A A A A A
Bíblia en un any
Febrer 26

Levític 21:1-24
1. El Senyor va parlar a Moisès i li digué: “Parla als sacerdots, els fills d’Aaron, i els diràs: Que ningú de vosaltres no es contamini a causa del cadàver d’algun dels conciutadans,
2. llevat que sigui un parent molt prò-xim: la seva mare, el seu pare, el seu fill, la seva filla, el seu germà;
3. també la seva germana soltera, si viu amb ell, que no ha estat casada. Per ells podrà fer-se impur.
4. En tant que home principal, no es contaminarà entre els del poble, fent-se immund.
5. No es raparan el cap ni es retallaran la vora de la barba, ni es faran cap incisió al cos.
6. Han de ser sants per al seu Déu, i no profanaran el seu nom; perquè ells són els qui presenten les ofrenes enceses al Senyor, el pa del seu Déu; per això cal que siguin sants.
7. No prendrà per muller una prostituta ni una violada, ni tampoc una repudiada pel seu marit; perquè és un home con-sagrat al seu Déu.
8. El consideraràs sant, perquè ell presenta el pa del teu Déu; per tant, el tindràs com a sant, perquè jo sóc sant, el Senyor, que us santifico.
9. Si la filla d’un sacerdot es contamina prostituint-se, ha profanat el seu pare; serà cremada al foc.
10. Quant al sacerdot principal entre els seus germans, sobre el qual ha estat vessat damunt el cap l’oli de la unció, i que ha estat consagrat per a vestir les vestidures sagrades, no s’escabellarà ni s’esquinçarà els vestits,
11. ni s’acostarà a cap mort; no s’ha de contaminar ni pel seu pare ni per la seva mare,
12. ni sortirà del santuari, per no profa-nar el santuari del seu Déu, ja que té damunt seu la consagració de l’oli de la unció del seu Déu. Jo, el Senyor.
13. Prendrà per esposa una verge.
14. No prendrà per muller una viuda, ni una repudiada, ni una violada, ni una prostituta, sinó que triarà per esposa una verge d’entre les del seu poble,
15. per tal de no profanar la seva descendència enmig del seu poble; perquè jo sóc el Senyor, que el santifico.”
16. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
17. “Parla a Aaron i digues-li: Qualsevol home de la teva descendència, al llarg de les generacions, que tingui algun de-fecte, no podrà acostar-se a oferir el pa del seu Déu,
18. perquè cap home amb un defecte físic no s’hi ha d’apropar: cap home cec, o coix, o mutilat, o deforme;
19. ni cap home que tingui el peu o la mà fracturats,
20. ni el que sigui geperut, o raquític, o guenyo, o sarnós, o herpètic, o castrat.
21. Cap home de la descendència del sacerdot Aaron que tingui un defecte físic no podrà acostar-se a presentar les ofrenes enceses del Senyor: té un defec-te, no s’acostarà a presentar el pa del seu Déu.
22. Podrà menjar del pa del seu Déu, de les coses molt santes i de les coses consagrades;
23. però no ha de traspassar el vel ni acostar-se a l’altar, perquè és tarat, i no ha de profanar les meves coses santifi-cades, perquè jo sóc el Senyor, el qui els santifico.”
24. I Moisès ho va dir a Aaron, als seus fills i a tots els fills d’Israel.

