareu una con-vocació santa, dejunareu i presentareu ofrenes enceses al Senyor.
28. I en aquest dia especial no fareu cap mena de treball, ja que és dia per fer expiació per vosaltres davant el Senyor, el vostre Déu.
29. Aquell qui no dejuni en aquesta dia-da serà extirpat d’entre el seu poble.
30. I tota persona que faci qualsevol tre-ball en aquest dia precís, l’exterminaré d’entre el seu poble.
31. No heu de fer cap mena de treball; és un estatut perpetu per a totes les ge-neracions, on sigui que visqueu.
32. Aquest serà per a vosaltres un dissab-te de repòs solemne en què dejunareu. El dia nou del mes a la tarda, de vespre a vespre, guardareu el vostre descans.”
33. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
34. “Parla als fills d’Israel, i els diràs: El dia quinze d’aquest mes setè és la festa dels Tabernacles, que durarà set dies en honor al Senyor.
35. El primer dia hi haurà convocació santa, i no heu de fer cap treball servil.
36. Durant set dies presentareu ofrenes enceses al Senyor, i el dia vuitè tindreu reunió santa per al Senyor i li presen-tareu ofrenes enceses. És l’assemblea solemne, i no heu de fer cap treball servil.
37. Aquestes són les festes del Senyor, en les quals heu de convocar reunions santes per a presentar al Senyor ofrenes enceses, holocaustos i ofrenes vegetals, sacrificis i libacions, cada cosa al seu dia,
38. a més dels dissabtes del Senyor i a més de les vostres donacions, de tots els vostres vots i de totes les ofrenes voluntàries que fareu al Senyor.
39. El dia quinze d’aquest mes setè, quan hàgiu recollit els productes de la terra, celebrareu set dies de festa al Senyor. El primer dia, descans solemne, i el dia vuitè també descans solemne.
40. El dia primer, us proveireu de fruita dels millors arbres, de fulles de palme-res, de branques d’arbres frondosos i de salzes dels torrents, i fareu festa davant el Senyor, el vostre Déu, durant set dies.
41. Ho celebrareu com a festa solemne per al Senyor set dies de cada any. És un estatut a perpetuïtat per a les vostres generacions: en el mes setè, celebrareu la festa.
42. Durant set dies habitareu en tendes. Tots els nadius d’Israel habitaran en tendes,
43. a fi que els vostres descendents sàpi-guen que jo vaig fer habitar en tendes els fills d’Israel quan els vaig treure de la terra d’Egipte. Jo, el Senyor, el vostre Déu.”
44. I Moisès va promulgar als fills d’Is-rael les festes solemnes del Senyor.

Levític 24:1-23
1. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
2. “Mana als fills d’Israel que et proporcionin oli pur d’olives premsades, per a l’enllumenat, a fi que els gresols esti-guin sempre encesos.
3. A fora el vel del Testimoni, en el Tabernacle de Reunió, Aaron els prepa-rarà del vespre fins al matí, davant el Senyor contínuament. És un estatut perpetu per a totes les generacions.
4. Tindrà permanentment preparats els gresols damunt el canelobre, davant el Senyor.
5. Prendràs flor de farina i couràs dotze coques; cada una serà de dues desenes parts d’efà.
6. Les arranjaràs com dos enfilalls de sis coques cada un, sobre la taula d’or pur, davant el Senyor.
7. I sobre cada enfilall hi posaràs encens pur i servirà de memorial del pa, ofrena encesa al Senyor.
8. Cada dissabte estarà arranjat perma-nentment davant el Senyor; oferta dels fills d’Israel.
9. I serà per a Aaron i els seus fills, que el menjaran en lloc sagrat, perquè és cosa molt santa reservada a ells de les ofrenes enceses al Senyor. És un estatut a perpetuïtat.”
10. D’entre els fills d’Israel, va sortir el fill d’una dona israelita, però de pare egipci, que es va barallar amb un home d’Israel enmig del campament.
11. El fill de la israelita va blasfemar el nom del Senyor amb malediccions. I el van portar a Moisès. La seva mare es deia Xelomit, filla de Dibrí, de la tribu de Dan.
12. I el van empresonar fins que el Senyor els indiqués el que havien de fer.
13. Llavors el Senyor va parlar a Moisès i li digué:
14. “Treu el blasfem fora del campament i que tots els qui l’han sentit li posin les mans sobre el cap; i que sigui apedregat per tota la congregació.
15. I diràs als fills d’Israel això: Qual-sevol persona que maleeixi el seu Déu carregarà amb el seu pecat.
16. Qui blasfemi contra el nom del Senyor serà mort sense remei; la congre-gació entera l’apedregarà, tant si és foraster com si és nadiu. Si blasfema el nom del Senyor, morirà.
17. Igualment, aquell qui tregui la vida a qualsevol persona morirà irremis-siblement.
18. Aquell qui mati una bèstia, la resti-tuirà; vida per vida.
19. Si algú causa una lesió al seu proïs-me, tal com haurà fet, així se li farà:
20. cop per cop, ull per ull, dent per dent. Segons sigui la lesió que haurà causat a l’altre, així se li farà a ell.
21. De manera que qui mati una bèstia en farà restitució; però qui mati un home, serà mort.
22. Una mateixa llei tindreu tant per al foraster com per al nadiu; perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu.”
23. Llavors Moisès va parlar als fills d’Israel, van treure el blasfem fora del campament i el van apedregar. Així van complir els fills d’Israel el que el Senyor havia manat a Moisès.

