A A A A A
Bíblia en un any
Febrer 25

Levític 19:1-37
1. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
2. “Digues a tota la congregació dels fills d’Israel: Sigueu sants, perquè jo, el Senyor Etern, el vostre Déu, sóc sant.
3. Cadascun de vosaltres respectarà la mare i el pare i guardarà els meus dis-sabtes. Jo, el Senyor Etern, el vostre Déu.
4. No us decanteu cap als ídols ni us feu déus de fosa. Jo, el Senyor Etern, el vostre Déu.
5. Quan presenteu sacrificis d’ofrena de reconciliació al Senyor, feu-ho de manera que sigueu acceptats.
6. El mateix dia que feu el sacrifici se n’ha de menjar, i l’endemà també; i el que hagi sobrat per al tercer dia, serà cremat al foc.
7. Si algú en menja el tercer dia, serà com carronya, i no serà acceptat el sa-crifici.
8. I qui n’hagi menjat carregarà la seva culpa, perquè haurà profanat una cosa consagrada al Senyor; la tal persona serà extirpada del seu poble.
9. I quan feu la collita a la vostra terra, no arribaràs a segar fins al límit del teu camp ni espigolaràs la teva sega.
10. Tampoc no esgotimaràs la teva vinya ni aplegaràs els grans que hagin caigut al teu vinyar; ho deixaràs per al pobre i el foraster. Jo, el Senyor Etern, el teu Déu.
11. No robareu, ni mentireu, ni us enganyareu l’un a l’altre.
12. No jurareu en fals en nom meu, que profanaríeu el nom del teu Déu. Jo, el Senyor.
13. No oprimiràs el teu proïsme ni el robaràs. No retindràs el jornal del tre-ballador fins l’endemà.
14. No maleiràs un sord ni faràs la tra-veta a un cec, sinó que temeràs el teu Déu. Jo, el Senyor.
15. No cometis injustícia quan jutgis, ni per afavorir el pobre ni per honrar el poderós; has de jutjar el proïsme amb justícia.
16. No escampis difamació entre els teus conciutadans, ni conspiris contra la vida del teu proïsme. Jo, el Senyor.
17. No guardaràs al cor rancúnia contra el teu germà, sinó que reptaràs el teu proïsme per tal de no carregar-te un pecat per culpa seva.
18. No et venjaràs ni guardaràs rancúnia contra els fills del teu poble, sinó que estimaràs el proïsme com a tu mateix. Jo, el Senyor.
19. Guardareu els meus estatuts. No apa-rellaràs dues bèsties d’espècie diferent, no sembraràs el teu camp barrejant dues classes de llavors, ni et posaràs un vestit de dues menes de teixit.
20. Si un home jau amb una dona que és comprada, promesa a un marit, sense que hagi estat rescatada ni hagi obtingut la llibertat, i cohabita amb ella, hi haurà càstig; però no de mort, perquè ella no era lliure.
21. Ell presentarà al Senyor, a l’entrada del Tabernacle de Reunió, un moltó com a ofrena per la culpa.
22. Amb el moltó de l’ofrena per la culpa, el sacerdot farà expiació per ell davant el Senyor, a causa del seu pecat, i així se li perdonarà el pecat que ha comès.
23. Quan haureu entrat a la terra i haureu plantat diversitat d’arbres fruiters, tindreu els seus fruits com a incircumcisos. Durant tres anys seran per a vosaltres com a incircumcisos, i no en menjareu.
24. El quart any, tot el seu fruit serà consagrat per acció de gràcies al Senyor.
25. Però el cinquè any podreu menjar del seu fruit, perquè us sigui abundós. Jo, el Senyor.
26. No mengeu res amb sang. No practiqueu l’endevinació ni la fetilleria.
27. No rapareu el cabell lateral del vostre cap, ni escapçareu la punta de la vostra barba.
28. No fareu incisions al vostre cos per dol d’una mort, ni tatuareu el vostre cos amb cap dibuix dels que es fan amb punxó. Jo, el Senyor.
29. No profanaràs la teva filla fent que es dediqui a la prostitució, a fi que la terra no es prostitueixi i s’ompli de maldat.
30. Guardeu els meus dissabtes i venereu el meu santuari. Jo, el Senyor.
31. No recorrereu als nigromants ni als endevinaires; no acudiu a ells, que us contaminaríeu per causa seva. Jo, el Senyor, el vostre Déu.
32. T’alçaràs davant dels cabells blancs i honraràs el rostre de l’ancià, i reve-renciaràs el teu Déu. Jo, el Senyor.
33. Quan un foraster resideixi amb tu a la vostra terra, no el maltracteu.
34. Heu de considerar el foraster que conviu amb vosaltres com un de la vostra nació, i l’estimaràs com a tu mateix, perquè també vosaltres vau ser forasters al país d’Egipte. Jo, el Senyor, el vostre Déu.
35. No cometeu injustícia en els judicis, ni en l’amidament, ni en el pes, ni en la cabuda.
36. Tingueu balances justes, pesos jus-tos, mida justa i mesura justa. Jo, el Senyor, el vostre Déu, que us he tret de la terra d’Egipte.
37. Guardareu, doncs, tots els meus esta-tuts i totes les meves lleis i les posareu en pràctica. Jo, el Senyor.”