Levític 22:1-33
1. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
2. “Digues a Aaron i als seus fills que vagin amb compte amb les ofrenes santes que els fills d’Israel em consagren i que no profanin el meu sant nom. Jo, el Senyor.
3. Els diràs: Durant totes les generacions, qualsevol dels vostres descendents que s’acosti en estat d’impuresa a les coses santes que els fills d’Israel consagren al Senyor, aquest serà exter-minat de davant meu. Jo, el Senyor.
4. Qualsevol home de la nissaga d’Aaron que tingui lepra, o pèrdua seminal, no menjarà de les coses santes fins que si-gui purificat. Igualment serà amb qui hagi tingut contacte amb qualsevol cosa contaminada per un cadàver, o amb un home que tingui gonorrea,
5. o amb algú que hagi tocat algun rèptil que el contamini, o amb alguna persona que el contamini per alguna impuresa seva.
6. Qui hagi tingut aquest contacte quedarà impur fins al vespre, i no menjarà de les coses santes fins que s’hagi rentat el cos amb aigua.
7. Quan s’hagi post el sol quedarà net; i després podrà menjar de les coses santes, perquè són el seu aliment.
8. No menjarà cap bèstia morta o trosse-jada per una fera, perquè es contamina-ria. Jo, el Senyor.
9. Que guardin el meu manament, no sigui que es carreguin el pecat i, a causa d’això, hagin de morir, si el profanaven. Jo, el Senyor, que els santifico.
10. Cap estrany no menjarà de les coses sagrades; ni l’hoste del sacerdot ni el jornaler no menjaran coses santes.
11. Però quan el sacerdot, amb el seu diner, compri un esclau, aquest en podrà menjar, com també els nascuts a casa seva podran menjar del seu pa.
12. Quan una filla del sacerdot es casi amb un laic, no podrà menjar de les ofrenes alçades de les coses sagrades.
13. Però si la filla del sacerdot és viuda o repudiada, sense tenir cap fill, i hagués tornat a casa del seu pare, com en la seva joventut, podrà menjar del pa del seu pare; però cap laic no en menjarà.
14. I si alguna persona menja de les co-ses santes per equivocació, la restituirà al sacerdot afegint-n’hi una cinquena part.
15. Que no profanin les coses santes dels fills d’Israel que han estat ofertes al Senyor,
16. ni es carreguin amb la iniquitat que comporta la culpa per menjar de les coses santes, perquè jo sóc el Senyor, que els santifico.”
17. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
18. “Parla a Aaron i als seus fills i a tots els fills d’Israel, i els diràs: Qualsevol persona de la casa d’Israel, o dels forasters a Israel, que vulgui presentar la seva ofrena per algun vot que hagi fet o com a ofrena voluntària que ofereixi al Senyor en holocaust,
19. perquè els sigui acceptada, ha de ser un mascle sense tara dels vedells, de les ovelles o de les cabres.
20. No podeu presentar cap cosa que tingui defecte, perquè no us seria acceptada.
21. Qualsevol persona que vulgui presentar un sacrifici de reconciliació al Senyor, sigui per complir un vot o com a ofrena voluntària, d’entre els vedells o d’entre el ramat, l’animal haurà de ser perfecte perquè sigui acceptat; no ha de tenir cap defecte.
22. Ni un animal cec, ni esguerrat, ni mutilat, ni nafrat, ni sarnós, ni tinyós no presentareu al Senyor, ni res d’això po-sareu sobre l’altar del Senyor com a ofrena encesa.
23. Si és un bou o una ovella desproporcionats o esquifits, els podreu presentar com a ofrena voluntària, però com a vot no us seran acceptats.
24. No oferireu al Senyor cap animal amb els testicles masegats, aixafats, arrancats o tallats. No feu això a la vostra terra.
25. Ni de mans d’un estranger no heu de permetre que es presenti res d’això com a pa del vostre Déu, perquè són mutilats, són defectuosos, i no us serien acceptats.”
26. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
27. “Quan neixi un vedell, un anyell o un cabrit, s’estarà set dies amb la mare; però del dia vuitè endavant podrà ser acceptat com a sacrifici d’ofrena encesa al Senyor.
28. Però si és una vaca o una ovella, no serà immolada juntament amb el seu fill el mateix dia.
29. Quan sacrifiqueu una ofrena d’acció de gràcies al Senyor, l’heu de sacrificar de manera que us pugui ser acceptada.
30. Ha de ser menjada el mateix dia, sense deixar-ne gens per a l’endemà. Jo, el Senyor.
31. Guardareu, doncs, els meus manaments i els complireu. Jo, el Senyor.
32. No profanareu el meu sant nom, sinó que seré santificat enmig dels fills d’Is-rael, Jo, el Senyor, sóc qui us santifico,
33. qui us ha tret de la terra d’Egipte per ser el vostre Déu. Jo, el Senyor Etern.”