Salms 28:1-5
1. (Salm de David.) A tu invoco, Senyor, que ets el meu refugi, no restis sord al meu clam! Si tu no em fessis cas, seria com un de tants que baixen al fossar.
2. Escolta el clam del meu prec, quan t’estic suplicant amb les mans alçades vers el teu santuari.
3. No em llencis amb els dolents, ni amb els malfactors, que parlen com amic als seus com-panys però guarden malícia en el cor.
4. Paga’ls segons la seva conducta, i d’acord al mal que fan! Retribueix-los segons l’obra de les seves mans! Que rebin el que han merescut!
5. Com que no entenen els fets del Senyor, ni l’obra de les seves mans, que ell els destrueixi i no els redreci més.

Proverbis 10:17-18
17. Qui atén la correcció va per camí de vida; qui rebutja la reprensió va desen-caminat.
18. Els qui amaguen l’odi són de llavis falsos; qui propaga la calúmnia és un insensat.

Marc 6:1-29
1. En sortir d’allà va anar a la seva terra, i els seus deixebles el van acompanyar.
2. Arribat el dissabte, es va posar a en-senyar a la sinagoga, i la majoria dels qui el sentien es deien estranyats: “D’on treu aquest tot això? Quina mena de saviesa és aquesta que li ha estat dona-da? ¿I aquests prodigis que fa amb les seves mans?
3. ¿No és aquest el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, Josep, Judes i Simó? ¿I les seves germanes, no viuen aquí amb nosaltres?” I el rebutjaven ofesos.
4. Però Jesús els deia: “Enlloc no és menyspreat un profeta, si no és a la seva pròpia terra, entre els seus parents, i a casa seva.”
5. I no va poder fer allí cap miracle; només va guarir uns pocs malalts im-posant-los les mans.
6. I s’estranyava d’aquella manca de fe. Llavors recorregué els pobles de l’en-torn, i hi ensenyava.
7. Llavors va cridar els Dotze i va començar a enviar-los de dos en dos; els donà potestat sobre els esperits impurs,
8. i els va recomanar que, llevat del bastó, no prenguessin res per al camí, ni pa, ni sarró, ni diners a la bossa,
9. sinó: “Aneu calçats amb sandàlies i no porteu dues túniques.”
10. També els deia: “Quan accepteu allotjament en una casa, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc.
11. I si en algun lloc no us reben ni us escolten, quan en sortiu espolseu-vos la pols de sota els peus, perquè els consti el vostre rebuig.”
12. Sortiren, doncs, a predicar que es penedissin;
13. i expulsaven molts dimonis i guarien molts malalts, ungint-los amb oli.
14. El rei Herodes va sentir parlar d’ell, ja que el seu nom s’havia fet famós i la gent deia: “Joan Baptista ha ressuscitat d’entre els morts, i és per això que els poders miraculosos obren en ell.”
15. Però alguns deien: “És Elies”; i uns altres: “És un profeta semblant als antics profetes.”
16. Però Herodes, en sentir-ho, deia: “És Joan, el qui jo vaig decapitar, que ha ressuscitat.”
17. Perquè el mateix Herodes havia fet agafar Joan i l’havia encadenat a la presó, incitat per Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat.
18. Perquè Joan li reprotxava: “No t’és permès de tenir la dona del teu germà.”
19. Per això Herodies l’odiava i el volia matar, però no podia,
20. perquè Herodes sentia respecte per Joan i el tenia per un home just i sant, i el protegia; quan l’escoltava es queda-va molt torbat, tot i així l’escoltava de bon grat.
21. Però l’oportunitat va arribar el dia que Herodes va celebrar el seu aniver-sari fent un gran banquet als seus magnats, als oficials i als principals de Galilea.
22. Llavors la filla d’aquesta Herodies va entrar a dansar, i va plaure tant a Herodes i als convidats que el rei va dir a la noia: “Demana’m el que vulguis, que jo t’ho donaré.”
23. I li va jurar: “Qualsevol cosa que em demanis te la donaré, encara que sigui la meitat del meu regne.”
24. Ella va sortir a preguntar a la seva mare: “Què puc demanar?” Ella li res-pongué: “El cap de Joan Baptista.”
25. Tot seguit ella va entrar directament a presència del rei i li demanà: “Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista.”
26. El rei s’entristí molt; però, a causa del jurament i dels convidats, no va gosar desatendre-la.
27. Al moment envià un botxí amb l’ordre de portar el cap de Joan. El botxí anà a la presó i el decapità.
28. Llavors va portar el cap en una safata i el va donar a la noia; i la noia el va donar a la seva mare.
29. Quan els deixebles de Joan ho van saber, van anar a buscar el seu cadàver i el van posar en una tomba.