Levític 20:1-27
1. El Senyor va parlar a Moisès i li digué:
2. “També diràs als fills d’Israel: Qual-sevol persona d’entre els fills d’Israel, o dels forasters que resideixin a Israel, que doni un fill seu en sacrifici a Moloc, irremissiblement ha de morir; el poble de la terra el lapidarà.
3. Jo plantaré cara a tal home per esborrar-lo d’entre el seu poble per ha-ver donat la seva descendència a Moloc, contaminant el meu santuari i profanant el meu sant nom.
4. I si la gent del país fa els ulls grossos davant el comportament d’aquell home quan doni la seva descendència a Moloc, i no el fa morir,
5. em giraré contra aquell home i contra la seva família, i els extirparé d’enmig del seu poble, a ell i a tots els qui rere seu s’hagin corromput prostituint-se seguint Moloc.
6. Si una persona s’adreça als nigromants o als endevinaires per prostituir-se rere d’ells, jo plantaré cara a aquella persona i l’extirparé d’entre el seu poble.
7. Santifiqueu-vos, doncs, i sigueu sants; perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
8. Guardeu els meus preceptes i com-pliu-los. Jo, el Senyor, sóc qui us santifico.
9. Tothom qui maleeixi el seu pare o la seva mare serà mort irremissiblement; ha maleït els seus pares; que la seva sang caigui damunt d’ell.
10. Si un home comet adulteri amb la dona d’un altre, hauran de morir irremissiblement, tant l’adúlter com l’adúltera.
11. Aquell qui jegui amb la muller del seu pare, haurà descobert la nuesa del seu pare; tots dos hauran de morir irremissiblement; que la seva sang caigui damunt d’ells.
12. Si un home jau amb la seva nora, ambdós moriran irremissiblement; han comès una infàmia; que la seva sang caigui damunt d’ells.
13. Si un home jau amb un altre home com es jau amb una dona, tots dos han comès una abominació; ambdós mori-ran irremissiblement; que la seva sang caigui damunt d’ells.
14. Si un home es casa amb una dona i la mare d’ella alhora comet un incest; tant ell com elles seran cremats, perquè no hi hagi aquesta infàmia entre vosaltres.
15. Si un home copula amb una bèstia, morirà irremissiblement; i matareu la bèstia.
16. Si una dona s’acosta a una bèstia qualsevol per aparellar-s’hi, mataràs la dona i la bèstia. Moriran irremissiblement; que la seva sang caigui damunt d’ells.
17. Si un home pren per muller la seva germana, tant si és filla del seu pare com si és filla de la seva mare, descobrint la nuesa d’ella i descobrint ella la nuesa d’ell, és una ignomínia; seran extermi-nats a la vista dels seus conciutadans. Ha descobert la nuesa de la seva germana; respondran de la seva iniquitat.
18. Si un home jau amb una dona durant la seva regla i descobreix la seva nuesa, ha despullat la font del seu fluix i ha destapat el seu fluix de sang; tots dos seran extirpats d’entre el seu poble.
19. No descobriràs la nuesa de la germana de la teva mare o la de la germana del teu pare, perquè és deshonrar la prò-pia família; és carregar la seva iniquitat.
20. Si un home jau amb la seva tia, descobreix la nuesa del seu oncle. Es carregaran el seu pecat i moriran sense fills.
21. Si un home pren per muller la dona del seu germà, és una immundícia. Ha descobert la nuesa del seu germà; no tindran fills.
22. Guardareu, doncs, tots els meus es-tatuts i totes les meves lleis per complir-les, no sigui que us vomiti de la terra on us porto perquè hi visqueu.
23. No seguireu les pràctiques de la gent que vaig a expulsar de davant vostre, perquè tot això ells ho han practicat i em són abominables.
24. En canvi, a vosaltres us he dit: Pos-seireu la seva terra, la que us donaré com a heretat, una terra que regalima llet i mel. Jo, el Senyor, sóc el vostre Déu, que us he separat dels pobles.
25. Vosaltres, doncs, heu de diferenciar entre els animals purs i els impurs, entre les aus impures i les pures, per tal que no contamineu les vostres persones amb cap animal, ni aus, ni res d’allò que s’arrossega per terra, que jo he separat de vosaltres com a impurs.
26. Sigueu-me sants, perquè jo, el Senyor, sóc sant, i us he separat d’entre els pobles a fi que sigueu meus.
27. I l’home o la dona que tinguin esperit nigromàntic o siguin endevinaires, seran morts irremissiblement. Els lapidareu: que la seva sang caigui damunt seu.”

