A A A A A

Jeremies 27:1-22
1. A la primeria del regnat de Sedecies, fill de Josies, rei de Judà, vingué aquest missatge a Jeremies de part del Senyor:
2. “Així m’ha dit el Senyor: Fes-te uns lligams i uns jous i posa-t’ho al coll.
3. Després ho enviaràs als reis d’Edom, de Moab, dels fills d’Ammon, de Tir i de Sidó, per mitjà dels seus ambaixa-dors que vénen a Jerusalem a veure Sedecies, rei de Judà,
4. i els encarregaràs que diguin als seus sobirans: Això diu el Senyor Totpode-rós, el Déu d’Israel: Digueu això als vostres sobirans:
5. Jo he fet la terra, l’home i els animals que hi ha sobre la superfície de la terra, amb el meu gran poder i amb el meu braç estès, i ho he donat a qui m’ha semblat oportú.
6. Però ara jo he posat tots aquests territoris a mans del meu servent Nabu-codonosor, rei del Babilònia, i, a més, li concedeixo els animals del camp perquè el serveixin.
7. I totes les nacions se sotmetran a ell, al seu fill i al fill del seu fill, fins que al seu país li arribi també l’hora i el sotmetin a servitud una munió de nacions i reis poderosos.
8. Mentrestant, la nació o el reialme que no se sotmeti a Nabucodonosor, rei de Babilònia, jo la perseguiré amb l’espa-sa, la fam i la pesta — diu el Senyor —, fins que l’hagi extingida per mitjà d’ell.
9. Per tant, no escolteu els vostres pro-fetes, endevins, visionaris, mags i feti-llers que us diuen: No haureu de servir el rei de Babilònia,
10. perquè us profetitzen la mentida, que només servirà per a allunyar-vos de la vostra terra i fer que jo us dispersi i us extingiu.
11. Però la nació que posi el coll sota el jou del rei de Babilònia i el serveixi, jo deixaré que es quedi a la seva terra — diu el Senyor —, i podrà treballar-la i viure-hi.”
12. Aquest mateix missatge el vaig ex-posar a Sedecies, rei de Judà: “Poseu el coll sota el jou del rei de Babilònia, serviu-lo, a ell i al seu poble, i salveu la vida.
13. ¿Per què heu de morir, tu i el teu poble, sota l’espasa, la fam i la pesta, com ha amenaçat el Senyor que faria amb aquella nació que no se sotmeti al rei de Babilònia?
14. No feu cas de les paraules dels pro-fetes que us diuen: “No haureu de servir el rei de Babilònia”, perquè us profe-titzen falsedats,
15. ja que jo no els he pas enviat — diu el Senyor —. Profetitzen falsament en nom meu, provocant que jo us expulsi i faci que desaparegueu vosaltres i els profetes que us profetitzen.”
16. També he parlat als sacerdots i a tot el poble, i els he dit: “Això diu el Senyor: No feu cas de les paraules dels vostres profetes quan us profetitzen: ‘Mireu, els utensilis del temple del Senyor seran tornats de Babilònia ara, ben aviat’, perquè és fals el que us pro-fetitzen.
17. No els escolteu. Serviu el rei de Babilònia i salveu la vida. Per què hauria de ser arrasada aquesta ciutat?
18. Si realment són profetes i la paraula del Senyor és amb ells, que intercedei-xin ara davant el Senyor Totpoderós perquè els utensilis que encara queden al temple del Senyor, al palau del rei de Judà i a Jerusalem, no vagin a parar a Babilònia.
19. Perquè així parla el Senyor Tot-poderós referent a les columnes, al Mar de bronze, a les peanyes i a la resta d’objectes que han quedat en aquesta ciutat
20. i que no va requisar Nabucodonosor, rei de Babilònia, quan s’endugué captiu de Jerusalem cap a Babilònia el rei de Judà, Jeconies, fill de Joiaquim, amb tots els nobles de Judà i de Jerusalem.
21. Sí, exactament això ha dit el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, referent als utensilis que han quedat al temple del Senyor i al palau del rei de Judà i a Jerusalem:
22. seran portats a Babilònia i allà es quedaran fins al dia que jo els visiti — diu el Senyor — i els faci tornar i els restitueixi en aquest lloc.”