Salms 27:11-14
11. Mostra’m, Senyor, el teu camí, i guia’m per la sendera de recti-tud, a causa dels meus contraris.
12. No em lliuris a mercè dels qui em persegueixen, perquè s’han alçat contra mi falsos testimonis, i els qui respiren crueltat.
13. Estic cert que he de veure la bondat del Senyor durant la meva vida.
14. Espera en el Senyor, aferma’t bé i enlaira el cor! Sí, espera en el Senyor!

Proverbis 10:13-16
13. Als llavis de l’intel·ligent s’hi troba saviesa; a l’esquena del qui no té seny, un bastó.
14. Els savis atresoren coneixement; la boca de l’insensat és ruïna se-gura.
15. La fortuna del ric és la seva fortalesa; la indigència dels pobres, la seva debilitat.
16. El guany del just serveix per a la vida; la renda del dolent, per al pecat.

Marc 5:21-43
21. Quan Jesús hagué travessat novament amb la barca a l’altra banda, s’a-plegà al seu entorn una gran gentada, i es va quedar vora l’aigua.
22. Llavors es va acostar un degà de la sinagoga, anomenat Jaire, i així que el veu, se li llança als peus
23. pregant-li insistentment: “La meva filleta es mor; vine a imposar-li les mans, a fi que es posi bona i visqui.”
24. Se n’anà amb ell, i el seguia una gran gentada que l’empenyia.
25. Una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys,
26. i que havia sofert molt a mans d’una colla de metges, i s’havia gastat tot el que tenia sense aconseguir millorar, ans al contrari, havia empitjorat,
27. quan va sentir el que contaven de Jesús es va ficar per entre la multitud, i per darrere va tocar-li el mantell,
28. perquè es deia: “Només que pugui tocar els seus vestits, seré guarida.”
29. I, en efecte, a l’instant se li estroncà l’hemorràgia, i va notar en el seu cos que estava guarida d’aquell mal.
30. Al mateix temps, Jesús, que s’adonà de la força que havia sortit d’ell, es va girar enmig de la multitud i preguntava: “Qui m’ha tocat els vestits?”
31. Els deixebles li deien: “¿Veus la multitud que t’empeny i preguntes qui t’ha tocat?”
32. Però ell anava buscant amb la mirada qui ho havia fet.
33. Llavors la dona, tremolosa i trasbal-sada pel que li havia passat, se li acostà i es deixà caure davant seu i li va dir tota la veritat.
34. Llavors ell li digué: “Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i queda lliure del teu mal.”
35. Encara parlava quan arriba un de la casa del degà de la sinagoga per dir-li: “La teva filla ha mort; no cal que destorbis més el mestre.”
36. Jesús, sense fer cas del que deien, li fa al degà de la sinagoga: “No temis, n’hi ha prou que continuïs creient.”
37. I no va deixar que l’acompanyés ningú més que Pere, Jaume i el seu germà Joan.
38. En arribar a casa del degà de la sinagoga, s’adonà de l’aldarull que feien els qui ploraven amb els seus crits.
39. Entra i els diu: “Què és tant d’alda-rull i tants plors? La noia no és pas morta, sinó que dorm.”
40. Però es burlaven d’ell. Llavors, ell, traient tothom a fora, pren només el pare i la mare de la noia i els qui l’acompanyaven, entra allà on era la noia
41. i, agafant-la de la mà, li diu: “ Talita cum ” (que vol dir: Noia, et mano que t’aixequis).
42. A l’instant, la noia, que ja tenia dotze anys, es va aixecar i caminava. Tots es van quedar parats d’estupor.
43. Però ell els comminà seriosament que no ho fessin saber a ningú, i va dir que donessin menjar a la noia.