Salms 27:4-10
4. Una cosa he demanat al Senyor, que tan desitjo: que pugui estar a la casa del Senyor, tots els dies de la meva vida, per contemplar l’esplendor del Senyor i encisar-me del seu temple.
5. Ell m’encobrirà en el tabernacle, en el dia de la desgràcia; m’amagarà en la intimitat de la seva casa, m’alçarà dalt d’una roca.
6. Així, doncs, s’alça el meu cap sobre els enemics que m’assetgen; i puc oferir en el seu tabernacle sa-crificis de joia. Cantaré i salmejaré al Senyor!
7. Escolta, Senyor, la meva veu que clama; apiada’t de mi i contesta’m!
8. De part teva em diu el cor: “Busqueu la meva presència.” La teva presència, Senyor, l’estic buscant.
9. No m’amaguis la teva mirada, no rebutgis aïrat el teu servent! Tu has estat el meu auxili, no em desemparis, ni em deixis, oh Déu de la meva salvació!
10. Fins si el pare i la mare m’abandonessin, el Senyor m’acolliria.

Proverbis 10:10-12
10. Qui mira de reüll causarà disgustos, i el qui xerra sense mida caurà.
11. La boca del just és font de vida, la dels dolents amaga violències.
12. L’odi provoca baralles, l’amor cobreix totes les faltes.

Marc 5:1-20
1. Després van arribar a l’altra banda del llac, a la regió dels gerasens.
2. Així que va desembarcar, li va sortir a l’encontre, des del cementiri, un home posseït per un esperit impur
3. que feia vida entre les coves sepul-crals. Ningú no el podia lligar ni amb una cadena.
4. Ja l’havien lligat amb grillons i cade-nes moltes vegades, però ell havia trencat les cadenes i fet trossos els grillons. Ningú no tenia prou força per a domi-nar-lo.
5. Tothora, de nit i de dia, vagava entre les tombes i per les muntanyes, xisclant i ferint-se a cops de pedra.
6. En veure Jesús, de lluny estant, va córrer i es prosternà davant d’ell
7. i, cridant molt fort, li digué: “Què tens a veure amb mi, Jesús, Fill del Déu Al-tíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis.”
8. Perquè Jesús deia: “Surt d’aquest home, esperit impur!”
9. Llavors Jesús li preguntà: “Quin és el teu nom?” Li respongué: “Porto el nom de Legió, perquè som molts.”
10. I li demanava insistentment que no els expulsés lluny d’aquella regió.
11. Hi havia allí, a prop de la muntanya, un gran ramat de porcs furgant.
12. Llavors li pregaren: “Envia’ns als porcs i ens ficarem dins d’ells.”
13. I ell els ho permeté. Els esperits im-purs van sortir de l’home i es van ficar dins els porcs. Aleshores el ramat, com-post d’uns dos mil porcs, es va precipi-tar des de dalt del penyal al llac, i es van ofegar.
14. Els porquers van fugir corrents i van escampar la notícia pel poble i pels camps; i la gent anà a veure què havia passat.
15. Quan arribaren on era Jesús veieren l’endimoniat, aquell que havia tingut la legió, assegut, vestit i amb tot el seu seny, i van agafar por.
16. I els qui ho havien vist els explicaven el que li havia passat, a l’endimoniat, i el cas dels porcs.
17. Llavors es van posar a demanar-li que se n’anés de la seva contrada.
18. Quan s’embarcava, l’exendimoniat li demanava que el deixés anar amb ell,
19. però no li ho permeté, sinó que li digué: “Vés a casa teva, amb els teus, i explica’ls això que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu.”
20. L’home se n’anà i es posà a pregonar per la Decàpolis el que Jesús havia fet per ell, i tothom se’n meravellava.