Jeremies 28:1-17
1. Succeí aquell mateix any, a la primeria del regnat de Sedecies, rei de Judà, el mes cinquè de l’any quart, que el profeta Hananià, fill d’Azur, que era de Gabaon, em va parlar al temple del Senyor, davant els sacer-dots i davant tot el poble, i em digué:
2. “Així ha parlat el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel: Jo trenco el jou del rei de Babilònia!
3. D’aquí a dos anys faré que tornin a aquest lloc tots els utensilis del temple del Senyor que Nabucodonosor, el rei de Babilònia, va requisar d’aquest lloc per emportar-se’ls a Babilònia.
4. També faré que torni a aquest lloc el rei de Judà, Jeconies, fill de Joiaquim, amb tots els de Judà que van ser depor-tats a Babilònia — diu el Senyor — ja que jo trencaré el jou del rei de Babilònia.”
5. Llavors el profeta Jeremies va replicar al profeta Hananià davant els sacerdots i tot el poble presents al temple del Senyor,
6. i digué això: “Amén! Que així ho faci el Senyor! Que el Senyor compleixi les paraules que has pronunciat, fent tornar els objectes del temple del Senyor i tots els deportats de Babilònia en aquest lloc.
7. No obstant, escolta aquesta paraula que ara faig avinent a tu i a tot el poble:
8. Hi ha hagut profetes abans que jo i abans que tu, des de temps antics, que han profetitzat la guerra, la calamitat i la pesta contra molts països i contra grans reialmes,
9. però quan un profeta anuncia prospe-ritat, només quan es compleixi la seva profecia serà reconegut com a profeta enviat realment pel Senyor.”
10. Llavors el profeta Hananià va agafar el jou de sobre el coll del profeta Jere-mies i el va trencar.
11. I davant de tot el poble, Hananià digué: “Això diu el Senyor: D’aquesta manera, d’aquí a dos anys, trencaré el jou de Nabucodonosor, el rei de Babilònia, que pesa sobre el coll de totes les nacions.” I el profeta Jeremies se’n va anar.
12. Però un temps després que el profeta Hananià havia trencat el jou de sobre el coll del profeta Jeremies, la paraula del Senyor s’adreçà a Jeremies i li digué:
13. “Vés a trobar Hananià i digues-li: Això diu el Senyor: Has trencat jous de fusta, però al seu lloc n’has forjat de ferro.
14. Perquè el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, ha dit: He posat un jou de ferro sobre el coll de totes aquestes nacions perquè siguin esclaves de Nabucodono-sor, rei de Babilònia, i l’hauran de ser-vir, perquè fins els animals del camp li he concedit.”
15. Llavors el profeta Jeremies digué al profeta Hananià: “Escolta, Hananià; el Senyor no t’ha enviat, i tu fas que aquest poble confiï en la mentida.
16. Per tant, el Senyor diu això: Mira, vaig a treure’t de damunt la terra; aquest any moriràs per haver promogut la revolta contra el Senyor.”
17. I aquell mateix any, el mes setè, el profeta Hananià va morir.

Salms 119:33-40
33. Mostra’m, Senyor, el camí dels teus decrets, que jo el seguiré fins al capdavall.
34. Dóna’m enteniment per guardar la teva llei i observar-la de tot cor.
35. Porta’m pel camí del teus manaments, perquè ell és el meu delit.
36. Inclina el meu cor als teus dictàmens, i no a la cobdícia.
37. Aparta els meus ulls d’admirar vanitats, i fes-me viure en el teu camí.
38. Confirma al teu servent la teva pro-mesa, dirigida als qui t’estimen.
39. Allunya de mi l’oprobi que recelo ja que els teus judicis són plens de bondat.
40. Mira que jo desitjo els teus preceptes; fes-me viure en la teva equitat.

Proverbis 27:18-18
18. Qui guarda la figuera menja el seu fruit, i qui vetlla pel seu senyor serà ho-norat.

2 Tessalonicencs 3:1-18
1. Finalment, germans, pregueu per nosaltres a fi que la paraula del Senyor es propagui i sigui acollida amb honor, com ho ha estat entre vosaltres.
2. També perquè siguem guardats de la gent malvada i perversa, perquè no tot-hom és fidel.
3. Però el Senyor sí que és fidel, i ell us enfortirà i us guardarà del Maligne.
4. A més, el Senyor ens dóna la certesa, pel que fa a vosaltres, que això que us recomanem ho compliu ja i seguireu complint-ho.
5. Que el Senyor encamini els vostres cors vers l’amor de Déu i la constància del Crist.
6. Us recomanem, germans, en nom del Senyor Jesucrist, que us aparteu de qualsevol germà que visqui desvagat i no segueixi els preceptes que heu rebut de part nostra.
7. Vosaltres mateixos sabeu prou bé què heu de fer per seguir el nostre exemple, ja que no hem viscut pas desvagats quan érem amb vosaltres,
8. ni hem menjat de franc el pa d’altri, sinó que ens hem escarrassat treballant nit i dia per no ser una càrrega a ningú de vosaltres.
9. No pas perquè no hi tinguéssim dret, sinó que hem volgut posar-vos en nos-altres un exemple a seguir.
10. També, quan érem amb vosaltres, ja us donàvem aquesta norma: qui no vulgui treballar, que no mengi.
11. Perquè sentim a dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no tre-ballar, es fiquen allà on no els demanen.
12. A tots aquests, doncs, els manem i els aconsellem en el Senyor Jesucrist que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengin.
13. I vosaltres, germans, no us canseu de fer el bé.
14. Si algú no vol fer cas d’això que us diem en aquesta carta, assenyaleu-lo amb el dit i feu-li el buit, perquè se n’avergonyeixi,
15. però no el tracteu com un enemic, sinó corregiu-lo com un germà.
16. I que el Senyor de la pau us con-cedeixi la pau sempre i de tota manera. Que el Senyor sigui amb tots vosaltres!
17. El comiat l’escric jo mateix, Pau, que és la signatura en totes les cartes; aques-ta és la meva lletra.
18. La gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb tots vosaltres.